Només els PROMS de Londres i en la seva última i esbojarrada nit poden oferir una amanida tan variada i eclèctica que alternin la música pop, els himnes nacionals (l’oficial i les populars pompes i circumstàncies), la música simfònica més popular i peces poc sentides o estrenes mundials encarregades per l’ocasió, amb la participació de directors i solistes de primer relleu i del públic que forma part de la gatzara generalitzada amb els seus particulars codis, càntics, banderes, disfresses (volgudes o no) i tota mena d’expressions de la col·lectivitat al voltant sempre de la música i la tradició anglesa. Tota una experiència que sense desmerèixer la qualitat que sempre envolta el Concert de Cap d’Any a Viena, aquest n’és l’antítesi, sense l’immobilisme i l’encartonament, tot i els imprescindibles que mai fallen.
Els PROMS són l’expressió genuïna d’una tradició que es va iniciar per no deixar als londinencs orfes de música durant els mesos d’estiu (de mig juliol fins a la primera quinzena de setembre) i que esdevenen una festa popular en cada un dels concerts programats, però que en el darrer tot pren una dimensió particularment joiosa.
Aquest any la BBC Symphony Orchestra, el BBC Symphony Chorus i els BBC Singers han estat dirigits pel director finlandès Sakari Markus Oramo, actual director de l’Orquestra Nacional de Letònia i ha comptat amb l’estel mediàtic pianístic Yuja Wang, el tenor Nicky Spence, el gaiter Robert Jordan i les veus convidades de Beverley Knight, Sheridan Smith i Ward Thomas per homenatjar a Dolly Parton a l’inici de la segona part.
És un concert llarg que es pot anar veient en petites dosis o tot sencer i deixar-se endur per l’entusiasme generalitzat, també dels locutors i comentaristes de la BBC. En aquesta edició del 2026 brilla, és clar, la pianista xinesa en dues obres precioses i radicalment distants, una exhibició de tècnica i d’expressivitat: el concert per a piano de Samuel Barber a la primera part i la suite de jazz d’Alexander Tsfasman a la segona, però també les estrenes corals són excel·lents, amb la vibrant Dithyramb de Samy Moussa i la deliciosa Iris of Life d’Anne Dudley. La part vocal a càrrec del tenor Nicky Spence triant una ária amb molta dificultat que resol amb valentia i molt més que correcció a la primera part, però és a la segona quan triomfa amb escreix cantant amb molt més que simpatia, facultats i desvergonyiment la Scotch Snap (una altra “estrena” de melodies tradicionals escoceses arranjades per Stuart Calvert), absolutament sensacional.
No us podreu escapar del Rule Britania de Thomas Arne, ni del Jerusalem d’Hubert Parry, són com el Danubi blau i la marxa Radetzky a Viena, però tot plegat és com la Final de Wembley o les galetes i el Royal Blend de Fortnum & Mason, imprescindible.
L’homenatge a Dolly Parton i la imprescindible presència del teatre musical amb el “Sit Down, You’re Rockin’ the Boat” del Guys and Dolls de Frank Loesser i una altra exhibició del tenor Spence acompanyat del cor, resumeixen perfectament l’essència d’aquesta temporada estiuenca de concerts que ho abraça tot i no es deixa ningú a fora. Com voleu que no sigui una gran gatzara.
Segur que vosaltres, com jo, us ho passareu d’allò més bé.
Primera Part
-
Leonard Bernstein: Candide – Obertura
-
John Foulds: Keltic Suite – II. «Lament»
-
Antonín Dvořák: Rusalka – Ària del Príncep («Vidino divná, přesladká»)
-
Bedřich Smetana: Má vlast – «Vltava» (El Moldava)
-
Samy Moussa: Dithyramb (Estrena mundial, encàrrec de la BBC)
-
Samuel Barber: Concert per a piano, Op. 38
Segona Part
-
Dolly Parton (arr. Fiona Brice): To Dolly, With Love (Medley homenatge: 9 to 5, Jolene, I Will Always Love You)
-
Gustav Holst: Els Planetes – «Jupiter, the Bringer of Jollity»
-
Alexander Tsfasman: Suite de Jazz per a piano i orquestra
-
Diversos (arr. Stuart Calvert): Scotch Snap (Estrena mundial, encàrrec de la BBC)
-
Anne Dudley: Iris of Life (Estrena mundial, encàrrec de la BBC)
-
Frank Loesser (arr. Mark Cumberland): Guys and Dolls – «Sit Down, You’re Rockin’ the Boat»
Bloc Tradicional de Cloenda
-
Tradicional / Henry Wood: Fantasia on British Sea-Songs
-
Thomas Arne (arr. Sargent): Rule, Britannia!
-
Edward Elgar: Pomp and Circumstance March No. 1 («Land of Hope and Glory»)
-
Hubert Parry (orq. Elgar): Jerusalem
-
Tradicional (arr. Britten): The National Anthem (Himne Nacional)
-
Tradicional (arr. Paul Campbell): Auld Lang Syne
Per molta imaginació que hi posem, aquí és impossible imaginar una cosa així, ja no la darrera nit, sinó un festival estiuenc d’aquesta magnitud. Si no sabem ni fer una gala d’Aixeca el teló per promocionar la temporada teatral, com imaginar-se una festassa d’aquesta mena.
Descobriu-ne més des de IN FERNEM LAND
Subscribe to get the latest posts sent to your email.
