IN FERNEM LAND

JOAQUIM SERRA I MANUEL OLTRA PER MARTA VALERO I ALBERT GUINOVART


L’infatigable Josep Maria Serracant i Clermont sortosa i tossudament ha tornat a reunir a l’excel·lent mezzosoprano Marta Valero i al gran Albert Guinovart, per donar-nos a conèixer joies musicals que de no ser per ell romandrien emmagatzemant pols en les prestatgeries amagades del nostre acomplexat patrimoni musical, i després d’un imprescindible CD dedicat a l’oblidat Lluís Benejam i Agell, ara ens sorprèn amb un doble CD que ens ofereix un reguitzell de cançons de Joaquim Serra i Manuel Oltra editat per la discogràfica PiCap.

38 perles del lied català que abracen un ampli període de la cultura musical catalana des de 1924 al 1997,

En el cas de Joaquim Serra (1907-1957), un deixeble de Toldrà mort prematurament als 50 anys va ser definit com el compositor de la difícil senzillesa i si la seva obra per a cobla està considerada com a reconeguda, cabdal i indiscutible, en canvi per a molts és un perfecte desconegut quan es tracta de les seves cançons. tan influenciades per la renaixença, musicant principalment a Josep Carner, però també a Joan Maria Guasch, Ramon Surinyach, Jeroni Zanné, Tomàs Garcés, Carme Montoriol i Ramon Pérez Vilar.

Melodies fresques i inspirades, amables i emotives amb acompanyaments pianístics magníficament elaborats que no es limiten a acompanyar a la veu sinó que creen un món paral·lel molt atractiu d’embolcallades i delicioses reminiscències noucentistes influenciats per l’impressionisme francès però arrelades a la tradició melòdica catalana hereva de la cançó popular, una simbiosi deliciosa de tradició melòdica i recerca pianística que s’escolta de manera més que plaent. Estem lluny de les noves tendències musicals que recorrien el món musical trasbalsant el llenguatge fins aleshores conegut i acceptat, però per això deixen de tenir el se valor i una qualitat que de ben segur serien molt més conegudes si Serra hagués nascut a Étretat en lloc de Peralada. .

El primer CD recull 14 cançons de Serra, i s’inicia amb “Brollador gentil” amb poesia de Joan Maria Guasch, el seu opus 6 i la seva primera cançó escrita l’any 1924 i conclou amb la intensa i magnífica “El sonet als llavis” amb poesia de Josep Carner, escrita l’any 1938 (opus 64). Entre mig 12 perles que s’haurien d’escoltar més en els recitals de lied dels nostres cantants, com la deliciosa “Aquelles cançons” amb poesia Ramon Pérez Villar o l’engrescadora “Cançó florida” amb poesia de Carner i reminiscències evidents de Toldrà.

Manuel Oltra (1922-2015), del que a IFL ja n’he parlat sovint, sempre arran de projectes estimulats per Josep-Maria Serracant, gran divulgador de l’obra d’aquest gran compositor, el nostre Kodaly m’atreviria a dir, és el protagonista del segon CD d’aquest àlbum imprescindible.

De Manuel Oltra es recullen en el segon CD, 24 obres que abracen un ampli període de 1940, recollint el testimoni de Serra de qui hem pogut escoltar “El somni als llavis” de dos anys abans com a conclusió del primer CD, amb “Nocturn” una amb un poema Joaquim Viusàfins fins a “En aquell temps de tanta fredor, un text tradicional catalana escrita l’any 1997.

El món d’Oltra és més divers i diria que inquiet i ambiciós. El recull de les 24 cançons ens proposa composicions sobre poemes de Joan Salvat Papasseit, Jacint Verdaguer, Joaquim Folguera, García Lorca, Gerardo Diego, Pere Quart, Rafael Alberti, el Cancionero Real de Reinosa i les set cançons tradicionals pe a veu i guitarra amb textos tradicionals a les que s’inclouen com a propina, “El Testament d’Amèlia” i l’esmentada “En Aquell temps de tanta fredor” que tanca el disc.

Cançons molt més dramàtiques i d’intensos sentiments i de mons més contrastats que la plaent proposta de Joaquim Serra i que desenvolupa un univers melòdic més evolucionat, inquiet i estimulant, amb un acompanyament pianístic més eclèctic, tot i que tant Oltra com Serra s’emmirallen en la música francesa que tanta influència ha tingut sempre en la música catalana del segle XX.

Propostes com la bucòlica “Pastorella” de Verdaguer de l’any 1942, o el “Res no es mesquí” de Salvat Papasseit que va popularitzar Serrat amb la seva versió, però que Oltra va musicar de manera encisadora l’any 1953, contrasten amb el “Jesús de Nazaret” del cancionero de Reinosa, amb unes influències delicadament hispanitzants o el “Gráfico de la Petenera” de Federico García Lorca d’inquestionable inspiració, Gerardo Diego (Niño) o l’excel·lent Amante de Rafael Alberti, que contrasten tant amb Borrissol d’àngel de Pere Quart, amb un acompanyament deliciós i molt debussinià.

Les set cançons tradicionals amb acompanyament per a guitarra, ens mostren la vessant de recerca kodalyniana, amb un reguitzell d’alguns dels títols més populars, sempre amb un treball tan important com discret, per poc pretensiós, no pas per manca de vàlua, en les l’harmonització i acompanyament instrumental, tan evocador quan es tracta de la guitarra.

Per fer rellevant un producte tan llargament elaborat (es va gravar als anys 2015 i 2017 tot i que ha sortit publicat a finals del 2021), s’han tornat a reunir a Marta Valero, una mezzosoprano incomprensiblement poc freqüent en els escenaris i sales de concert, posseïdora d’una musicalitat i sensibilitat molt distingides, alhora que d’una veu preciosa i d’un color càlid, mai crispat, que amb una emissió nítida i un fraseig intens i sempre entenedor, sap transmetre a la perfecció cada petit món d’aquest joiell d’obres tan interior i quasi sempre íntim que s’escolta amb encisador interès.i Albert Guinovart,  del que no cal dir gaires coses ja que es tracta d’un dels pianistes, alhora que compositor, més rellevants del nostre país i ha demostrat moltes vegades, tant a les sales de concert com en les seves gravacions discogràfiques la vàlua del seu art, la tècnica magnífica i la gran estima per la música per la muusica catalana, acompanyant i creant l’embolcall en perfecte sintonia amb la cantant amb qui ja ha fet molts recitals i altres enregistraments discogràfics..

També el guitarrista Izan Rubio aporta un evocador acompanyament a les 7 cançons tradicionals i la intervenció del flautista Bernat Castillejo a “Borrissol d’Àngel”, “El vestit del nen Jesús”, “El Testament d’Amèlia” i “En aquell temps de tanta fredor”, acaba atorgant al disc un plus de qualitat a un producte molt cuidat en tots els aspectes i que esdevé imprescindible per a tots el que estimem el lied, la música catalana i els intèrprets del nostre país.

Un àlbum preciós.

2 comments

  1. JOAN LLOANSI MENDEZ

    Gràcies! Tot el que es faci per la divulgació i reconeixement del valor de l’obra dels mestres Serra i Oltra serà poc, així com la gran tasca i amor per la nostra música d’en Josep Maria Serracant.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: