IN FERNEM LAND

VALORACIÓ DE LA TEMPORADA DEL LICEU 2008-2009


Programa Liceu 2008_09

Acabada la cita wagneriana de les transmissions del Festival de Bayreuth i abans d’entrar en una fase una mica letàrgica de l’activitat del blog, tal i com he fet des de que vaig obrir aquest blog, faré una valoració global de la temporada liceista, amb la finalitat d’escollir el millor en els diferents apartats, que jo mateix m’he imposat.

Ja en la seva presentació, la temporada 2008-2009 no em va fer gaire el pes. És cert que sobre el paper hi havien cantants excel·lents, però no era com havia estat l’anterior i  com potser la propera, un reguitzell de cantants importants i  òperes del meu màxim interès.

Ha estat una temporada molt germanitzada, poc equilibrada i amb més d’un desencís important.

Les valoracions de les òperes estan fetes tenint en compte els factors musical, escènic, prestacions d’orquestra, cor i solistes. En cap cas una valoració d’un títol es pot comparar amb un altre. S’han de comprendre com a resultat d’una o vàries representacions del mateix títol, mai en comparació amb altres títols de la mateixa temporada.

En una temporada operística el que més puntua són les òperes. Els altres espectacles, Concerts, Recitals, Sessions al Foyer o Golfes i la Dansa, han de servir per pujar o baixar la nota global, de tal manera que si un bloc no assoleix el 5, arrodonirà a la baixa els decimals del resultat del bloc operístic, pel contrari si supera el 5, l’arrodonirà al alça.

Som-hi!:

La pre inauguració ens va portar una òpera del màxim interès, Tiefland i amb ella, sobretot a Peter Seiffert. La producció va malmetre un títol molt interessant. Valoració global de la representació 6Seiffert passa a finalista pel millor cantant de la temporada.

La nova producció de Le Nozze di Figaro va ser un petita decepció, en part per l’esmorteïda direcció de Ros-Marbà i en part per l’esperada producció de Lluís Pasqual, que sincerament em va decebre molt. En el cast molt homogeni em va cridar molt l’atenció la britànica Emma Bell, que també passa a la eliminatòria final per esdevenir la millor cantant de la temporada. Valoració global del espectacle 6.

Amb el Simon Boccanegra ens arribava l’únic Verdi. Repartiment marcat per la baixa de Carlos Álvarez i l’eclipsi de Schicoff i l’oportunitat d’escoltar a Aquiles Machado. Dignitat al fossar i en la producció de José Luís Gómez. Però el veritablement rellevant d’aquestes funcions va ser l’Amelia del segon repartiment, la soprano holandesa Barbara Haveman, em va agradar molt, més que la exquisida, però excessivament distant Stoyanova. La Haveman passa a la final de cantants i l’espectacle obté un 6 de puntuació global.

Ara arriba una de les meves mancances més cèlebres (64 comentaris al post). L’Incoronazione di Popea. Espectacle teatral horrorós, cantants i direcció musical de gran nivell i òpera soporífera a més no poder. De la llarga llista de cantants especialistes, passo a la final a Sara Connolly . Valoració del espectacle, 3.

Die Meistersinger von Nürnberg era un dels plats forts de la temporada. El Liceu va fer un gran dispendi per portar de manera més que digne aquesta òpera tan difícil de veure en una temporada. Els cantants, molt millors que els de Bayreuth d’aquest any, amb això ja està dit tot. Weigle pitjor que a Bayreuth del 2009. No es tracta de comparar orquestres, Déu me’n guard, però si la concepció global de l’obra. Ha estat Weigle el qui ha canviat i mentre al Liceu va experimentar amb fantasies cambrístiques, a Bayreuth va acabar per tornar a la visió tradicional de l’obra. L’esperada producció de Claus Guth, em va decebre molt, tant que m’ha refredat alhora de valorar l’espectacle, juntament amb l’orquestra de 60 professors. La valoració del espectacle un 6,25 gràcies als cantants. De tots ells passo a la final a Albert Dohmen.

La Cabeza del Bautista em va agradar més del que em pensava. És una estrena i això ja és bo. Música amb interès i cantants, tret de la Blancas, correctes. La producció no molestava, tot i no ser gran cosa. Valoració global 6.

Fidelio era un altre plat fort. Ni la producció de Flimm que en el DVD em va agradar tant, ni el discret cast, varen poder fer aixecar una representació que si no hagués estat per la gran Mattila, hagués passat sense pena ni glòria. Valoració 4. Mattila a la final

El senyor Joosten ha estat l’encarregat de carregar-se una Salome que ha tingut en Nina Stemme, Robert Brubaker i Michael Boder, els artífexs d’una representació que hagués pogut ser mol important. Decididament les produccions de la temporada 2008-2009 han estat molt fluixes i en aquest cas, decididament un desastre majúscul, premiat amb una esbroncada de nivells bieitístics, tot i que el director espanyol mai hagués signat un bunyol tan mal acabat. Valoració del espectacle global 4,5. Lògicament Nina Stemme passa a la final dels cantants.

Amb les dues Turandot del mes de juliol hem tornat al classicisme d’una producció tan brillant com poc innovadora, malgrat el coherent final inventat per una conservadora Núria Espert. Cantants correctes, sense la distinció dels cracks vocals que necessita aquesta òpera. La direcció musical definitivament vulgar i dolenta del mestre Carella. Sorpresa agradable d’Ainhoa Arteta i desagradable de Daniela Dessí. Turandots i Calafs amb mancances. Valoració del espectacle 5 i cap cantant a la final.

Producció de Simon Boccanegra al Liceu temporada 2008-2009. José Luís Gómez

Producció de Simon Boccanegra al Liceu temporada 2008-2009. José Luís Gómez

L’apartat d’òpera quedarà així:

6 Tiefland
6 Le Nozze di Figaro
6 Simon Boccanegra
3 L’Incoronazione di Poppea
6,25 Die Meistersinger von Nünberg
6 La Cabeza del Bautista
4 Fidelio
4,5 Salome
5 Turandot

46,75 Puntuació total

9 títols

5,19 valoració de la mitjana operística

CONCERTS:

Requiem de Giuseppe Verdi 2
Concert Handel (Isabel Rey-Daniela Barcellona) 4
Requiem de Dvorák 4,75
Concert Mozart (Edita Gruberova) 7,5
Total puntuació concerts 18,25
Mitjana del concerts 4,56

RECITALS:

Hauria de dir que la tanda de recitals d’enguany ha estat senzillament meravellosa. De tots ells, guardaré un especial record del de Thomas Quasthoff, que sense cap mena de dubte va ser, fins la Salome, el més ferm candidat a millor cantant de la tenporada.

Matthias Goerne 9,50
Anne Schwanewilms 8,75
Thomas Quasthoff 9,75
Edita Gruberova 7,50
Ian Bostridge 8
Puntuació global dels recitals: 43,5
Puntuació mitjana dels recitals: 8,70

GOLFES:

Simply Barbra 3,5
The Best Is Yet to Come (Sara Zahn) 3
Encaje 7,5
Me llaman la primorosa (Ángeles Blancas) 8
Puntuació total de Golfes:22
Mitjana de les Golfes: 5,5 ↑

DANSA:

Nederlands Dans Theater I 4,75
Ballet Ángel Corella 3
Puntuació global del ballet 7,75
Puntuació mitjana 3,87 ↓

La valoració global de la temporada 2008-2009 queda igual amb 5,19 doncs tenim dos blocs que fan pujar la nota (recitals i Golfes) i dos que fan baixar-la (concerts i dansa). El conjunt queda neutralitzat i la valoració és d’un aprovat justet (amb generositat). Realment és el que penso.

Nina Stemme, Salome a la producció del Liceu juny 2009

Nina Stemme, Salome a la producció del Liceu juny 2009

Dels cantants que he triat em quedo finalment amb Nina Stemme. Per què?, doncs perquè crec que ha estat la millor. No vull valorar qui es mereix ostentar aquest premi i si, qui de tots els que han passat a la final ho ha fet millor. Així doncs, la soprano sueca supera per plenitud i bellesa vocal, intensitat dramàtica i interpretativa i perfecció tècnica a tots els altres col·legues.

Dit això, m’agradaria dir qui crec que han estat els millors cantants, per cordes, de la temporada.

Millor soprano: Nina Stemme (Salome)
Millor mezzosoprano  Sarah Connolly (L’Incoronazione di Poppea)
Millor tenor: Peter Seiffert (Tiefland)
Millor baríton: Matthias Goerne (recital)
Millor baix-baríton: Thomas Quasthoff (recital)
Millor baix: Franz Josef Selig (L’Incoronazione di Poppea)
Millor director musical: Michael Boder (Salome)
Millor director escènic: José Luís Gómez (Simon Boccanegra)
Millor actuació de l’orquestra: Salome
Millor actuació del cor: Die Meistersinger von Nürnberg

I amb això dono per definitivament tancada i en gran part oblidada, la temporada 2008-2009.

Aquest any és un any de crisi i les sortides a fora de Barcelona s’han limitat a l’esplèndida temporada de Les Arts, on he gaudit molt de dos títols wagnerians, el Parsifal que va inaugurar la temporada al octubre i el Göttterdämmerung que la va cloure a finals de maig. En ambdós casos ens trobem amb dos espectacles de gran nivell musical i de discutible solució escènica, però sempre de qualitat.

Si hagués de incloure en la valoració global de la temporada operística alguna cosa de València, diria que Lorin Maazel s’emportaria el premi a la millor direcció musical per un Parsifal fabulós.

Ara em queda el ressopó del estiu, però això és un altre batalla que tindrà el seu corresponent post a In Fernem Land.


6 Tiefland
6 Le Nozze di Figaro
6 Simon Boccanegra
3 L’Incoronazione di Poppea
5 Die Meistersinger von Nünberg
6 La Cabeza del Bautista
4 Fidelio
4,5 Salome
5 Turandot
45,5
9
5,06

11 comments

  1. colbran

    Como no puedo dormir, y eso que creía haber puesto solución con un específico, voy a comentar este post.

    En líneas generales, estoy muy de acuerdo con Joaquim, pero mi resultado es aún inferior. Yo doy a esta triste (porque no ha habido alegrías) y aburrida temporada solo un 5,16. La portavoz del grupo de 4º y 5º piso recibirá oportunamente mi resultado, pormenorizado y concluyente.

    Discrepo sobre “Fidelio”, para mí lo mejor de esta temporada tan baja de calidad, por escena, dirección musical de Weigle (muy por encima de lo que es habitual en él), y, sobretodo por una Karita Mattila que se dejó la piel en una interpretación extraordinaria y a plena intensidad, desde la primera nota hasta la última, incluso en el ensayo.

    Sobre los recitales, insufrible para mí el de Ian Bostridge, tenor al que no encuentro ninguna cualidad que me interese.

    Aceptable, con reparos, el concierto Mozart de Edita Gruberova y aburrido hasta lo indecible su recital posterior.

    Tampoco valoro tanto el “Simon Boccanegra”, pero es cierto que la soprano holandesa Barbara Haveman
    estuvo sensacional, digna contrincante de Karita Mattila, Emma Bell y Nina Stemme, lástima que ésta, en mi opinión, solo estuvo contundente e impresionante, vocalmente hablando, de la media parte de “Salome” en adelante, en la primera parte apenas podía oirla y la encontré demasiado reservada.

    Lo más plasta, sin ningún género de dudas, “L´incoronazione di Poppea”, pese a contar con cantantes de dignos hasta excelentes y algún pésimo.

    Por lo demás, respecto al resto de recitales, conciertos, demás óperas, Foyer y ballet, coincido plenamente con Joaquim.

    Los montajes escénicos de “Fidelio” y de “Turandot” los encuentro excelentes y los de “Die Meistersinger von Nürnberg”, “Salome” , “Tiefland” y “L´incoronazione di Poppea” bochornosos, anticlimáticos, y carentes de originalidad, aunque sus artífices pretendan lo contrario.

    Una temporada para el olvido, pese a cuatro aportaciones sopraniles fuera de lo común y un barítono-bajo de incuestionable superioridad vocal e interpretativa.

    M'agrada

  2. Estic bastant d’acord amb les teves consideracions sobre una temporada que m’ha deixat un record més aviat gris. Potser seria més benèvol amb “Fidelio” (una òpera que sempra deixa un bon gust de boca) i amb “Poppea”, que no recordo que m’avorrís.

    M'agrada

  3. bocachete

    Jo també pujaria la nota del Fidelio: escènicament, va ser encertat (amb La cabeza, Simon i Turandot, li, en menor mesura, Le nozze, han estat les úniques produccions que teatralment funcionen) i, globalment, bastant rodó, malgrat alguna veu inadequada o massa petita. Potser sí que ha estat l’espectacle més equilibrat de tots, per orquestra, cantants, etc., per davant dels Mestres i més o menys a la par que La cabeza del Bautista.

    La incoronazione, deixant de banda que agradi més o menys, i acceptant que escènicament no va ser gaire res, sí que va tenir bones veus i orquestra; tant com d’altres òperes que han tingut millor puntuació. Suposo que el pes (i havent estat “pesada”, mai millor dit) que no agradi és molt gran. I, al cap i a la fi, les valoracions són personals.

    En el fons, però, sí que ha estat una temporada un pèl decebedora. Sobre el paper, hi havia espectacles que havien de deixar empremta i han passat sense pena ni glòria. De fet, en llegir-ho ara, en algun cas pensava “Ah, si ha estat aquesta temporada”, perquè la sensació era de molta més llunyania. A veure la vinent, doncs, que sembla que serà més interessant.

    M'agrada

  4. Clàssic

    Escric per primera vegada en aquest blog que darrerament em distreu molt i em dona força feina.
    Has estat molt generós en valorar una de les temporades més avorrides i plom que recordo amb més de 20 anys d’assistència ininterrompuda al Liceu.
    Em sap greu dir-te que el millor espectacle, al menys des de el vessant escènic, no l’has valorat. No el deus haver vist. Parlo de El Retablo del Maese Pedro amb les titelles gegantines, que va ser una absoluta delícia.
    El que la Direcció Artística ens ha encolomat amb les posades en escena, la darrera temporada, ha estat lamentable i tampoc els cantants han exhalit el nivell d’altres anys. Caldria començar a pensar en un relleu, doncs algú hauria d’entendre que en el món de l’òpera hi ha altres maneres de concebre-la i entendre-la i ara que ja ens han educat prou i actualitzat, potser caldria provar-ne d’altres. Aneu a saber si el teatre s’ompliria més.
    Jo li donaria un 4 i encara gràcies.

    M'agrada

    • Hola Clàssic, benvingut a In Fernem Land. T’agreixo el comentari i si, efectivament, no vaig anar al Retablo i la veritat és que en Bocachete la va recomanar en aquest blog, vaig voler anar-hi, però l’horari era una mica empipador. Si alguna vegada es reposa, no tingueu cap dubte que hi aniré.
      La valoració de la temporada és una cosa molt personal. Sé que l’Incoronazione di Poppea va tenir un gran nivell musical, el teatral ho deixaré, per no entrar en un altre debat, que ja creia esgotat en el post que vaig dedicar-li. Però precisament la valoració dels espectacles depèn molt del que en el moment de veure’l et transmet.
      És positiu fer aquest anàl·lisi un cop ha passat un cert temps, d’aquesta manera tot reposa i es pot matissar tot molt més. Curiosament, la representació d’òpera que menys em va agradar, continua sent després d’uns quants mesos, la que em mereix menys valoració.
      Per altre part he pogut constatar la importància que una producció té, en la valoració global. Representacions que musicalment van funcionar molt bé, per una concepció teatral molt arriscada i errada (Joaquim dixit, és clar), han fet que la valoració dels espectacles baixés molt. És el cas de Salome, Meistersinger, Tiefland i fins i tot l’Incorazione, que potser amb un altre concepció visual i dramatúrgica més interessant i sense la Poppea pujant parets de manera absurda, qui sap si m’hagués agradat més. Teresa, res a dir amb l’equip de cantants (Visse a part) i molt menys de la Connolly, a qui, com has pogut veure, li he donat el premi personal a la millor mezzo.
      Quan s’aposta tant per les noves lectures i dramatúrgies del original, es corre el risc d’engegar-ho tot a rodar, i aquest any, m’ha passat això.
      Branca, has pensat que els teus comentaris poden interessar molt als demés? Són importants totes les aportacions, idees i visions, encara que et sembli que la teva opinió sigui poc rellevant. No ho creguis.
      Pel que fa al Fidelio, crec que sense la Mattila (molt important), la vostre valoració seria molt diferent. Jo tan sols recordar el Florestan, m’esborrono.

      Anna, hi han posades en escena, actualitzades, molt reeixides, però sembla que no sàpiguen fer res més que, actualitzar l’acció en època contemporània, i de tant en tant, posar alguna escena provocativa, per tal d’ecandalitzar als conservadores, per gatzara de tots aquells que creient-se moderns, ho aplaudeixen senzillament per ser rupturista.
      Dintre d’uns quants anys, quan hagi passat la febre, riurem molt d’alguns esnobismes patètics.

      Aprofito per dir-vos que el blog continuarà (si no passa res), amb una entrada diària fins diumenge vinent. El dilluns penjaré el cartell de tancat per vacances i ens retrobarem el proper dia 24, amb les cròniques musicals estiuenques.

      M'agrada

  5. bocachete

    És cert: el Retablo ha estat la producció més rodona de la temporada, i no només per l’escena (que, amb diferència, és la millor en molt de temps), sinó també per les veus (i no és fàcil cantar-lo bé) i la interpretació de l’orquestra, ajustadíssima a l’estil requerit. A més, el complement del Concert per a clavecí va funcionar. Era un espectacle eminentment operístic que, tot i estar a la “secció infantil” mereixia haver-se fet de nit o a la tarda, per a públic “normal”.

    M'agrada

  6. Clàssic

    Bocachete, són els avantatges de tenir nets petits i avis interessats en que algun dia, els agradi l’òpera.
    Ells s’ho van passar bé, però la meva dona i jo, millor. Estic amb tu, aquest espectacle s’hagués hagut de programar en horari no infantil.

    M'agrada

  7. anna

    Jo no sóc abonada al Liceu i per tant només vaig a les òperes, o altres espectables, que a priori m’interessen (ja sóc massa gran per anar a veure titols que crec que no m’agradaran i segons quins horaris no me’ls puc permetre ). Penso que la majoria de vosaltres, com que en sabeu molt, potser sou massa exigent.s A mi Les Noces de Figaro em van agradar molt i també el Simon Boccanegra. El ballet de l’Àngel Corella, tot i que no em va entusiamar, l’hauria puntuat més alt. També em va agradar el Concert Mozart de l’Edita Gruberova. El que no m’agrada GENS, GENS, són les posades en escena que avui estan de moda a Europa, el canvis d’època, etc. Ja ho he dit altres vegades però és que m’irriten. Tant cares ara que tenim crisi!. Bé no vull fer-me pesada. Que tingueu tots bones vacances. Jo no en puc fer però com que l’estiu m’agrada molt mirare de no preocupar-me.

    M'agrada

  8. Branca

    Un bon estiu per tots vosaltres. He escrit alguna vegada al blog, però encara m’ho passo millor llegint i aprenent de tot el saber operístic que compartiu. Ha estat un plaer. Salutacions

    M'agrada

  9. Estic força d’acord amb les valoracions del Joaquim (punt més, punt menys), amb una notabilisima diferència. En cap moment vaig trobar “horrorosa” la posta en escena de L’Incoronacione di Poppea, sino, molt al contrari, molt interesant, així com el nivell dels cantants, i la mateixa obra, que jo desconeixia totalment. Em va agradar moltíssim, per a mi ha estat el descobriment de la temporada. Ara la escolto sovint…aquell “Oblivion soave”, el “Pur ti miro”…son pura delicia, com la resta de la obra. I la Connolly, quin troç de mezzo !

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: