ONP 2016/2017: SANCTA SUSANNA DE HINDEMITH (ANTONACCI-MORLOC-BRUNET;RIZZI)

Sancta Susanna ONP 2016 Anna Caterina Antonacci i Renée Morloc

Sancta Susanna ONP 2016
Anna Caterina Antonacci i Renée Morloc

El 27 de desembre vaig publicar l’apunt dedicat a la Santizza que  Elīna Garanča va cantar a l’ONP en un doble programa on s’obviava els tradicionals Pagliacci que acompanyen habitualment a l’obra mestra de Mascagni, proposant la Sancta Susanna de Paul Hindemith, una òpera que forma part d’un tríptic primerenc del compositor alemany (Hanau, 16 de novembre de 1895 – Frankfurt del Meno, 28 de desembre de 1963) juntament amb Mörder, Hoffnung der Frauen op. 12 (1921) i Das Nusch-Nuschi op. 20 (1921).

Expressionisme musical concentrat en una mica més de 20 minuts d’una partitura molt teatral que permet lluir-se sobretot a la protagonista, ja que tots els altres rols, per a contralt, són quasi anecdòtics, malgrat que la intensitat vocal de les tres protagonistes és notori en les seves intervencions i només aconsegueixen que lamentem que l’obra sigui un sospir. Continua llegint

ELS GURRE-LIEDER A PARÍS (Schager-Theorin-Connolly-Schmeckenbecher-Conrad-Mazura;Jordan)

Gurrelieder a Paris

Una de les meves obres de capçalera són els imponents Gurre-Lieder d’Arnold Schönberg, una mena de seqüela post wagneriana, hereva del Tristan, sota un prisma impressionista a punt de fer un salt al buit de resultats impensables en aquell moment.

L’obra necessita d’unes forces incommensurables que la fan de molt difícil programació, amb més de 150 músics per a l’orquestra un cor immens i cinc solistes amb veus heroiques  amb capacitat per superar un mur sonor aclaparador però també canta amb lirisme, sentiment i tendresa recollint la veu sense ser engolits per la tempesta sonora. Un repte per al director, sense cap mena de dubte, però també per els tres solistes principals, tenor, soprano i mezzo que són els que s’enduen, juntament amb el cor final, els grans protagonisme en una obra eminentment orquestral. Continua llegint

ONP 2015/2016: MOSES UND ARON o el triomf de José Luis Basso

Deia no fa gaire a la pàgina que In Fernem Land té a Facebook que Moses und Aron és un repte musical que denota el compromís artístic i l’ambició del teatre que la programa.

Del 17 d’octubre al 9 de novembre a la Bastille de Paris tenen lloc les 8 representacions d’aquesta òpera densa i severa en una nova producció deguda al director musical de la casa Philippe Jordan i el director italià Romeo Castellucci, en una co-producció amb el Teatro Real (he de suposar que es tracta d’un llegat del regnat Mortier) i que a Madrid es representarà aquesta mateixa temporada (7 representacions del 24 de maig al 17 de juny). Continua llegint