IN FERNEM LAND

REFLEXIONANT AL VOLTANT DEL CONCERT DEL 175è ANIVERSARI


ELS ANTECEDENTS

Quan es va presentar la temporada 2021/2022 del Gran Teatre del Liceu es va anunciar pel diumenge 3 d’abril de 2022 el concert del 175è aniversari de la inauguració del teatre i ja em vaig esplaiar dient el que em semblava i l’enorme decepció que en va provocar la fórmula per commemorar-ho. El Liceu s’oblidava de la seva pròpia història, dels seus cantants i del repertori contractant a Anna Netrebko, envoltant-la de cantants discrets per tal que ningú li pogués fer gaire ombra i titulava el concert de manera inequívoca: concert 175è ANIVERSARI ANNA NETREBKO. Ningú es podia dur a engany. El programa al voltant de la diva amb una fórmula més novaiorquesa que liceista de programar tres fragments, que no actes com allà, de tres òperes sempre per  a major glòria de la diva: Escena del Brindis de Macbeth de Verdi, el segon acte de La Bohème i el segon acte de Turandot també de Puccini, tot i que  en realitat es tractava de la segona escena del segon acte. Ben mirat tot plegat arribava a una hora de música.

La proposta no tan sols no em va interessar gens sinó que em va indignar. Què representa Anna Netrebko a la història del Liceu?, doncs en realitat ben poca cosa. La seva relació amb el teatre es limita a una sensacional Iolanta en versió de concert programada entorn de Ibercàmera, en la fins ara habitual gira anual de Gergiev i els Mariinskis a terres catalanes i un parell de concerts/recitals que no van aportar gaire malgrat presentar-se com la gran soprano dels nostres dies i en cap cas demostrar-ho. Netrebko té moltes qualitats i també defectes, però sobretot no ha aportat res absolutament rellevant per merèixer l’honor de representar a tants i tants gloriosos cantants fidels i representatius del Liceu i que han donat tantes i tantes nits inoblidables.

Estava clar que la direcció del teatre va anar a buscar poca feina i molt calaix, perquè les entrades eren i són escandalosament cares, de 333,00 € a 19,00 €.

Lluny quedaven aquelles gal·les històriques com la del empresari Pamias que es va fer un auto homenatge amb la gala històrica de la nit del 26 de gener de 1972 reunint sobre l’escenari del segon Liceu a: Veiga, Pons, Chamorro, Cecchele, van Mill, Berini, Torrentó, Carreras, Renzi, Lauri-Volpi, Lagger, AUsensi, Oncina, Silja, Martí, Paniagua, Gebelin, Bakocevic, Ruival, DEutekom, Janulakis, Caballé, Lavirgen, González, Monjo, Ruck-Focic, Aragall, Kühne, Torres, Torres Garza, Changalovic, Tarrés i Saldari, o aquelles efemèrides dels concerts pro damnificats dels terratrèmols de Colòmbia amb Tarrés, Giménez, Valentini-Terrani, Ruiz, Pons, Caballé, Carreras, Echevarria i Mèxic de l’any 1986 amb Lloris, Zylis-Gara, Domingo, DiStefano, Kraus, Freni i Ruiz, que van aconseguir en un temps rècord ajuntar un estol de figures del moment, absolutament envejables, per no parlar del concert del Sant Jordi anomenat Les millors veus del món, celebrat el 17 de març de 1994, encara sota l’efecte impactant de l’incendi del 31 de gener i que va reunir a: Marton, Burchuladze, Bayo, Cappuccilli, Cossotto, Vinco, Gonzélez, Millo, JOnes, Aragall, Hernández, Sardinero, de los Ángeles, Villarroel, Kraus, Pons, Caballé, Blake, Serra, Giménez, Von Stade i Lluis Claret (violoncel). No va estar gens malament per improvisar-ho amb quaranta-cinc dies de marge. Hom pot pensar que amb uns quants mesos o anys al davant, es podia haver preparat un concert molt més lluït que el de Netrebko cantant Puccini i Verdi, oblidant a tants cantants estimats i tants títols i compositors tan estimats pel públic liceista en aquests llargs i fructífers 175 anys de vida.

Ara segurament és impossible reunir noms com aquells perquè de la immensa categoria i personalitat que lluïen, ara potser només n’hi ha un parell o tres, però el cas és que les agències artístiques es posaven a treballar de valent per improvisar aquelles dues gales del 86 i 87 en menys de 9 dies de diferencia o el fastuós concert del Sant Jordi, que vistes amb la distància dels anys, van ser concerts totalment envejables i enlluernadors, però potser sí que hagués estat possible reunir uns quants noms il·lustres, alguns actualment idolatrats a la casa i preparat amb temps, ganes i amor, ben segur que hauria motivat molt més entusiasme i gratitud que el de la diva russa. No semblava una tasca impossible.
Segurament no hi va haver la suficient sensibilitat i es va anar a buscar una solució tan luxosa com galdosa per commemorar una data important. S’hauria hagut de fer molt millor, pensant amb els cantants també de casa que tant i tant han fet pel Liceu, els que ja no hi són, els que hi són, però ja no canten, els que encara hi canten i els que tot just s’inicien a fer-ho. Ningú hi va pensar o van creure que això no aportava fama i diners al calaix del teatre, el cas és que dels que acompanyaven a Netrebko només Òdena representava a tots aquests oblidats, a banda dels que hi participaven en intervencions anecdòtiques i no estic gaire segur que l’excel·lent baríton català hi fos més per qüestions de catxet que no pas de consideració artística a banda que la diva no necessitava envoltar-se de cantants que li poguessin fer ombra, més aviat buscava correcció i prou per brillar ella.
La meva decisió va ser taxativa des del primer moment i vaig decidir oposar-me al concert i per descomptat no comprar entrades.

Tot i no esgotar les localitats i el preu abusiu, la venda d’entrades per aquest concert era segurament la millor de la temporada.

LA INDIGNITAT POLÍTICA I EL TERRABASTALL

No vull fer cap míting, només us diré que la invasió d’Ucraïna per part de l’exèrcit rus sota el mandat de Vladimir Putin és una indignitat criminal que mereix la més absoluta repulsa de la meva part i crec que un castig amb tots els ets i uts de caure internacional. No serveixen de res les mitges tintes i les ambiguitats, o s’actua amb contundència o les passarem magres.

Què cadascú pensi el que vulgui i s’atengui a les conseqüències de la seva ideologia, creença o miserable servitud als seus particulars interessos, però el crim no pot quedar impune, ni es pot silenciar, ni es pot tolerar.

Certament, no hi ha boicots contra l’Estat d’Israel per atacar, ocupar i envair territori palestí, per exemple, i hi ha molts altres exemples de la demagògia i fariseisme de molts estats i governs davant les flagrants injustícies, indignitats, agressions i crims contra pobles que no pel fet d’estar més llunyans del nostre confort, siguin menys menyspreables que els que ara s’estan cometent a Ucraïna. No recordo cap boicot a cantants o músics americans pel fet de ser-ho o fins i tot pel fet d’haver mostrat adhesió al seu president quan els Estats Units han envaït allò que en nom de la (seva) llibertat els ha fet cometre crims contra la humanitat, com ja fa temps que ho fa Putin i tret d’alguna manifestació més o menys multitudinària han seguit fent amb impunitat allò que els anava bé a ells, arrossegant complicitats indignants i forzoses d’altres paisos que abaixant el cap van rendir i rendeixen eterna pleitesia. Cal anumerar el que denuncio o tots tenim prou memòria sobre certes armes de destrucció massiva i el que això va suposar?.

Fins i tot posats a ser primmirats tampoc tenim prou coneixement per saber si el Sr. Zelenski i la seva política és totalment acceptable, legal i admissible, algunes coses he llegut que m’han neguitejat molt. No ho sé, m’interessava poc el que passava per allà i no conec la realitat, però tot plegat no justifica de cap de les maneres el que succeeix a Europa en aquest mateix moment que esteu llegint aquest apunt del 175è aniversari de la inauguració del Gran Teatre del Liceu, però que hi hagi artistes que defensin la política de Putin al respecte després de la invasió, crec que no pot passar desapercebut i han d’assumir les conseqüències de la seva legítima defensa.

A Gergiev, i no és d’ara, ja fa molt temps que se’l protesta en moltes parts del món per donar aquest suport incondicional a qui l’ha fet Tsar del Mariinski. Que li estigui agraït s’entén, que li doni suport incondicional amb tot el que fa, no, no és normal i fins i tot pot arribar a ser indigne i fastigós. Gergiev fa ostentació del suport a la política i a la persona de Putin i és normal que quan apostes tan clar per a un dictador el suport t’acabi passant factura i com ell tots els que viuen sota la seva protecció. Netrebko li deu tot a Gergiev i sembla que això malgrat les últimes declaracions de la diva mostrant una certa ambigüitat i confonent Putin amb Rússia, allò que tan bé coneixem per aquí, hagi hagut d’acabar auto-excloent-se del circuit internacional, malgrat que tots sabem que tornaran i no perquè la situació geopolítica millori. És qüestió de temps i aquest boicot no serà etern.

El cas és que com bé sabeu a hores d’ara, la cancel·lació de totes les actuacions que tenia Netrebko a la agenda, inclouent el concert del Liceu, han motivat un terrabestall que ha motivat que el teatre hagi hagut de moure fitxa. Estic morbosament encuriosit per saber que hagués fet el teatre si ella ho hagués cancel·lat res. Hagués mantingut el concert si o si? El Liceu no va fer cap declaració fins que amb els fets consumats en va fer una de magnífica però tardana, sota el meu punt de vista.

Potser calia anul·lar un concert on ella era l’únic reclam i per tant, la immensa majoria dels assistents hi anava per veure-la i escoltar-la a ella i els 175 anys de història no els importa gens ni mica, ja que d’haver estat així s’haguessin indignat, i com jo haguessin optat per no comprar entrades. ës una suposi malintencionada, ho sé, però el cas és que el Liceu i el seu director artístic al capdavant, es posen a treballar contra corrent per salvar els mobles, perquè suposo que era inviable tornar les entrades de preu escandalós i muntar corra-cuita alguna cosa similar a aquell recordat i emotiu “Les millors veus del món”, en un termini similar de temps. Potser s’hauria hagut de dir “el millor que tenim ara”, però potser l’intent valia la pena, a risc de perdre bous i esquelles perquè des del meu punt de vista, calia tornar l’import de les entrades a tots els que van comprar una cosa que no tindran i tornar a posar en marxa una maquinària per intentar vendre un nou producte, això sí, amb la possibilitat de corregir els errors del concert inicial i millorar-lo.

EL NOU CONCERT

El Liceu ha trigat poc a oferir una solució. Estic segur que molts se sentiran decebuts i enganyats (bàsicament els fans de la Netrebko) però també és cert que molts, entre ells jo, creiem que el concert ha millorat, tot i que manté en certa manera el format original si bé la cancel·lació de Netrebko ha portat a Radvanovsky, Oropesa i Theorin al programa, amb l’afegitó del baríton Ludovic Tézier a costa de defenestrar a Àngel Òdena, un motiu no, o poc, explicat. Es manté i s’amplia la participació de l’anodí tenor maltès Joseph Calleja.

També es manté el Macbeth de Verdi, no sé si ampliat o no respecte a la proposta original que deia escena del Brindis i ara diu Gran Escena i Finale Secondo Amb Radvanovsky i Tézier també cantaran en el gran concertant: Calleja (Macduff), Marta Mathéu (Dama), Giacomo Prestia (Banquo) i Manel Esteve (sicari).

En lloc del segon acte de La Bohème previst amb Netrebko i que era quelcom absolutament incomprensible, ara s’incorpora la deliciosa Lisette Oropesa per cantar l’escena de la bogeria de Lucia di Lammermoor. I si Calleja ja era Macduff i Calaf ara s’anuncia com a Edgardo, una altra vegada amb Tézier, ara com a Enrico i el Raiimondo per determinar, suposo que abans de la bogeria escoltarem el duet de la torre, quelcom que afegeix metratge i un cert interès, que seria molt més estimulant de comptar amb un altre tenor (Beczala hagués estat ideal).

La tercera part es manté amb la segona escena del segon acte de Turandot, és a dir, la gran escena coral, l’edicte de l’emperador, la proclama del mandarí la famosa “In questia Regia” seguida de la cabdal escena dels enigmes i l’apoteòsic final amb l’aparició de tema del famós “Nessum dorma” que farà cantussejar per sota el nas a mig teatre. Turandot serà Iréne Theorin en lloc de Netrebko. la soprano sueca, com Radvanovsky és una cantant estimadíssima al teatre, sobretot per les seves intervencions wagnerianes. La seva Turandot ja és coneguda a la casa i jo diria que no és el millor que pot oferir en aquests moments. Estic convençut que un segon acte de Lohengrin o les primeres dues escenes per no molestar a aquells que només volen el més conegut i volen anar a sopar aviat al Círculo,  amb Theorin com a Ortrud , Tézier com a Telramund i una Elsa d’impacte com Davidsen per presentar-se al Liceu, hagués suposat un punt més que impactant, de reclinatori. Aquesta píndola wagneriana, hagués suposat a més a més, una presència del compositor tan estimat al teatre  en una data tan assenyalada i que fa molt temps que està absent. Això potser significava “arriscar” massa per a la direcció general i artística de la casa, però renoi quin canvi i quina repercussió internacional.

Theorin l’acompanyaran Calleja, convertint al tenor maltès en coprotagonista absolut de la commemoració, ell que tan poc i tan discretament ha passat per aquest escenari. Raúl Giménez serà Altoum, Manel Esteve serà el mandarí i Marta Mathéu dirà exclusivament allò de “È per l’amore”.

Potser han cregut que l’apoteosi del final puccinià és el més idoni com a colofó de la gala i han volgut mantenir aquesta escena, no debades des de la reconstrucció del teatre el títol puccinià ha esdevingut molt més popular que abans de cremar-se per segona vegada, però insisteixo que hi ha títols molt més representats que mereixerien ser-hi. Un Verdi, un Donizetti i un Puccini donen una preponderància a l’òpera italiana que es podia justificar només en el cas que Netrebko fos el peix de totes les salses, però una vegada alliberats de la cotilla, i ja que han buscat dignificar el nyap, què els costava rematar-ho millor?.

Amb els canvis i malgrat tot, han aconseguit que hagi comprat entrades, de les poques que quedaven lliures i ves a saber si d’algun fan netrebkià airat que les ha tornat. He comprat, no perquè em sembli sensacional, però és que em sabia molt greu que en una commemoració tan sonada del teatre que tan estimo, no hi fos per cuklpa d’un muntatge provovador que no em satisfeia gens. Tot i que espero viure molts anys, en el 200 aniversari aneu a saber com estaré d’ànims i d’humor.

22 comments

    • Hi ha una dita catalana que diu “Un desordre porta a un ordre” i es pot aplicar en aquest cas.
      No acaba de ser el que jo voldria, però és infinitament millor que el que ens proposaven inicialment.
      Falta repertori i molts cantants, sobretot d ela casa i el país que caldria que hi fossin, però com a mínim els que hi són fan goig i són estimats pels liceistes. No dic que Netrebko no ho sigui, però és que ha fet tan poc i poc rellevant, que esdevenir la protagonista d’una vetllada tan assenyalada era com una provocació o una invitació a un Ja us ho fareu!, què és el que vaig decidir inicialment.

      M'agrada

  1. bocachete (Jesús)

    Sí, millora molt la proposta actual: tampoc havia tret entrada i vaig mirar per al nou recital, però fa dos dies, l’entrada més barata de les que poques que quedaven ja eren 177 euros. No sé si hi haurà moltes devolucions netrebkistes: de moment, no vindré. Això de fer un acte d’aquí i un d’allà és molt “d’abans”: als annals del Liceu es troben molts concerts d’aquest tipus durant el segle XIX, començaments del XX… No sé si a Nova York han mantingut el format perquè era habitual en aquelles èpoques o és una “adquisició” més recent. De tota manera, no sé… tenint aquests cantants, hagués estat més fàcil i atractiu fer un recital de peces i fragments com els habituals, no tant un d’escenes, quadres o actes complets.
    I sí, fa de mal dir perquè sempre acaben paguen innocents, però si hi ha sancions, també han de ser en aquests casos on l’intèrpret es mostra… tebi o alineat amb l’invasor. Amb totes les reserves que dius, que hi ha hagut altres casos i el govern ucraïnès no ha estat del tot innocent durant aquests anys previs al Donbass (i ningú ha demanat explicacions a la Monastirska, per exemple), però trobo que ara costaria veure Gerg’ev o la Netrebko sense pensar-hi. A l’Auditori, aquests dies, el pianista, Kozhukin, rus, ha estat aplaudit, potser perquè va manifestar la seva desaprovació o, simplement, perquè no és mediàtic ni tan conegut. Cal ser contundents, també aquí, i potser és un precedent per a d’altres vegades que puguin venir d’altres bandes.

    M'agrada

    • No és exactament un acte d’aquí i un altre d’allà, són escenes i crec que el format és prou bo per encabir a molts artistes i escoltar fragments que normalment no s’escolten fora de l’òpera. Escoltar sempre les mateixes àries, preludis i obertures resulta molt suat. Ara bé ja que han tingut que improvisar i posats a fer-la grossa, ja que l’ocasió ho mereix, millor haver triat altres repertoris ara que Netrebko ha marxat.
      Pel que fa a les explicacions que ens han de donar els artistes, només hauria de ser d’aquells que s`han desfet en elogis i suports i recolzaments a Putin sense que ningú els hagi demanat opinió. No m’interessa el que pensen sinó el que fan, ara bé, és obligat que davant d’una agressió com la invasió d’un país sobirà per part d’un altre, a banda de tots els crims comesos per Putin abans de 24 de febrer, què en són molts, bé mereix tot plegat que aquests que s’han omplert la boca en lloances acabin de dir-hi la seva, i si el seu posicionament segueix sent incondicional, aleshores crec que cal ser implacables. A Putin i els seus seguidors, no pas a Rússia i els russos, cal perseguir-los i , aïllar-los i vèncer-los.

      M'agrada

  2. Alex

    Yendo solamente a la parte musical ( no entro aquí a debatir temas políticos tan execrables, algunos más que otros y aunque quizás haya mejorado algo el contenido, sigo pensando que este Concierto conmemoración del175 aniversario, sigue siendo una tomadura de pelo en general ( desproporcionadamente caro en estos tiempos de crisis ) y mantengo mi decisión inicial de no asistir.
    A todos los cantantes intervinientes los tengo escuchados de sobra y por lo tanto, a este mal show organizado, no me apunto

    M'agrada

    • Los cantantes que tienen que participar en la gala conmemorativa del teatro, bajo mi punto de vista, deben ser precisamente los que tenemos escuchados de sobra, los que han triunfado y han dado noches y tardes de gloria, los idolatrados por el público. Los más grandes ya han muerto o están en franco deterioro o retirados, es igual, algún modo de participación deberían tener, pero está claro que esta no es una gala para Yoncheva, Berheim o Renée Fleming, cantantes nada significativos por el momento en el caso de los dos primeros, del Liceu y Netrebko lo mismo. Si la gala lo merece, que sea cara se justifica, no en el caso de Netrebko, con Calleja, otro que no pinta nada en la historia del 175 aniversario, pero no se puede decir lo mismo de las sustitutas, aunque Oropesa no tenga historial suficiente. Radvanovsky es una de las reinas actuales del teatro, también, aunque menos, Theorin, las tres me parecen de suficiente entidad como para estar presentes en el concierto y la rectificación debida a los hechos, me parece si no perfecta, al menos buena. Faltan más nombres de los posibles (Flórez, DiDonato, Zajick, Álvarez, Camarena, Beczala, Alagna,… y sobran también.
      Han salvado dignamente los muebles y en ningún caso me parece que sea un mal show como lo adjetivas, lo más probable es que con los años acabe siendo añorado. Mejor se hubiera podido hacer, sin duda, pero a la espera de lo que suceda el día 3, ahora me ilusiona asistir y antes no había comprado entrada, indignado como estaba.

      M'agrada

      • Alex

        Es que no la Gala no es que sea cara, es carísima y no se si habrán repartido muchas invitaciones para llenar el teatro o bien los sponsors “ o ex sponsors “ de Netrebko, se habían ya quedado con un buen paquete de entradas cuando se le contrató de inicio.
        Particularmente, sigo pensando que esta Gala renovada a última hora , ha mejorado artísticamente lo inicialmente previsto pero en cuanto a contenido, me parece irregular .
        Por ejemplo y por sensibilidad con la actual situación bélica que estamos padeciendo en Europa y también como homenaje al pueblo de Ucrania, se podría haber traído algún o alguna artista ucraniano, por ejemplo y aún estando ya semiretirada, a María Guleghina que ha cantado bastante en el Liceo ( Macbeth en dos ocasiones diferenciadas, Manon Lescaut y no recuerdo ahora cual otra )

        M'agrada

  3. Joan

    Sondra Radvanovsky per Iréne Theorin a Turandot i Fabiano per Calleja com a “tenore assoluto”. Gaireb Concert Radvanovsky a preus Netrebko, ossia fer passar bou per bèstia grossa.

    M'agrada

  4. Alex

    Insisto, Concierto conmemorativo “ tomadura de pelo “, por la relación precios / calidad e incluso por el decepcionante programa improvisado.
    Eso sí, la temporada que viene 2022/23, a priori, muy interesante. Ya se conoce algo

    M'agrada

    • De la próxima temporada ya se conoce todo pero no podemos hablar hasta que se presente y efectivamente hay cosas muy interesantes,
      Respecto al concierto del 175 aniversario, a parte el precio que siempre ha sido escandaloso e injustificado, la calidad de lo que se verá mañana, a priori, ha mejorado mucho respecto al original. Reconozco que el Liceu ha hecho un trabajo excelente con poco o poquísimo margen de tiempo.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: