IN FERNEM LAND

LA DAMNATION DE FAUST A PARIS (OSBORN-LINDSEY-DI PIERRO-ONF, DUTOIT)


Fotografia © Radio France

Charles Dutoit honora a Hector Berlioz a París amb una magnífica versió de concert de la hipnòtica La Damnation de Faust amb un trio vocal esplèndid format per: John Osborn, Kate Lindsey i Nahuel Di Pierro, arropats per l’Orquestra Nacional de France, el Cor de Radio France i la Maîtrise de Radio France.

París que viu convulsa en molts aspectes però també en l’operístic arran de Les Troyens que es representen a La Bastille, i ja comentats a IFL, pot  rescabalar la grandesa del gran músic amb aquesta versió que sense la nocturnitat i traïdoria d’un director escènic il·luminat, deixa tot el protagonisme a la música i és clar, tret de sobre el neguit que produeix sempre una producció molt fallida, el públic pot gaudir de la immensa partitura gràcies a un director coneixedor de l’obra de Berlioz i que atorga subtilesa i varietat a les contrastades escenes que conformen aquesta obra singular, donant relleu a la riquesa orquestral i rítmica a una Orquestra Nacional de França en estat de gràcia. Meravellosa concertació de variats i enlluernadors matisos, amb una excel·lent progressió dramàtica que mereix una escolta atenta perquè proporciona un gaudi garantit.

A la festa orquestral s’uneix un trio de cantants magnífics, començant pel tenor John Osborn, que al costat de Michael Spyers representen la quinta essència del repertori francès. Osborn malgrat no tenir un veu especialment bonica de color i timbre, té molta classe, categoria i elegància en el fraseig i en l’emissió, utilitzant amb mestrívola eficàcia les mitges veus i els falsets, sempre ben dosificats i alternats, que s’integren amb naturalitat en una emissió homogènia i sense vacil·lacions. Esplèndid!

Kate Lindsey és una Marguerite sensible i musical, que reforça la vessant elegíaca més que no pas la intensitat dramàtica, emociona per la senzillesa, i l’absència d’artificiositat vocal. És un criatura innocent i dolça en mig d’una baralla de poders. Ella no té una veu sumptuosa de mezzosoprano, el seu registre està en aquella poca definició de tantes cantants que oscil·len entre la soprano curta i la mezzo lírica, que en aquest cas adequa de forma òptima al rol.

El baix baríton (més que baix) argentí Nahuel di Pierro és una revelació ja que en les altres ocasions que l’havia escoltat no m’havia causat tan bona impressió com amb aquest Mefistòfel tot extraversió i desvergonyiment.

Arrodoneix l’excel·lent vetllada musical el baix baríton Edwin Crossley-Mercer com a  Brander.

Una gran aportació, aquesta si, a la commemoració del 150 aniversari d ela mort del compositor, commemoració que aprofito per queixar-me una vegada més de la poca repercussió, per no dir nul·la, que té a casa nostra.

Hector Berlioz
LA DAMNATION DE FAUST

John Osborn ténor (Faust)
Kate Lindsey mezzo-soprano (Marguerite)
Nahuel Di Pierro basse (Méphistophélès)
Edwin Crossley-Mercer baryton-basse (Brander)

Orchestre National de France
Maîtrise de Radio France, Sofi Jeannin chef de chœur
Chœur de Radio France, Martina Batič chef de chœur

Direcció musical: Charles Dutoit

Grande salle Pierre Boulez, Philharmonie de Paris, 3 de febrer de 2019

4 comments

  1. Josep Garcia Devant

    Berlioz dius, 150 anys de la seva mort? Que poquet s’en parla per aquí. L’ultima vegada que vaig ser a Paris, ja fa…. masses anys, vaig visitar la seva tomba al cementiri de Montmartre.

    M'agrada

  2. jordifosal

    M’ha agradat molt.
    Aquesta és una obra que la primera vegada que vaig escoltar no em va agradar, segurament no la vaig entendre, però a mida que m’he anat aficionant a Berlioz, en part gràcies en a tu, trobo més meravellosa i aquesta versió és millor que la del mateix Dutoit que va gravar per la DECCA fa uns anys.
    Gràcies

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: