IN FERNEM LAND

BAYREUTH 2021


Asmik Grigorian, Senta a la nova prodcuuió de Der  Fliegende Holländer. Foto de Enrico Nawrath gentilesa del Bayreuther Festspiele

M’hagués agradat, com era habitual a can IFL fer un apunt per a cada òpera de les retransmeses del Festival de Bayreuth 2021, però un accident em té amb el braç dret en un cabestrell i això em dificulta enormement l’escriptura i no em deixa esplaiar com voldria en cada títol del vist (holandès) i escoltat (Meistersinger, Tannhäuser i Walküre).

Retornar a finals de juliol a les tardes wagnerianes davant la ràdio per connectar amb el Bayreuther Festspiele, ja suposa una immensa alegria, una necessitat vital que l’any passat vàrem suplir amb succedanis diversos a l’entorn de gravacions històriques dels anys daurats o coses similars a gust del consumidor i que enguany ens retorna a una certa normalitat que tots sabem que és fictícia, però en la que ens aferrem per no perdre els referents de gaudi i plaer, que ves a saber si tornaran i com tornaran.

El Festival s’ha hagut d’adaptar a les circumstàncies i ha posposat per l’estiu vinent l’estrena de la nova producció de la Tetralogia, oferint una nova producció inaugural de Der Fliegende Holländer dirigida per Oksana Lyniv (primera vegada que una dona es posa al capdavant del mític fossar) i l’inefable Tcherniakov; reposant els celebrats Meistersingers segons Jordan i Kosky, el Tannhäuser dirigit amb encert per Axel Kober i la temible producció de Tobias Kratzer , proposant una avançada del que pot ser la propera Tetralogia amb una versió semi-escenificada de Die Walküre signada per Inkinen i Schwarz. A banda el festival d’enguany reserva pel 10 d’agost un Parsifal en versió de concert dirigit per Thielemann amb un repartiment, quasi esplèndid que tant de bó s’acabi escoltant per alguna emissora o algun streaming benefactor, que ben bé podria acabar sent las veritable joia de l’edició d’enguany.

Cal fer menció i és quelcom fonamental en aquestes impressions que totes elles estan fonamentades en allò que ens arriba a través de les  retransmissions i per tant un dels aspectes més fonamentals d’una representació operística com és la projecció de la veu a la sala, queda totalment tergiversada i adulterada, Molts dels cantants escoltats en aquestes representacions els he vist en directe, ja sigui al Liceu, com en altres teatres o en el mateix festspielhaus de Bayreuth, però cada representació és única i irrepetible i per tant la mateixa representació vista a la sala o escoltada o vista per ràdio o televisió pot variar notablement. En qualsevol cas aquesta és la meva impressió del festival d’enguany.:

Vaig escoltar i després veure el Der Fliegende Holländer inaugural. He de dir que tant la direcció explosiva de la directora ucraïnesa Oksana Lyniv, com la Senta d’irresistible i abessagadora personalitat vocal i escènica d’Asmik Grigorian han estat per a mi les gran revelacions triomfants d’aquesta edició.

Certament Lise Davidsen està cridada a ser el grandiós nom del futur, tant la seva Elisabeth (pel meu gust ara ja rol poc apropiat a la seva veu), com la sumptuosa Sieglinde plegada de frases i moments gloriosos que ens fa anhelar una Brünnhilde i una Isolde de somni per l’immediat esdevenidor, són grans joiells de l’edició 2021, però sense ganes de posar aigua al vi, també us diré que avui per avui Davidsen no posseeix una forta personalitat distingida i aclaparadora més enllà d’una veu de privilegi que es necessita per imposar-se com el que ben segur tots volem, l’hereva indiscutible de les Flagstad, Traubel, Varnay o Nilsson..A ellla li trobo a faltar aquesta manera de transmetre que té Grigorian i que m’ha trasbalsat fins a l’emoció, perquè això és en definitiva el que m’acaba important a l’òpera i que com sabeu bé els que m’heu seguit i em coneixeu m’acaba per traspassar l’espinada deixant una descàrrega  emotivitat que deixa el record inoblidable i referencial. Grigorian és com una reencarnació del tsunami provocat per la grandiosa Rysanek. en la seva aparició al festival, així ho veig i sento jo.

De la resta del vist i escoltat, he de dir que crec que s’ha fet poc esment del debut i sobretot del resultat de la direcció de Oksana Lyniv. El fet que sigui una dona és molt important, és clar, i normalitzar també les estructures de Bayreuth en aquest sentit és un gran mèrit de la besnéta. Però el que és veritablement rellevant són els resultats. La direcció des d’una imponent obertura fins a la redempció (només musical) final, em van semblar memorables. Quanta tensió, quin misteri, quina presència marina negada per la producció escènica i tan ben reflectida per la sumptuosa orquestra de manera sublim, quines atmosferes de nocturnitat i misteri inquietant i quina meravellosa transcendència en el monòleg del primer acte, el gran duo del segon o l’apoteòsic final  també amb la complicitat de la immensa Grigorian. No cal dir que cor i orquestra van estar al gran nivell que els caracteritza i que fins i tot la concertació complicada dels grans moments concertants, amb aquells temps tan agitats i vertiginosos emprats, van ser un prodigi. Quina lliçó i quin gran mèrit. No cal dir que no fa gaire un gran nom com Gergiev es va estavellar menystenint les dificultats d’un fossat i una acústica que ha donat molts maldecaps a grans noms i que per a Lyniv que s’ho va preparar a consciència, han estat tot superats amb un gran i aclamat triomf.

Faré un resum de tot plegat seguint l’ordre cronològic de les retransmissions.

Der Fliegende Holläder. A banda de la gran impressió de la direcció musical ja esmentada i de la personalitat de Grigorian, una veu potser més lírica de la que necessita el rol, però que ha esdevingut una revelació en el seu debut en el festival i en el rol, cal esmentar el Daland del imprescindible Georg Zeppenfeld, baix de referència en la nova companyia de fixes al Bayreuth de Katherine, amb una noblesa afavorida per una veu bonica i un registre de baix sense discussió. Discret i oscil·lant en els resultats durant la representació de l’holandès del baix-baríton suec John Lundgren, que coneix prou bé un rol que ha interpretat moltes vegades però que les condicions vocals actuals el condicionen i limitant, arribant al final amb notables limitacions, és digne això si. El tenor Eric Cutler va sortir airós del seu Eric, que no és el paradigma del tenor líric wagnerià, però que va resoldre bé les seves intervencions en el duo amb Grigorian i en el seu arioso del tercer acte.  Marina Prudenskaya és una excel·lent Mary, un rol que està molt per osta de les seves possibilitats, Més que discret el Steuermann d’Attilio Glaser. La història que ens explica Dmitri Tcherniakov pot ser interessant però poc té a veure amb allò que ens volia explicar Wagner i per tant aprofitar-se dels personatges i sobretot de la música per explicar-nos allò que a ell li sembla bé, no m’interessa gaire. És u espectacle teatralment interessant que ens explica coses, coses diferents a les previstes i que potser s’explicarien millor amb una altra música d’un nou compositor. El director rus prescindeix d’elements meravellosament descrits en la partitura i que el públic tenim l’opció de o bé imaginar o prescindir, i ves per on jo m’estimo més prescindir però del que ell ens vol explicar. Ell i el seu equip van der degudament protestats, és  a dir van obtenir un èxit que mantindrà la produccío fins que la besnéta ho cregui convenient.

Die Meistersinger von Nürmberg. El flamant director de la Staatsoper de Viena, el suís Philippe Jordan es torna a posar al capdavant de l’orquestra i el cor del festival per dirigir amb pulcritud, netedat i transparència aquest monument del contrapunt. El resultat és bo, no magistral, perquè com acostuma sempre és queda una mica distant, sense implicar-se, més preocupat per la complicadíssima concertació d’aquesta immensa catedral sonora i el resultat és innegable que és exitós, i el nivell orquestral i coral assoleix nivells d’excel·lència, si bé circumstàncies imprevistes de darrera hora van posar en perill l’equilibri que sortosament finalment es van assolir, amb l’excel·lent escena del matí de Sant Joan i prèviament i sobretot en el magnífic preludi del tercer acte. L’equip vocal no ofereix gaires variacions al de l’estrena. Michael Volle és un gran Sachs, una mica més gastat però excel·lent intèrpret, autoritari i humà. L’endemà de ser Daland Georg Zeppenfeld va ser un magnífic Pogner, mentre que el suec Bo Skovhus es va tenir que fer càrrec a darrerísisma hora del Sixtus Beckmesser cantat des d’un lateral mentre el previst Martin Kränzle feia l’escena, de ben segur un motiu de desconcentració i de preocupació per a tota la companyia que va repercutir en un cert “desconcert” inicial, però Skovhus és una garantia i va resoldre vocalment amb escreix el compromís. Klaus Florian Vogt repetia el seu Walther i no insistiré més en aquest cantant que malgrat canti bé, que no és poc avui en dia, per a mi és la negació del tenor wagnerià, fins i tot com a Walther, amb l’agreujant que ja no ofereix aquella frescor vocal dels seus inicis, segurament perquè ho canta tot, a la seva manera però tot. El bon David de Daniel Behle a vegades és més heroic que el mateix Vogt i tant Camila Nylund, en un rol que actualment és massa líric per a ella però que continua cantant amb bona veu i línia, com la una mica ingrata Christa Mayer completen el cast principal, envoltats d’un equip solidíssim de cantants amb el luxós sereno de Günther Groissböck l’esperat Wotan que de moment no va ser.

Tannhäuser. La direcció d’Axel Kober era segur que no ens portaria a la catarsi, és un habitual de la cas en els darrers anys, controla i concerta amb professionaitat però no ofereix cap moment d’aquelles que et quedin a la memòria, compleix i l’orquestra i el cor responen amb el seu bon nivell però sabent del que són capaços amb altres directors sap greu quedar-nos en la correcció. Stephem Gould, descansat com la immensa majoriandels cantants després des aturades forçades per la pandèmia, ha ofert una d eles millors prestacions que li recordo dels darrers anys. No ñes el paradigma del cantant subtil, però la veu és molt ferma i no va mostrar aquells signes d’esgotament i oscil·lació dels darrers anys. El seu Tannháuser és molt sòlid i fins i tot va oferir molts moments de convicció en el temible relat del tercer acte. Lise Davidsen és la gran veu, potser ja no una Elisabeth, però ella fa bé en anar més poc a poc del que segurament volen els agents, els teatres i el mateix públic. Elisabeth és poc per a tant potencial, la canta molt bonica però com va succeir amb les grans sopranos dramàtiques que abans que ella la varen cantar, serà un rol que deixarà aviat. i que ara és un luxe. Magnífics el Landgraf de Günther Groissböck i el Wolfram de Markus Eiche. A la veu de Ekaterina Gubanova li manca seducció sensual per ser una Venus veritablement temptadora, mentre que la deliciosa Katherina Konradi va lluir com a pastor al costat d’un equip sòlid de cavallers en el que repeteix l’espanyol Jorge Rodriguez-Norton com a Heinrich der Schreiber. Sortosament ens vàrem estalviar el despropòsit escènic de Tobias Kratzer.

Die Walküre. Com a preàmbul de la propera Tetralogia el festival va oferir la primera  jornada, sempre el títol més engrescador dels quatre, malgrat que jo sigui més de Götterdämmerung, és innegable que la primera jornada ofereix molts atractius per albirar com pot ser el conjunt i sempre hi ha aquell primer acte que de tenir una parella de velsungs engresca d’allò més. La direcció musical va anar a càrrec del finlandès Pietari Inkinen que no sé si serà l’encarregat de dirigir l’any vinent el cicle sencer. Per la prestació, tova i sense gaire personalitat oferta aquest any no ho tinc gaire clar i potser Thielemann haurà de tornar a treure les castanys del foc a Katherina. L’equip vocal va patir en els darrers dies un canvi notori ja que l’esperat debut de Günther  com a Wotan se’n va anar a norris i va ser Tomasz Konieczny, un expert i més aviat poc adequada veu per interpretar al Déu dels déus, qui va reemplaçar-lo amb seguretat i poca brillantor. Segurament quan Groissböck es vegi més segur en farà una gran creació, de moment ens vàrem quedar amb les  ganes i una decepció inicial que no va ser l’única en aquest assaig del que ens espera l’any vinent. Dmitry Belosselskiy és un bon Hunding, res a dir, potser no és  el malèvol per antonomàsia que hom espera però resolt amb total solvència el rol. Quelcom que mai podrem dir del insignificant i ridícul Siegmunf de Klaus Florian Vogt, que en cap  dels casos pot amb la veu blanquinosa, feble i anti-heroica, però sobretot amb una interpretació dramàtica tova, poruga i infantívola estar més lluny del personatge més noblement heroic de tota la tetralogia. Una autèntica vergonya. La part femenina la domina vocaqlment la Sieglinde sublim de Lise Davidsen, si bé li cal un gran director (Thielemann, Petrenko o Barenboim podrien  ser bones opcions wagnerianes) que sàpiga extraure d’aquest potencial vocal tota la força dramàtica que potser per un excés de prudència ella ara és  incapaç de treure d’un personatge tan passional, si bé constatar que tens un bessó tan fleuma no deu ajudar gaire, tot i que no hi ha dubte que la seva Sieglinde és luxosa i sumptuosa. Per la seva banda Iréne Theorin, que mai s’ha caracteritzat per tenir una veu que els micròfons afavoreixin, és una intèrpret de gran poder i convicció dramàtica. Allò que per la ràdio pot ser negatiu, com certes sonoritats tibants o una veu amb tendència a un vibrato molest, a la sala sabem que queda àmpliament superat per una intensitat en la seva intensa manera d’involucrar-se amb el personatge i les situacions dramàtiques. Era sagnat comprovar l’abisme existent entre la seva interpretació i la de Vogt en el duo de l’anunci de la mort. El seu tercer acte és pura emoció, és una cantant de raça que sempre em trasbalsa i commou, tot i comptar que la seva veu mostra signes del pas inexorable del temps que ella en qualsevol cas manté en un grau altíssim de dignitat. No em va agradar gaire la Fricka de Christa Mayer en la gran confrontació amb Wotan, veu crispada i mai elegantment autoritària. Pel que fa a les vuit valquíries les hem sentit molt millot o és que potser les dues primeres, la,Gerhilde de Kelly God i la Ortlinde de Brit-Tone Müllertz que inicien el guirigall, no varen estar del tot encertades i no van motivar a la resta. En acabar i van haver protestes no sé ben bé dirigides a qui, però si volen que la Tetralogia del 2022 sigui un èxit cal garantir un director musical que mantingui l’interpès sense les caigudes de tensió d’enguany, un Wotan amb veu i autoritat de Déu i no d’Alberich i buscar un Siegmund que dignifiqui el personatge i no faci envermellir els espectadors, per molta claca que tingui entre el públic del festival i a l’entorn del clan de la besnéta.

Aquí mateix espero amb ànsia poder escriure el que ens depararà el futur bayreuthià en el 2022.

Ben aviat parlaré dels dos Tristan und isolde de l’estiu 2021

RICHARD WAGNER DER FLIEGENDE HOLLÄNDER

Holländer: John Lundgren
Daland: Georg Zeppenfeld
Senta: Asmik Grigorian
Erik: Eric Cutler
Mary: Marina Prudenskaya
Steuermann: Attilio Glaser
 
Chor und Orchester der Bayreuther Festspiele
Dirigentin: Oksana Lyniv
Regie: Dmitri Tcherniakov
 
Bühne: Dmitri Tcherniakov
Kostüm: Elena Zaytseva
Licht: Gleb Filshtinsky
Dramaturgie: Tatiana Werestchagina
Bayreuther Festspiele 25 de juliol de 2021

DIE MEISTERSINGER VON NÜRMBERG

Hans Sachs, Schuster: Michael Volle
Veit Pogner, Goldschmied: Georg Zeppenfeld
Kunz Vogelgesang, Kürschner: Tansel Akzeybek
Konrad Nachtigal, Spengler: Armin Kolarczyk
Sixtus Beckmesser, Stadtschreiber: Bo Skovhus
Fritz Kothner, Bäcker: Werner Van Mechelen
Balthasar Zorn, Zinngießer: Martin Homrich
Ulrich Eisslinger, Würzkrämer: Christopher Kaplan
Augustin Moser, Schneider: Ric Furman
Hermann Ortel, Seifensieder: Raimund Nolte
Hans Schwarz, Strumpfwirker: Andreas Hörl
Hans Foltz, Kupferschmied: Timo Riihonen
Walther von Stolzing: Klaus Florian Vogt
David, Sachsens Lehrbube: Daniel Behle
Eva, Pogners Tochter: Camilla Nylund
Magdalene, Evas Amme: Christa Mayer
Ein Nachtwächter: Günther Groissböck
 
Bayreuth Festival Choir and Orchestra
Musikalische Leitung: Philippe Jordan
Bayreuther Festspiele 26 de juliol de 2021

TANNHÄUSER

Landgraf Hermann: Günther Groissböck
Tannhäuser: Stephen Gould
Wolfram von Eschenbach: Markus Eiche
Walther von der Vogelweide: Magnus Vigilius
Biterolf: Olafur Sigurdarson
Heinrich der Schreiber: Jorge Rodríguez-Norton
Reinmar von Zweter: Wilhelm Schwinghammer
Elisabeth, Nichte des Landgrafen: Lise Davidsen
Venus: Ekaterina Gubanova
Ein junger Hirt: Katharina Konradi

Bayreuth Festival Choir and Orchestra
Axel Kober, conducting

Bayreuther Festspiele 27 de juliol 2021
 
DIE WALKÜRE
 
Siegmund: Klaus Florian Vogt
Hunding: Dmitry Belosselskiy
Wotan: Tomasz Konieczny
Sieglinde: Lise Davidsen
Brünnhilde: Iréne Theorin
Fricka: Christa Mayer
Gerhilde: Kelly God
Ortlinde: Brit-Tone Müllertz
Waltraute: Stephanie Houtzeel
Schwertleite: Christa Mayer
Helmwige: Daniela Köhler
Siegrune: Nana Dzidziguri
Grimgerde: Marie Henriette Reinhold
Rossweisse: Simone Schröder
 
Orchester der Bayreuther Festspiele
Musikalische Leitung: Pietari Inkinen
Aktionskünstler: Hermann Nitsch
 
Bayreuther Festspiele 29 de juliol 2021

43 comments

  1. giorgio.audisio@libero.it

    Caro Joaquim

    sono molto dispiaciuto del tuo incidente che ti ha immobilizzato il braccio destro Ti auguro una guarigione rapida e completa, e l’auguro anche per me che impaziente voglio leggere i commenti del più acuto, accurato, sincero, indipendente critico operistico che io conosca.

    per cui con affetto ti ringrazio per bayreuth, spero arrivi anche il Tristan di Monaco, e quant’altro commenterai.

    con altrettanto affetto ti saluto, e se vai in vacanza, ti auguro buone vacanze.

    ciao

    giorgio audisio

    >

    M'agrada

    • Gràcies Trepit, no podia faltar a la cita de Bayreut aquest any que ha reprès amb una certa normalitat. Malauradament no he estat de sort i jo sóc el que no estic en gaires condicions, espero recuperar-me aviat fent la bondat que em reclou a unes vacances malauradament diferents al que havia previst

      M'agrada

  2. Jordi T

    Moltes gràcies Joaquim, un cop més, per la teva generositat i pel teu apunt, que ja trobava a faltar. La veritat és que estava molt nostàlgic del Festival de Bayreuth i tenia ganes de gaudir de nou de la música del nostre estimat Wagner. Et desitjo, per damunt de tot, una ràpida recuperació i que aviat tinguem felices coincidències musicals.

    M'agrada

    • Ràpida no serà perquè a banda del repòs després tocarà una llarga rehabilitació, però t’agreixo molt les teves paraules i espero que ens retrobem alà on ens agrada, què és sempre escoltant música, el més aviat possible, si.

      M'agrada

  3. ANTONIO SANS PICO

    Gràcies pel magnífic resum de les quatre òperes. Però a Tannhäuser, el Wolfram de Markus Eiche el vaig trobar molt atenorat, una veu sense cos ni baixos.
    El cor de l’holandès també el vaig trobar magnífic.
    Esperem el retorn de la normalitat l’any que ve.

    M'agrada

    • Su, Eiche és poc baríton, però ho va cantar bé i el rol permet aquesta llicència tan lírica, no debades el gran DFD, pot ser el més gran Wolfram, en feia una creació inoblidable amb un timbre més aviat clar i atenorat, no els vull comparar, però està en la línia .

      Liked by 1 person

  4. J.M.Casan

    Aquesta tarda acabo de veure l'”Holandés” de Bayreuth i estic completament d’acord amb tú respecte a la direcció i els cantants. Crec que la Grigorian és un fenòmen i només cal esperar que la seva implicació des del punt de vista teatral no escursi la seva carrera com li va passar a la Dessay. Jo soc dels que m’estimo més un cantant que m’emocioni 10 o 15 anys que no un que dongui lliçons de cantar durant 40 anys però em deixi fred.
    Repecte a la direcció del Tcherniakov jo m’ho he passat molt bé probablement per bé que li fan, tot i que s’inventa una història que no és la de Wagner. Segur que és un bon director d’actors i sobre tot dels cors (encara recordo el fabulós atac dels tàrtars a “La ciutat invisible de Kitege”). Lamentablement ens hem hagut d’anar acostumant a que els directors estrelles ens expliquin històries paral·leles amb pretensions de genialitat. Que t’agradi o et molesti és totalment subjectiu i no crec que es pugui explicar gaire. Jo, per exemple, no suporto al Herheim o al Bieito i del Tcherniakov recordo una Traviata a la Scala espantosa. Del Kosky em van agradar molt l'”Oneguin” i el “Mose und Aaron” i en canvi trobo totalment equivocats els “Mestres”·
    Intentem disfrutar sense posar-nos pedres al fetge i congratulem-nos que puguem gaudir d’artistes com l’Asmik Grigorian

    Liked by 1 person

    • Hola, benvingut al blog, crec que és la primera vegada que comentes.
      Gràcies pels teus comentaris i segurament compartim això dels 15 anys de gaudi abans dels 40 d ‘avorriment.
      Grigorian potser no trigarà, cantant com canta a fer-nos patir, però la manera que té de cantar és l’única que veritablement m’interessa aquestes alçades de la meva experiència operística. Ja no em puc permetre avorrir-me amb mitges virtuts.
      Torna quan vulguis, seràs sempre benvingut

      Liked by 1 person

  5. Jordi Vall

    Bravo pels teus comentaris, quan els he llegit i a l’espera dels 2 Tristans que he vist en directe, he pensat que soc una persona normal. Molt agraït pel teu esforç i desitjan-te una rapida recuperació i un bon estiu.

    M'agrada

    • Gràcies Jordi, no saps com envejo aquest oportunitat de veure els dos Tristan en directe. Per a mi aquest estiu serà tot molt enllaunat, seguint una mica la inèrcia dels streamings del confinament, tot i que ara ja teníem una mica d’oportunitat de sortir, he patit aquest veritable entrebanc que m’ha deixat fóra da joc per una temporadeta.

      M'agrada

  6. Leonor

    El Festival de Bayreuth anual no sería el mismo sin tus comentarios ¡Gracias!😍
    A que te cuiden bien y te recuperes completamente.
    Ansiando sobre esos Tristanes…
    ¡Saludos y cuidaos, infernems!

    M'agrada

  7. jaumeM

    Gracies per l’esforç. Encara que amb la tecnologia actual, seria mes fàcil escriure el Quixot, si l’enteniment no hi acompanya: “d’allà on no n’hi ha, no en pot rajar”.
    Apunt de la qualitat habitual a IFL.
    Tant de bo tinguis una ràpida i complerta recuperació`.

    M'agrada

  8. Miguel

    Moltes gracies por tus comentarios. Siento lo de tu accidente, como se siente con alguien al que considero amigo como tu lo eres de todos nosotros. Te doy un consejo, Mi trabajo me obliga a escribir bastante y desde hace bastante tiempo le dicto al ordenador mi voz, luego es cuestión de corregir ortografía y puntuación. Yo lo hago hasta con los whatsapp.

    No he tenido ocasión de disfrutar de todas las retransmisiones de Bayreuth, solamente del Tannhaüser, pero es una buena noticia que el mejor festival anual haya vuelto.

    Un abrazo, cuidate mucho

    M'agrada

  9. Olave

    A ver si te recuperas pronto, pero qué paliza te has dado escribiendo todo ese texto con el brazo derecho medio inútil.
    Tengo muchas ganas de escuchar a esas dos sopranos Grigorian y Davidsen.
    Cuídate.

    M'agrada

  10. bocachete

    Quina mala sort! I, a sobre, amb tanta calor. De mica en mica… Això que et diuen de dictar els missatges va bé: hi ha programes sense cost que tenen resultats molt bons, realment. A recuperar-se, doncs! Potser ajuden Grigorian, Théorin o Parsifal: musicoteràpia wagneriana, se’n podria dir.

    M'agrada

    • Per sort no em van enguixar i porto un cabastrell, que em provoca molèsties i picors, però no tant com el guix.
      Probaré de trobar aquestes eines de dictat, perquè escriure se’m fa molt feixuc.
      La música sempre ajuda i tinc un bon amic del blog que sempre m’ha dit que Mozart é el compositor més terapèutic. Tinc algunes coses per visionar d’aquest estiu, Nozze d’AIx i el Idomeneo de Munich, que si tenen el seu efecte potser també mereixen el seu corresponent apunt.

      M'agrada

  11. Artur Arranz

    Estimat Joaquim,
    Quin plaer poder llegir els teus comentaris! Quanta saviesa i passió operística! Quin profund coneixement de les característiques vocals de cada rol! Admirable! Discrepo, però, del teu rebuig a les noves propostes escèniques. La de Tobias Kratzer potser sigui més qüestionable, tot i que crec que explica molt bé la història, però la de Barry Kosky és absolutament genial, des del meu punt de vista. Tcherniàkov va fer a Múnich un “freixuts”, com diu en Jaume Tribó que deien abans a Barcelona a Der Freischütz, molt bo, d’una gran penetració psicològica, que convertia a Kaspar en un esquizofrènic, que sentía veus, la de Samiel, que nomès sentia ell. Però, en fi, tan li fa. Com diu en Giorgio, ets un luxe de crític per la teva sapiència, ponderació i independència. Que et milloris, amic meu! Bon estiu!

    M'agrada

    • Gràcies Artur per les teves paraules, ànims i suports.
      No estic en contra de les produccions modernes, n’he gaudit moltes que han estat molt discutides, per exemple la Rusalka de Herheim, de fet aquest és un director que m’interessa molt perquè sense renunciar a l’història original sempre l’envolta de trames molt suggerents i enriquidores, ja siguin els seus Meistersinger a Salzburg, com el mateix Parsifal de Bayreuth o la Pikovaia Dama de la ROH. Òbcviament també m’interessa quasi tot el que fa Carsen, i fins i tot Tcherniakov que em va fer gaudir tant en l’inoblidable Kitej del Liceu, o a l’Igor del MET i a tantes produccions presentades a Berlín d’òperes eslàves. De Kosky també he gaudit molt i de fet els seus Meistersinger són magnifícs però influènciats per Herheim, sense cap mena de dubte.
      Altres coses no les suporto, el Tannhäuser aquest n’és una d’elles, com tampoc els Tristans estiuencs que aviat comentaré. No em tanco a res peò no m’ho empaso tot senzillament per trencador, modernet i provocador.
      Records a la Viviana, us desitjo un bon estiu

      M'agrada

  12. Jordi M

    Moltes gràcies pel post, trobo que les teves cròniques no només estan plenes de coneixement, també venen farcides d’emocions. Un autèntic plaer llegir-te. Espero que milloris bé i ràpid, les lesions d’aquest tipus a més de doloroses són empipadores per tot el què et limiten, jo vaig estar un temps també impedit de teclejar i vaig trampejar gràcies a una eina estàndard del sistema que escriu tot allò que parles – força bé tot sigui dit.
    Per cert, he pogut gaudir de l’Holandès, no puc afegir res al teu encertadíssim comentari. Gràcies de nou.
    Salut i força
    Jordi

    M'agrada

    • Gràcies Jordi em reconforta que estigueu o no d’acord, ja que és impossible coincidir sempre, que l’emoció arribi, al cap i a la fi l’art ens arriba sempre per l’emoció que ens produeix i saber-ho transmetre no sempre és fàcil.

      M'agrada

  13. Alfredo Ayarza

    Bon dia Joaquim, Em podries dir si encara es pot veure Der Fliegende Holländer amb la direcció d’Oksana Lyniv, per alguna vía?

    Moltes gràcies, i gràcies per la teva tasca de d’opinió, valoració i recomanacions que ens fas arribar.

    Salutacions,

    AA

    El dg., 1 ag. 2021, 17.08, IN FERNEM LAND va escriure:

    > Joaquim posted: ” M’hagués agradat, com era habitual a can IFL fer un > apunt per a cada òpera de les retransmeses del Festival de Bayreuth 2021, > però un accident em té amb el braç dret en un cabestrell i això em > dificulta enormement l’escriptura i no em deixa espl” >

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: