Lohengrin. Fesrival de Bayreuth 2022. Producció de Yuval Sharon Escenografia i vestuari de Rosa Loy i Neo Rauch Disseny de llums de Reinhard Traub Foto gentilesa del Bayeruther Festspiele

El desgavell de transmissions radiofòniques del Festival de Bayreuth de l’estiu del 2022 ha fet que ara ens arribés en diferit el Lohengrin que va tenir lloc el 4 d’agost i que sota la direcció de Christian Thielemann va comptar amb l’etern escolanet com a protagonista, acompanyat de Camilla Nylund, Martin Gantner com a Telramund, Petra Lang com a malèfica i cridanera Ortrud i el gran protagonista de l’edició del 2022, l’immens baix George Zeppenfeld que va estar present en 4 de les 8 òperes programades (Tristan und Isolde, Die Wajküre, Lohengrin i Der Flegende Holländer).

Quasi dos mesos després i sense la intensa litúrgia que significa seguir dia a dia les transmissions, aquest any en semi directe, perquè ni tan sols van respectar el rigorós directa que havia estat la norma del festival, escoltar el Lohengrin, fastuosament dirigit pel gran Thielemann, esdevé quasi un acte de fidelitat, a banda de l’interès i qualitat que acostumen a tenir les direccions del director alemany, amb el rigor, la precisió i l’excel·lència wagneriana que el caracteritza i que acaba sent sempre el salvador d’un festival sovint enfrontat entre la mediocritat, la provocació, l’excel·lència i les essències.

Sense cap mena de dubte aquesta direcció musical del Lohengrin, és la millor de tot el festival del 2022, Thielemann uneix a la qualitat musical excepcional que sap treure de la meravellosa orquestra, una tensió dramàtica excepcional, alhora que vesteix la seva versió d’una particular subtilesa atmosfèrica en aquells moments on la música d’aquesta òpera deixa de ser terrenal. Ja inicia l’òpera amb un embolcallador preludi que ens situa en una dimensió etèria admirable. També el somni d’Elsa, l’entrada de Lohengrin o l’amenaçador preludi del segon acte als antípodes dels fragments esmentats prèviament, la imponent invocació d’Ortrud, el grandiós concertant del final del segon acte, la progressiva tensió del duo d’amor o el desolador comiat de Lohengrin, esdevenen en mans de Thielemann un prodigi. Quin magnífic control dels grans concertants!

Aquest prodigi l’hauria de fer director vitalici al turó verd, però malauradament en l’edició del 2023 no està previst que aparegui en cap de les produccions anunciades. Incomprensible!

El que aconsegueix de cor, orquestra i solistes és veritablement excepcional.

Vocalment, la representació també podríem dir que és la més rodona del festival 2022, sempre que toleris un cavaller com el de Klaus Florian Vogt, cosa que no em succeeix malgrat que l’hagi escoltat tantes vegades. Mai podré acostumar-me a aquestes sonoritats infantils, nasals, sense cos i sense cap mena d’heroïcitat i dramatisme. A banda que la veu mostra un desgast, que ell administra bé, però que en molts moments queda en aproximació a allò que seria correcte i que curiosament en l’òpera wagneriana mai mereix el mateix rigor que en la italiana o francesa, sobretot. És quelcom que mai he entès.

Camilla Nylund és una cantant que ja fa molts anys que roda pels escenaris i ara ha esdevingut com imprescindible arreu. Està en tots els teatres, en les millors produccions i amb tots els millors directors. Això quasi mai és fruit de la casualitat, és una cantant excel·lent que potser ja no té edat per a una Elsa angelical, però que continua mostrant delicadesa i fragilitat, essencial en aquest rol, amb una veu que potser va trigar una mica a escalfar, però que s’imposa amb convicció, tenint en els dos grans duos del segon acte amb Ortrud i en el tercer amb Lohengrin, el seu punt més rellevant, ja sigui pel perfecte contrast amb Lang, com pel protagonisme vocal amb la blancor sense ànima de Vogt.

Martin Gantner no té la veu fosca i paorosa que el rol necessita. Tampoc la tenia Fischer-Dieskau i malgrat això era un Telramund imponent. No és el cas del baríton de Friburg, però això no impedeix que la composició sigui, sobretot a partir del segon acte, prou convincent. Segurament la tensió amb la qual Thielermann dirigeix tota l’obra, el beneficia, com a la resta de l’elenc enduts per aquesta catarsi orquestral.

Petra Lang ja fa anys que ha esdevingut l’Ortrud del festival i també en altres cases d’òpera. Li té la mida presa al personatge i malgrat que a vegades només escoltant-la i sense veure la seva intensitat dramàtica, s’aprecien crits i parlats més que cantants, és una fera ferotge que dona tot el caràcter malèfic al personatge. Les seves imprecacions imposen, no serà, ni de lluny, la Klose, la Varnay, la gran Rysanek, la Ludwig, la Meier o la Herlitzius, però com totes les esmentades, per a mi les més referencials, fa una composició dramàtica poderosa i embogida que trasbalsa, quelcom imprescindible per endur-se’n l’èxit com aconsegueix.

George Zeppenfeld demostra que com a Heinrich der Vogler , que és versàtil, musical, senyorívol i el baix referencial del wagnerisme més selecte. S’adequa a personatges tan dispars com el rei Marke, Daland o el tenebrós Hunding. L’any vinent tornarà a meravellar amb el seu magnífic Gurnemanz i que ens duri molts anys.

Bon Herald del nord-americà Derek Welton i tot plegat, degudament ordenat pel gran Thielemann esdevé una representació molt més que notable. Curiosament, aquest mateix cast en mans d’un mediocre esdevindria poc rellevant.

Aquí encara esperem l’estrena de la nova producció de la besnéta, tant de bo l’espera sigui curta, en tinc moltes ganes d’un bon Lohengrin.

Richard Wagner
Lohengrin

Heinrich der Vogler – Georg Zeppenfeld
Lohengrin – Klaus Florian Vogt
Elsa von Brabant – Camilla Nylund
Friedrich von Telramund – Martin Gantner
Ortrud – Petra Lang
Der Heerrufer – Derek Welton
1. Edler – Michael Gniffke
2. Edler – Tansel Akzeybek
3. Edler – Raimund Nolte
4. Edler – Jens-Erik Aasbø
Edelknaben – Simone Lerch, Cornelia Heil,
Maria Schlestein, Pauline Weiche
Edeldamen – Piia Rytkönen, Simone Lerch,
Lior Stern, Liisi Kasenömm,
Gesche Geier, Sandra Schütt,
Uta Runne, Lucilla Graham,
Maria Schlestein, Pauline Weiche,
Zografia Maria Madesi, Karolin Zeinert

Chor & Orchester der Bayreuther Festspiele
Director del cor: Eberhard Friedrich
Director musical: Christian Thielemann

4 d’agost de 2022 Bayreuth, Festspielhaus