IN FERNEM LAND

LICEU 2021-2022: PIKOVAIA DAMA


Elena Zaremba i Yusif Eyvazov a Pikovaia Dama. Fotografia de ©A Bofill gentilesa del departament de Premsa del Gran Teatre del Liceu.

La temporada es va iniciar amb una embranzida molt engrescadora i els dos darrers títols ens han posat de cop en la realitat més crua. La pandèmia que sembla que ha causat moltes baixes a l’orquestra amb les corresponents substitucions per altres músics, les cancel·lacions de cantants que han hagut de ser substituïts per altres no tan rellevants i la baixa definitiva de la gran Radvanovsky per motius familiars greus, han acabat per situar aquesta proposta inicialment tan engrescadora en una trista, plana, mediocre i avorrida representació que tan de bo oblidi aviat.

El director Dmitri Jurowski és en gran part el culpable de que els ingredients acceptables i fins i tot algun ben aprofitable d’aquest primer cast, no hagin galvanitzat per oferir un nivell més satisfactori. Ja des del climàtic preludi del primer acte ha sortit del fossat un so imprecís, confús, desajustat i desequilibrat entre les diferents seccions orquestrals, alhora que una manca absoluta de control entre el fossat i l’escenari. Tota la primera escena al jardí d’estiu de Sant Petersburg ha estat caòtica. El cor femení, desequilibrat i emmascarat projectava un so feble i lleig, amb entrades imprecises i confosos. El Cor Infantil Veus de la Unió Infantil de Granollers també sonava apagat i esporuguit. Semblava o no, que cadascú anava per on podia o volia. El temps lent tampoc ajudava, però sobretot el que es trobava a faltar era passió, ànima i aquell romanticisme malaltís tan característic del millor Txaikovski. Només en algun moment del tercer acte ha semblat que “l’altre” Jurowski començava a despertar, però òbviament era tard, molt tard i aquestes espurnes d’un cert geni no han salvat una direcció feixuga amb una orquestra que ha respost a batzegades i sense encert. Em sap greu perquè creia que la mediocritat orquestral havia passat a millor vida, però potser si que les substitucions de músics per causa de la COVID ha passat una excessiva factura.

El cor s’ha mostrat molt irregular, amb un primer acte per oblidar. Una discreta intervenció femenina a l’escena de la cambra de Lisa i Polina, una decebedora festa al segon acte, un esperançador cor fora d’escena en la primera escena del tercer acte i la millor intervenció sense ser excel·lent l’han tingut els homes en la darrera escena a sala de joc. Al mestre Assante li queda molta feina a fer.

En el primer cast hi ha el gran handicap de comptar amb el Hermann de Yusif Eyvazov. Tots sabem perquè canta als principals teatres i per tant no m’escarrassaré ni esplaiaré gaire amb aquest tenor. Un cantant pot tenir la veu lletja i el timbre ingrat, però cantar bé i interpretar millor, dir i commoure amb convicció per fer oblidar els capricis de la mare natura, però no, no és el cas. És un cantant de tercera categoria, d’aquells que fa pinyols i si l’encerto l’endevino. Amb un director amb personalitat i curós, el cas de Dudamel a Il Trovatore en versió de concert  de la temporada passada, el resultat no va ser brillant però no va molestar. Aquest cop creia que sent el seu repertori i amb la idea prefixada que Jurowski seria un bon director, estava convençut que m’agradaria. L’he trobat molt mediocre, indigne del Liceu (incomprensible al MET, la ROH, Paris, Milà i tots els teatre on canta),  És un intèrpret nefast i un pèssim actor que a més a més, i ja en parlaré al final, no ha estat dirigit, i ha caigut en diverses ocasions en el ridícul més vergonyant amb gestualitats del cinema de principis del segle XX.

Sense Radvanovsky, que no se pas si ella sola hagués pogut fer aixecar el vol a una companyia tan feixuga, la responsabilitat de la Lisa ha recaigut en la soprano armènia Lianna Haroutounian, que en contra del que diu la web del Liceu no debuta al teatre ja que havia cantat una excel·lent Cio-Cio-San a la Madama Butterfly. Ella veritablement és la millor del cast. La veu és bonica i quasi sempre omple la sala, potser és massa lírica pel moments més dramàtics, però és absolutament suficient i ha donat el dramatisme necessari a la segona escena del tercer acte. Sembla que per qüestions ètniques no hi ha gaire sintonia amb el tenor Eyvazof de l’Azerbaidjan, ambdues nacionalitats no s’estimen gaire i potser això també ha fet que en les dues grans escenes entre tots dos no saltessin guspires. No estava previst que haguessin de cantar junts però una vegada més aquesta producció d’aquest títol s’ha vist immersa en tensions de tota mena. Tret de l’estrena de la producció l’any 1992, que va ser triomfal, les reposicions de l’any 2002 tot i comptar amb Kirill Petrenko al podi va suposar la cancel·lació de Plácido Domingo, substituït per un decebedor Gabriel Sadé. La reposició de la temporada 2009/2010 havia de suposar el debut en rol operístic al Liceu, del tenor canadenc Ben Heppner, però el seu lamentable estat vocal va suposar la substitució per Misha Didyk, que tampoc era un prodigi. tot i que va superar dignament el repte. La quarta vegada que es presenta aquesta producció ha succeït tot el que ja he dit i més coses que no sé. Sembla que és la darrera vegada que es reposa i per tant esperem que la propera vegada que es programi aquesta òpera bellíssima i cabdal el resultat sigui el que es mereix.

El rol de la comtessa és breu però cabdal, més que una cantant en plena forma és imprescindible una personalitat escènica, una presència que geli al públic. Al Liceu hem tingut la sort de veure en el darrers anys grans cantants que han deixat empremta: Impossible d’oblidar a Leonie Rysanek, però també Obraztsova, Cortez o Ewa Podles, totes elles van deixar una petjada considerable. Elena Zaremba, que en la producció del 2009/2010 cantava la Polina, ha estat l’intèrpret d’aquest agraït però també compromès rol.  Ha cantat tota la partitura, sense parlar o declamar com fan tantes col·legues en la fase final de la seva carrera, ella l’ha cantat i molt bé, però aquest és un rol que necessita alguna cosa addicional, un gest, una mirada d’una gran presència que impressioni i l’oblidis. No ha estat el cas.

La mezzosoprano Lena Belkina, que fa uns dies va sortir de manera imprevista en el recital de Camarena, ha cantat el rol de Polina i el Milovzor de la pastoral del segon acte. Sense deixar-me bocabadat i amb alguna que altre imprecisió en l’afinació de la seva balada al piano, m’ha agradat més que en el duo rossinià de La Cenerentola que va cantar amb el tenor mexicà.

En el rols menors, han estat bé, Mireia Pintó com a governanta, Gemma Coma-Alabert com a Maixa i sobretot Mercedes Gancedo com a Prilepa.

En els rols principals masculins, a banda del protagonista, no hi ha hagut res especialment notable. Potser el més rellevant ha estat el baix-baríton polonès Łukasz Goliński, amb la veu sonora i projecció notable, tot i que no sempre del tot controlada.

Decepció total amb el príncep Ieletski del baríton rus Rodion Pogossov. Jo crec que si es presenta al Viñas no passa a la final. Recordar que els darrers barítons que han interpretat aquest rol al Liceu han estat Ludovic Tézier o Markus Eiche fa mal.

Magnífic David Alegret com a Txekalinski, projectant bé i actuant de manera convincent un rol agraït i dramàticament un corcó antipàtic. Amb ell el inseparable Surin, també ben representat pel baix Ivo Stanchev.

Antoni Lliteres s’ha fet càrrec del rol de Txaplitski amb més què solvència, mentre que a l’excel·lent tenor Marc Sala li han donat el rol massa anecdòtic del mestre de cerimònies, molt per sota del que ell pot fer. No cal dir que l’ha superat amb nota i sense cap dificultat.

La producció de Gilbert Deflo continua sent tan bonica i estètica com el primer dia, amb l’excepció del segon quadre del tercer acte tan mal resolt amb un Neva que sembla el mar que va dissenyar Fellini a “E la nave va”, però que tan poc s’escau en una producció tan detallista en la vessant estètica. Preciosos decorats de William Orlandi també dissenyador del vestuari, no tan lluït. El disseny de llums d’Albert Faura és preciós i molt curós, si, tot plegat una producció que agrada al públic durant els primers cinc minuts de cada  escena, però és una producció que no té cap cura pel treball dels personatges..Deflo deixa que tothom faci la seva, o potser només ho sembla, però el que compte és el resultat i per molt dolent que sigui un cantant com actor, el director no pot deixar que gesticuli com la Duse o Valentino, ja que en moments culminats el que es veu a dalt de l’escenari és ridícul i esperpèntic.

Els nombrosos talls per fer el canvi escenogràfic són letals per la continuïtat musical, quelcom que he dit des del primer dia. Ha estat una producció bellíssima, un gran encert del Liceu de fa 30 anys. Potser que ja toca

Poc públic i fred. AL final uns aplaudiments tristíssims, com tristíssim és que hi hagi públic que sigui capaç de fer intents de bravejar tanta mediocritat adotzenada.

Per suposat que m’estalviaré el segon cast, una vegada perdut l’al·licient de Lianna Haroutounian que ja hem vist en aquest primer, i sense els anunciats Martin Muehle i Dolora Zajick, que van caure fa dies del cartellone.

Esperant el Wozzeck.

37 comments

  1. Tristano55

    Eyvazov sing only because is married With Netrebko also her is not at best the voice of Anna is now on the street of end …. I don’t know how this Tenor sing …..

    M'agrada

    • De res. Abans del Wozzeck hi ha el Pélleas et Mélisande que s’ha de veure i la trilogia Da Ponte amb cantants d’anar fent que no sé si és la millor opció, la veritat, i no em satisfà, d’entrada passo, potser m’ho repensi.

      M'agrada

  2. colbran

    Aburrimiento total y absoluto. Sólo me ha interesado el coro de bebedores/jugadores del último acto. Y que diga esto de la representación de una ópera tan maravillosa me hace mucho daño. No me ha convencido ni mi admirada Zaremba, a años luz de Ewa Podles en su versión liceísta y adquirible en DVD, para mi la mejor condesa que he visto en toda mi vida operística que es larga. Ningún cantante me ha interesado para nada, ni siquiera la soprano armenia que apenas he sentido hasta llegar a su aria previa al suicidio, donde ha demostrado que tiene voz pero no me transmite nada. Del tenor no quiero ni hablar. El resto del reparto no es que sea malo es que no me ha comunicado nada y creo que buena parte de la culpa procede de la aburrida y anticlimática dirección orquestal. Con otro director es probable que mi opinión variara algo, pero decididamente estar sentado esperando que se acabe una obra que con dos entreactos te “obliga” a quedarte en el teatro 250′ es para desear no volver más. Qué diferencia de impresión de la gozada del concierto del fabuloso contralto Franco Fagioli del Palau de la semana pasada!!!

    Tengo que significar que nadie optó por un aplauso cuando en el previo a la función el director artístico del Liceu recordó que el 1 de febrero se cumplen 100 años del nacimiento de la inolvidable Renata Tebaldi. Probablemente muchos de los espectadores que no llenaban el Liceu ni saben quién es. Años atrás, con sólo nombrarla el teatro se hubiera venido abajo con aplausos y bravos. Así están los tiempos. Casi todo es mediocridad y por eso se permite que un cantante de taberna que solo sabe emitir agudos cante de primer tenor.

    M'agrada

    • Alex

      Si señor Fede!
      Este es desgraciadamente, buena parte del público que va actualmente al Liceu y o a la ópera en general.
      No recordar a la Tebaldi, es pecado mortal operïstico

      M'agrada

    • Tebaldi? Ah si una cantant antiga i passa que t’he vist. Certament uns quants anys enrere, abans de la desfeta de torns, públic i gestió, certament només la menció hagués organitzat un aldarull considerable. Ara quatre aplaudiments freds i després de la decebedora representació, encara es van escoltar alguns intens de bravos, entre uns aplaudiments molt freds, també cal dir-ho, pel tenor. En aquells anys que el públic hagués embogit amb la menció de Tebaldi, pocs haguessin sortit indemnes d’aquesta representació.
      Ai las!

      M'agrada

  3. Àlex

    Vaya, vaya, yo iré el día 2 , donde canta el Segundo Cast pero con el Sr. Netrebko!
    Y con el concertador Joaquim, creo que tenemos al malo de los hermanos; parece que el bueno, no es Dimitri sino su hermano Vladimir

    M'agrada

  4. Katia Gustà

    Colbran i tu,Joaquim,M,heu deixat un Albis, però millor saber-ho.Si el dia primer de Febrer no han arreglat els mobles ho tinc clar Em feia molta il·lusió la Dama.A veure què passa.
    Gràcies,Quim,com sempre.

    M'agrada

  5. Montserrat

    Com que m’ensumava alguna cosa així, ja no em vaig treure cap entrada. Esperaré Wozzeck i que Goerne no cancel·li. Gràcies per la teva crònica. M’has confirmat els temors i m’estalviaré anar-hi.
    Per cert, els dos Jurowsky són germans? Creia que no.

    M'agrada

  6. Retroenllaç: Enlaces de enero de 2022 | Beckmesser

  7. Jordi Medallo Muñiz

    Jo hi era ahir. Completament d’acord amb la teva crònica i amb l’opinió d’en Fede (Colbran). Una òpera màgnífica que precisa una bona direcció orquestral i de cors i cantants de 1era. Quan això falla…la fredor és infinita. Que trist veure el Liceu mig buit i que en el tercer acte encara hi hagi menys gent.

    M'agrada

    • Gràcies Jordi, jo diria que no arribava al 50%. El tercer pis era un cementiri desolat i els altres pisos no es veien molt nodrits. A platea potser hi havia més ocupació, de ben segur ressituats d’altres localitats. En qualsevol cas la fredor no era per la poca ocupació

      M'agrada

      • Alex

        Joaquim, esa oferta de “ rebajas “, 175€ ( 2 personas ), zonas 2, 3 y 4
        Como bien has y hemos dicho ya bastantes veces , desde hace unos años, el Liceu tiene que pensar seriamente en cambiar esa mala política de zonas, ubicaciones y sobre todo, de precios tan excesivos que ya no se pagan en bastantes teatros de mayor nivel artístico de Europa

        M'agrada

        • La política de precios y zonas en el Liceu es la eterna batalla, no sé si perdida, pero d emomento sin resolver y que creo que a quien hace más daño es al propio Liceu.
          Todos los laterales del 3er piso son zona 4 i 5 cuando la visión és muy reducida y el precio inadmisible en estas curcunstancias. Sería mucho más conveniente ponerlas a precios de zona 6 y 7 con lo cual la ocupación siempre seria más alta dando oportunidad a más melomanos que a esos precios para no ver el 100% del escenario, prefieren no ir.
          Estoy cansado de hablar siempre de lo mismo.
          Gracias por insistir

          M'agrada

  8. JordiP

    Hola, doncs vaig seguir el consell d’en Joaquim abans d’entrar a la sala. Jo anava predisposat a sortir tallant-me les venes després del reguitzell de cancel·lacions, el tenor i demés; però quan em vaig asseure a la butaca vaig predisposar-me a no amargar-me. No coneixia l’obra (només de nom) així que em vaig dedicar principalment a gaudir de la partitura. Em va semblar una meravella. Vaig anar detectant algunes de les coses que has mencionat, descompensacions entre fossar i escenari, esgarips i la manca de calfreds. Tot i així, potser com que anava disposat a que fos una hecatombe, vaig sortir prou satisfet, però no serà una nit d’aquelles memorables que explicaré als meus nets quan sigui vellet…..

    El Wozzeck em fa molta por. No sé si estic preparat per a escoltar-la…. M’ho hauré de rumiar molt.

    M'agrada

    • Me n’alegro molt que gaudissis de l’obra, és una meravella, certament.
      Jo vaig intentar envair-me d’aquell esperit positiu que us vaig comentar, però no va funcionar.
      El Wozzeck no s’ha d’escoltar, s’ha de veure i si funciona després intentes escoltar-lo a casa, quelcom que mai he fet sencer.

      M'agrada

      • JordiP

        Tot i gaudir-ne, avui, cinc dies després, ja no he tornat a pensar en la “meravella” de funció que vam veure. Crec que l’entrada que tinc per al dia 11/2 quedarà deserta. Per cert, si algú dels qui passa per aquí la vol, seva sia. Només ho ha de dir.
        Avui a més he rebut un correu del Liceu amb els comentaris apareguts en premsa sobre la funció. Llegint-los sembla que van veure una altra cosa….

        Provaré el Wozzeck, que no sigui dit. I el Pelleas i Melisande, que tampoc em predisposa molt, però sigui per veure món… ;-D

        M'agrada

    • Hola Jordi, feia molt temps que no treies el cap. Em sap greu però no et puc animar a veure una cosa que en a mi no em va agradar. Voldria que el meu criteri no us desanimés i que ho valoréssiu per vosaltres mateixos, però…

      M'agrada

  9. Ernest

    Joaquim, gràcies per la teva crítica, amb la que coincideixo plenament. Tinc el meu criteri per valorar les veus i la direcció d’escena, però no en sé suficient per valorar el director, tot i que conec bastant l’obra i m’agrada molt. Tenia grans expectitivas, però la veritat és que m’he quedat com en Fede, encara que no sabria explicar tantes coses com ell i tan ben escrites.
    Salutacions.

    M'agrada

  10. carmeoli

    Jo vaig anar a l’assaig pre-general, com a “abonada club”, Només la coneixia de nom i vaig gaudir-la. Si que és veritat que en cap moment em vaig arrencar d’aplaudir amb entusiasme, però ho vaig fer, potser per sentir-me entusiasmada. Hi torno, en el meu torn, el 8 de febrer. Espero Wozzeck, que ja la conec, i Pélleas i Melisande, que fa temps que no les sento..

    M'agrada

  11. bocachete (Jesús)

    Vaig estar-hi ahir. No sé si ha canviat molt des del primer dia (es veu que la retransmetien per ràdio, però també això és enganyós). M’ha passat com al JordiP, que anava pensant que seria tan desastrós que, tot plegat, no ho ha estat tant o, potser, hom ha volgut que pesin més les parts positives que les negatives. O que l’obra és una meravella i s’ha de fer molt més malament per a espatllar-la del tot. ​Hi havia més gent: només estaven sense ocupar els laterals (els dos blocs extrems de cada banda, llevat de les primeres files) de cada pis; potser uns tres quarts d’ocupació? Suposo que aquestes ofertes d’última hora hi influeixen. En general, es va aplaudir, sense grans ovacions, però tampoc va ser allò de només cortesia.

    L’orquestra anava conjuntada, però sobretot al primer i segon actes semblava que estiguessin sols al món i ja podia haver-hi qui fos a l’escenari que no se’l sentiria ni amb micròfon. Al tercer, pel que sigui, va funcionar millor i semblava que tingués en compte que hi havia cantants. Al final, va haver-hi algun notori buuuu als pisos alts dedicat al director. Les veus… no sé dir-vos: en general, com s’ha apuntat, fins al tercer acte no hi ha una pujada general del nivell, en tot. Haratourian canta bé, però li manca una mica més d’expressivitat.. Almenys ahir, al segon acte ja estava una mica més implicada i tenia un cert dramatisme que va continuar al tercer. Tomski, el baríton polonès, molt bé. I el nostre Hermann… A veure, se’n va sortir i no vaig trobar un timbre tan lleig o forçat com altres cops: no sé si és que el repertori rus li va millor o potser aquest color baritonal que li surt de vegades, en aquest paper ajuda. No es va descontrolar gaire i, escènicament, tampoc no va estar exagerat. No sé… no va fer mal paper, sense arribar a excel·lir però va estar més que correcte. Quan saludaven, es va mostrar afectuós amb la Haratourian i comentaven cosetes somrient: potser les relacions armenioazerbadjaneses entren en una fase amistosa. Tampoc és que durant l’obra fossin molt efusius, però deu ser més perquè els dos són més aviat freds actuant. Potser amb Radvanovsky hagués canviat? Probablement hagués arrossegat altres coses i seria més satisfactori, però pobreta, no podia ser-hi… què hi farem!

    I la producció és francament bonica. Llàstima que no s’arregli això dels telons negres entre quadre i quadre que, realment, trenquen massa el fil: no crec que no es pugui adaptar perquè sigui més ràpid o fer el canvi d’una altra manera. Però no trobo que quedi antiquada ni res. I com que el Neva és tan gran…

    No serà memorable, certament, però es podia veure, es podia sentir i tampoc no vaig trobar que avorrís: mantenia una certa tensió en bastants moments. Potser la tenen més rodada ara i han corregits coses.

    M'agrada

    • Giacomo

      La darrera funció, la d’ahir, era la del meu torn d’abonament. Com en Jesús, hi vaig anar pensant que se’m feria llarg i avorrit i que el tenor no m’agradaria gens. Al contrari, al final em va agradar molt.

      Sense dubte, sobre tot em va agradar molt Txaikovski, que no és exactament una sorpresa. Era la meva primera Dama de Piques! Però crec que m’hauria adonat si el director l’hagués destrossada com ho va far al principi, quan hi va anar en Joaquim. Ahir també va començar fluix, amb una primera escena mediocre i un quintet desconcertant i desconcertat, o com va dir bé el meu veí, dodecafònic. Però pel meu enteniment ho van corregir a partir de la segona escena. Ja no hi van haver cap més problemes evidents, i al contrari hi van haver moments ben resolts, sobre tot al tercer acte. D’una escena resolta malament sobre set no em queixaré massa, i menys sent la primera i no la última.

      Dels cantants, va ser una sorpresa positiva el tenor. Sorpresa fàcilment explicada: vam ser afortunats i vam tenir (com ja el torn D el dia 1) Oniani tot i tenir Haroutounian. No tinc ni de lluny els coneixements d’en Joaquim, però pel meu gust va cantar bé. Tampoc no té absolutament una veu lletja, malgrat que potser no tant bonica com la de Haroutounian; no sóc un jutge imparcial ja que en general la veu de soprano m’agrada molt més que la de tenor. És cert que com actor no fa res: al tercer acte arriba al moll i s’hi posa com una estàtua mirant els espectadors i no la Liza. Però a mi això no em molesta massa. Millor que les exageracions a l’estil del cinema mut.

      Al final, sensació encara millor de la d’en Jesús. Funció memorable per a mi perquè era la meva primera Dama de Piques. En general, no tan sols es podia veure i sentir, sinó que era agradable i s’entenia perfectament quina obra mestra és. Als amics, que ja coneixien aquest Txaikovski (sent un rus i un hongarès) però en general són encara menys coneixedors d’òpera que jo, els va encantar el tercer acte i agradar el total.

      Evidentment no vam gaudir d’una interpretació de referència com vam tenir la sort de tenir pel War Requiem. Ni tan sols del millor del dia d’avui oblidant els mestres del passat, com l’Otello de la primavera. Però vam gaudir del concert, i ja és molt. Per a mi, molt millor de l’Ariadne i també del Rigoletto.

      M'agrada

    • Gràcies Bocachete, et trobo molt condescendent en una representació que jo vaig trobar totalment prescindible. Ara ja han passat uns quants dies i no recordo res, sortosament, ni l’emprenyada quan vaig abandonar el teatre.
      Ara de cap a Pelléas et Mélisande, amb tota la il·lusió del món.

      M'agrada

      • JordiP

        Acabo de comprar-me una entrada per al Pelles. Obra i compositor que no conec de res. No se per quin motiu tinc una sensació preconcebuda que es avorrit, pero no se d’on ho he tret…. Ho podre comprovar i refermar o desmentir el proper 3/3.

        M'agrada

        • Has fet bé, mai podràs dir que és avorrit si prèviament no has vist aquesta òpera fascinant a l’escenari.
          Ves amb ganes i deixat endur per la música, no esperis res del que coneixes. Espero que sigui una gran representació.

          M'agrada

  12. Alex

    Yo también estuve en la última función del viernes y a mí Oniani, me pareció un profesional correcto sin más : un tenor lírico con un instrumento relativamente brillante en el centro pero en las partes más dramáticas e intensas, pierde volumen en el registro agudo y lo fija.
    La Haroutounian , lírica amplia, la mejor cantante del elenco, con subidas al agudo muy poderosas y excelente en su escena final frente al Neva.
    La Zaremba, aún sin los graves de otras predecesoras como la Obratzova y la Powdles, interpretó magníficamente su gran escena del segundo acto.
    El resto del Cast, más o menos discreto en lo vocal ( destacada Mercedes Gancedo como Prilepa , así como la Belkina como Paulina aún demostrando ser más soprano que mezzo)
    Concertación de menos a más del maestro Jurowski ,con tiempos algo lentos en el primer acto.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: