Sara Blach (Norina) i Xabier Anduaga (Ernesto). Foto de David Ruano gentilesa del Departament de Premsa del Gran Teatre del Liceu.
Preàmbul
El Liceu, teatre amb majoria pública d’aportació al pressupost, mai serà el teatre de tots mentre restringeixi la inauguració de la temporada a públic invitat, fent vergonyosa ostentació de glamur de fireta amb un Photocall i una catifeta vermella davant les reixes flamants d’en Plensa i un director general cofoi de sortir al costat de totes les “local celebritys” mentre una part dels seus clients es quedava fora de la festa i el cinquè, quart i laterals del tercer pis estaven buits, quan es podien haver posat a la venda sense cap mena de complexe o vergonya. Bé que les venen o ho inteneten, la resta de dies i a preus d’escàndol si comparem visibilitat versus cost.
L’endemà de la vergonyosa celebració per a un club privat que potser no tornaran al teatre fins a la inauguració de l’any vinent, tenia lloc la inauguració real, amb el públic abonat i interessat, el veritable aficionat, però amb el segon cast. Les fotografies dels que hi varen anar mostren una sala més buida que plena, aixecant totes les alarmes, mentre que ahir diumenge, tercera representació i segona d’abonament, el teatre presentava una bona entrada gràcies al descompte de la Mercè, amb entrades al 50% en les zones 4,3 i 2. I d’aquesta manera tan desconcertant s’inicien de nou, els greuges amb els abonats i públic que fa dies va comprar abono o entrada i ara veu com el teatre s’acaba omplint amb un descompte que invita a no abonar-se mai més, mentre esperes les gangues de darrera hora.
Hauran de fer una reflexió només començar els responsables d’aquest nyap inaugural. Ben segur que es pot inaugurar amb qualsevol òpera, però potser aquesta petita joia que és Don Pasquale és de les menys indicades si pensem amb la repercussió internacional de la proposta.
Si pensen que la inauguració està ideada per satisfer a mecenes i espònsors amb propostes lleugeretes, curtes i que permetin un llarg entreacte per menjar el refrigeri i fer-se fotos per enlluernar Instagram, s’equivoquen.
La inauguració hauria de ser una veritable presentació del projecte artístic de la temporada i si ens hem de fiar de l’eslògan, aquest salt al buit ens pot costar massa car, perquè està clar que aquestes 9 representacions de Don Pasquale tot i comptar amb uns encerts vocals molt notables, no deixaran cap empremta a la història del teatre i no seran cap reclam pel públic internacional. No era el títol inicialment previst, que aquell sí que era un reclam potent i a correcuita es va buscar quelcom amable i prou. Del salt al buit al saltiró de la cardina hi va un abisme.
La funció d’ahir diumenge
Abans de començar la representació se’ns anuncia per megafonia que Carlos Chausson no podrà cantar la funció per problemes de salut (faringitis) i en el seu lloc cantarà Alessandro Corbelli, el cantant que es fa càrrec del rol protagonista en el segon cast.
Tot i que la inauguració de la temporada sempre hauria de dirigir-la el director musical de la casa, aquest és un altre motiu per no inaugurar amb Don Pasquale, Josep Pons està fent una tasca magnífica amb l’orquestra, però aquest és un títol allunyat o allunyadíssim de les seves màximes competències. Error important del mestre Pons i error important del director artístic García de Gomar. Si estem d’acord en el fet que el mestre havia d’inaugurar la temporada, raó d’emés per oferir un títol adient al mestre.
El mestre Pons dirigeix un Don Pasquale “prussià”, amb un tempo rígid, accelerat a estones i massa contundent de so. Sí que té moments delicats i d’acompanyament atmosfèric, però no ho manté en tota l’obra. Després d’una obertura desconcertant, amb un tempo i un final més proper al romanticisme alemany que al belcanto italià, manté un gruix, no exempt de detalls interessants, però descaradament excessiu, tant, que a estones cobreix les veus, ja molt perjudicades per una escenografia gens adient a la projecció, i tot plegat té com a resultat una suma de hàndicaps que no deixen que siguin les veus les que liderin el protagonisme, com sempre ha estat en el belcanto.
Bé l’orquestra, segura, compacte i de so bonic, però no satisfactòria la direcció. Pel que fa al cor, reduït a un nombre quasi cambrístic, va resoldre amb escreix el deliciós compromís del “Che interminabile andirivieni“.
Un dels grans encerts de la proposta artística d’aquestes representacions, és l’aposta per cantants joves, la majoria catalans o de l’Estat espanyol. D’acord que és una aposta segura perquè ja han demostrat la vàlua i projecció a futur que tenen, però també és un risc, sobretot de cara a taquilla i a reclam internacional, els joves valors encara no tenen el renom per a ser un reclam, tanmateix l’aposta és guanyadora i l’encert és absolut.
El rol de Don Pasquale no és per a un jove, tot i que ho pot fer, és clar, però quan hi ha un nom com Carlos Chausson en el repartiment, hi ha una total garantia que estem encara davant d’un dels millors intèrprets del rol, un referent absolut de com s’ha d’interpretar i cantar aquest rol. Malauradament, s’ha posat malalt i un expert, però allunyat del referent esmentat, com Alessandro Corbelli l’ha substituït. Com a actuació res a dir, com a cantant estem lamentablement lluny de Chausson. Ni la projecció, ni tan sols la definició vocal tenen res a veure. Chausson és un baix cantant, i Corbelli sempre ha estat un cantant i el baix ha quedat a casa. Pel que fa als recursos tècnics tampoc tenen res a veure. El cant silabato de l’aragonès és perfecte, el del torinès és aproximatiu, confós i poc audible, fet que desllueix un dels moments gloriosos de la partitura, el duet amb Malatesta “Cheti, cheti, immantimenti” quedi en una aproximació del que hauria de ser. Vaig assistir a l’assaig general i si podeu no us perdeu un dels dies que canti Chausson perquè massa oportunitats més d’escoltar-lo crec que no en tindrem, ja que ha anunciat la seva retirada. Corbelli és un gran professional i domina els trucs d’aquests rols buffos, però no té prou autoritat vocal per endur-se’n al públic a la butxaca i el rol ho requereix.
Sara Blanch és un prodigi, això no és nou, però aquestes representacions li donen l’oportunitat protagonista en un rol on no para quieta i on ofereix tota una àmplia faceta d’actriu que passa per múltiples i encertades interpretacions de la Norina, amb gràcia, també una certa tendresa, molt de desvergonyiment i una desimboltura que enamoren. La veu és excessivament lleugera i el rol no va estar escrit per aquesta vocalitat, però una vegada les lleugeres se l’han fet seu, difícilment el públic més tradicional l’acceptarien per una lírica. Va estar deliciosa en la seva ària i cabaletta d’entrada, però també en els duos amb Ernesto, Don Pasquale i Malatesta. Vocalment domina tot el registre amb especial exuberància en la zona aguda i sobreaguda, fraseja amb distinció mostra una musicalitat gens artificiosa que flueix amb generositat.
Xabier Anduaga és per a mi una gran revelació. Encara no té trenta anys i això cal recordar-ho a tots aquells i aquelles que arronsen el nas. Ho té tot per triomfar i fer una carrera prodigiosa, també és cert que ha de millorar alguna emissió en la zona de pas i alguna nota no queda de tot ben emesa, però la veu té en tota la seva generosa extensió una homogeneïtat de color admirable, també controla la “mezza voce“, com ha quedat gloriosament demostrat a “Tornanmi a dir che m’ami”, i si bé crec que la serenata des de l’intern hagués hagut de ser més amorosa, el “Cercheró lontana terra” i la posterior cabaletta han estat un d’aquells moments que recordarem. No és Laurence Oliver i potser caldria que treballés més l’aspecte escènic perquè és una mica estaquirot, de la mateixa manera que desitgem que a mesura que es vagi fent seus els personatges treballi més intensament el fraseig emotiu, perquè al musical sembla que li té pressa la mida. A mi és un dels debuts més importants que he vist en els darrers anys i si mesura bé les seves grans possibilitats i fa treballar bé el seny sense oblidar la rauxa, estem davant d’una de les figures dels pròxims anys. Bravíssim
El baríton polonès Andrzej Filonczzyk és un correcte Malatesta. La veu és massa clara encara, tampoc té encara la trentena, i, per tant, s’ha d’anar ampliant amb un color menys atenorat, però domina bé el rol en presencia escènica i vocal, frasejant bé i fent un silabato més determinant que Corbelli. En el famós “Aspetta, aspetta” ell sonava més fosc que el cantant italià, és clar que això no va ser un mèrit del tot seu.
David Cervera compleix magníficament com a Notari i en el rol només actuat de Majordoma, està esplèndida Sonia Aguirre.
Pel que fa a la producció del tan massa sovint criticat (injustament) Michieletto, em sembla una bona idea, amb un bon treball dramatúrgic d’adaptació molt respectuosa amb l’original, però amb una escenografia que va en contra dels cantants, no per la idea que està molt bé, però si per deixar l’escenari totalment obert, fet que no ajuda a projectar els cantants, que sense tenir veus petites o de projecció limitada, quan se situaven del centre a enrere de l’escenari arribaven a desaparèixer.
Això és inadmissible, una escenografia sempre hauria d’ajudar i no perjudicar als cantants. De la mateixa manera, les projeccions enginyoses de certes escenes, sobretot amb les marionetes en el cor del segon acte, a partir del tercer pis ja queden escapçades i en el quart i cinquè entenc que deuen desaparèixer.
Aquestes coses són importants, ja que una producció escènica ha d’estar pensada per a tot el teatre, no només per la platea. I ja prou pena tenim amb un teatre de ferrradura, com perquè els directors d’escena durant els assaigs no aixequin el cul de les butaques de platea o primer pis i es dediquin a pujar als pisos alts. Si Michieletto ho hagués fet a Palerm o Londres, amb teatres de ferradura a la italiana, però no La Bastille, tot i que potser es va estrenar al Garnier que també ho és, s’hauria adonat que part de la seva producció no es veia i que les veus, amb un escenari tan descobert es perdien.
Res més, les bones idees escèniques que conté i la simplicitat escenogràfica que no molesta, ni tergiversa, ni provoca, no són d’impacte, és una producció molt efectiva i barateta ideal per un pressupost econòmic que no es veu per a res reflectit en el preu de les localitats, que semblen més propis per a Die Soldaten o una Lady Macbeth de Mtsensk.
Ahir Bravos, aplaudiments generosos fins i tot per qui no els mereixia tant i una protesta rarota en baixar el teló al darrer acte, que no es va repetir en la sortida un a un, i, per tant, suposo que anava dirigida a Michieletto.
IN FERNEM LAND 
Joaquim, estic absolutament d’acord amb totes les teves consideracions. Bravo! Per cert, totalment fora de lloc la “inauguració” amb “celebrities” i els escandalosos descomptes de darrera hora. Els abonats fem l’orella, certament.
M'agradaLiked by 1 person
És difícil protestar a la gestió, un cantant dolent o les males direccions es poden protestar tot i que això, a banda dels directors d’escena, és una pràctica cada vegada més rara. Protestar a un teatre i la seva gestió potser ja s’està fent amb la baixa ocupació, però és un peix que es mossega la cua, perquè aleshores surten els descomptes. Veritablement no sé com quadren els números, perquè si al final eixuguen el dèficit, podrien oferir des d’un inici les entrades i abonaments més barats i s’acaba d’arrel un dels descontentaments més grans.
M'agradaLiked by 1 person
El motiu que el teatre no s´ ompli crec que es tant per els preus massa elevats, potser masses funcions i també que no hi ha cap nom “top ten” tipus Dudamel o Kauffman p.ex.que podrien portar al teatre aquells que nomes hi van si son figures mediatiques.
M'agradaM'agrada
És hem d’acostumar a no tenir garanties amb els grans noms, que fallen més que una escopeta de fira i perquè moltes vegades venen de qualsevol manera. El cast d’aquest Don Pasquale és molt bo, no costa el que val, i aquí si que el Liceu vol fer un negoci descarat, perquè avui aquest cas i producció no costa el que han penjat a taquilla i això si que tira enrere, mentre que si els preus fossin molt més baixos seria una oportunitat esplèndida per apropar a un nou públic que veurien un cast molt notori.
M'agradaM'agrada
estas escenografias abiertas me ponen de los nervios…ya me arruinaron un I puritani….por lo que he decidido no ir para no penerme nerviosos y me da rabia perderme a los dos protagonistas…siendo una de mis operas favoritas…..
M'agradaM'agrada
Si, es una lástima porqué la producción no está mal, simplemente con unos elementos que ayudaran a los cantantes el problema se solucionaria.
Contratar una buena escenografia que ayude, tambíen es responsabilidad del director artísticio, que en este caso tiene la ayuda de Alex Ollé, pero claro, este de proyección de voces no tiene mucha idea.
M'agradaM'agrada
Totalment d’acord amb el preàmbul.
Encara no he vist la funció.
M'agradaM'agrada
Gràcies. Depèn del cast que vegis. Jo el dia 6 tinc per abonament el segon, també faré l’apunt corresponent.
M'agradaM'agrada
Joaquim, suscribo TODO lo que dices de esta vergonzosa y ridícula apertura a lo “ Hollywood” montada por la dirección del Liceu ( ¿quizás forzado por el Patronato ? ), así como de la escasamente idoneidad de Pons para dirigir un repertorio que no huele.
( por cierto, ¿ cual era la ópera prevista inicialmente para abrir temporada ? )
Y en cuanto a los voces, iremos a partir del día 1, aunque me tira más la vocalidad de Serena que la de Sara, para la Norina
M'agradaM'agrada
No es el primer año que se hace este photocall. Empezó con Guasch, aunque ahora privando la entrada de los liceistas, el malestar se generaliza.
Hubo dos operas, creo, inicialmente previstas, una se descartó por ser muy cara y ya la nombro, la otra por no tener entreacto….
M'agradaM'agrada
No, al apunt no surt quina era l’òpera prevista. Per no tenir entreacte… 🙂 (!!!!)
M'agradaM'agrada
Un Strauss?
M'agradaM'agrada
Molt d’acord amb la crítica. Com gairebé sempre. És la milor de les que he pogut llegir fins ara. En quant a Corbelli, crec que enguany el liceu s’està esforçant en els canvis : Semenchuk per Pirozzi i ara aquest que convé no oblidar figurava al cartellone d’IFL a l’apunt dedicat a la presentació de la temporada i crec que encertadament (li he escoltat el preassaig general i la substitució d’ahir i amb tots els peròs vocals que vulguis, crec que és Don Pasquale. Em marco en vermel l’1 i el 9 d’octubre per si li puc escoltar una funció a Chausson, però penso que ahir vàrem tenir un bon substitut.
M'agradaM'agrada
És Don Pasquale a Sabadell, no al Liceu.
M'agradaM'agrada
/Quote/”Us faré una pregunta simple, un exercici que cadascú haurà de contestar en la seva intimitat: Si veiéssiu en una temporada d’un teatre d’òpera proper o no tant aquest llistat de noms, què diríeu?
Sara Blanch, Xabier Anduaga, Carlos Chausson, Alesssandro Corbelli, …”
Jo més aviat diria que Corbelli és Don Pasquale a qualsevol teatre. Si s’escolta la funció per ràdio és una altra cosa perquè té problemes de projecció, veu gastada però la seva creació del personatge em va agradar molt. Tant de bo pugui escoltar també en Chausson!!!!
M'agradaM'agrada
Jo en la meva intimitat he dit Bravo! Un cast de joves i excel·lents cantants. Una aposta econòmica a preu de cast de cantants mediàtics. Corbelli i Chausson junts està complicat perquè Corbelli ja no pot fer el Malatesta, en fí. Corbelli es un cantant excessivament valorat i no és un problema només de projecció, és d’estil més aviat barroer, és una llàstima perquè sap fer el personatge, però cantar-lo no tant. Per a mi no pot ser mai Don Pasquale quan has escoltat a Chausson o Bruscantini, per exemple, hi ho dic exclusivament per qüestions tècniques de cant. Escolteu si podeu, el seu “Aspetta, aspetta” i veureu les trampes que fa, les notes que no fa, el silabatto que maltracta. Corbelli mai ha estat un baix, ni un baix cantant. Ara bé, actuat és perfecte. Però ai las! parlem d’òpera
M'agradaM'agrada
Bon dia! Jo hi vaig dema, com a abonat recuperat, aquest cop a la carta. Veurem que m’hi trobo. De moment he apres a no tenir expectatives, que no significa que no tingui un grau d’exigencia.
M'agradaM'agrada
Dependrà del cast, ja ens diràs.
M'agradaM'agrada
Primer cast al complet! He gaudit molt. Quan ha arribat el moment de marxar, he pensat: ja? Però si acabem d’entrar! Van aconseguir allò que deia la Callas, van fer-me oblidar la meva mundana vida mentre vaig ser al teatre. Em va semblar que Pons feia un esforç per a no tapar els cantants, abaixant volum en determinats moments, si bé és cert que una mica més de projecció no hagués estat malament, però en general vaig poder escoltar tothom sense problemes. Malauradament estava al cinquè pis i, efectivament, vaig veure tots els vídeos decapitats.
Però, tot plegat, una bonica, alegre i satisfactòria nit de bell canto!
M'agradaM'agrada
Me n’alegro Jordi
M'agradaM'agrada
Per cert dues coses més a comentar, Potser la manera d’omplir més el Liceu fora la de tenir els abonaments una mica més baixos i em lo referent al tema de la inauguració sense “públic”, li penso enviar una carta al Sr. Oviedo.
Salut
M'agradaM'agrada
Amb abonaments i entrades més econòmics segur que hi hauria més públic, però no és només això.
Masses representacions de cada títol i horaris de funcionari poc adequats als horaris d’empreses i comerços, segurament també són factors a tenir en compte.
M'agradaM'agrada
Aquí Joaquim, también das con una pega más que importante, el horario.
Superada ya más o menos la normativa preventiva de pandemias , no puede ser que con despachos , consultas y comercios abiertos, las funciones ( al menos en días laborables )sigan empezando a las 19h.
Al respecto del horario, ya he escrito un par de veces al Liceo para que su pueda de nuevo volver a las 20h como horario inicio al menos de lunes a jueves y, ni caso.
Y lo de precios oficiales de abonos y localidades, parece una guerra perdida aquí en España ( Real y Liceu, básicamente ). Hace unos quince dias, estando 3 días en Viena de escapada vacacional, coincidí con una Carmen ( con Garanca y Beczala, + la coproducción de Bieito ya conocida aquí ) y dos entradas centradas 4a o 5a fila de más o menos 3er piso aquí, a 76€ cada una ( como mínimo, 30/35% más barato que por aqui )
M'agradaM'agrada
Intentando buscar respuesta s preguntas, el horaris és, juntos con el precio y la cantidad de funciones programadas, las causas que se me ocurren para esta incomprensible baja ocupaciòn. Són causas, todas ellasdirigidas al Sr. Oviedo.
M'agradaM'agrada
Totalment d’acord!! Però és que fa molt enuig veure que els abonats tenim un 20% de descompte i de cop i volta el Liceu posa entrades al 50%!!
M'agradaM'agrada
És un dels motius per deixar l’abonament, sense cap mena de dubte, el descompte sempre acaba sent inferior que aprofitar les gangues.
Aquest any vaig tornar a abonar-me i em penso que no vaig fer bé.
M'agradaM'agrada
Per cert, abans d’aquest darrer comentari, havia posat un altre, que per culpa del meu ordinador no ha sortit, el copio:
Molt d’acord amb tot el que dius, Joaquim. Però per sobre de tot en el tema de la funció inaugural i amb el tema dels descomptes.
Els que som abonats o els que compren també entrades, són també els que fem que el Liceu pugui tirar endavant.
Es vergonyós e indignant que el dia de l’estrena no hi estigui representat EL PÚBLIC que va normalment a Liceu i que, repeteixo, és el que ajuda a mantenir-lo també, i no oblidem la situació de pandèmia que sort hi va haver dels abonats!.
En canvi si que hi havia gent que no tornarà a l’opera fins la propera inauguració i igual es gent que fa mes 20 anys llançava ous a la gent que hi assistia, i es gent que el seu “amor” per l’opera és igual a “0”.
Una petita anècdota particular, em feia molta il·lusió veure la Norina de la Serena Saenz i el Don Pasquale del Chauson, soc abonat al torn “B” i vaig fer el canvi a la funció d’ahir perquè finalment em vaig decidir pel Chauson, ja que òbviament a la Serena la podré veure en més ocasions, doncs bé, en Chauson ahir estava malalt!!
Comparteixo, però, amb el Joaquim tot el que referencia al repartiment d’ahir amb un gairebé excel·lent per la Sara i pel Xavier.
Salut
Toni Bou Castellà
M'agradaM'agrada
Gràcies Toni, jo també sóc abonat, aquest any, al torn B i vaig comprar l’entrada de diumenge al 50%, per tant em beneficio d’una mesura que em , ens , perjudica per poder veure el primer cast, després d’assistir al general, amb aquest mateix cast de diumenge però amb Sáez, que va substituir a Blanch perquè aquell dia era ella la que tenia faringitis.
M’espero a l’endemà del 6 per parlar del segon cast
M'agradaM'agrada
Yo comparto y suscribo de pe a pa; mil gracias, Joaquim pues es como si estuviese ahí.
¡Mucho ánimo y salud y saludos, infernems!
M'agradaM'agrada
Gracias querida Leonor
M'agradaM'agrada
A Sara Blanch la ví en un streaming de operavisión, la fille du regiment en 2021, Teatro Donizetti, la escenografía mejor lo dejamos, algo así como naif revolucionario, pero tanto ella como Osborn me gustaron mucho, y a partir de ahí la busqué y ví que era del terreno. En Youtube se puede ver algun trailer.
M'agradaM'agrada
És una cantant estupenda i aquest rol el fa amb una entrega admirable
M'agradaM'agrada
Després de llegir el preàmbul i totes les explicacions tinc moltes ganes d’assistir a la representació del 1 d’octubre.
Em sembla una bona elecció aquesta òpera per obrir la temporada i captar nova gent que pugui afeccionar-se al gènere operístic.
Bé, ja comentaré que m’ha semblat la funció del dia 1, de moment tinc moltes ganes.
Gràcies pels vostres comentaris que em faran estar molt atenta.
M'agradaM'agrada
Esperem amb ànsia les teves impressions
M'agradaM'agrada
Bé: ja està dit tot, més o menys. Jo en vaig sortir, diumenge, prou content per la part vocal: Blanch i Anduaga van sonar tan bé… I ella, a més, té molta gràcia actuant. Al Teatre de Sarrià ja havia fet funcions excel·lent, però allò és petit i penses, “ai, que el Liceu és molt gran”, però la veu se sent molt bé, igualment, al Gran Teatre. I esperem que Anduaga sigui intel·ligent en triar repertori i conduir la seva carrera: si ho sap fer, té per davant un futur gloriós. Potser de Corbelli m’esperava una mica més: no sé si era per l’escena, l’edat… o simplement perquè és així sempre, però una mica més de volum, de presència sonora, hagués anat bé. I Filonczyk, bé, la veritat. L’orquestra? Home… sí que era “densa” de vegades, però el ritme estava bé. No sé… cert que no és on Pons hagi excel·lit, però vaig trobar que era una lectura més interessant que no pas, per exemple, que la de Norma per part d’un suposat especialista en bel canto com Hindoyan i que vaig trobar nefasta. Havia tret una altra entrada per al repartiment alternatiu, més que res per a sentir Corbelli i ara, per la substitució, em quedo sense Chausson: en fi…
De la resta del que aneu apuntant, el que trobo més preocupant és l’ocupació del teatre. D’acord que no és l’únic equipament on passa, però podíem pensar que entre teatres i auditoris pot haver-hi competència i o vas a un o vas a l’altre, però és que el Liceu és l’únic lloc on sentir el que s’hi fa. Els horaris? L’únic lloc que manté el començament a les vuit és el Palau: tant Auditori com Liceu comencen a les set i, realment, al Palau noten que quan tenen una obra llarga (òperes, en general, o grans oratoris) i comencen a les set, pateix la taquilla. Potser sí que hi tingui a veure, però els horaris de diumenge no han canviat en molts anys i l’ocupació dels diumenges tampoc és com la d’abans. De no poder trobar entrades a última hora, no fa tants anys, hem passat a no haver-nos de preocupar per tenir lloc en gairebé cap funció i, a sobre, amb descomptes. No ho sé… potser tornar a començar a les vuit i deixar per a les set aquelles obres més llargues, que ja es feia abans, no és tan disbaratat. Però entenc que això, se suposa, ja ho han valorat els gerents del teatre. Fa temps, van fer una enquesta sobre horaris entre abonats i assistents: seria interessant saber com va anar.
M'agradaM'agrada
Diumenge era un pont, res més a dir.
M'agradaM'agrada
Ahir vaig poguer escoltar en Chausson que ell solet galvanitza la funció. Estic molt content però d’haver vist també a Corelli en el paper! El liceu presentava una molt bona entrada. Potser per ser cap de setmana.
M'agradaM'agrada