INSISTINT AMB NABUCCO AL MET (Domingo-Monastyrska-Belosselskiy-Barton-Thomas;Moshinsky-Levine)

Jamie Burton (Fenena) i Plácido Domingo (Nabucco) al Metropolitan Opera House

Jamie Barton (Fenena) i Plácido Domingo (Nabucco) al Metropolitan Opera House 2017

Jo no ho creia necessari, però a IFL moltes vegades ja no sóc només jo a decidir i quan una sol·licitud no és fruit d’una ànima en pena sinó de diverses perdones, de diverses procedències i de tarannàs ben diferents, m’ho repens0 i com que el meu amic Kiko ja m’havia fet una feina prèvia imprescindible per insistir-hi, avui ho faré, insistiré en parlar de la representació del Nabucco de Verdi que va tenir lloc al Metropolitan Opera House de Nova York i que ja va ser motiu d’un apunt l’endemà de la representació, el 8 de gener transmesa als cinemes.

Així doncs els fans incondicionals de Plácido Domingo ho agrairan malgrat que ja sabeu que per a mi fa temps que hauria de dedicar-se a altres àmbits del món operístic on de ben segur pot aportar moltes més coses que cantant i qui sap si continuant rebent aplaudiments, sense necessitat de disfressar-se o d’anar de quatre grapes en mig d’escenografies que van en contra de l’estabilitat dels cantants. Continua llegint

MET 2016/2017: NABUCCO

M’he avorrit molt amb la darrera representació del Nabucco de la temporada 2016/2017 del MET. I això que el millor ha estat la direcció del mestre Levine, entronitzat coma divinitat pel públic novaiorquès que l’estima amb bogeria i té sobrats motius per fer-ho ja que el director musical és en tota la història del teatre, el segon nom amb més representacions a les seves esquenes (fins al mes d’octubre de l’any passat, 2553 representacions).

El mestre James Levine construeix un discurs musical, sòlid, convincent i esplèndid, extraient de l’orquestra un so espectacular, càlid i al servei dels cantants, i aquí potser rau una o l’única part discutible de la seva direcció, ja que per afavorir a Domingo i les particularitats vocals actuals del tenor, el tempo emprat va ser massa lent, sacrificant a estones el tremp dramàtic. Tot i així per a mi ell va ser el veritable estel de la representació, amb moments concertants esplèndids atorgant després del popular “Va pensiero” un bis excessivament generós, però això ja forma part d’una tradició similar a les “vendetta” de Leo Nucci.

Espectacular l’orquestra i el cor del MET que quan estan dirigits per Levine som molts els que creiem que extrauen un plus qualitatiu tan admirable com esplèndid. Continua llegint

NABUCCO A CHICAGO (Lucic-Serjan-Belosselskiy-DeShong-Skhorokhodov;Rizzi)

Tatiana Serjan (Abigaille) a Nabucco Lyric Opera Chicago 2016 FotoCory-Weaver

Tatiana Serjan (Abigaille) a Nabucco Lyric Opera Chicago 2016 FotoCory-Weaver

Tal i com us vaig comentar ahir, avui insisteixo amb Verdi en un teatre que tot i no ser oficialment de lliga Champions (la temporada actual és molt minsa), ha presentat, com el Liceu, un Nabucco. Només cal comparar i treure unes quantes conclusions.

El mateix dia que a Bologna es presentava Attila a Chicago presentaven aquest Nabucco, que segurament no està dirigit amb el nervi i sentit verdià que Oren va imprimir a la seva direcció liceista (no debades és un especialista en aquesta òpera), però que compte amb un equip vocal, si més no,notable, quelcom que a Barcelona no varem poder dir ni tan sols reunint el millor de cada cast. Continua llegint

SALZBURG 2013: RÈQUIEM DE VERDI (Stoyanova-Garanča-Beczala-Belosselskiy;Muti)

Rèquiem de Verdi al Festival de Salzburg, 18 d'agost de 2013. Foto © Silvia Lelli

Rèquiem de Verdi al Festival de Salzburg, 18 d’agost de 2013. Foto © Silvia Lelli

Repetim Rèquiem i tenor, Piotr Beczala, el tenor més en forma i actiu de l’estiu, integra el quartet solista que sota la direcció de Riccardo Muti al front de la Filharmònica de Viena i el Cor de concerts de la Staatsoper,  van oferir abans d’ahir pel matí a la sala gran del Festspielhaus de Salzburg, de la Messa de Rèquiem de Giuseppe Verdi.

Interessant versió que ens ofereix la possibilitat d’escoltar també a la mezzosoprano Elina Garanča en ara per ara una de les  poques aproximacions al repertori verdià i després de la feliç aturada fruit d’una recent maternitat.

Muti dirigeix el Rèquiem amb una extraordinària sapiència. Sempre he estat un incondicional i fervent admirador del director napolità, i el seu Verdi em mancava molt en aquest bicentenari, diguem que ara per ara, galdós. Continua llegint

SALZBURG 2011: MACBETH

Serjan (Lady) i Lučić (Macbeth) Salzburg 2011 Foto: © Silvia Lelli

La nostra ruta continua, tal i com estava previst, tornant a Salzburg per assistir a l’estrena de la nova producció de l’òpera de Giuseppe Verdi, Macbeth, sota la direcció de dos homes experts, el gran mestre Riccardo Muti i el reconegut director teatral alemany Peter Stein, que ves per on ens proposa un Macbeth ben clàssic, tant que esdevé trencador veure túniques i espases, en lloc de gavardines i pistoles.

Amb aquest apunt dedicat a Verdi, a In Fernem Land en portem tres de seguits dedicats al gran compositor italià, ho dic per allò que em “retrèieu” sempre, quan Wagner apareix en més de dos apunts consecutius.

Els anys deuen haver fet efecte també per un gran de la direcció com és el mestre Riccardo Muti i tan bon punt comença a sonar la fastuosa Wiener Philharmoniker, ens adonem que aquelles dinàmiques vertiginoses que ens deixaven sense alè i que eren marca de la casa, han deixat pas a una interpretació més reposada o potser reflexiva, amb la mateixa càrrega dramàtica, però sense aquell vendaval sonor que s’ho emportava tot per endavant amb força impressionant. Al Liceu encara recordem i recordarem mentre visquem, la versió que el mestre Muti, amb les forces de la Scala, ens va oferir en versió de concert el 7 de desembre del 2001 com ahir ens recordava en Josep Olivé. Continua llegint