El primer ensurt va ser canviar el programa inicial amb la simfonia fantàstica de Berlioz per la darrera simfonia de Gustav Mahler. Potser l‘orquestra de l’Opéra National de París és més idònia per a Berlioz, per allò de la idoneïtat cultural, que no pas per a Mahler i ben segur el director Gustavo Dudamel i la seva espectacularitat sonora, també era, per mi si més no, més idoni pel músic francès que no pas per la transcendència oscil·lant del gran Mahler.
Finalment, el concert que s’hagués hagut de celebrar el diumenge 21 de novembre de 2021 s’ha celebrat el 20 de setembre del 2022 com a preludi de la inauguració restringida de la temporada operística, que tindrà lloc avui, 22 de setembre amb el poc adequat Don Pasquale, però d’això ja en parlaré un altre dia.
El Liceu no s’ha omplert, però presentava una bona entrada, amb part del públic molt endiumenjat pel que fa a la vestimenta, no debades era públic del torn T en teoria, però l'”endiumenjament” era més provocat per la mediàtica visita del director Dudamel, que no pas pel concert en si, ja que a Barcelona s’ha perdut el costum de mudar-se per anar a concert, teatre o a l’òpera, ja no dic engalanar-se, no simplement mudar-se i per això m’ha sorprès veure pujar per l’escala de la porta principal molts homes amb vestit i corbata i senyores amb vestits llargs. No ho criticaré, que tothom vagi com cregui oportú, i si acceptem (jo no) bermudes i xancles, també haurem d’acceptar una demostració d’elegància i bon gust per anar a un acte cultural de rellevància. Ni em molesta ni em fa sentir inferior.
La novena de Mahler és un cim de la catarsi dramàtic/musical del millor Mahler. Un testament acabat, colpidor, sobretot perquè té un gran adagi com a moviment conclusiu que no pot deixar indiferent, a priori, a ningú.
L’orquestra de l’ONP, o de La Bastille, com vulgueu dir-li, deu haver arribat el mateix dia del concert, per unes hores (poques) abans del concert prova l’acústica de la sala i tocar poc després, per tornar a marxar i atendre els compromisos del fossat parisenc. Era un repte important. És la primera vegada que la sento sota el que ara és el seu director titular, fins ara l’havia escoltat quasi sempre en funcions d’òpera i quasi sempre dirigida pel seu darrer titular, el mestre Jordan.
En el fossat em sembla una bona orquestra, una senyora orquestra, dalt de l’escenari una bona orquestra i prou. Per dir-ho ras i curt, m’estimo més la OBC i més tocant Mahler, però la nostra, hi ha encara qui creu que no està a un bon nivell i sense anar mai a L’Auditori, mai ho podran saber. Aquesta gent, aquesta mena d’aficionat em fa pena.
És un conjunt de qualitat, amb solistes bons, però no excepcionals, amb una corda de gran so i uns metalls de penetrant i excel·lent sonoritat, mentre que a les fustes he trobat de tot una mica, però ho deixarem amb un notable.
Pel que fa al mestre Dudamel, doncs no amagaré que mai m’ha semblat ni tan genial, ni tan bo com ens l’han volgut vendre. És un director molt espectacular, molt amant del volum, a vegades exagerat i de la grandiloqüència, que en el terreny de l’òpera li porta més d’un ensurt, i en el simfònic s’ha guanyat gràcies als seus mèrits, que els deu tenir, i a un boníssim agent, que el té segur, un reconeixement internacional a l’alçada dels més grans i jo continuo no trobant aquesta vàlua i categoria. La novena de Mahler era una oportunitat difícil, però oportunitat, per canviar d’opinió i malauradament no ha estat així.
El primer moviment m’ha semblat un caos sonor de proporcions alarmants. O bé mestre i orquestra no han tingut prou temps per estudiar l’acústica del Liceu o bé el treball ha estat absolutament erràtic. Crec que deu haver estat més un tema d’estudi acústic perquè en el segon i tercer moviment la cosa ha millorat pel que fa a equilibri orquestral, per finalitzar en un quart moviment, per a mi sense emoció, ni trasbals, però bellament exposat, tot i l’excessiu volum, fins a arribar, això si, als darrers compassos amb uns pianíssims excels que contrastaven amb la resta del mateix moviment sempre entre el mezzo forte o un forte excessiu.
Ha estat una lectura, globalment correcte, diria que quasi bona, però una lectura i a mi m’agrada que els directors no llegeixin, m’agrada que em facin sentir, que interpretin la partitura perquè és l’única manera que em pugui arribar el dramatisme inicial o la transcendència final amb calfreds inclosos.
Res semblant m’ha passat, però dec haver estat dels pocs, perquè sense un grandiós entusiasme, el públic o part poc nombrosa suficient per inquietar, ha aplaudit a cada final de moviment, no sé si aplaudien perquè no sabien que s’acostuma a esperar al final o no podien refrenar l’entusiasme que els produïa el que escoltaven. Al sortir molts amics, coneguts i o saludats m’han dit que els havia agradat molt.
Un públic que es podia haver estalviat els estossecs pensant en aquell respecte i rigor de l’època pandèmica i haver deixat sense so els habituals mòbils que han sonat en moments crítics. El mestre ha quasi aconseguit que no s’aplaudís al final fins que ell acabés de abaixar els braços, però sempre hi ha aquells que volen demostrar que en saben més que els altres i han pensat que ja n’hi havia prou de silenci, i ha estat com aplaudir abans que acabés la música, perquè aquest silenci final és obligat fins que el mestre vulgui i és música també, però arribar a comprendre això deu necessitar vàries generacions.
Aquesta vista serà retornada el mes de juny quan l’orquestra del Liceu interpreti en forma de concert El castell de Barbablava de Bartók, sota la direcció del mestre Pons amb Iréne Theorin i Bryn Terfel com a solistes. Potser també m’hauria agradat que l’orquestra de l’ONP i Dudamel ens haguessin interpretat un programa operístic.
Escoltat el concert en diferit per streamig res té a veure amb l’escoltat al teatre. La presa de so, magnífica, ha equilibrat allò que a la sala sonava barrejat (sobretot en el primer moviment.
IN FERNEM LAND 
Vamos, por lo que dices, un “ bolo” veraniego , en el sentido futbolístico del término.
A ver realmente, como empieza la temporada efectiva, con él D. Pasquale, con un cast vocal de interés , al menos para mí y donde tengo previsto asistir a los dos repartos
M'agradaM'agrada
No hombre, no, un bolo veraniego no, que Dudamel no sea de mi agrado en el gran repertorio sinfónico no quiere decir que este intercambio con Paris, no sea algo importante para el Liceu. No han ido con este programa a ningun otro teatro o sala de concierto era en exclusiva para el Liceu, y eso le da notoriedad. Por otro lado la transmisisón por streaming fué de alta calidad. Te diria que suena mejor en el srtreaming que en el teatro y la toma televisiva era excelente también. Un buen estrenio de la platafoprma liceista.
Por otro lado lo que el Liceu les ofrece en Paris és para mi, más interesante que lo que ellos nos trajeron.
M'agradaM'agrada
Vist per streaming en la nova i excel·lent plataforma del teatre. Una bona iniciativa.
Espectacular presa de so i imatge.
Una altra cosa és la valoració artística de la interpretació que no entraré a valorar perquè no em sento capacitat.
M'agradaM'agrada
Si va ser una transmissió excel·lent
M'agradaM'agrada
Benvolgut Joaquim,
doncs tens raó, la vaig escoltar en streaming per Liceu+ i la presa de so va ser excepcional, donava gust, i la imatge de gran qualitat, així com la realització, amb uns plans bellíssims. Mahler m’encanta i vaig compensar una mica el no haver poder assistir, tot i que, lògicament, la TV no pot substituir mai al directe. Espero que hagis tingut bon estiu i veure’ns aviat!
M'agradaM'agrada
I si et dic que em va agradar més des de l’ordinador? ës una heretgia, oi? Mahler m’agrada, molt, a vegades molt, no aquest dia.
M'agradaM'agrada
Pots dir el que vulguis i no és heretgia perquè tu hi vas assistir i pots comparar 😀
M'agradaLiked by 1 person
Per a mi, que sóc un simple aficionat que només preten gaudir de la música, Mahler sempre l’he tingut com un compositor “difícil”. Tal com dius, també em va semblar que el concert anava millorant a mida que avançava, sent el darrer moviment el més reeixit.
Per cert, potser un dels que has vist a l’escala era jo (ha,ha). Sempre que vaig al Liceu em poso vestit i corbata, vingui en Dudamel o l’Orfeó Badaloní.
M'agradaM'agrada
Podia ser que fossis tu, però els que vaig veure feien pinta de no ser gaire assidus als concerts, no sé, potser són prejudicis meus…
M'agradaM'agrada
El mérit de Dudamel sobre tot és ser el director artístico d’una orquesta amb nois i noies que no haguessin fet res a la vida o el que haguessin feta haurés estat pitjor encara. No és l’únic que ho ha fet, però és l’exemple més gran.
M'agradaM'agrada
La tasca amb l’orquestra i l’escola de la Simon Bolivar és exemplar, certament aquesta tasca li va donar una notorietat que jo crec que és més gran que els resultats dels seus concerts. No es pot comparar amb altres, tot i que no és un desastre, però es queda sempre a mig camí de la meva plena satisfacció.
M'agradaM'agrada
Realment es una pena la poca cultura musical del públic que asisteix al Liceu, una vergonya de sorrolls, estosecs, movils… i aplaudiments al final de cada moviment !!!???. quin horror. A Hamburg, a l’Elb philarmonie, el silenci final de la patètica de txaikovski va deixar els 2000 asistents en absolut silenci durant els més de 2 minuts que va considerar el director. Intensa emoció… sense distraccions.
M'agradaM'agrada
Estem lluny d’aquests comportaments exemplars, tot i que aquí també ho he vist, ara bé, això depèn molt del director i del públic que el va a veure i potser el públic de Dudamel no és el mateix que vindria si fos Thielemann, per exemple.
M'agradaM'agrada
Doncs si, potser es el marketing que te el Liceu, el turisme… no sé, difícilment als concerts d’ibercamera al Palau s’escoltaran aplaudiments entre moviments… Gran feina per cert, tocayo, perdó, “el meu homònim” per ser correctes.
M'agradaM'agrada
Són públics que haurien de ser el mateix però no. El públic dels grans cicles simfònics no acostuma s sovintejar, en general, el Liceu, ni tan sols en ocasions com aquesta.
Molt del públic del Liceu va a concerts simfònics del Palau o l’Auditori, el perquè el desconec i em costa entendre, si no és per qüestions econòmiques que obliguen a triar.
Digue’m que el Liceu, per l’edifici i un cert passat luxós que encara arrossega té un atractiu classista que no es produeix a l’Auditori o al Palau, tot i que el preu de les localitats i les incomoditats puguin ser igual o superiors (incomoditats del Palau)
M'agradaM'agrada
¡Ay! Me lo perdí (llego agotada) y me habría gustado oírlo.
Los importantes y célebres deben mostrar su valía y esta obra es cualquier cosa menos sencilla. Buscaré, por si la encuentro.
Gracias, Joaquim, pir tan certera y completa reseña. Tardo, pero sigo aquí.
¡Salud y saludos, infernems!
M'agradaM'agrada
https://www.mezzo.tv/es/Cl%C3%A1sica/Orchestre-de-l%27Op%C3%A9ra-national-de-Paris-Gustavo-Dudamel-Mahler-8777
M'agradaM'agrada
Creo que se puede recuperar
M'agradaM'agrada
¡Gracias, gracias, gracias!☺
😘😘😘😘
M'agradaM'agrada
Val a dir que no és la novena l’obra de Mahler que més m’agradi. A més, amb els canvis, ja ni tenia clar quin programa tocava. Tot plegat, vaig trobar que sí, que estava bé i l’orquestra té una corda molt fina i la direcció, bé, però… no em va arribar gaire. Millor cap al final, sí, però em va deixar bastant fred.
Feia dies que deia el web que les entrades per al concert estaven exhaurides: no sé si és que va haver-hi qui no va anar, al final, o eren abonats que, amb el canvi de data, no van poder anar-hi ni van cedir-les. Sí que es notava una certa “gala” en vestits i no hi ha més explicació que Dudamel és mediàtic i atreu un públic poc habitual que deu pensar que al Liceu cal anar molt mudat. I com que és poc habitual, aplaudeix entre moviments. El que vaig trobar malament és que es pot disculpar que al primer moviment ho facis, però si ja has vist que no s’aplaudeix, no tornis a fer-ho al segon i, encara menys, al tercer…
En fi, ara que hem acabat la temporada anterior (que això era de la d’abans), encetem la nova: a veure aquest Don Pasquale.
M'agradaM'agrada
Si, també em va estranyar que hi haguessin llocs buits (pocs) quan en teoria estaven les entrades exhaurides. Potser en ser originalment del torn T, els que faltaven eren de fora de Barcelona i no els anava bé per horari.
M'agradaM'agrada