Götterdämmerung a Bayreuth 2026 Fotografia Bildquelle: © Bayreuther Festspiele / Enrico Nawrath
No podia acabar d’altra manera, el Rheingold ja us vaig dir que acostumava a ser un miratge i que a mesura que es van incorporant personatges i veus transcendentals en el relat i en l’exigència dramatic-vocal, el desencís anava creixent. Lluny, massa lluny d’aquella homogeneïtat i solidesa dels festivals dels anys cinquanta i principis dels seixanta, que d’alguna manera o altra i amb les variacions i decadències pertinents es van anar allargant fins a l’anell discutit del centenari on ja la decadència era total.
La decadència dels cantants wagnerians segurament mereix tot un estudi, és una cosa real i no és una invenció, però tinc molt clar, perquè tenim proves fefaents de les programacions més enllà de Bayreuth, que es pot presentar un Ring amb cantants més adequats, amb veus més a adients a les exigències dels rols i amb una intensitat interpretativa més implicada que el que ha presentat Bayreuth, vergonyosament en aquest Ring per commemorar el 150 è aniversari del festival.
La insistència de Vogt en les quatre òperes ja l’he comentat, un absurd que volent ser una fita esdevé una burla que res aporta a la grandesa de res. De mica en mica i òpera rere òpera, esdevé posar en risc el resultat de la representació. Més enllà de les aclamacions d’un públic sense cap mena de sentit crític, només endut per la ceguera o millor, la sordesa de la febre wagneriana o la síndrome d’Instagram, que de tot hi ha, i que no els deixa veure més enllà de la cerimònia sectària i que segur que si després senten amb veritable anàlisi musical i vocal les gravacions s’adonaran que el rei va nu. L’aportació de Vogt és un despropòsit.
El cas de Camilla Nylund és diferent i no millor. No és la veu de dramàtica, però és una Brünnhilde poc adequada, com tantes líriques enganyades i per a teatres del segon circuit, en cap cas pel Ring d’aquesta celebració bayreuthiana tan notòria. Nylund no és una soprano per fer front a un rol tan contundent, vocal i dramàticament. No té prou talent i personalitat per esdevenir la grandiosa Brünnhilde tràgica del capvespre. Com a valquíria juvenil o com a dona alliberada, no dona el caràcter per culpa d’un estat precari, oscil·lant, obert i parlat que en rols tan llargs, esdevenen condicions letals per a qui canta, però també per qui escolta un timbre grotesc d’una veu forçada per voler enganyar amb sons irritants i gallinacis en el dramàtic segon acte. Insofrible.
L’únic que dona dignitat al cast, tot i unes sonoritats poc rotundes, és el Hagen del baix finlandès Mika Kares. Té la força i la personalitat necessària per a aquest rol temible, s’imposa i imposa, no és el cas de l’Alberich de Jochen Schmeckenbecher que a cada jornada ha anat perdent consistència i qualitat vocal, ni del pal·lidíssim i insuficient Gunter de Michael Kupfer-Radecky que na Katharina insisteix a contractar malgrat fer anys que no progressa adequadament. La seva germana en la ficció, Magdalena Hinterdobler i també tercera Norna, pot passar com a Helmwige en mig del batibull de la cavalcada, però la seva feblesa li impedeix oferir una Gutrune creïble i una Norna severa. El rol, empal·lideix davant de la presència d’una Brünnhilde, però en justa correspondència, si aquesta ja no és el que ha de ser, tota la resta en lamentable coherència, també es devalua.
Tampoc Christa Mayer, que va començar com a una convincent Erda a Das Rheingold, ha resistit la intensitat i ja en el Siegfried va denotar esgotament vocal en una zona aguda oberta i com a Waltraute, en la gran confrontació del primer acte amb Brünnhilde, no ha pogut mantenir una notorietat apreciable.
Magnífica la primera Norna de la intensa Anna Kissjudit que ens hagués pogut cantar una magnífica Waltraute i menys rellevant la segona d’Alexandra Ionis.
Les filles del Rin mantenen la unitat i equilibri del pròleg i vist l’esgotament de les altres veus, han estat com un bàlsam, un oasi vocal a l’inici del tercer acte que he agraït fins l’arribada de l’escolà.
Orquestra i cor en òptimes condicions, obvi i la direcció magistral de Thielemann, això ja no sorprèn, només indigna que tanta categoria en el fossat es llença a la paperera de la història amb el que succeeix a dalt de l’escenari i no parlo de IA. Es gaudeixen i s’agraeixen moltíssim els fragments només orquestrals, perquè el desplegament de decrepituds vocals, amb una Brünnhilde que ha deixat anar tot l’aviram i un Siegfried castrat, és massa càstig.
No vull ni imaginar com podrà ser el concert de la gira espanyola que s’inaugura el 29 d’agost al Palau de la Música, amb la Foster (millor que la Nylund malgrat tot, el Vogt (aquest no el traiem ni amb el millor dissolvent) i en Brownle, possiblement l’únic que em mantindrà les ganes d’assistir-hi, perquè sense Thielemann i amb Heras Casado, que francament, en el Ring encara és l’hora que m’hagi de convèncer, el concert no és ni de lluny d’un interès d’obligada assistència.
A Radio Clásica preguntaven als oients durant la retransmissió d’aquest Götterdämmerung, què era ser wagnerià. No vaig ser capaç de respondre, però ja durant el tercer acte no vaig tenir cap dubte que la resposta més adient era, ser wagnerià és sense cap mena de dubte aguantar tota la transmissió malgrat aquest cast.
Aquí us deixo el repartiment de la representació de l’1 d’agost de 2026
Richard Wagner
GÖTTERDÄMMERUNG
Tercera jornada de “Der Ring des Nibelungen“
Siegfried: Klaus Florian Vogt
Gunther: Michael Kupfer-Radecky
Alberich: Jochen Schmeckenbecher
Hagen: Mika Kares
Brünnhilde: Camilla Nylund
Gutrune: Magdalena Hinterdobler
Waltraute: Christa Mayer
1. Norn: Anna Kissjudit
2. Norn: Alexandra Ionis
3. Norn: Magdalena Hinterdobler
Woglinde: Katharina Konradi
Wellgunde: Natalia Skrycka
Floßhilde: Marie Henriette Reinhold
Chor und Orchester der Bayreuther Festspiele
Director del cor: Thomas Eitler-de Lint
Director musical: Christian Thielemann
dissabte, 1 d’agost de 2026
Descobriu-ne més des de IN FERNEM LAND
Subscribe to get the latest posts sent to your email.
insuportable.
no he acabat de llegir el text
tot està malament.
és una manera infalible d’atènyer la infelicitat.
Joawuim
M'agradaM'agrada
Doncs si hagués acabat veuria que tot no està malament, però vocalment molt.
La felicitat quan arriba segur que és més gran que la que té vostè. De fet a Die Frau ohne schatten d’Aix vaig ser feliç, amb aquest Ring impossible. El rigor no es pot deixar mai, perquè després tots ens acaba semblant exquisit. Potser és millor la seva postura, no seré pas jo a discutir-li. Vostè és feliç amb aquest Ring, jo no, però repeteixo, quan jo soc feliç, segur que el meu grau de felicitat no es pot comparar amb el seu, el que no faré mai és enganyar-me a mi mateix ni abaixar el llistó, ni justificar el que és injustificable, senzillament perquè m’ha costat molt formar un criteri i el meu grau de condescendència davant la mediocritat és zero.
Gràcies per comentar i discrepar. Sentiré a Max Lorenz i la Varnay i segur que em recupero.
M'agradaM'agrada
“`Veu d’ angelet descafeïnat no ho puc entendre com un director com Thielemann hagi donat suport a cantar tots aquests rols a aquest princep de Bekelar cancó de la forja en el Siegfried de les pitjors que he sentit, i ara el capvespre tot un despropòsit amb aquest final, cantants, Bayreuth el temple sagrat de l’òpera en decadència, no per l’ orquestra que es una meravella però ja no hi han cantants wagnerians, tret d’ algunes excepcions estic esperant a Christofer Sokolowsky que ha cantant un Parsifal i aquest sí que és un heldentenor de veritat, fora de Bayreuth es veuen coses més interessants com la Valkiria de Munic.
M'agradaM'agrada
Fa anys que Bayreuth no és cap referent i efectivament el Ring de Múnic presenta molts més punts d’interès que no aquesta proposta de Bayreuth que només es fonamenta amb Thielemann, la resta, mediocritat. No és només Vogt, aquest és el vaixell insígnia d’aquesta manca de qualitat vocal.
Més enllà de les sempre discutibles posades en escena i a Bayreuth hi ha de tot, com arreu, jo voldria que directors d’orquestra i la companyia de cant fos el més contundent possible, pel que fa a la qualitat i a la idoneïtat dels cantants, però els interessos de l’equip de Kathrarina, són uns altres.
M'agradaM'agrada
Joaquín, felicidades con retraso, eres un CAMPEÓN, un fuera de serie, qué preocupación por escribir y diseccionar, en este caso Bayreuth 2026. Pero podría seguir con todos las óperas con las que nos deleitas. Espero que no cambies y sigas mostrándonos lo mejor de la ópera mundial, diría.
Mil gracias, Joaquín.
Pascual García-Estañ López
M'agradaM'agrada
Hola Pascual. Pues no, no soy un fuera de serie, pero soy wagneriano de pro ante todo y no puedo faltar a la cita, aunque esta sea tan decepcionante.
Gracias por seguir el blog.
M'agradaM'agrada
Si que ho ets un fora de serie, totes les teves opinions i judicis estan sempre meticulosament referenciats i raonat amb dades i fets ben contrastats.
M'agradaM'agrada
Ets molt amable i em mires amb bons ulls.
Gràcies , Jaume
M'agradaM'agrada
I thought Vogt sounded like he was a comprimario in a French comedic opera.
M'agradaM'agrada
Thank you for commenting Terrance.
Well, its description may seem exaggerated for many, but I find it very accurate. This voice is incomprehensible in this repertoire.
M'agradaM'agrada
Había previsto asistir a este Ring, incluso conseguí entradas, pero finalmente y por diversos motivos tuve que reorganizar el verano.
No me arrepiento, quien ha aprovechado mis entradas me comentaba ayer mismo, que no me había perdido nada y que la producción de Ia IA, con muchas posibilidades, era un fracaso agotador a Ia vista y que distrae más que no cuenta el relato , claro que una vez escuchada, quizá sea mejor que te distraiga.
Que te atrevas a escribir como lo escribes, te honra, nadie se atreve, solamente Arturo Reverter puso los puntos sobre la ies en la retransmisión de Die Walküre en Radio Clasica, en cambio ayer, nadie se atrevió a opinar sobre las voces, solamente de Thielemann y eso no tiene mérito. Continúas siendo el referente a leer. En algunas cosas podemos discrepar, pero tú criterio es fundamentado, insobirnable y sin tapujos. Te lo agradezco.
Seguiré el concurso, pero soy muy malo para estás cosas.
Enhorabuena por tanto.
M'agradaM'agrada
Buanas tardes.
Gracias por tu comentario, Wolf.
Te arrohaste una buena.
Prueba con el concurso, mañana la primera prueba.
M'agradaM'agrada
Potser l’any que ve faran Der Ring ohne Worte.
Per a mi es molt pesat eliminar/baixar el volum durant els fragments cantats per poder assaborir la sumptuositat orquestral.
M'agradaM'agrada
No donis idees….
M'agradaM'agrada
Benvolgut Joaquim, moltes gràcies com sempre per l’apunt i per continuar amb la teva cita anual radiofònica amb Bayreuth. La veritat és que tot és molt decebedor i potser estem vivint el Capvespre de Bayreuth. Algú preguntava que tot i així, com és que la gent continua assistint…i aplaudint cantants mediocres. Suposo que Bayreuth és quelcom més que escoltar música, jo mateix continuo anant-hi de tant en tant, és com una Eucaristia, si creus en la música de Wagner hi ha algo que t’atreu encara que sàpiguis que et pot decebre…tot el lloc està impregnat d’una atemporalitat… no se explicar.
Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Si Bayreuth ha de ser com anar a missa de dotze, jo plego 😉
M'agradaM'agrada