Feia mases dies que tenia pendent de parlar-vos de dos discs que em van arribar  de dos pianistes catalans i que m’han agradat molt, el primer és el dedicat a l’obra pianística de Richard Strauss , compositor que sovintegem en el camp simfònic i operístic, però que té una obra pianística admirable que no es programa amb assiduïtat i de la que l’excel·lent pianista barcelonì Alex Alguacil ha volgut amb aquest CD i els concerts que han envoltat la seva presentació, refrescar-nos la memòria, alhora que oferir-nos amb magnífics resultats la interpretació dels opus 3,5 i 9 del compositor bavarès i la bellíssima i colpidora versió pianística del seu lied Ständchen arranjada per Giesking, de la que quasi diria que no es troba a faltar la veu i el text d’Adolf Friedrich von Schack que inicia aquest àlbum absolutament recomanable, aprofitant que s’acosten els Reis d’Orient.

Les 5 peces per a piano Opus 3 (1880-1981) que segueixen la Serenade inicial son peces de joventut allunyades encara de les propostes simfòniques i el posterior esclat operístic frenat de manera sobtada per retornar a un classicisme elaborat,  són estudis com una retrospecció pianística als grans romàntics alemanys, però ja denoten ambició compositiva i la bellíssima capacitat evocadora dela seva música, sobretot en l’inspirat Largo i en l’apassionat Allegro marcatissimo final.

A la Sonata en Si menor, Opus 5 (1880-1881) hi ha molt de Schumann i també de Mendelssohn i costa creure que al darrera hi ha el compositor de l’Elektra, però és innegable que és música ben feta, inspirada i passional,, d’un romanticisme fora del temps si és vol, però propi d’un jove ambiciós.

Clou el disc Stimmungsbilder (Impressions), opus 9 (1882-1884). Música amb prfetensions més descriptives que no virtuosístiques com en els dos blocs anteriors. No debades els títols de les cinc peces ja ens situen en escenaris naturals, d’evocadora volada poètica: Els boscos silenciosos, al costat de la primavera, l’Intemezzo, única de les cinc sense cap evocació, Somiant i la imatge del  bruc. Són peces delicioses, sensibles , que potser no tenen lloc a les sales de concert perquè hi ha altres compositors que tot aquest món sonor el van saber reflectir amb una maduresa i mestratge que el jove Strauss només intenta imitar, amb encert però fora del seu temps,

Alex Alguacil ens ho serveix de manera molt evocadora, amb una nitidesa i una elegància expositiva molt suggerent. El seu domini tpècnic està fora de dubte, es tracta doncs de posar-lo al servei de l’oïdor i deixar-se endur i l’experiència us asseguro que és molt plaent. No e stracta de comparar versions existents, això ja fa temps que no m’interessa tant, sobretot si com és el cas, si el que escoltem ens diu coses tan ben dites.

El disc es va gravar a l’Auditori Josep Carreras de Vila-Seca els dies 10 i 11 d’octubre de l’any 2021 i l’ha editat Aglae Musica. Es troba a faltar més informació immediata, aquell llibret quea costumava a acompanyar els treballs discogràfics, si bé ofereix la possibilitat de descarregar-ho en format PDF i en tres idiomes. Es aquesta adaptació als nous temps que ens deixa sense programes de ma a teatres i sales de concert, i que ara ja trobem en els CD, i gràcies que se’n publiquen perquè cada vegada és més exòtic.

Aprofitem l’ocasió perquè paga la pena.   

Més informació a https://www.aglaemusica.com/