Ahir dilluns 27 de setembre es va inaugurar el LIFE Victoria 2021 a la sala Doménech i Muntaner del recinte modernista de Sant Pau amb el Winterreise de Schubert en la versió de la mezzosoprano Fleur Barron i el pianista Julius Drake.

Com ja és habitual en el Festival de Lied que organitza la Fundació Victoria de los Ángeles, previ al concert principal hi ha una petita sessió de presentació de joves cantants i pianistes que tenen la primera oportunitat de donar-se a conèixer (LIFE NEW ARTISTS), en una iniciativa magnífica que s’ha de mantenir i servir d’exemple per a tants altres festivals i temporades. En aquesta ocasió inaugural les triades han estat la mezzosoprano barcelonina Mercè Bruguera acompanyada al piano per Teodora Oprisor que han ofert 9 lieder també de de Franz Schubert: Blumemlied, Dass sie hier gewesen, Das Rosenband, Raslose Liebe, Bel dir allein, Geheines, Seligkelt, Herbst i  Die Liebe hat gelogen,  tots ells, tal i com ha explicat ella mateixa comfigurant el que podria ser una “preqüela” que ens ha de dur al Winterreise que era l’obra del programa inaugural.

Per a mi és ben emocionant aquesta ocasió perquè a la Mercè l’hem seguida des de que era una contralt destacada al Cor Vivaldi i després de prendre la valenta decisió d’enfocar el seu futur a la música com a cantant i dels estudis realitzats a Barcelona i d’una intensa preparació musical a Londres, ara ha tornat per mostrar tot allò aprés i que fa preveure amb el rigor i l’estudi continuo que la caracteritza, una carrera magnífica perquè té el fonament tècnic, l’adequació estilística, el gust i l’exquisida musicalitat, una veu dúctil i homogènia que de ben segur  encara s’ha d’acabar de consolidar.

Tot i l’evident nerviosisme davant l’important compromís, s’ha mostrat expressiva i ha demostrat haver preparat bé el programa amb Teodora Oprisor, amb qui ha mostrat una bona compenetració i complicitat, amb un magnífic acompanyament. Dues joves artistes que de ben segur ens donaran moltes satisfaccions.

No coneixia a la mezzosoprano Fleur Barron amb doble nacionalitat singapuresa i anglesa que està iniciant una carrera internacional amb bones ressenyes.

No m’ha acabat d’agradar mai el Winterreise per veu femenina, però no em tanco a cap nova oportunitat, però la d’ahir tampoc va aconseguir canviar de parer perquè em va decebre. Barron té una veu important, expressiva i sembla per la manera d’interpretar el cicle schubertià, molt més adequada per l`òpera,  per l’estil i la interpretació que va donar a la immensa majoria de lieder que conformen el cicle. La seva interpretació em va semblar en masses moments, excessiva en la forma i fins i tot diria que en el fons. No em va saber transmetre aquest viatge interior que ha d’acabar trasbalsant. A vegades  la seva interpretació semblava més propera  al verisme o fins i tot a l’expressionisme operístic , que no a la catedral del romanticisme.

Segurament en altres repertoris potser m’agradarà però en Schubert i aquest Schubert, no pot ser que en cap moment m’hagi colpit, tot m’ha semblat artificiós, amb un excés d’efectes vocals molt teatrals i poc adients, amb canvis de color i greus oberts i “poitrines”. Potser sóc jo que m’he d’adaptar a Barron i la seva manera d’entendre aquesta obra, però m’ha suposat massa esforç mental adaptar-me a aquesta intensitat de broc gros.

Julius Drake és un expert i reconegut acompanyant que en algun moment també s’ha deixat endur per l’excés, però gràcies a ell ahir el Winterreise se’m va fer més passador, però això no deixa de ser un pecat mortal

A jutjar pels aplaudiments finals sembla que a la majoria els hagi agradat més que en a mi.  Me n’alegro.

No sé quants dies el concert estarà disponible a Youtube, però el LIFE va transmetre el concert en directe (un altre encert del festival) i per ara el teniu disponible. Jutgeu vosaltres mateixos