Després d’un escumejant Elisir que fa fins i tot cops d’ullet a l’obra mestra wagneriana i que no calia preparació prèvia perquè és com aquells vermuts que ajuden a agafar la gana, ens arriba el Tristan und Isolde i això sí que és un àpat d’aquells molt nutritius i que necessiten bones matèries primeres, un bon equip a la cuina, bona cocció i un servei molt curós a l’hora de servir el plat a taula i per aquest motiu i perquè amb aquesta si que tinc ganes d’esplaiar-me, intentaré fer alguna cosa per a tots els que encara tenen por a plats exquisits de cocció lenta i degustació saborosa, i Wagner i aquesta òpera en particular són el millor àpat per a gurmets exigents.

Com i per on començar per intentar capturar “addictes” per a gaudir de les pròximes representacions d’aquest títol de la temporada del Gran Teatre del LIceu, del títol que per a mi és la millor òpera de Wagner i encara més, la millor òpera escrita fins ara, malgrat que a vegades quan n’escolto altres i d’altres compositors pensi que potser m’equivoco, però això tant li fa. Ho intentaré i si no me’n surto, com a mínim estaré satisfet si he aconseguit que algú si apropi i si ha servit per tal que algú que no hi pensava anar fins i tot compri una entrada, encara que després m’hagi de maleir, ho celebraré molt.

No pretenc ser exhaustiu en l’exposició de la preparació, tot i que hi ha molt a parlar i molt material a l’abast. Intentaré amb pinzellades concretes posar uns fonaments per a situar l’obra en el context adequat i motivar l’interès.

Tot té un origen i el de Tristan und Isolde, composta entre l’any 1857 al 1859, els trobarem en la literatura i la mitologia que tant inspirava a Wagner, també en la filosofia on ens farà pensar en el vessant més polític del compositor i òbviament el musical i operístic, i tots confluiran en la vida personal del compositor durant aquells anys.

Wagner parteix de la llegenda medieval celta de Tristany i Isolda, molt difosa a l’edat mitjana. La font principal és el poema Tristan (c. 1210) de Gottfried von Strassburg, versió alemanya inacabada, però sense oblidar la versió francesa de Béroul i l’anglessa de Thomas.

El tema central és l’amor absolut, sovint associat a la mort com a única forma de consumació.

Wagner simplifica la narració i elimina elements cavallerescos per concentrar-se en els personatges i el conflicte interior i metafísic, mantenint la llegenda medieval de l’amor fatal com a eix vertebrador de la trama.

Cal anar a trobar una vegada més a Arthur Schopenhauer (el pessimisme compulsiu) que Wagner descobreix l’any 1854, tres anys abans de començar la composició de Tristan und Isolde i en les obsessions que configuren l’eix central de l’òpera: El món com a expressió del desig insaciable, l’amor com a forma extrema de desig i, alhora, de sofriment i és clar, la mort i la negació del desig com a alliberament. Així trobarem la confrontació entre el món social enfront del món del desig i la nocturnitat que envolta als personatges i la transfiguració només assolida amb la mort d’amor i el colpidor Liebestod com a expressió suprema.

Convençut hereu dels romàntics alemanys, l’obra de Wagner s’emmiralla amb Carl Maria von Weber pel que fa a l’expressivitat harmònica i per a l’atmosfera nocturna imprescindible per reflectir aquell desig confrontat amb el món de les convencions social i amb les obres tardanes de Ludwig van Beethoven i el tractament expansiu de la tensió harmònica i la subordinació de la forma clàssica en l’expressió, però també trobarem referències amb el romanticisme francès d’Hector Berlioz pel que fa a la llibertat formal i a l’orquestració expressiva, així com al cromatisme i la dissolució de la tonalitat de l’hongarès Franz Liszt.

I tot aquest bagatge de la tradició i la contemporaneïtat dels seus referents musicals serveix a Wagner per fer les seves cabdals aportacions, després de Tannhäuser i Lohengrin, allunyant-se del romanticisme heroic i iniciant una etapa més introspectiva i innovadora enmig del Ring amb l’ús extrem del cromatisme i la suspensió constant de les resolucions harmòniques que tenen com a màxim exponent el famós acord Tristan que s’exposa tot just començar el climàtic preludi del primer acte. També utilitzarà el recurs del leitmotiv (no oblidem que el Tristan und Isolde es va escriure a mig fer del Ring) com a un element de caràcter més psicològic dels personatges i no només com un recurs de recordatori temàtic.

Aquesta aportació wagneriana va suposar un punt d’inflexió cap a la crisi de la tonalitat, que influirà directament en Mahler, Strauss i posteriorment i de manera cabdal i definitiva en la Segona Escola de Viena.

Si amb les fonts literàries esmentades no n’hi havia prou, Richard Wagner es va enamorar de l’esposa del seu mecenes, Mathilde Wesendonck, un amor impossible que esdevé inspiració absoluta i autodestructiva i que musicalment havia inspirat els famosos Wesendonck-Lieder, que són en dos dels cinc, estudis previs que melòdicament es desenvoluparan al llarg de l’òpera.

EL TEXT

Wagner escriu ell mateix el text en tres actes, com a part de la seva idea de Gesamtkunstwerk (obra d’art total). El tema central és l’amor vist com a força absoluta, irracional i destructiva que només es pot culminar amb la mort (Liebestod). Tot el text està impregnat de la filosofia de Schopenhauer amb la negació del món, el desig etern i l’alliberament final.

En el text i acció trobem la dualitat entre el dia que representa el rei de Marke i les normes socials i l’honor, i la nit com a metàfora del món del desig, l’amor absolut, la fusió de les ànimes amb embolcallador text molt més introspectiu i emocional que no pas descriptiu, farcit de metàfores de llum i foscor, beuratge i desig, mirades i l’omnipresent rerefons marí i la ferida de Tristan. L’acció dramàtica és molt feble i la representació no necessita grans troballes escèniques, ja que la narració és introspectiva, molt psicològica i d’un conflicte intern molt poderós entre els personatges que s’expressen en llargs monòlegs sense formes poètiques fixes i un ritme lliure i flexible que s’integra amb la melodia infinita que caracteritza aquest drama musical, adaptant-se a l’expressió emocional.

Tristan und Isolde personifiquen el desig individual, mentre que el rei Marke encarna la llei, l’ordre i la moral social i el conflicte entre els personatges no és de caràcter moral, és totalment existencial.

Els tremes principals són l’amor absolut, el desig com a plenitud i l’alliberament amb la mort com a única forma de realització plena de l’amor.

El poema dramàtic wagnerià pel Tristan und Isolde és simbòlic amb un rerefons filosòfic i introspectiu, concebut per formar un tot amb la música amb la finalitat d’expressar l’amor com a força absoluta que només es consuma en la mort.

BREU RESUM ARGUMENTAL

Acte I

Tristan acompanya Isolde en vaixell des d’Irlanda fins a Cornualla perquè es casi amb el rei Marke, oncle de Tristan. Isolde està plena d’odi i dolor: Tristan va matar el seu promès, Morold, i ella el va guarir en secret quan ell va arribar ferit a Irlanda sota un nom fals.
Isolde ordena a la seva serventa Brangäne que prepari un beuratge de mort per a ella i Tristan. Però Brangäne el substitueix per un beuratge d’amor. Tristan i Isolde el beuen pensant que moriran, però en realitat queden units per una passió irresistible just quan el vaixell arriba a Cornualla.

Acte II

De nit, al jardí del castell del rei Marke, Isolde espera Tristan. Malgrat el perill de ser descoberts, es troben i canten un llarg duo d’amor, celebrant la nit com a símbol d’un món absolut, fora de la realitat.
Brangäne els adverteix del perill, però és massa tard, Melot, un cavaller gelós, els sorprèn juntament amb el rei Marke. Profundament ferit per la traïció, Marke retreu a Tristan la seva deslleialtat. Tristan, com a resposta, provoca Melot i es deixa ferir greument.

Acte III

Tristan agonitza al seu castell de Kareol, a Bretanya, cuidat pel fidel Kurwenal. Delira recordant Isolde i espera amb angoixa el seva arribada, ja que només ella el pot salvar.
Quan finalment Isolde arriba, Tristan, en un últim esclat de passió, s’aixeca i mor als seus braços.
Arriben també el rei Marke i Brangäne: el rei explica que ja ho sap tot i que volia perdonar-los, perquè el beuratge ho explica tot. Però ja és massa tard.
Isolde, transfigurada per l’amor i la mort, canta el “Liebestod” (mort d’amor) i mor sobre el cos de Tristan.

LA MÚSICA

És convenient escoltar el germen musical del Tristan und Isolde, és a dir els dos lieder que van servir d’estudi i inspiració, a partir dels lieds dedicats a l’amor impossible que Wagner sentia per Mathilde Wesendonck, que tindrà la correspondència en l’amor impossible entre Tristan und isolde. Així sona el preciós Träume interpretat per Astrid Varnay i on ja es poden apreciar els cromatismes que seran la base de tota l’òpera.

TRÄUME
Sag, welch wunderbare Träume
Halten meinen Sinn umfangen,
Daß sie nicht wie leere Schäume
Sind in ödes Nichts vergangen?

Träume, die in jeder Stunde,
Jedem Tage schöner blühn,
Und mit ihrer Himmelskunde
Selig durchs Gemüte ziehn!

Träume, die wie hehre Strahlen
In die Seele sich versenken,
Dort ein ewig Bild zu malen:
Allvergessen, Eingedenken!

Träume, wie wenn Frühlingssonne
Aus dem Schnee die Blüten küßt,
Daß zu nie geahnter Wonne
Sie der neue Tag begrüßt,

Daß sie wachsen, daß sie blühen,
Träumend spenden ihren Duft,
Sanft an deiner Brust verglühen,
Und dann sinken in die Gruft.

SOMNIS (traducció de Salvador Pila)
Digues, quins somnis meravellosos
els meus sentits empresonen,
sense que, com vàcua escuma
en el no-res s’esvaeixin?

Somnis, que cada moment,
cada dia, més bells esclaten,
i amb llur celestial proclama
travessen joiosament el meu esperit.

Somnis, que com raigs sublims
penetren dins l’ànima,
per deixar-hi una imatge perdurable:
oblit de tot, record d’un mateix!

Somnis, que quan el sol de primavera
besa les flors eixides de la neu,
pugui així el nou dia saludar-les
amb una joia mai sentida.

Que creixin i floreixin,
i, bo i somniant, el seu perfum expandeixin,
que en el teu pit dolçament es marceixin
i, després, en la tomba s’enfonsin.

I ara correspon escoltar el segon lied que va servir per l’estudi previ a la composició de l’òpera, Im Treinhaus (Dins L’hivernacle) en la versió de la gran soprano nord-americana Eileen Farrell.

Im Treinhaus

Hochgewölbte Blätterkronen,
Baldachine von Smaragd,
Kinder ihr aus fernen Zonen,
Saget mir, warum ihr klagt?

Schweigend neiget ihr die Zweige,
Malet Zeichen in die Luft,
Und der Leiden stummer Zeuge
Steiget aufwärts, süßer Duft.

Weit in sehnendem Verlangen
Breitet ihr die Arme aus,
Und umschlinget wahnbefangen
Öder Leere nicht’gen Graus.

Wohl, ich weiß es, arme Pflanze;
Ein Geschicke teilen wir,
Ob umstrahlt von Licht und Glanze,
Unsre Heimat ist nicht hier!

Und wie froh die Sonne scheidet
Von des Tages leerem Schein,
Hüllet der, der wahrhaft leidet,
Sich in Schweigens Dunkel ein.

Stille wird’s, ein säuselnd Weben
Füllet bang den dunklen Raum:
Schwere Tropfen seh ich schweben
An der Blätter grünem Saum.

Dins L’hivernacle

Corones de flors en elevades voltes,
baldaquí d’esmaragdes,
plantes filles de zones remotes,
digueu-me, per què us lamenteu?

En silenci, inclineu el brancatge,
dibuixant signes en l’aire,
i com mut testimoni del vostre desconsol,
una dolça flaire s’enlaira.

De bat a bat i en delerós anhel,
els vostres braços heu estès,
abraçant en aital quimera
solament buidor i horrible nul·litat.

Prou que ho sé, pobres plantes;
car tenim el mateix destí,
tot i embolcallats de llum radiant,
la nostra pàtria no és aquí!

I així com el sol fuig ara
del buit esclat del jorn,
aquell que de debò pateix,
en la foscor del silenci s’embolcalla.

Torna la calma, una xiuxiuejant tremolor
omple temorosament la fosca estança:
veig grosses gotes que pengen
de la vora verda de les fulles.

Està clara l’inspiració i l’estudi preliminar, oi?

El primer que caldria mencionar és la continuïtat del flux musical, sense números tancats i amb l’ús sistemàtic de leitmotivs associats a idees, emocions o personatges, com l’amor i la mort, el desig, la nit (fonamental en aquesta òpera) i la transformació dels motius melòdics amb l’evolució psicològica dels personatges. Respecte els Leitmotivs us poso l’enllaç amb un altre apunt preparatori d’aquesta òpera que vaig publicar l’any 2017.

L’orquestra no acompanya a les veus, és part fonamental del discurs emocional dels personatges, formant un tot amb el text. La música és en si mateixa l’acció, el drama i dona sentit al significat filosòfic amb la influència de Schopenhauer sobre l’amor, el desig, la mort o la negació del món). Sovint l’orquestra explica més que els cantants, que “només” fant de manera reincident, posar text al que ja ens diu l’orquestra.

El tempo és majoritàriament pausat, amb frases llargues i resolucions dilatades amb una sensació etèria i d’atemporalitat des del preludi inicial al catàrtic liebestod.

L’orquestració densa utilitza dinàmiques extremes, una riquíssima varietat de timbres i cromatismes, és a dir, la utilització de les notes intermèdies, els semitons, que no pertanyen a l’escala diatònica tradicional, enriquint d’aquesta manera l’expressió musical, trencant la tonalitat establerta i donant pas en un futur immediat a l’atonalitat i creant aquesta sensació permanent de desig i inestabilitat que conforma l’amor impossible.

Wagner, autor del text i la música, utilitza un ritme musical que segueix la prosòdia de l’alemany.

El teixit dens de l’orquestra wagneriana per aquesta òpera necessita una gran orquestra:

Fusta

• • 3 flautes (la 3a també flauta piccolo)
  • 2 oboès
  • Corn anglès
  • 2 clarinets (en La i Si♭)
  • Clarinet baix
  • 2 fagots
  • Contrafagot

Metalls

• • 4 trompes en Fa
  • 3 trompetes
  • 3 trombons
  • Tuba baixa

Percussió

• • Timbales (1 intèrpret)
  • Triangle (ús puntual)

Corda

Es fonamental que el conjunt de la corda sigui nombrós per pder donat la densitat i la calidesa imprescindible, però és clar, dependrà del fossat o l’hemicicle de l’auditori on es representi per poder nodrir com cal la secciío de corda.

• • Violins I
  • Violins II
  • Violes
  • Violoncels
  • Contrabaixos (sovint alguns amb corda Do greu)
  • Arpa (1)

El nombre de músics total per a l’orquestra de Tristan und Isode s’aproximarà al centenar (a partir de vuitanta-cinc) l’ideal seria: Fusta 13, Metalls 14, Percussió: 1–2, Arpa: 1 i Cordes entre 56–70.

Escoltem ara el preludi del primer acte perquè jo diria que és com la síntesi de tot els que ens espera al llarg dels tres actes, una música continua que mai resolt res, que sempre queda en suspens i que entra en conflicte constant en si mateixa, res és el que es podia esperar harmònicament parlant, d’aquí la importància de l’acord anomenat Tristan i que té lloc a l’inici d’aquest preludi, trencant tots els esquemes del passat i obrint la porta a tot el futur musical que beurà d’ell. La versió és la de Daniel Barenboim anb l’orquestra del Teatro alla Scala a la inauguració de la temporada 2008 del teatre milanès, el 7 de desembre de 2007. Després de l’enigmàtica entrada dels violoncels, seguida de les fustes i les flautes, es produeix l’acord Tristan i tot quedarà en suspens fins al darrer acord del “Liebestod”

I ara us deixo un altre moment orquestral transcendent, el preludi del tercer acte, amb la desolació, la solitud i la incertesa mai millor reflectida. La tristesa que produeix aquesta música és aclaparadora i el tractament del so és mestrívol, impressionisme en estat pur. La versió és la de Daniele Gatti al capdavant de l’Orquestra Nacional de França l’any 2016.

LA TIPOLOGIA VOCAL

A Tristan und Isolde la tipologia vocal és molt exigent i segueix el model wagnerià de veus grans, resistents i dramàtiques.

Els dos rols principals són:

• Tristan – Tenor dramàtic (Heldentenor)
  Veu heroica, molt potent i resistent; un dels papers més difícils del repertori operístic. La dificultat del rol no recau en els grans aguts i sí en la resistència i el volum necessari per traspassar l’orquestra. La tessitura del rol va del Do 3 al Si 4 i moltes frases llargues i sostingudes entre el  Sol3 i en La4–Si♭4/Si4. Malgrat ser un rol per a tenor heroic (Heldentenor), també s’han fet càrrec del rol, tenors més lírics davant de l’escassedat de veritables tenors dramàtics. Un Heldentenor no és aquell capaç de fer front a tots els rols de les òperes de Wagner, és aquell que té la veu consistent, dramàtica i potent per assumir amb garanties el rol. Els grans tenors que han fet aquest rol al llarg de la història han estat:

Durant el segle XIX i els primers anys del s. XX: just és anomenar el tenor que va estrenar el rol Ludwig Schnorr von Carolsfeld amb 29 anys, ara ho titllariem de suïcidi i ves per on, moriria tresta dies després de l’estrena a Munich, l’alemany Ernst Kraus i l’holandès Jacques Urlus que va cantar molt a Bayreuth i també al MET. Heinrich Vogl (que va estrenar el rol a Bayreuth)

A partir d’ara sempre que veieu el nom d’un cantant amb color vermell i negreta si premeu a sobre podreu accedir a un arxiu d’àudio o vídeo)

Escoltem a Ernst Kraus cantant  “Wohin nun Tristan scheidet” del segon acte, acompanyat al piano, i ara deu anys més tard acompanyat amb orquestra cantant “Die alte Welse, was weckt sie nich? amb el baríton Eduard Habich (Kurnewal i sota la direcció de Bruno Seidler-Winkler.

L’any 1905 Ernst Kraus va deixar una gravació a piano de “Wohin nun Tristan scheidet” de l’acte 2n, el mateix fragment l’escoltarem amb orquestra en una gravació de 1910 per Jacques Urlus

Inevitable, necessari i imprescindible escoltar a Francesc Viñas cantant “O sink hernieder, Nacht der Liebe” (Su noi discende del segon acte de Tristano e Issota) amb la soprano Maria Alessandrovich l’any 1912.

Malauradament, no el sentireu cantant Tristan, però us deixo una gravació del tenor Lluís Canalda cantant “Cede il verno” (Winterstürme) que després de Viñas va cantar el rol de Tristan les temporades 1919/1920  i 1925/1926 al Liceu, on a banda d’altres rols no wagnerians, va cantar Siegmund, Siegfried (Götterdämmerung) i Parsifal. La gravació és de 1920.

• • Durant la primera meitat del segle XX: El Tristan per excel·lència i la referència absoluta va ser el tenor danès Lauritz Melchior amb una veu gran de timbre heroic i metàl·lic i de gran resistència. Al seu costat no podem oblidar al tenor alemany Max Lorenz de grandíssima intensitat dramàtica i cant molt expressiu amb una veu igualment heroica. També cal destacar al noruec Gunnar Graarud, de veu més lírica que els anteriors però d’un cant molt més refinat.

Iniciem amb l’imprescindible Lauritz Melchior cantant l’any 1930 “Und drauf Isolde; Wie sie selig” i de dos anys abans és la gravació amb Gunnar Graarud cantant “O König, das kann ich dir nicht sagen” i l’Isolde que escoltareu és Nanny Larsen-Todsen, mentre que a Max Lorenz l’escoltarem al costat del Kurnewal de Jaro Prohaska cantant “Die alte Weise” del tercer acte, en la gravació d’estudi de l’any 1942, sota la direcció de Robert Heger.

• • A la segona meitat del segle XX cal destacar al tenor Wolfgang Windgassen un tot terreny absolut i un dels pilars de Bayreuth els anys 50 i 60. Era un cantant intel·ligent de gran musicalitat i expressivitat. I és clar al canadenc Jon Vickers, per a mi el gran Tristan contemporani (potser perquè el vaig gaudir en directe cantant aquest rol i em va marcar per sempre). Després de Vickers, molts tenors no heroics, com René Kollo, Jean Cox o Siegfried Jerusalem han fet bones interpretacions del temut rol.

Escoltem primer a Ramon Vinay cantant “Und drauf Isolde, wie sie winkt” l’any 1953 a Bayreuth sota la direcció d’Eugene Jochum després de que Karajan abandonés el festival i només dirigís l’edició històrica de l’any anterior i Hans Beirer cantava així “Wie sie selig… O diese Sonne” (la mort de Tristan al Colón de Buenos Aires l’any 1963 sota la direcció de Ferdinand Leitner. A Wolfgang Windgassen l’escoltarem cantant “Dünkt dich das?” (acte 3r) a Bayreuth l’any 1966 dirigit per Joseph Keilberth i a Jon Vickers cantant “O König, das kann ich dir nicht sagen! de l’acte 2n i “Er lebt, er lebt!” del tercer, amb Orchestre Symphonique de Montréal dirigida per Franz Paul Decker, Roberta Knie d’Isolde  i Victor Braun (Kurwenal) a l’any 1976, que ben segur que a molts ens portarà el record inoblidable d’aquell Tristan al Palau de la Música del 17 de febrer de 1979. Del Tristan de René Kollo podreu veure i escoltar la seva versió de “Mein Kurvenal” dirigida per Barenboim en la producció de Ponnelle a Bayreuth  i de Siegfried Jerusalem teniu la part final de l’escena de la mort en la producció de Bayreuth 1995.

• • A principis del segle XXI el millor Tristan va ser per a mi, l’efímer tenor canadenc Ben Heppner de veu bellíssima i cant molt elegant. Altres tenors eminentment lírics com Peter Seifert, Robert Dean Smith ens han deixat valuoses i esforçades interpretacions, però lluny dels grans referents, fins a arribar a l’actualitat amb veus més poderoses com el maleurat Stephen Gould o Andreas Schager de cant menys musical i elegant que els precedents, però sense cap mena de dubte més convincent que l’imprevisible Klaus Florian Vogt. Jonas Kaufmann la gran esperança frustrada dels wagnerians, ens ha deixat alguna bona mostra del que hagués pogut ser el seu més que valuós Tristan, però s’ha anat esvaint en un repertori italià mai convincent i que ha malmès una veu apropiadíssima pel rol. Un tenor de qui s’esperava molt, l’alemany Torsten Kerl, amb una veu idònia, sòlida i expressiva, va assolir el rol, però s’ha anat esvaint i desapareixent dels principals escenaris.

Escoltem a Ben Heppner a “Wo ich erwacht, weilt ich nicht” en una gravació d’estudi sota la direcció de Donald Runnicles i a Peter Seiffert l’escoltarem cantant també un fragment de l’agonia de Tristan en el tercer acte “Noch losch das Licht nicht aus”, acompanyat per Jochen Schmeckenbecher sota la direcció de Franz Welser-Möst. Al nord-americà Robert Dean-Smith l’escoltarem cantant “Isolde kommt! Isolde naht!” i com Seiffert i no cal dir Vogt, ens trobem lluny de l’heroicitat i fermesa de els veus dels grans Tristan, si bé cal fer esment de la musicalitat i el fraseig acurat d’innterpretacions, si més no de merit i curoses. La veu de Stephen Gould era de veritable heldentenor, però la línea de cant i la tècnica eren més discutibles. L’escoltem cantant “O König, das kann ich dir nicht sagen” a Bayreuth. Dels dos tenors que podien ser i no han estat per motius diversos, escoltem a Torsten Kerl cantant una amplia selcció del tercer acrte al costat del Kurnewal de Brett Polegato i la Isolde de Rachel Nicholls al Théatre des Champs-Elysées de Paris l’any 2016, dirigits per Daniele Gatti i de Jonas Kaufmann l’escoltarem en el seu debut en el rol a Munich l’any 2021 sota la direcció de Kirill Petrenko i amb el Kurnewal de Wolfgang Koch. El Tristan de Kaufmann prometia molt, però ell s’ha estimat més cantar molts Cavaradosi.

• Isolde – Soprano dramàtica (Hochdramatischer Sopran)
  Veu ampla, de gran projecció i resistència; requereix intensitat dramàtica i control expressiu. La tessitura exigida va del La 2 al Do 6 i sovint centrada entre el Fa♯3 / Sol3 i el La5–Si♭5 amb llargues frases sostingudes en el registre mitjà-alt. El rol requereix una veu capaç de projectar per sobre de la densitat orquestral,  especialment en el primer acte, mentre que en el segon i en el Liebestod final, a banda del control, l’expansió lírica i la potència ha de ser capaç de matisar i apianar amb colpidora intensitat. Com en el cas dels tenors, moltes sopranos líriques s’han fet càrrec del rol amb més o menys fortuna. Al costat de la Brünnhilde del Ring o l’Elektra de Richard Strauss, és el rol paradigmàtic de la vocalitat de soprano dramàtica de l’escola alemanya. Les grans Isolde de la història han estat:
  • A finals del segle XIX i primers anys del segle XX van ser Isolde referencials a banda de Malvina Garrigues que la va estrenar al costat del seu malaurat espòs, les alemanyes Pelagie Greef-Andriessen, Rosa Sucher, Nanny Larsen-Todsen, Marta Fuchs i Lilli Lehmann, sense oblidar a l’alemanya Frida Laider i la nord-americana Helen Traubel, reina wagneriana del MET.

Escoltem a Pelagie Greef-Andrieesen cantant “Der Tantris mit sorgender List sich nannte” acompanyada al piano en una gravació de l’any 1903 i així cantaven el “Mild und leise”: Pelagie Greef-Andriessen(1903),  Lilli Lehmann (1907), Nanny Lársen-Todsen, Marta Fuchs, Frida Leider i Helen Traubel.

• • Del primer quart de segle i fins passada la meitat del segle XX, i sense cap mena de dubte la noruega Kirsten Flagstad, va esdevenir la referència absoluta per la seva poderosa veu, però sobretot per la seva musicalitat, la ductilitat i la noblesa del cant expressiu que abraça de la dolcesa als accents més dramàtics i heroics. Segurament fins ara, la més completa de totes les cantants que han assumit aquest rol. També cal conèixer la Isolde d’Helena Braum i Paula Buchner en l’àrea alemanya i l’esmentada Helen Traubel a Amèrica. Flagstad donarà el relleu a tres grans noms de sopranos dramàtiques:

Escoltem la narració d’Isolde tal i com la cantava: Kirsten Flagstad,

• • Astrid Varnay, Birgit Nilsson i Marta Mödl. La primera la més humana de totes les sopranos dramàtiques, la segona la més poderosa i la tercera, la més tràgica malgrat no tenir l’opulència vocal de les altres dues. Nilsson va mantenir el regnat de les Isolde entre els anys (1953-1973) La seva primera Isolde la va cantar a la Royal Opera d’Estocolm i la darrera al Festival d’Orange. La va cantar al llarg de la seva carrera, 208 vegades. Mentre Nilsson era la indiscutible Isolde també la cantaven altres sopranos, és clar, entre elles la poderosa Gertrud Grob-Prandl que ja la cantava uns anys abans que debutés en el rol la soprano sueca.

Especialment imponents les Isoldes que escoltareu ara en la narració del primer acte: Astrid Varnay  (1954), Birgit Nilsson (1967), Martha Mödl (1952), Gertrud Grob-Prandl (1956)

• • Amb posterioritat a la Nilsson ens trobem amb un panorama bastant desolador amb Helga Dernesch, l’Isolde de Karajan que es va enemistar amb la Nilsson i va buscar solucions més líriques com era habitual en ell i en molts casos malmetent les seves carreres, l’anglesa Gwyneth Jones, poderosa però irregular, la polonesa Catarina Ligendza (l’Isolde de Kleiber a Bayreuth) i la fràgil, però emotiva Hildegard Behrens.

Ara poderu escoltar, sempre que premeu sobre el nom de cascuna d’elles, l’inici del segon acte “Mir schwand schon fern der Klang” per: Helga Dernesch (gravació comercial de l’EMI, dirigida per Karajan i acompanyada per Christa Ludwig),  a Gwyneth Jones l’escoltarem en el fragment Weh, ach weh! acompanyada per una jove Waltraud Meier cantant BTangäne al Palau Garnier l’any 1985, mentre que a Catarina Ligendza l’escoltarem al costat del tenor Helge Briliot cantant el dolç fragment del duo del segon acte “Lausch, Geliebter!” sota la direcció de Carlos Kleiber l’any 1974 a Bayreuth. Mentre que de Hildegard Behrens escoltarem el seu Liebestod dirigida per Leonard Bernstein.

• • Cal fer un incís especial per a la mezzosoprano alemanya Waltraud Meier, referència absoluta del rol des de 1993 que va debutar amb aquest rol al Festival de Bayreuth sota la direcció de Barenboim i la icònica producció de Heiner Müller. La veu de la Meier no era la més apropiada pel rol i la tessitura aguda no era el seu fort, però la caracterització psicològica del personatge era extraordinària així com la intensitat i el refinament del seu cant. Va cantar el rol més enllà del 2012.

De Waltraud Meier admirem com va cantar “Wie lachend sie mir Lieder” del primer acte, acompanyada per James Levine i l’orquestra del MET l’any 1989

• • Després de Meier, potser la Isolde més consistent dels darrers anys ha estat una altra sueca, Nina Stemme, una soprano amb la veu idònia, potent i resistent si bé la fredor de les seves interpretacions la deixa per a mi a distància de Iréne Theorin, la seva compatriota i “rival” més a prop de la humanitat de la gran Varnay i el refinament de les sopranos més líriques, amb un control de la “mezza voce” i els pianos, extraordinaris que contrastaven amb els poderosos mitjans.  La imponent Jane Eaglen hauria pogut fer història, però la seva curta carrera ens va deixar amb un pam de nas.

A Nina Stemme l’escoltarem cantant “Wie lachend sie mir Lieder” a Glyndebourne l’any 2007 i a Jane Eaglen cantant el “Liebestod” al MET sota la direcció de James Levine.

De la gran Iréne Theorin em permetereu que us faci escoltar la colpidora narració d’Isolde del primer acte, acompanyada per Michelle Breedt, amb l’orquestra del Festival de Bayreuth dirigida per Peter Schneider al Liceu, el 6 de setembre de 2012.

I per valorar altres opcions, en cap cas gosaria dir menors, però sí diferents, aquí us deixo a:

Max Lorenz i Anny Konetzny al Teatro Colón l’any 1938

Marta Mödl i Ramon Vinay a Bayreuth l’any 1952

Astrid Varnay i Ramon Vinay a Bayreuth 1953

Birgit Nilsson i Wolfgang Windgassen a Osaka l’any 1967

Gwyneth Jones i Jon Vickers a la ROH l’any 1982

Waltraud Meier i Siegfried Jerusalem a Bayreuth l’any 1995

• • Brangäne – Mezzosoprano dramàtica
    Timbre fosc i veu poderosa, amb capacitat per cantar amb molta expressivitat i dolçor l’advertiment des de la torre (Brangäne’s Watch) en mig del duo d’amor al segon acte. Moltes cantants que van fer front a Isolde van interpretar després aquest rol i alguna com Waltraud Meier ho va fer, curiosament, a l’inrevés. La tessitura va del Sol 3 al Si♭5. La major part del rol es manté en el registre mitjà-alt del La3 al Sol5. Brangäne molt recordades són Anny Helm, Margarete Klose, Ira Malaniuk, Grace Hoffman, Ruth Hesse, la gran Christa Ludwig, Hanna Schwarz i Ekaterina Gubanova.

Per il·lustrar el personatge de Brangäne és obligat escoltar-les en l’hipnòtic “Einsam wachend in der Nacht” del segon acte, un momenbt gloriós del Wagner més excels. Així ho canten: Anny Helm l’any 1928 a Bayreuth i el mateix any així ho cantava la contralt Emmi Leisner en una gravació d’estudi feta a Berlín i també Sigrid Onegin,  Margerete Klose l’any 1937 a la ROH dirigida per Sir Thomas Beecham, Kerstin Thorborg al MET dirigida per Erich Leinsdorf l’any 1943, Elsa Calveti l’any 1947 al Teatro alla Scala sota la direcció de Victor de Sabata, Ira Malaniuk a Bayreuth dirigida per Eugen Jochum l’any 1953, Blanche Thebom en la mítica gravació en estudi de Furtwängler,  Grace Hofmann a Bayreuth dirigida per Wolfgang Sawallisch l’any 1958, Regina Resnik en la gravació d’estudi de l’any 1961 dirigida per Georg Solti,  Kerstin Meyer a Bayreuth l’any 1963, Christa Ludwig dirigida per Karajan, Brigitte Fassbaender en la gravació d’estudi amb Carlos Kleiber (1981), Ekaterina Gubanova ho canta així acompanyada per la West-Eastern Divan Orchestra dirigida per Daniel Barenboim en el festival de Lucerna de 2014.

• • Kurwenal – Baríton dramàtic
    Representa la lleialtat, l’honor i el món real confrontat amb el caràcter més introspectiu i metafísic del seu amic Tristan. Es necessita una veu robusta i autoritària, amb l’expressivitat necessària per commoure en la desesperació del seu amic Tristan en el tercer acte. La seva part està menys subjecta als cromatismes per tal d’identificar-lo en el món terrenal. La tessitura del rol se situa en el centre-greu amb projecció forta sobre l’orquestra i el rang és entre el Fa₂ i el Fa₄. La nota més greu que ha de fer és un Mi₂ mentre que la nota més aguda és un Sol₄. Tots els grans barítons i barítons baixos de l’escola alemanya han cantat aquest rol i si haguéssim de destacar els més rellevants no podríem deixar de mencionar a Anton Mitterwurzer perquè va ser el primer i Carl Scheidemantel perquè va ser el primer Kurnewal a Bayreuth juntament amb Fritz Plank l’any 1886, Rudolf Bockelmann, Jaro Prohaska, Gustav Neidlinger, Hans Hotter (que sobretot va ser un gran rei Marke), Hermann Uhde, Dietrich Fischer-Dieskau, Eberhard Waechter, Thomas Stewart, Donald McIntyre, Berd Weikl o Falk Struckmann entre els darrers.

Us proposo escoltar del primer acte “Auf, auf, ihr Frauen!” per les veus de:  Herbert Janssen l’any 1936 a la ROH de Londres sota la direcció de Fritz Rainer, Jaro Prohaska a Berlín l’any 1943 sota la direcció de Robert Heger, també amb el mateix director, però ara serà Paul Schöffler l’any 1950 al MET, Hans Hotter l’any 1952 a Bayreuth en la versió dirigida per Karajan, el lluminós Dietrich Fischer-Dieskau en la gravació d’estudi dirigida per Wilhem Furtwängler (1952-53), Josef Metternich al MET l’any 1955 sota la direcció de Rudolf Kempe, Donald McIntyre a Bayreuth l’any 1974 sota la direcció de Carlos Kleiber, Bernd Weikl a Munich l’any 1981 sota la direcció de Leonard Bernstein i Falk Struckmann en la gravació d’estudi dirigida per Daniel Barenboim l’any 1994.

• • Rei Marke (König Marke) – Baix, però sovint també l’interpreten baixos-barítons
    Veu greu i noble, amb gran presència escènica i expressiva per fer front al gran monòleg del desengany del segon acte i la petita i patètica intervenció del tercer davant la dramàtica situació prèvia a la mort d’Isolde. L’escriptura és molt declamada i la tessitura principal es troba entre el Mi₂ i el Mi₄. La nota més greu és un Re₂ i la nota més aguda un Fa♯₄. Ha de controlar molt el cant legato, ja que té frases molt llargues que han de ser dites amb molta expressivitat i sentiment. No cal utilitzar una gran potència, perquè els seus monòlegs tenen un acompanyament orquestral més moderat, però sí que ha de commoure. Tots els grans baixos wagnerians han deixat empremta en aquest rol. El va estrenar a Munich Ludwig Zottmayer i els primers a fer-ho a Bayreuth varen ser Heinrich Wiegand i Eugen Gura. Altres imprescindibles en el rol han estat: Alexander Kipnis, Ludwig Hofmann, Sven Nilsson, Ferdinand Frantz, Arnold van Mill, Jerome Hines, Hans Hotter, Josef Greindl, Gottlob Frick, Marti Talvela, Kurt Moll, Karl Ridderbusch, Matti Salminen, René Pape, Georg Zeppenfeld o Günther Groissböck.

Escoltarem el cabdal monòleg del segon acte “Wozu Die Dienste Ohne Zahl ” per les veus de: Ivar Andrésen en la gravació d’estudi del Festival de  Bayreuth l’any 1928 sota la direcció de Karl Elmendorff, John Gurney en la versió al Carnegie Hall de Nova York l’any 1939 dirigida per Sir John Barbirolli, Ludwig Hofmann en la gravació berlinese dirigida per Robert Heger l’any 1943,   Ferdinand Frantz l’any 1952 en la gravació d’Erich Kleiber, Josef Greindl dirigit per Wolfgang Sawallisch l’any 1958 a Bayreuth, Hans Hotter al Teatro alla Scala de MIlà sota la direcció de Herbert von Karajan l’any 1959,  el mateix director però l’any 1972 acompanya a Karl Ridderbusch en la gravació d’estudi del director austríac. el gran Kurt Moll (no hi ha informació de la gravació), René Pape dirigit per Pappano a la gravació de l’EMI de l’any 2004, Matti Salminen a la ROH el 2009 sota la direcció d’Antonio Pappano i per últim i deu anys més tard és Georg Zeppenfeld sota la direcció de Christian Thielemann a Bayreuth.

• • Melot – baríton
    És un rol de baríton (sovint qualificat per a un baríton alt). Té una tessitura més aviat alta per a un baríton que es mou entre el La₂ al Sol♯₄, si bé les notes extremes són Fa♯₃ i Fa♯₄ No és un rol gaire extens, però és vocalment exigent i molt exposat dramàticament, sobretot en l’escena de la traïció del tercer acte. Melot demana un centre sòlid, projecció dramàtica i capacitat d’emissió a l’agut, qualitats que molts cantants acaben desenvolupant cap al registre de tenor heroic, potser  per això, històricament, ha estat un paper adequat per a cantants en evolució cap al Heldentenor. Alguns que van iniciar la carrera com a barítons van cantar aquest rol, com Lauritz Melchior o  Wolfgang Windgassen. És un rol que malgrat la seva brevetat té riscos i requereix de cantants experimentats. Algunbs dels grans van deixar el seu testimoniatge com a Melot, entre ells: Hermann Uhde, Otto Wiener, Gustav Neidlinger, Tom Krause, Eberhard Wächter, Bernd Weikl, Dietrich Fischer-Dieskau o fins i tot Hans Hotter. No cal dir que tots ells van ser també i sobretot, extraordinaris intèrprets del rol de Kurnewal.
  • Der junge Seemann (jove mariner) – Tenor líric
    Canta una cançó melangiosa a l’inici de l’òpera que l’exposa de manera notòria. És un lied acompanyat  de manera molt súbtil per una orquestra lleugera, gens densa. La tessitura del rol va del re³ – la⁴ La major part de la seva intervenció a la zona mitjana del tenor, amb alguna ascensió puntual cap al Fa♯–Sol₄, sense exigències heroïques i sent imprescindible dominar el cant legato. Tenors com René Kollo o Siegfried Jerusalem (a l’any 1977 a Bayreuth) reconeguts intèrprets del rol de Tristan van cantar aquesta part en els seus inicis i altres grans tenors lírics que l’han cantat en teatre o gravat en disc, han estat: Anton Dermota, Fritz Wunderlich, Nicolai Gedda, Waldemar Kmentt, Rudolf Schock, Peter Schreier o Rolando Villazón.

Escoltem a un històric, Hermann Schramm cantant “Westwärts schwelft der Blick” en una gravaciío realitzada a Berlín el 12 d’abril de 1923 o Rudolf Schock en la gravació de Furetwängler, Peter Schreier en la de Karajan o Rolando Villazón en la de Pappano.

• • Der Hirt – Tenor líric lleuger
    Apareix al tercer acte amb una melodia solitària i expressiva. Malgrat que la veu és similar a la del timoner, el caràcter del cant dels dos personatges són ben diferenciats. La tessitura oscil·la entre el Sol₃ i el Sol₄, les frases son més curtes i la línea de cant es situa en la zona més alta i requereix més agilitat. Molts tenors esmentats com a timoners han cantat també el pastor. Cal per això que si ho fa el mateix cantant, el color canvií d’un rol a l’altre, ja que cal donar un aire poètic i nocturn al timoner, mentre que el del jove mariner ha d’oferir llum i un aire de cançó popular a la seva breu intervenció. El Timoner (Der Steuermann) Baríton Intervé en el primer acte amb frases curtes i sense gaires exigències. La seva tessitura es mou entre el la² i el mi⁴ i és un rol més declaamat que veritablement cantat. 

• • Cor – Cor masculí mixt (TB)
    Utilitzat amb moderació, habitualment fora d’escena i només en el primer acte i amb les cordes masculines interpretant als marimers del vaixell que porten a Tristan und Isolde a Cornualla, creant una atmosera d’inquietud davant la imminent arribada a port i marcant una presència exterior que trenca la interioritat de la narració. El Rei Marke s’aproxima. La tessitura del cor per a la corda dels baixos es troba entre el La₂ i el Mi₄, mentre que pels tenors abraça entre el Do₃ i el La₄. Les línies són breus i repetitives, integrades amb l’orquestra i tenen una funció purament ambiental i rítmica, no pas melòdica.

L’ESTRENA DE L’ÒPERA

PersonATGES	TesSitura	REPARTIMENT de l’estrenA el 10 DEjuny de 1865 (Director: Hans von Bülow)
Tristán, noble bretó, hereu adoptiu del rei Marke	Tenor	Ludwig Schnorr von Carolsfeld
Isolda, princesa irlandesa promesa del rei Marke	Soprano	Malvina Schnorr von Carolsfeld
Brangäne, doncella d’Isolda	Soprano​	Anna Deinet
Kurwenal, criat de Tristan	Baríton	Anton Mitterwurzer
Marke, rei de Cornualla	baix baríton	Ludwig Zottmayer
Melot, un cortesà, amic de Tristán	Tenor o baríton​	Karl Samuel Heinrich
Un pastor	Tenor	Karl Simons
Un pilot	Barítono	Peter Hartmann
Un jove mariner	Tenor
Mariners, caballers i nobles (cor)

L’òpera es va estrenar el 10 de juny de 1865 al Königliches Hof- und Nationaltheater (avui Nationaltheater) de Munic. L’estrena va ser possible gràcies al mecenatge del rei Lluís II de Baviera, el gran protector de Wagner.

Abans de l’estrena a Múnic, Wagner va descartar París per culpa del desastre de l’estrena del Tannhäuser i va pensar a presentar-la a Karlsrhue, però Viena es va interessar havia intentat estrenar-la sense èxit després de més de 70 assajos a la capital austríaca, amb la qual cosa es va crear una brama que l’òpera era irrepresentable davant la impossibilitat de trobar cantants capaços de fer els protagonistes.

La direcció musical va anar a càrrec de Hans von Bülow, marit aleshores de l’amant de Wagner, Cosima von Bülow, filla il·legítima del compositor i pianista Franz Liszt i que s’acabaria convertint en l’esposa de Wagner després de la separació de Minna.

A l’estrena hi va assistir el rei Ludwig II de Baviera i és clar, membres de la cort, però sobretot entre el públic hi havia Franz Liszt (amic i posteriorment sogre del compositor), Peter Cornelius, Hans von Wolzogen, possiblement el violinista Joseph Joachim que la data de l’estrena era a Múnic tot i que no hi ha documentació que ho confirmi, com també hi hagués pogut assistir el director d’orquestra Hermann Levi, però tampoc està documentat. Els que no hi van assistir va ser els membres del clan Schumann-Brahms situats als antípodes de l’estètica wagneriana. Clara Schumann va assistir més tard a una representació (probablement a Karlsruhe, l’any 1866) i la va titllar amb cruesa, qualificant la música d’opressiva, fastigosa, malsana i mancada de bellesa formal. Tampoc hi va assistir el crític musical Eduard Hanslick, declarat antiwagnerià.

L’estrena no va ser un èxit popular immediat, però va ser reconeguda molt aviat com un punt d’inflexió absolut, la crítica generalista va considerar que l’harmonia era inintel·ligible, que no hi havia melodies “cantables” tradicionals i que la tensió constant sense resolució, així com la durada i la densitat psicològica eren excessives, A la premsa de l’època es van poder llegir frases com: Un deliri sonor interminable, música que destrueix qualsevol sentit de tonalitat o una experiència malsana i febril. Alguns crítics van parlar obertament de decadència musical.

L’estrena va provocar una reacció profundament dividida amb una estupefacció i incomprensió per part de la crítica en bona part de la crítica i l’admiració incondicional dels cercles wagnerians i músics avançats que s’acabarien imposant. La sensació general no hi ha dubte que va ser unànime, s’havia produït un trencament radical amb el passat.

Molts crítics van admetre que no sabien com jutjar l’obra amb els criteris habituals.

A la històrica i lamentable mort del tenor protagonista se li van afegir al cap dels anys i sempre al voltant del Tristan und Isolde, les morts dels directors Felix Mottl l’any 1911 i  Joseph Keilberth l’any 1968 mentre dirigien, en el fossat de l’orquestra.

La pobra Malvina Garrigues no va tornar a cantar i molts anys més tard la soprano galesa Gwyneth Jones la va homentajar amb un recital singular acompanyada al piano i amb un narrador, que es titulava Ai Malvina!, amb  àries, lieder, escenes, cants i balades de Giacomo Meyerbeer, Malvina Garrigues, Carl Loewe i Richard Wagner, que vàrem poder gaudir al Liceu el 4 de febrer de 1993, acompanyant a la soprano, el pianista Geoffrey Parssons i l’actor Constantino Romero.

Hi ha constància amb posterioritat, d’un altre matrimoni intèrprets d’aquesta òpera, varen ser els alemanys Heinrich Vogl (15 de gener de 1845 –  21 d’abril de 1900) y Teresa Vogl (nascuda com a Therese Thoma el 12 de novembre de 1845 i morta el 29 de setembre de 1921).

Tristan und Isolde es va estrenar a  Bayreuth l’any 1866, ja havia mort el compositor. Felix Mottl va ser el director musical i Hermann Levi va dirigir el cor, mentre que  Cosima Wagner va dirigir la producció. Els interprets varen ser:

Heinrich Gudehus i Heinrich Vogl (Tristan)
Gustav Siehr, Heinrich Wiegand i Eugen Gura (König Marke)
Rosa Sucher i Therese Malten (Isolde)
Carl Scheidemantel i Fritz Plank (Kurwenal)
Adolf Grupp i J. Demuth (Melot)
Gisela Staudigl i Pelagie von Sthamer-Andriessen (Brangäne)
Oskar Schneider (Ein Steuermann)
Wilhelm Guggenbühler (Ein Hirt)
Jose Kellerer i Forest (Junger Seemann)

A L’Opera de Paris (Palais Garnier) es va estrenar el 11 de desembre de 1904. Es va cantar en francès i els intèrprets principals vàren ser: Albert Álvarez (Tristan), Louise Grandjean (Isolde), Rose Féaty (Brangäne), Francisque Delmas (Kurnewal) i André Gresse (Marke)

A Londres es va estrenar al Theatre Royal, Drury Lane, el 1882, amb Hermann Winkelmann com a Tristan i direcció de Hans Richter, aquesta va ser la primera representació fora d’Alemania. A la Royal Opera House va arribar el 2 de juliol de 1884.

A Viena va arribar el 4 d’octubre de 1883 a la Staatsoper i a la Scala de Milà no va arribar fins el 29 de desembre de 1900 sota la direcció de Toscanini i cantada en italià amb la traducció d’Arrigo Boito i Angelo Zanardini. La primera vegada que es va representar a Itàlia va ser al Comunale de Bologna el 2 de juny de 1888. Al Metropolitan Opera House de New York es va estrenar el 1 de desembre de 1886 amb el Tristan d’Albert Niemann i l’Isolde de Lilli Lehmann.

TRISTAN UND ISOLDE AL LICEU

Tristan und Isolde es va representar per primera vegada al Liceu el 8 de novembre de 1899, va ser l’estrena a Espanya i es va cantar en italià en la mateixa traducció que a Milà, la d’Arrigo Boito i Angelo Zanardini. Franco Cardinali va ser Tristan, mentre que Isolde va ser Ada Adini, el Rei Marke Leopoldo Cromberg, Brangäne la va cantar Erina Borlinetto i el Kurwenal, el baríton Eugenio Giraldoni i en una representació de les 12 programades, va ser Achile Moro.

Fins la darrera representació que es va fer el 15 de desembre de 2017, en el Liceu s’ha representat en 178 ocasions, amb repartiments gloriosos, entre els que cal destacar com a Tristan: Francesc Viñas (1909-1911-1913-1915 sempre en italià), Lluis Canalda (1919, 1925 en italià), Lautitz Melchior (1929), Gotthelf Pistor (1930, 1932, 1934), Günther Treptow (1949-1952), Max Lorenz (1952), Wolfgang Windgassen (1955, 1957, 1958), Ramon Vinay (1955), Ludwig Suthaus (1960), Claude Heater (1971), Helge Brilioth (1978), Spas Wenkoff (1982), René Kollo (1989),Jyrki Niskanen (1996), John Treleaven (2002, 2010), Peter Siffert (2010), Ian Storey (2010), Robert Dean Smith (2012), Stefan Vinke (2017)

Isolde: Lilly Hafgren (1923, 1924, 1927,1929),  Ella Némethy (1933,1934), Erna Schlüter (1940, 1943, 1944, 1949), Anny Konetzni (1942, 1949), Kirsten Flagstad (1950), Gertrud Grob-Prandl (1952, 1954, 1959, 1960, 1965), Christel Goltz (1955), Martha Mödl (1955), Astrid Varnay (1956), Birgit Nilsson (1958), Naděžda Kniplová (1968), Ingrid Bjoner (1970), Berit Lindholm (1972, 1978), Janis Martin (1982, 1996), Montserrat Caballé (1989), Sabine Hass (1996), Deborah Polaski (2002), Jane Eaglen (2002), Deborah Voigt (2010), Jennifer Wilson (2010), Iréne Theorin (2012, 2017)

Rei Marke: Josef von Manowarda (1924), Emanuel List (1926, 1927, 1950), Ivar Andressen (1929), Albert Emmerich (1942), Arnold van Mill (1952), Kurt Böhme (1954), Ernst Wiemann (1956,1958), Ludwig Weber (1934,1955, 1959, 1960), Manfred Schenk (1970), Peter Meven (1972), Harald Stamm (1982), Matti Salminen (1989) Hans Tschammer (1996), Eric Halfvarson (2002), Falk Struckmann (2002), Kwangchul Youn (2010), Franz-Josef Selig (2012), Mikhail Petrenko (2015), Albert Dohmen (2017)

D’ençà que assisteixo regularment al Liceu (1975) només he vist una representació dolenta d’aquest títol, la lamentable visita del Teatre Mariinski amb una companyia de segona i un desmotivadíssim Valery Gergiev que es va posar les piles massa tard quan va percebre el fracàs, això va ser el 18 de març de 2015, va ser un bolo contractat a preu de saldo i pagat a preu d’or, les protestes al final van ser sonadíssimes, però totes les altres, les que han estat representacions programades han estat més que dignes, notables i també excel·lents. El Liceu hi ha títols que es tracten amb una cura especial i els títols wagnerians acostumen a ser d’aquests.

Aquesta relació hauria estat molt més difícil de no existir la inestimable feina feta per Jaume Tribó en els Annals del Liceu. Gràcies sempre!

Per a les 7 representacions de la temporada 2025/2026 (totes d’abonament), no serà diferent, més aviat es preveuen excepcionals. S’han previst dos repartiments pels rols titulars i esperem que siguin excepcionals perquè debuta en el rol d’Isolde la soprano noruega Lise Davidsen, no cal fer gaires comentaris al respecte, ja que es tracta d’un esdeveniment que el món operístic internacional esperava amb candeletes. Ella en cantarà 5 i les altres dues serà l’excel·lent soprano russa Elena Pankratova. El Liceu s’avança al MET on Davidsen té previst cantar el rol en el mes de març. Al costat de la que serà l’Isolde absoluta dels anys vinents, el Tristany serà el tenor nord-americà Clay Hilley en el primer repartiment, que ens va agradar molt en aquell primer acte de Die Walküre al costat també de Davidsen i el seu compatriota, el tenor Bryan Register, del que no tinc més referències que les que s’han penjat a la web del Liceu i uns YouTubes que podeu trobar amb facilitat. La resta del cast no canvia en totes les representacions. La Brangäne serà finalment Ekaterina Gubanova, tota una garantia en aquest rol, que substitueix a l’anunciada Iréne Theorin, que més enllà de la cosa nostàlgica, no crec que hagués estat en el moment vocal idoni per fer aquest rol tot i la seva magnífica capacitat per apianar i cantar amb dolcesa que tenia i és imprescindible per fer front al cabdal moment dels advertiments del segon acte. Tinc dubtes amb el rei Marke del baix britànic Brindley Sherratt, perquè no sempre està encertat, i el que sense cap mena de dubte em neguiteja és el Kurnewal del baix-baríton polonès Tomasz Konieczny, perquè malgrat que figura en tots els repartiments dels grans teatres, em costa digerir el cant i la tècnica que utilitza per salvar els reptes que sempre sembla trobar en les seves interpretacions. .

En els rols menors trobem a Roger Padullès com a Melot, Albert Casals com el Timoner i el pastor, i al baríton serbi Milan Perišic per assumir el timoner.

La directora Susanna Mälkki que tant va entusiasmar el públic com enfurismar a l’orquestra en aquell magnífic Trittico puccinià serà l’encarregada de portar la nau més enllà de Cornualla. Esperem que ella i els músics s’acabin entenent, és fonamental en una òpera tan orquestral com aquesta, però si no fos així, ja em conformo que el resultat sigui com aquell Trittico que sense entesa es van obtenir uns resultats esplèndids.

El Liceu presenta una nova producció encarregada a Bárbara Lluch, la neta de Núria Espert que ja es va presentar la temporada passada amb una Sonnambula que a mi em va acabar agradant bastant, però que va rebre garrotades, per a mi injustificades. Veurem del que és capaç amb una obra amb tan poca acció i tanta simbologia interior.

En aquest enllaç trobareu tota la informació al respecte

• https://www.liceubarcelona.cat/ca/tristan-und-isolde

És impossible no parlar del Tristan und Isolde que es va representar en forma de concert al Palau de la Música de Barcelona l’any 1979 i que va suposar el debut a l’Estat del gran Jon Vickers. Ja em perdonareu si em cito a mi mateix en un post que vaig dedicar al tenor canadenc en ocasió del seu obituari:

“El 17 i el 20 de febrer de 1979 en el Palau de la Música Catalana es van fer dues sessions de Tristan un Isolde en versió de concert patrocinades pel Patronat ProMusica que dirigia Lluís Portabella i que va reunir a Jon Vickers, Roberta Knie, Josephine Veasey, Thomas Stewart, Kurt Moll, Dalmau González i Enric Serra, amb l’aleshores Orquestra Ciutat de Barcelona (OCB) dirigida per Franz Paul Decker i amb la col·laboració coral de la secció masculina de la Coral Sant Jordi i els Antics escolans de Montserrat sota la direcció d’Oriol Martorell.

Jo vaig anar a la primera, que era un dissabte, i l’impacte rebut no m’ha abandonat mai, va ser una catarsi i l’única cosa que em sap greu és no haver estat més madur per saber assaborir tot allò, malgrat que l’entusiasme juvenil també va fer que ho visqués d’un amanera embogida, cosa que amb els anys això s’acostuma a curar, malauradament.”

LA DISCOGRAFIA I VIDEOGRAFIA

Hi ha una extensíssima documentació d’àudio i vídeo d’aquesta òpera, ja sigui com a òpera completa, on en actes o amplis fragments. He trobat 154 gravacions editades comercialment, però darrerament hi ha moltes versions disponibles dels streamings que no s’han arribat a publicar en cap segell comercial. Jo només he fet la recerca de les gravacions suposadament comercials, moltes de les quals ja estan descatalogades.

No faré cap estudi de totes elles, ja que és una tasca inabastable, en conec moltes i les meves predilectes són aquelles que podríem anomenar canòniques, amb alguna incorporació recent com és la versió de Leonard Bernstein a Múnic que em vaig deixar arrossegar per crítiques negatives en el moment de la publicació, però que el cap dels anys i com tantes altres coses, he anat canviant d’opinió. Marcaré amb negreta aquelles que conec i amb l’afegitó del vermell en aquelles que m’agraden molt, que potser no són les millors, això va a gust del consumidor.

La relació conté: l’any de gravació, el director musical, Tristan, Isolde, Marke, Kurwenal,  Brangäne i Melot, el Cor, l’Orquestra i segell que ho va publicar i referència. En el cas de gravacions fragmentades o d’actes concrets, només faig esment dels cantants que intervenen, és clar.

1 1927 Albert Coates Walter Widdop Göta Ljungberg Ivar Andresen  Howard Fry Genia Guszalewicz Marcel Noë London Symphony Orchestra
2 1928 Karl Elmendorff Gunnar Graarud Nanny Larsen-Todsen Ivar Andrésen Rudolf Bockelmann Anny Helm Joachim Sattler Festival de Bayreuth Festival de Bayreuth Naxos (8.1102200.02)
3 1930 Victor de Sabata Renato Zanelli Giuseppina Cobelli Antonio Righetti Luigi Rossi-Morelli Ebe Stignani Aristide Baracchi Teatro alla Scala Teatro alla Scala Pearl GEMM 0054
4 1931 Artur Bodanzky Lauritz Melchior Frida Leider Ludwig Hofmann Gustav Schützendorf Maria Olszewska Arnold Gabor Metropolitan Opera House Metropolitan Opera House The Golden Age of Opera EJS 499
5 1934 Artur Bodanzky Lauritz Melchior Gertrude Kappel Friedrich Schorr Doris Doe The Golden Age of Opera EJS 502 {1LP} (1970)
6 1935 Artur Bodanzky Lauritz Melchior Kirsten Flagstad Ludwig Hofmann Friedrich Schorr Karin Branzell Arnold Gabor Metropolitan Opera House Metropolitan Opera House Musics & Arts (6001)
7 1936 Fritz Reiner Lauritz Melchior Kirsten Flagstad Emmanuel List Herbert Janssen Sabine Kalter Frank Sale Covent Garden Filarmónica de Londres Naxos (8.110068.70)
8 1937 Fritz Reiner Lauritz Melchior Kirsten Flagstad Emmanuel List Julius Huehn Kathryn Meisle George Cehanovsky San Francisco Opera Legato Classics LCD 145-1 {1CD} (1989)
9 1937 Thomas Beecham Lauritz Melchior Kirsten Flagstad Sven Nilsson Herbert Janssen Margarete Klose Booth Hitchin Covent Garden Filarmónica de Londres EMI (7.64037.2)
10 1937 Artur Bodanzky Lauritz Melchior Kirsten Flagstad Ludwig Hofmann Julius Huehn Kerstin Thorborg Arnold Gabor Metropolitan Opera House Metropolitan Opera House Walhall (0103)
11 1938 Artur Bodanzky Lauritz Melchior Kirsten Flagstad Emmanuel List Julius Huehn Karin Branzell Arnold Gabor Metropolitan Opera House Metropolitan Opera House Sony Classical 88765 42717 2/D20+21+22
12 1938 Erich Kleiber Max Lorenz Anny Konetzni Emmanuel List Herbert Janssen Karin Branzell Hermann Wiedemann Teatro Colón de Buenos Aires Teatro Colón de Buenos Aires Archipel (0167)
13 1938 Hans Weisbach Joachim Sattler Margarete Bäumer Ludwig Weber Georg Hann Inger Karén Theodor Horand Orquesta Sinfónica MDR Orquesta Sinfónica MDR Cantus (500.242)
14 1940 Hans Weisbach Joachim Sattler Anny Konetzni Josef von Manowarda Viktor Madin Melanie Bugarinovic Viktor Madin Wiener Symphoniker Preiser Records 90366 {1CD)} (1998)
15 1940 Erich Leinsdorf Lauritz Melchior Kirsten Flagstad Emmanuel List Julius Huehn Kerstin Thorborg George Cehanovsky Metropolitan Opera House Metropolitan Opera House Guild (2266.8)
16 1941 Erich Leinsdorf Lauritz Melchior Kirsten Flagstad Alexander Kipnis Julius Huehn Kerstin Thorborg Emery Darcy Metropolitan Opera House Metropolitan Opera House Melodram (37518)
17 1941 Herbert Sandberg Ejnar Beyron Brita Hertzberg Leon Björker Sigurd Björling Gertrud Wettergren Royal Swedish Opera Bluebell ABCD 091 2009
18 1941 Wilhelm Furtwängler Max Lorenz Anny Konetzni Herbert Alsen Paul Schöffler Margarete Klose Georg Monthy Wiener Staatsoper Wiener Staatsoper Koch/Schwann 3-1461-2
19 1943 Fritz Busch Lauritz Melchior Helen Traubel Emmanuel List Herbert Janssen Lydia Kindermann Renato Cesari Teatro Colón de Buenos Aires Teatro Colón de Buenos Aires Gebhart (0039.3)
20 1943 Erich Leinsdorf Lauritz Melchior Helen Traubel Alexander Kipnis Julius Huehn Kerstin Thorborg Emery Darcy Metropolitan Opera House Metropolitan Opera House Naxos (8.1100110.2)
21 1943 Robert Heger Max Lorenz Paula Buchner Ludwig Hofmann Jaro Prohaska Margarete Klose Eugen Fuchs Ópera Estatal de Berlín Staatskapelle Berlin Opera Magic’s OM24116
22 1946 Fritz Busch Set Svanholm Helen Traubel Dezsö Ernster Joel Berglund Margaret Harshaw Emery Darcy Metropolitan Opera House Metropolitan Opera House Myto (951.121)
23 1947 Wilhelm Furtwängler Ludwig Suthaus Erna Schlüter Gottlob Frick Jaro Prohaska Margarete Klose Kurt Rehm Berliner Staatsoper Berliner Staatskapelle Cetra CDE 1046 {2CDS}
24 1947 Victor de Sabata Ejnar Beyron Kirsten Flagstad Ferdinand Frantz Paul Schöffler Elsa Cavelti Marcello Cortis Teatro alla Scala Teatro alla Scala A.N.N.A. Record Company 1052 {1LP} (1980)
25 1948 Victor de Sabata Max Lorenz Kirsten Flagstad Ludwig Weber Paul Schöffler Rosette Anday Marcello Cortis Teatro alla Scala Teatro alla Scala Legendary LRCD 1025 {1CD}; Minerva MN-A54 {1CD}
26 1948 Fritz Busch Lauritz Melchior Helen Traubel Dezsö Ernster Herbert Janssen Blanche Thebom Emery Darcy Metropolitan Opera House Metropolitan Opera House Omega (659)
27 1948 Erich Kleiber Set Svanholm Kirsten Flagstad Ludwig Weber Hans Hotter Viorica Ursuleac Angel Mattiello Teatro Colón de Buenos Aires Teatro Colón de Buenos Aires Walhall (0195)
28 1949 Jonel Perlea Lauritz Melchior Helen Traubel Mihály Székely Herbert Janssen Blanche Thebom Emery Darcy Metropolitan Opera House Metropolitan Opera House Archipel (0183.3)
29 1949 Hans Schmidt-Isserstedt Max Lorenz Paula Baumann Theo Herrmann Carl Kronenberg Margarete Klose Peter Markwort NDR NDR Myto (981.178)
30 1950 Hans Knappertsbusch Günther Treptow Helena Braun Ferdinand Frantz Paul Schöffler Margarete Klose Albrecht Peter Ópera Estatal de Baviera Ópera Estatal de Baviera Arkadia (78075)
31 1950 Fritz Reiner Ramón Vinay Helen Traubel Sven Nilsson Paul Schöffler Blanche Thebom Hugh Thompson Metropolitan Opera House Metropolitan Opera House Walhall (0175)
32 1950 Franz Konwitschny Ludwig Suthaus Margarete Bäumer Gottlob Frick Karl Wolfram Erna Westenberger Theodor Horand Mitteldeutscher Rundfunk Orquesta de la Gewandhaus de Leipzig Walhall (0118)
33 1951 Victor de Sabata Max Lorenz Gertrud Grob-Prandl Sven Nilsson Sirgud Björling Elsa Cavelti Gino del Signore Teatro alla Scala Teatro alla Scala Archipel (0027)
34 1952 Herbert von Karajan Ramón Vinay Martha Mödl Ludwig Weber Hans Hotter Ira Malaniuk Hermann Uhde Festival de Bayreuth Festival de Bayreuth Melodram (1.0054)
35 1952 Erich Kleiber Günther Treptow Helena Braun Ferdinand Frantz Rudolf Grossmann Margarete Klose Albrecht Peter Ópera Estatal de Baviera Ópera Estatal de Baviera Walhall (0044)
36 1952 Wilhelm Furtwängler Ludwig Suthaus Kirsten Flagstad Josef Greindl Dietrich Fischer-Dieskau Blanche Thebom Edgar Evans Covent Garden Philharmonia Orchestra EMI (585.8732)
37 1952 Arthur Rother Wolfgang Windgassen Martha Mödl Johanna Blatter Städtische Oper Berlin Teldec 4509 95516-2
38 1953 Rudolf Kempe August Seider Helena Braun Gottlob Frick Hans Hotter Ira Malaniuk Bayerische Staatsoper Bayerische Staatsoper Archipel ARPCD 0256-2 {2CDS} (2004)
39 1953 Eugen Jochum Ramón Vinay Astrid Varnay Ludwig Weber Gustav Neidlinger Ira Malaniuk Hasso Eschert Festival de Bayreuth Festival de Bayreuth Archipel ARPCD 0170-3
40 1953 Fritz Stiedry Set Svanholm Helen Traubel Hans Hotter Paul Schöffler Blanche Thebom Emery Darcy Metropolitan Opera House Metropolitan Opera House Omega (323)
41 1955 Rudolf Kempe Set Svanholm Astrid Varnay Jerome Hines Josef Metternich Blanche Thebom James McCracken Metropolitan Opera House Metropolitan Opera House Walhall (0135)
42 1956 André Cluytens Rudolf Lustig Gertrud Grob-Prandl Kurt Böhme Toni Blankenheim Georgine von Milinkovic Hans Braun Ópera de Viena Ópera de Viena Walhall (0235)
43 1957 Artur Rodzinsky Wolfgang Windgassen Birgit Nilsson Otto von Rohr Gustav Neidlinger Grace Hoffman Robert Lauhöfer Maggio Musicale Fiorentino Maggio Musicale Fiorentino Living Stage (1107)
44 1957 Wolfgang Sawallisch Wolfgang Windgassen Birgit Nilsson Arnold van Mill Hans Hotter Grace Hoffman Fritz Uhl Festival de Bayreuth Festival de Bayreuth BR Klassik Sony Classical 
45 1957 Ferdinand Leitner Wolfgang Windgassen Astrid Varnay Hertha Töpper DG 423 955-2 (+Wesendonck Lieder)
46 1958 Wolfgang Sawallisch Wolfgang Windgassen Birgit Nilsson Josef Greindl Erik Saedén Grace Hoffman Fritz Uhl Festival de Bayreuth Festival de Bayreuth Myto (00186)
47 1958 Fritz Stiedry Ramón Vinay Margaret Harshaw Otto Edelmann Walter Cassel Blanche Thebom Calvin Marsh Metropolitan Opera House Metropolitan Opera House Bensar (3158)
48 1959 Herbert von Karajan Wolfgang Windgassen Birgit Nilsson Hans Hotter Gustav Neidlinger Hilde Rössel-Majdan Claude Heater Teatro alla Scala Teatro alla Scala Melodram (1.0080)
49 1959 Ferdinand Leitner Ramón Vinay Martha Mödl Josef Greindl Gustav Neidlinger Ira Malaniuk Jos Borelli Die Haghesanghers Orquesta Real del Concertgebouw Premiere (S/N)
50 1960 Karl Böhm Ramón Vinay Birgit Nilsson Jerome Hines Walter Cassel Irene Dalis Calvin Marsh Metropolitan Opera House Metropolitan Opera House Omega (965)
51 1960 Georg Solti Fritz Uhl Birgit Nilsson Arnold van Mill Tom Krause Regina Resnik Ernst Kozub Wiener Singverein Filarmónica de Viena Decca (470.814.2)
52 1961 Joseph Rosenstock Karl Liebl Birgit Nilsson Jerome Hines Walter Cassel Irene Dalis Calvin Marsh Metropolitan Opera House Metropolitan Opera House Omega (1790)
53 1962 Karl Böhm Wolfgang Windgassen Birgit Nilsson Josef Greindl Eberhard Wächter Kerstin Meyer Niels Möller Festival de Bayreuth Festival de Bayreuth Melodram (10073)
54 1962 Robert Wagner Lorenz Fehenberger Mina Bolotine Friedrich Leigemann Maura Moreira Innsbrucker Symphoniker Pilz «Vienna Master Series» 160 329 P1/160 330 P1
55 1963 Ferdinand Leitner Hans Beirer Gladys Kuchta Franz Crass Carlos Alexander Grace Hoffman Gianpiero Mastromei Teatro Colón de Buenos Aires Teatro Colón de Buenos Aires Opera Depot (10348.3)
56 1963 Georg Solti Karl Liebl Birgit Nilsson Jerome Hines Walter Cassel Irene Dalis Calvin Marsh Metropolitan Opera House Metropolitan Opera House Omega (1229)
57 1965 André Cluytens Hans Beirer Anja Silja Martti Talvela Gustav Neidlinger Kerstin Meyer Günther Treptow Teatro de la Ópera de Roma Teatro de la Ópera de Roma Opera Depot (10243.3)
58 1966 Karl Böhm Wolfgang Windgassen Birgit Nilsson Martti Talvela Eberhard Wächter Christa Ludwig Claude Heater Festival de Bayreuth Festival de Bayreuth Deutsche Grammophon (419.889.2)
59 1967 Pierre Boulez Wolfgang Windgassen Birgit Nilsson Hans Hotter Frans Andersson Hertha Töpper Gerd Nienstedt NHK NHK Encore DVD
60 1967 William Smith Ernst Gruber Hanne-Lore Kuhse Irwin Densen Ramón Vinay Blanche Thebom Walter Knetlar Academy of Music Academy of Music Ponto (1076)
61 1967 Horst Stein Jess Thomas Irene Dalis Josef Greindl Chester Ludgin Mignon Dunn Rod MacWerther Ópera de San Francisco Ópera de San Francisco Premiere (1874.3)
62 1968 Karl Böhm Wolfgang Windgassen Birgit Nilsson Martti Talvela Gerd Feldhoff Grace Hoffman Reid Bunger Festival de Bayreuth Festival de Bayreuth Live Opera Heaven C 1269 {3CDS} (2002)
63 1969 Gerd Albrecht Richard Cassilly Ludmilla Dvoráková Lief Roar Grace Hoffman Opera Depot OD 10360-2 2008
64 1969 Leonard Bernstein Jess Thomas Eileen Farrell Johanna Simon New York Philharmonic Orchestra Gala GL 100 613 (Bernstein conducts Wagner)
65 1969 Karl Böhm Wolfgang Windgassen Birgit Nilsson Martti Talvela Gerd Feldhoff Grace Hoffman Reid Bunger Festival de Bayreuth Festival de Bayreuth Opera Depot (10143.3)
66 1969 Luigi Toffolo Claude Heater Catarina Ligenzda Malcolm Smith Antonin Svorc Sylvia Anderson Lucio Rolli Teatro Verdi de Trieste Teatro Verdi de Trieste Melodram (37072)
67 1969 Colin Davis Ronald Dowd Amy Shuard Michael Langdon John Shirley-Quirk Josephine Veasey Kenneth Bowen Orquesta Sinfónica de la BBC Orquesta Sinfónica de la BBC Premiere (S/N)
68 1970 André Vandernoot Claude Heater Jacqueline van Quaille Josef Greindl Dan Richardson Maryse Patris Robert van Helvert ??? RTBF Encore DVD
69 1970 Karl Böhm Wolfgang Windgassen Birgit Nilsson Martti Talvela Gustav Neidlinger Grace Hoffman Reid Bunger Festival de Bayreuth Festival de Bayreuth Link (611.4)
70 1970 Horst Stein Hans Beirer Ingrid Bjoner Walter Kreppel Otto Wiener Ruth Hesse Hans Braun Ópera de Viena Ópera de Viena Living Stage (1021)
71 1970 Otmar Suitner Wolfgang Windgassen Birgit Nilsson Giorgio Tozzi William Dooley Janis Martin Allan Monk Ópera de San Francisco Ópera de San Francisco Mike Richter (201)
72 1971 Erich Leinsdorf Jess Thomas Birgit Nilsson Giorgio Tozzi William Dooley Irene Dalis Rod MacWerther Metropolitan Opera House Metropolitan Opera House Bensar (12871)
73 1971 Kurt Masur Hermin Esser Gunilla af Malmborg Eduard Wollitz Hans Günther Nöcker Grace Hoffman Heinz-Günter Zimmermann Teatro La Fenice Teatro La Fenice Mondo Musica (10822)
74 1971 Georg Solti Jess Thomas Birgit Nilsson David Ward Donald McIntyre Josephine Veasey John Dobson Covent Garden Covent Garden Omega (1623)
75 1971 Horst Stein Jon Vickers Birgit Nilsson Franz Crass Norman Mittelman Grace Hoffman Ricardo Yost Teatro Colón de Buenos Aires Teatro Colón de Buenos Aires VAI (1178.3)
76 1971/72 Herbert von Karajan Jon Vickers Helga Dernesch Karl Ridderbusch Walter Berry Christa Ludwig Bernd Weikl Ópera Alemana de Berlín Filarmónica de Berlín EMI (7.69319.2)
77 1972 William Steinberg James King Eileen Farrell Robert Hale John Davies Nell Rankin Dean Wilder Boston Symphony Orchestra Premiere Opera Ltd. CDNO 3305-2 {2CDRS} (2009)
78 1972 Herbert von Karajan Jon Vickers Helga Dernesch Karl Ridderbusch Walter Berry Christa Ludwig Bernd Weikl Konzertvereiningung Wiener Staatsopernchor Berliner Philharmoniker The Opera Lovers TRI 197201 {3CDRS} (2009)
79 1972 Zubin Mehta Helge Brilioth Birgit Nilsson Peter Meven Siegmund Nimsgern Beverly Wolff Claudio Strudthoff RAI de Roma RAI de Roma Myto (011.239)
80 1973 Karl Böhm Jon Vickers Birgit Nilsson Bengt Rundgren Walter Berry Ruth Hesse Stan Unruh New Philharmonia Chorus Orquesta Nacional de la ORTF INA Sony Classical 88985392322-25/26/27 2018
81 1973 Carlos Kleiber Hans Hopf Catarina Ligenzda Hans Sotin Gustav Neidlinger Ruza Baldani Hans Helm Ópera de Viena Ópera de Viena Pantheon (6601.03)
82 1973 Carlos Kleiber Wolfgang Windgassen Catarina Ligenzda Gottlob Frick Gustav Neidlinger Grace Hoffman Gustav Grefe Ópera de Wurtemberg Ópera de Wurtemberg Melodram (1.0079)
83 1974 Carlos Kleiber Helge Brilioth Catarina Ligenzda Kurt Moll Donald McIntyre Yvonne Minton Heribert Steinbach Festival de Bayreuth Festival de Bayreuth Bravissimo ! Opera Linrary
84 1974 Michael Gielen Pekka Nuotio Berit Lindholm Ulrik Cold Gerd Feldhoff Yvonne Minton Radio Philharmonic Orchestra (Amsterdam) Bella Voce BLV 107.451 (+Excerpts – cond. Vonk 1979) {4CDS} (1999)
85 1974 Ljubomir Romansky Gerd Brenneis Ursula Schöder-Feinen Andzehj Saciuk Anthony Raffell Clementine Voorwelt Clark Dunbar Musiktheater um Revier, Gelsenkirchen Musiktheater um Revier, Gelsenkirchen Opera Depot (10364.3)
86 1974 Erich Leinsdorf Jon Vickers Birgit Nilsson Paul Plishka William Dooley Michèle Vilma William Lewis Metropolitan Opera House Metropolitan Opera House Historical Operatic Treasures ERR 141 {4LPS}
87 1974 Ljubomir Romansky Gerd Brenneis Ursula Schröder-Feinen Andzehj Saciuk Anthony Raffell Clementine Voorwelt Clark Dunbar Musiktheater um Revier, Gelsenkirchen Musiktheater um Revier, Gelsenkirchen Opera Depot OD 10364-3 {3CDS} (2008)
88 1974 Silvio Varviso Jess Thomas Birgit Nilsson Kurt Moll Jef Vermeersch Yvonne Minton William Neill Ópera de San Francisco Ópera de San Francisco Heaven (448)
89 1975 Carlos Kleiber Helge Brilioth Catarina Ligenzda Kurt Moll Donald McIntyre Yvonne Minton Heribert Steinbach Festival de Bayreuth Festival de Bayreuth Memories (1084.86)
90 1975 Hans Wallat Jean Cox Birgit Nilsson Franz Mazura Jef Vermeersch Regina Fonseca Georg Völker Teatro Nacional de Mannheim Teatro Nacional de Mannheim Opera Depot (10350.3)
91 1976 Franz-Paul Decker Jon Vickers Roberta Knie William Wilderman Victor Braun Maureen Forrester Choeur de Opéra de Québec Orchestre Symphonique de Montréal Video Artists International VAI DVD 4259 (2004)
92 1976 Carlos Kleiber Spas Wenkoff Catarina Ligenzda Karl Ridderbusch Donald McIntyre Yvonne Minton Heribert Steinbach Festival de Bayreuth Festival de Bayreuth Opera Depot (10262.3)
93 1976 Horst Stein Jon Vickers Birgit Nilsson Hans Sotin Hans Günther Nöcker Ruth Hesse Reid Bunger Ópera de Viena Ópera de Viena Myto (021.257)
94 1977 Horst Stein Spas Wenkoff Catarina Ligenzda Karl Ridderbusch Donald McIntyre Yvonne Minton Robert Schunk Festival de Bayreuth Festival de Bayreuth FKM (5055.57)
95 1978 Colin Davis Jon Vickers Roberta Knie Gwynne Howell Donald McIntyre Josephine Veasey Thomas Allen ROH Covent Garden ROH Covent Garden Charles Handelman – Live Opera 02637
96 1978 Carlos Kleiber Spas Wenkoff Catarina Ligenzda Kurt Moll Siegmund Nimsgern Ruza Baldani Giampaolo Corradi Teatro alla Scala Teatro alla Scala Myto (993.208)
97 1979 Hans Vonk Spas Wenkoff Roberta Knie Ulrik Cold Gerd Feldhoff Hanna Schwarz Radio Philharmonic Orchestra (Amsterdam) Bella Voce BLV 107.451 (+Excerpts cond. Gielen 1974) {4CDS} (1999)
98 1979 Franz-Paul Decker Jon Vickers Roberta Knie Hans Sotin Siegmund Nimsgern Mignon Dunn Richard Versalle Ópera Lírica de Chicago Ópera Lírica de Chicago Premiere (1887.3)
99 1979 Reginald Goodall John Mitchinson Linda Esther Gray Gwynne Howell Bent Norup Anne Wilkens Nicholas Folwell Welsh National Opera Welsh National Opera Open Reel Tape – mr. tape 5447
100 1980 Zubin Mehta Jon Vickers Berit Lindholm Gwynne Howell Donald McIntyre Yvonne Minton Phillip Gelling ROH Covent Garden ROH Covent Garden Open Reel Tape – mr. tape 5881
101 1980 Kurt Adler Spas Wenkoff Gwyneth Jones Simon Estes Thomas Stewart Ruza Baldani Jonathan Green Ópera de San Francisco Ópera de San Francisco Premiere (1860.3)
102 1980 Wolfgang Sawallisch Spas Wenkoff Hildegard Behrens Kurt Moll Siegmund Nimsgern Yvonne Minton Hans Günther Nöcker Ópera Estatal de Baviera Ópera Estatal de Baviera Premiere (3308.3)
103 1980 Reginald Goodall John Mitchinson Linda Esther Gray Gwynne Howell Philip Joll Anne Wilkens Nicholas Folwell Welsh National Opera Welsh National Opera Decca (443.682.2)
104 1980/82 Carlos Kleiber René Kollo Margaret Price Kurt Moll Dietrich Fischer-Dieskau Brigitte Fassbänder Werner Götz Mitteldeutscher Rundfunk Orquesta Estatal Sajona de Dresde Deutsche Grammophon (477.535.5)
105 1980/81 Reginald Goodall Alberto Remedios Linda Esther Gray John Tomlinson Norman Bailey Felicity Palmer Geoffrey Chard English National Opera English National Opera Oriel (181)
106 1981 Seiji Ozawa Jon Vickers Jessye Norman Aage Haugland Keith Kibler Gwendolyn Killebrew Warren Ellsworth Boston Symphony Orchestra Premiere Opera Ltd. CDNO 3309 {Acte 2CDRS} (2009)
107 1981 James Levine Spas Wenkoff Gwyneth Jones Matti Salminen Donald McIntyre Tatiana Troyanos Timothy Jenkins Metropolitan Opera House Metropolitan Opera House Opera Lovers (198101)
108 1981 Reginald Goodall Alberto Remedios Linda Esther Gray John Tomlinson Norman Bailey Felicity Palmer Geoffrey Chard Oriel Music Society OMS 181 {4CDRS} (2002)
109 1981 Charles Mackerras Alberto Remedios Rita Hunter Bruce Martin John Shaw Margreta Elkins Ronald Stevens ??? Orquesta Sinfónica de Melbourne JDT Productions RHSC 119 {4CDS}
110 1981 Leonard Bernstein Peter Hofmann Hildegard Behrens Hans Sotin Bernd Weikl Yvonne Minton Heribert Steinbach Bayerischer Rundfunk Sinfónica de la Radio de Baviera Philips (438.241.2)
111 1982 Colin Davis Jon Vickers Gwyneth Jones Gwynne Howell Donald McIntyre Yvonne Minton Philip Gelling Covent Garden Covent Garden Premiere (2288.4)
112 1983 Daniel Barenboim René Kollo Johanna Meier Matti Salminen Hermann Becht Hanna Schwarz Robert Schunk Festival de Bayreuth Festival de Bayreuth Philips DVD
113 1985 Sylvain Cambreling Spas Wenkoff Gwyneth Jones Manfred Schenk Franz Grundheber Livia Budai Christian Jean Teatro de la Monnaie Teatro de la Monnaie Encore DVD
114 1985 Marek Janowski William Johns Gwyneth Jones Siegfried Vogel Siegmund Nimsgern Waltraud Meier Philippe Duminy Ópera Nacional de París Ópera Nacional de París Encore DVD
115 1989 Peter Schneider René Kollo Montserrat Caballé Matti Salminen Franz Grundheber Brigitte Fassbänder Enric Serra Teatro del Liceo Teatro del Liceo Premiere DVD
116 1989 Peter Schneider Richard Versalle Montserrat Caballé Kurt Moll Franz Grundheber Brigitte Fassbänder Julián García León Teatro Real de Madrid Teatro Real de Madrid Fiori (1119)
117 1993 Jiri Kout René Kollo Gwyneth Jones Robert Lloyd Gerd Feldhoff Hanna Schwarz Peter Edelmann Ópera Alemana de Berlín Ópera Alemana de Berlín TDK DVD
118 1993 Thomas Fulton William Johns Sabine Hass Matthias Hölle Monte Pederson Hanna Schwarz LYRIC ALD 3559-L
119 1994 Daniel Barenboim Siegfried Jerusalem Waltraud Meier Matti Salminen Falk Struckmann Marjana Lipovsek Johan Botha Ópera Estatal de Berlín Filarmónica de Berlín Teldec (4509.94568.2)
120 1995 Daniel Barenboim Siegfried Jerusalem Waltraud Meier Matthias Hölle Falk Struckmann Uta Priew Poul Elming Festival de Bayreuth Festival de Bayreuth Deutsche Grammophon DVD
121 1997 Eve Queler Heikki Suikola Elizabeth Connell Greg Ryerson Clayton Brainerd Petra Lang Joel Sorensen Sociedad Coral de Nueva York Ópera de Nueva York Aleba (S/N)
122 1998 Claudio Abbado Ben Heppner Deborah Polaski Matti Salminen Albert Dohmen Marjana Lipovsek Reiner Goldberg Radio Berlín Filarmónica de Berlín Premiere (2627.4)
123 1998 Armin Jordan Ben Heppner Jane Eaglen Peter Rose Greer Grimsley Michelle DeYoung Doug Jones Ópera de Seattle Ópera de Seattle Premiere (3769.4)
124 1998 Zubin Mehta John Frederick West Waltraud Meier Kurt Moll Bernd Weikl Marjana Lipovsek Claes-Hakan Ahnsjö Ópera Estatal de Baviera Ópera Estatal de Baviera Arthaus DVD
125 1999 Daniel Barenboim Siegfried Jerusalem Waltraud Meier Matthias Hölle Falk Struckmann Lioba Braun Poul Elming Festival de Bayreuth Festival de Bayreuth Mike Richter (S/N)
126 1999 James Levine Ben Heppner Jane Eaglen René Pape Hans –joachim Ketelsen Katarina Dalayman Brian Davis Metropolitan Opera House Metropolitan Opera House Deutsche Grammophon DVD
127 1999 Zubin Mehta Ben Heppner Deborah Polaski Franz-Josef Selig Falk Struckmann Marjana Lipovsek Ezio di Cesare Maggio Musicale Fiorentino Maggio Musicale Fiorentino Celestial Audio (062)
128 2000 Antonio Pappano Plácido Domingo Deborah Voigt Violeta Urmana ROH Covent Garden EMI Classics 57004 2CD
129 2000 Semyon Bychkov Ben Heppner Jane Eaglen René Pape Alan Held Michelle DeYoung James Cornelison Ópera Lírica de Chicago Ópera Lírica de Chicago Premiere (1870.4)
130 2003 Donald Runnicles John Treleaven Christine Brewer Peter Rose Boaz Daniel Dagmar Pecková Jared Holt Apollo Voices Orquesta Sinfónica de la BBC Warner (2564629642)
131 2003 Jiri Belohlavek Robert Gambill Nina Stemme René Pape Bo Skovhus Yvonne Wiedstruck Richard Decker Festival de Glyndebourne Filarmónica de Londres Premiere (1281.3)
132 2003 Christian Thielemann Thomas Moser Deborah Voigt Robert Holl Peter Weber Petra Lang Markus Nieminen Ópera de Viena Ópera de Viena Deutsche Grammophon (474.974)
133 2003 Bertrand de Billy Deborah Polaski Heidi Brunner Radio Symphonieorchester Wien Oehms Classics OC 602 {1SACD} (2004)ª
134 2004 Claudio Abbado John Treleaven Violeta Urmana René Pape Peter Brechbühler Mihoko Fujimura Ralf Lukas Lucerne Festival Orchestra The Opera Lovers TRI 200401 {1CDR} (Canada)
135 2004 Bertrand de Billy John Treleaven Deborah Polaski Eric Halfvarson Falk Struckmann Lioba Braun Wolfgang Rauch Gran Teatro del Liceu Gran Teatro del Liceu Opus Arte DVD
136 2004 Myung-Whun Chung Stig Andersen Violeta Urmana Matti Salminen Alan Titus Lioba Braun ??? Santa Cecilia Santa Cecilia Premiere (1474.3)
137 2004 Glen Barton Cortese Mark Deaton Susan Marie Pierson Ethan Herschenfeld David Malis Gwendolyn Jones Timothy Jon Sarris Bulgarian Festival Bulgarian Festival Titanic (261)
138 2004 Leif Segerstam Wolfgang Millgramm Nina Stemme Lennart Forsén Gunnar Lundberg Martina Dike Magnus Kyhle Ópera Real de Estocolmo Ópera Real de Estocolmo Premiere (1653.3)
139 2004 Antonio Pappano Plácido Domingo Nina Stemme René Pape Olaf Bär Mihoko Fujimura Jared Holt Covent Garden Covent Garden EMI (5.58006)
140 2004 Leif Segerstam Wolfgang Millgramm Hedwig Fassbender Lennart Forsén Gunnar Lundberg Martina Dike Magnus Kyhle Ópera Real de Estocolmo Ópera Real de Estocolmo Naxos (8.660152.54)
141 2005 Armin Jordan Clifton Forbis Jeanne-Michèle Charbonnet Alfred Reiter Albert Dohmen Mihoko Fujimura Philippe Duminy Gran Teatro de Ginebra Gran Teatro de Ginebra Bel Air DVD
142 2006 Donald Runnicles Thomas Moser Christine Brewer Kristinn Sigmundsson Boaz Daniel Jane Irwin Matthew O’Neill Ópera de San Francisco Ópera de San Francisco Heaven (3114)
143 2007 Jiri Belohlavek Robert Gambill Nina Stemme René Pape Bo Skovhus Katarina Karneus Stephen Gadd Festival de Glyndebourne Filarmónica de Londres Opus Arte DVD
144 2007 Daniel Barenboim Ian Storey Waltraud Meier Matti Salminen Gerd Grochowski Michelle DeYoung Willy Hartmann Teatro alla Scala Teatro alla Scala Virgin DVD
145 2007 Golo Berg Richard Decker Iordanka Derilova Marek Wojciechowski Ulf Paulsen Alexandra Petersamer Kostadin Arguirov Anhaltisches Theater Dessau Filarmónica de Dessau Arthaus DVD
146 2007 Kent Nagano John Treleaven Waltraud Meier René Pape Michael Volle Daniela Sindram Francesco Petrozzi Ópera Estatal de Baviera Ópera Estatal de Baviera Premiere (3094.3)
147 2008 James Levine Ben Heppner Deborah Voigt Matti Salminen Eike Wilm Schulte Michelle DeYoung Stephen Gaertner Metropolitan Opera House Metropolitan Opera House Celestial Audio (770)
148 2008 Leif Segerstam John Treleaven Evelyn Herlitzius Stephen Milling Boaz Daniel Janina Baechle Clemens Unterreiner Ópera de Viena Ópera de Viena Premiere (3016.4)
149 2009 Andrew Davis Clifton Forbis Deborah Voigt Stephen Milling Jason Stearns Petra Lang Daniel Billings Ópera Lírica de Chicago Ópera Lírica de Chicago Premiere (3445.4)
150 2009 Peter Schneider Robert Dean Smith Irene Theorin Robert Holl Jukka Rasilainen Michele Breedt Ralf Lukas Festival de Bayreuth Festival de Bayreuth Opus Arte DVD / BD
151 2009 Bertrand de Billy Johan Botha Deborah Polaski Eros Strumazotti Heidi Brunner Jerry S. Ziegler Radio Symphonieorchester Wien Oehms Classics OC 626 {1SACD} (2008)
152 2016 Simon Rattle Stuart Skelton Nina Stemme René Pape Evgeny Nikitin Ekaterina Gubanova Metropolitan Opera House Metropolitan Opera House HD video: Met Opera on Demand
153 2018 Daniel Barenboim Andreas Schager Anja Kampe Stephen Milling Boaz Daniel Ekaterina Gubanova Staatsoper Unter den Linden Staatsoper Unter den Linden Blu-ray: Bel Air Classiques
154 2024 Semyon Bychkov Andreas Schager Camilla Nylund Günther Groissböck Jordan Shanahan Ekaterina Gubanova Alexander Grassauer Festival de Bayreuth Festival de Bayreuth Deutsche Grammophon 2 Blu-ray 2025

Atres preparacions del Tristan publicades a IFL:

PREPARANT TRISTAN UND ISOLDE

PREPARANT EL TRISTAN UND ISOLDE QUE VEUREM

A L’ENTORN DE LA DIRECCIÓ ESCÈNICA A LES ÒPERES DE WAGNER (4): TRISTAN UND ISOLDE A BAYREUTH

Fins aquí l’apunt més llarg que he fet mai i segur que fins ara, és el que més he gaudit preparant-lo. Espero que sigui del vostre gust.