ROBERTO ALAGNA & FRIENDS A VERSAILLES

El dia de Reis a IFL forçosament ha de portar or, encens, mirra i carbó, així ho diu la tradició i després de veure des d’un balco, avui privilegiat, la cavalcada dels Reis Mags de Barcelona, no seré pas jo qui porti la contraria a la tradició, i ves per on ahir em vaig veure aquest concert que el carismàtic tenor Roberto Alagna envoltat d’amics va fer el mes de novembre passat al teatre de Versailles homenatjant a la Sicília dels seus avantpassats.

L’ocasió serveix per mostrar-nos l’Alagna més trempat, proper, distés i entranyable, amb l’afegitó egolatra que caracteritza a tot tenor que n’exerceix i que al voltant de cançons napolitanes, sicilianes o músiques de compositors sicilians i que ens parlen de l’illa italiana o senzillament altres que no hi ha manera de casar-ho  amb aquest leitmotiv s’afegeixen a la festa “alagnesca”, acompanyat-se d’amics que en més d’un cas ofereixen interpretacions extraordinàries i sortosament acaba resultant ser un concert festiu, sense gaires pretensions, però amb algunes perles  valuoses tot i una posada en escena “telecinquera” amb lluminàries una mica estridents i un moviment de càmera incessant que acaba esgotant la paciència del teleespectador i desitjant que la grua que es passeja incessant per sobre la platea “mariantonietana” s’encalli i ens mantingui la càmera fixa durant una estona. Continua llegint

ROF 2016: CIRO IN BABILONIA (Podles-Yende-Siragusa;Bignamini)

ciro Podles

Ewa Podles (Ciro) al ROF de Pesaro 2016. Producció Davide Livermore

Una de les sorpreses dels darrers ROF va ser la nova producció de Ciro in Babilonia que va estrenar en el festival de 2012, deguda a Davide Livermore (com la de Il Turco in Italia que us parlava ahir) i que va reunir un tercet protagonista excel·lent, amb Podles, Pratt i Spyres. D’aquella representació ja en vaig parlar a IFL. Continua llegint

LICEU: DON PASQUALE 2 (de Candia-Yende-Siragusa-Bermúdez-Matheuz)

L’entrada caòtica al Liceu amb el carril de baixada de la Rambla incomprensiblement tallat a partir del carrer Hospital i sota un atac decibèlic de proporcions molt molestes, dirigit a qui menys culpa té d’aquesta protesta segurament justa, no feia presagiar que després la nit acabaria sent tan amablement satisfactòria, i és que aquest segon cast de Don Pasquale funciona molt bé i podria millorar molt si no fos per una direcció musical penosa, que precipita el belcanto a una cursa vertiginosa i sorollosa cap al no res, perquè el resultat és decebedor i un lamentable llast per a un cast que sota unes altres mans podria haver superat el notable alt.

Continua llegint

JUAN DIEGO FLÓREZ I PRETTY YENDE A ÀMSTERDAM

Pretty Yende i Juan Diego Flórez. Foto gentilesa del Facebook de la Sra Yende

Pretty Yende i Juan Diego Flórez. Foto gentilesa del Facebook de la Sra Yende

Pretty Yende, la soprano sud-africana que debutarà en un rol operístic al Gran Teatre del Liceu el dia 17 de juny cantant el rol de Norina en el segon cast de Don Pasquale i el tenor peruà Juan Diego Flórez que després del concert a Peralada aquest estiu, tornarà al Liceu per debutar com Edgardo a la Lucia di Lammermoor, van fer un concert el 19 de maig al Concertgebauw d’Àmsterdam amb un programa que recorria el belcanto italià i el repertori francès.

Qualsevol concert de Flórez té sempre l’al·licient de gaudir del belcanto en estat pur, i en aquest cas també de intuir com serà el seu proper Edgardo liceista, ja que en el concert va incloure la gran escena del darrer acte i el duo amb Lucia, “Sulla tomba che rinserra…” per cloure oficialment el concert.

En les altres parts ja conegudes i s Continua llegint

EL VÍDEO DE LA GALA TUCKER 2014

Fidel a la cita anual, també a IFL, avui us deixo la Gala Richard Tucker del 2014, on com és lògic va intervenir el guanyador del premi Richard Tucker de l’any 2014, atorgat al tenor nord-americà Michael Fabiano.

Com sempre a la gala intervenen altres cantants ja consagrats, també guanyadors d’edicions anteriors, i joves que si tot va bé estan demanant pas, m’atreviria a dir de manera estentòria. A la gala estava previst que cantes Anna Netrebko que per aquells dies estava cantant Lady Macbeth al MET, però després de fer anar de corcoll als organitzadors de la gala amb l’a`ria que cantaria, finalment va decidir que després d’una Lady al MET l’endemà no podia cantar res. La decepció va ser gran. La va suplir Joseph Calleja Continua llegint

EL BELCANTO DE KARINE DESHAYES

Karine Deshayes Foto Askonas Holt

Karine Deshayes Foto Askonas Holt

Ara que la tenim fins el dia 7 de gener (demà dia 3 i el 7  ella canta el rol protagonista) en el repartiment alternatiu de la fantàstica Cendrillon que es representa al Liceu, us vull posar tres fragments de la mezzosoprano Karine Deshayes cantant belcanto italià.

Les característiques vocals de la mezzosoprano francesa, amb un registre molt extens, li permet assolir rols destinats a les sopranos rossinianes, especialment aquells escrits per a la Colbran, que com sabem eren de registre central i greu amb escadusseres ascensions a l’agut. Els aguts tampoc han de ser un problema per Deshayes ja que ens ha deixat estorats amb aquesta extensió que li permet cantar rols de mezzosoprano però també arribar al Re sobreagut, una nota que moltes sopranos no posseeixen.

No tot és el registre, ja que Deshayes sobretot té la tècnica i l’estil que li permet assolir aquests rols del belcanto més ornamentat, amb coloratures i elegància interpretativa. Continua llegint

LICEU: Una altra nit de MONTSERRAT CABALLÉ

Ahir a quarts de cinc de la tarda vaig rebre una trucada telefònica que m’oferia una única entrada, de privilegi, per assistir al homenatge a Montserrat Caballé que es celebrava a les vuit del vespre al Gran Teatre del Liceu  amb motiu de 50è aniversari del seu debut amb l’Arabella de Strauss (7 de gener de 1962). No cal dir que de cop i volta em vaig sentir l’home més afortunat del món, afortunat i immensament agraït de que un bon amic m’oferís la seva entrada per tal de  que jo gaudís d’aquest homenatge, homenatge al que ja havia confessat que no volia assistir fins feia qüestió de pocs dies, tement que em passes el que no m’ha passat, tot i que m’han passat altres coses que tot seguit intentaré explicar-vos.

Si us dic que no hi cabia ni una agulla és que no hi cabia. Totes les localitats exhaurides, la màxima expectació i la màxima representació institucional per rebre el més que merescut i imprescindible homenatge d’un teatre a la seva diva més estimada, en una ocasió quasi bé impossible, ja que celebrar les bodes d’or de qualsevol cosa és prou difícil, però celebrar-les d’un debut en un teatre d’òpera tot cantant, és quelcom que tempta contra qualsevol llei fins i tot sobrehumana.

Coneixent la trajectòria de Montserrat Caballé em feia molta por el que podia arribar a ser aquest concert, ja que fa força temps que la Caballé no té edat per cantar i el seu estat vocal és el propi d’una senyora de la seva edat, malgrat tot ella insisteix a fer-ho i en aquesta ocasió se li havia de permetre, què caram!.

Pretendre que Caballé aprop de fer 79 anys pugui cantar dalt d’un escenari és una temeritat, però Caballé és mereix qualsevol cosa que ella vulgui fer al Liceu i en aquest cas tractant-se d’un homenatge per aquest feliç aniversari, encara més. És per això que al final creia imprescindible assistir en aquest acte i per això em sabia tan greu no haver comprat les entrades, senzillament perquè Caballé és única i la ocasió tot un floró.

L’acte en realitat no estava organitzat pel teatre, més aviat el teatre cedia tot el protagonisme a Caballé que organitzava el concert com ella volia, envoltant-se de joves promeses a les que ella en un moment o altre ha impartit classes (primera part) i a la segona, envoltant-se d’artistes consagrats que en algun moment de la seva carrera van cantar amb ella. La fórmula em semblava prou bona, tot i que a mi m’hagués agradat d’un altre manera.

Montserrat Caballé es reservava dos moments en solitari i el rol de mestre de cerimònies.

El públic anàvem a veure a Caballé, no sabíem quin seria el programa ni els intèrprets que l’acompanyarien, però sobretot anàvem a aplaudir fins trencar-nos les mans, la immensa carrera que Caballé ha fet al llarg d’aquests 50 anys al Liceu, però també la immensa carrera que ha fet per tot el món omplint de magisteri i glòria, infinitat de nits memorables. Continua llegint