IN FERNEM LAND

PROMS 2010: Christian Gerhaher canta Mahler.


Christian Gerhaher

Avui amics, us porto les Cançons del company errant (Lieder eines fahrenden Gesellen), el primer cicle de cançons de Gustav Mahler, inspirades en el llibre Des Knaben Wunderhorn i amb texts del propi compositor.

Originalment escrites per a baix i piano, durant els anys 1884-1885, Mahler va fer la versió orquestral al 1896 i va publicar-la un any més tard.

Malgrat estar escrita per a veu masculina, moltes mezzosopranos s’han posat a la pell del company vaitger.

L’obra amb trets autobiogràfics, ens narra un viatge per un desencís amorós, iniciat en la primera cançó, Quan el meu dolç amor es casi, on el viatger es narra la pena que li provoca que la seva estimada es casi amb un altre home. La segona cançó, Aquest matí he sortit al camp, és un cant a la bellesa de la natura que el reconforta per l’amor perdut. La tercera cançó Tinc un ganivet de fulla lluent, és una recaiguda fatal a la desesperació per la pèrdua i la darrera cançó, Els dos ulls blaus de la meva estimada, és un lament per la imatge persistent de l’estimada i l’anhel de retornar a la vida anterior.

No és precisament un cicle alegre el que ens proposa Mahler, però no hi cap dubte de la bellesa d’aquestes quatre cançons que us porto a In Fernem Land, en una versió del PROMS del dia 3 de setembre de 2010, protagonitzada pel baríton alemany Christian Gerhaher (Straubing 1969) acompanyat per l’extraordinària Gustav Mahler Jugendorchester, sota la direcció d’Herbert Blomstedt.

La interpretació de Gerhaher es intensa i al·lucinada, poètica i desoladora, una autèntica delícia d’expressivitat. Estic segur que us agradarà molt.

La traducció dels poemes de Mahler és de Salvador Pila.

I – Wenn mein Schatz Hochzeit macht

Hab’ ich meinen traurigen Tag!
Geh’ ich in mein Kämmerlein,
Dunkles Kämmerlein,
Weine, wein’ um meinen Schatz,
Um meinen lieben Schatz!
Blümlein blau! Verdorre nicht!
Vöglein süß!
Du singst auf grüner Heide.
Ach, wie ist die Welt so schön!
Ziküth! Ziküth!
Singet nicht! Blühet nicht!
Lenz ist ja vorbei!
Alles Singen ist nun aus!
Des Abends, wenn ich schlafen geh’,
Denk’ich an mein Leide!
An mein Leide!

Quan el meu amor es casi,
i celebri joioses noces,
jo, aquell dia, estaré molt trist!
Em retiraré a la meva petita cambra,
la meva fosca petita cambra,
i ploraré, ploraré per el meu amor,
per el meu estimat amor!

Floreta blava! No et marceixis!
Dolç ocellet! Que cantes en el verd pradell.
Ai, com és de formós el món!
Piu! Piu!
No cantis! No floreixis!
La primavera ja ha passat!
Tot el cantar s'ha acabat.
Al vespre, quan me'n vaig a dormir,
penso en el meu desconsol.
En el meu desconsol!

II – “Ging heut Morgen übers Feld”

Ging heut morgen übers Feld,
Tau noch auf den Gräsern hing;
Sprach zu mir der lust’ge Fink:
“Ei du! Gelt? Guten Morgen! Ei gelt?
Du! Wird’s nicht eine schöne Welt?
Zink! Zink! Schön und flink!
Wie mir doch die Welt gefällt!”
Auch die Glockenblum’ am Feld
Hat mir lustig, guter Ding’,
Mit den Glöckchen, klinge, kling,
Ihren Morgengruß geschellt:
“Wird’s nicht eine schöne Welt?
Kling, kling! Schönes Ding!
Wie mir doch die Welt gefällt! Heia!”
Und da fing im Sonnenschein
Gleich die Welt zu funkeln an;
Alles Ton und Farbe gewann
Im Sonnenschein!
Blum’ und Vogel, groß und Klein!
“Guten Tag,
ist’s nicht eine schöne Welt?
Ei du, gelt? Schöne Welt!”
Nun fängt auch mein Glück wohl an?
Nein, nein, das ich mein’,
Mir nimmer blühen kann!

Aquest matí caminava pel camp,
amb l'herba coberta de rosada;
el pinçà rialler em parlà:
"Eh, tu! No et sembla? Bon dia! Eh, no et sembla?
Tu! No et sembla que el món  és bell?
Piu! Piu! Bell i ple de vida!
Com m'agrada el món!"

Fins i tot les campanetes del camp
em donen joia i bon humor,
amb les campanetes, ding, dong,
sona la seva salutació matinal:
"Oi que és bell el món?
Ding, dong! Cosa bonica!
Ai, com m'agrada el món!

I llavors, tot seguit, sota la claror del sol
el món comença a resplendir;
tot augmenta en tonalitat i color
sota la claror del sol!
Flors i ocells, grans i petits!
"Bon dia, oi que és bell el món?
Eh tu, oi? No és bell el món?"

Començo potser ara a ser feliç?
No, no, en mi, la felicitat,
no pot mai més reflorir!

III – “Ich hab’ein glühend Messer”

Ich hab’ ein glühend Messer,
Ein Messer in meiner Brust,
O weh! Das schneid’t so tief
In jede Freud’ und jede Lust.
Ach, was ist das für ein böser Gast!
Nimmer hält er Ruh’, nimmer hält er Rast,
Nicht bei Tag, noch bei Nacht, wenn ich schlief.
O Weh!
Wenn ich in dem Himmel seh’,
Seh’ ich zwei blaue Augen stehen.
O Weh! Wenn ich im gelben Felde geh’,
Seh’ ich von fern das blonde Haar
Im Winde wehn.
O Weh!
Wenn ich aus dem Traum auffahr’
Und höre klingen ihr silbern’ Lachen,
O Weh!
Ich wollt’, ich läg auf der schwarzen Bahr’,
Könnt’ nimmer die Augen aufmachen!

Tinc una daga candent,
una daga dins del meu pit,
Ai de mi! Talla en el més profund
de cada joia, cada plaer.
Ai! Quin hoste més maligne!
Mai no descansa, mai no es detura,
ni de dia, ni de nit, quan jo dormo.
Ai de mi!

Quan miro cap al cel,
hi veig dos ulls blaus, immòbils.
Ai de mi! Quan camino pels camps groguencs,
veig, en la llunyania, els seus cabells rossos
ondejant en el vent.
Ai de mi!

Quan em desperto del meu somni
i sento ressonar les seves rialles d'argent.
Ai de mi!
Voldria jeure en el negre fèretre,
i no tornar, mai més, a obrir els ulls.

IV – “Die zwei blauen Augen von meinem Schatz”

Die zwei blauen Augen von meinem Schatz,
Die haben mich in die weite Welt geschickt.
Da mußt ich Abschied nehmen vom allerliebsten Platz!
O Augen blau, warum habt ihr mich angeblickt?
Nun hab’ ich ewig Leid und Grämen.
Ich bin ausgegangen in stiller Nacht
Wohl über die dunkle Heide.
Hat mir niemand Ade gesagt.
Ade! Mein Gesell’ war Lieb’ und Leide!
Auf der Straße steht ein Lindenbaum,
Da hab’ ich zum ersten Mal im Schlaf geruht!
Unter dem Lindenbaum,
Der hat seine Blüten über mich geschneit,
Da wußt’ ich nicht, wie das Leben tut,
War alles, alles wieder gut!
Alles! Alles, Lieb und Leid
Und Welt und Traum!

Els dos ulls blaus del meu amor,
m'han enviat a voltar per tot el món.
Vaig haver de dir adéu a aquest lloc estimat!
Oh, ulls blaus, perquè  em vàreu sotjar?
Ara tinc eterna pena i tristor.

He sortit a caminar en la tranquil·la nit
pel bell mig del fosc pradell,
Ningú no m'ha dit adéu.
Adéu! Els meus companys són només amor i sofriment!

En el carrer hi ha un til·ler,
i allà, per primera vegada, vaig reposar dormint!
Sota el til·ler,
les seves flors queien damunt meu, com neu,
no sabia encara que la vida segueix,
i tot, tot tornava a estar bé!
Tot, tot, l'amor i el sofriment
i el món i els somnis!

Podeu baixar-vos el vídeo del cicle complert, prement els dos enllaços que us deixo a continuació. Podeu utilitzar el hj-split, per ajuntar-los i ja tindreu l’arxiu en format AVI.


14 comments

  1. José Luis

    Menudo concierto! Por timbre de voz y por lo bien que interpreta y canta, Gerhaher me ha resultado aquí el ideal para este maravilloso ciclo. La última canción, im-presionante.

    Coincidencias, tenia anotado que hoy se abría la taquilla-telentrada de la temporada de la OBC, y efectivamente, he podido sacar localidades para los conciertos con lieders de Mahler que nos ofrecen este curso. Me ha llamado la atención que las entradas cuesten de 18 a 45 € , pero para Urmana, de 35 a 65, subiendo más las más económicas, prácticamente el doble.

    Joaquin, un post estupendo, letras incluidas (No entendía el título de la primera: “Quan el meu amor es casi”: Es casi, que? 🙂 . No me acordaba de Serrat: Es QUasi una dona, somnia quasi com una dona….)

    M'agrada

  2. tristany

    Quin regal! Gràcies, Joaquim!

    Gerhaher és un cantant sensacional d’un gust exquisit. Aquest estiu vaig tenir la sort de veure-li el Wolfram i va ser una cosa de no creure. Quina meravella.
    A veure si tenim aviat el privilegi que torni per casa nostra.

    M'agrada

  3. Concep

    És un cantant emocionant, que dona la sensació que s’ha de morir, tal és la intensitat del seu incisiu i penetrant cant.
    Dramàtic i demolidor.
    Una pregunta de ignorant. Per baixar els arxius de vídeo, què s’ha de fer?

    M'agrada

  4. José Luís, V Urmana canta precisamente El Camarada Errante, no nos la podemos perder.
    A mi me encantan todas las series de Mahler, y esta interpretación de Gerhaher es refinada y profunda. Y Bravo por la mejor orquesta de jóvenes!

    M'agrada

  5. Joaquim,
    primer, gràcies per aquest preciós post!
    segon, hi ha l’opció de recol.locar els dits verds, sense els desagradables vermells? Enyoro picar allò de “estic d’acord”…també de vegades em servia per donar gràcies d’una forma ràpida.

    M'agrada

  6. José Luis

    Kalamar: Yo ya tengo entradas. Ahora sólo hace falta que no me parta un rayo. 🙂

    Joaquim. Como supondrás me adhiero entusiastamente a los argumentos y a la salomónica proposición de kalamar.

    M'agrada

  7. No sabeu pas la il·lusió que em fa que també us agradi Gerhaher, compartir els gustos i que m’ho feu saber, m’agrada molt.
    Pel que fa a les pràctiques digitals, han quedat definitivament desterrades d’aquest blog. Si algú vol mostrar l’aprovació o el desacord amb un comentari, l’haurà d’argumentar.
    Decisió imperial !!!

    M'agrada

    • Mira José Luís, no crec que algú deixi de comentar per no trobar uns dits que puguen i altres que baixen, i no estic tan segur de l’inrevés.
      Així està bé, molt bé i la decisió repeteixo que és Imperial.

      M'agrada

  8. José Luis

    No volia dir això sinó que, si la decisió ja està imperial i definitivament pressa, millor no perdre el temps argumentant en contra d’aquesta decisió en concret , que d’altre banda acato respectuosament, perquè no tinc cap altra remei 🙂 , i perquè en tot cas, després dels descobriments i regals que ens fas, se’t podrien perdonar de mes grosses i tot. 😉

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: