Plácido Domingo i Teresa Berganza
He anat veient la gran Gal·la d’aniversari del setantè aniversari del naixement de Plácido Domingo amb un cert interès, però interrompudament, tot depenen de qui cantava i us diré la veritat, fins que Colbran no m’ha fet memòria, no me’n havia recordat.
Aquestes gal·les acostumen a ser entranyables, però no deixen de ser un reguitzell de fragments cantats per grans artistes, que molt sovint no acostumen a estar lo suficientment implicats per treure el millor de si mateixos, amb pocs assaigs amb l’orquestra i oferint, això si, fragments prou coneguts, d’aquells de traca i mocador, que exalten a un públic farcit de vips, molt heterogeni i propens a l’aplaudiment fàcil per fer la festa ben sonada.
La Gal·la en aquest aspecte ha estat esplèndida, farcida de noms de l’entorn del gran tenor madrileny, però he trobat a faltar cantants, que ara no esmentaré, però que penso que hi tenien que ser, ni que fos en una llotja o fila 0.
Plácido amb 70 anys i encara en carrera, s’ho mereix, i allò que estem acostumats a veure, sobretot al MET, hagués estat bé que s’hagués vist al Real.
Però el Real no és el MET, ni Espanya els EE.UU i jo penso que han mancat a la cita noms que per molt motius segurament no s’han pogut desplaçar a Madrid. Cites artístiques, compromisos d’altres tipus, impediments propis de l’edat, el que sigui, però no hi eren.
Fins aquí res de nou i tot força vistós i molt més que digne, però per a mi, ha estat Teresa Berganza, al final, quan tot ja havia acabat i després de passar desapercebuda en mig d’una certa confusió , agafada del bracet d’Iñaki Gabilondo (mestre de cerimònies) mentre esperava ser presentada al finalitzar l’atronadora ovació que el teatre sencer posat en peus i donant-li l’esquena, tot mirant a la llotja Reial, on el tenor i la seva esposa, veient emocionats el veritable regal del 70 è aniversari, qui ha fet la gran actuació de la nit.
Després de que Gabilondo l’hagi presentat i al Real s’hagi tornat a produir una ovació impressionant, l’elegant i extremada Berganza, micro en ma, ha llegit un discurs que m’ha semblat memorable per sincer, emotiu, divertit, agrait, proper i molt original.
Berganza ha fet plorar a Plácido, però també en a mi, quan ha recordat coses del Plácido més humà, més col·lega, i no tant divo, no tan tenor, no tan inabastable.
Berganza ha emocionat amb la paraula, ara que ja no pot amb allò que la va portar al cim, el cant, però l’emoció i la intensitat de les paraules que sortien del cor, eren tan sinceres, que sense la música que tant necessitem i tant ens agrada, m’ha emocionat molt més que tots els il·lustres i grans artistes que han anat passant durant les més de quatre hores que ha durat aquest regal del Real al gran Plácido Domingo.
I finalment, la Berganza, emulant a la Monroe davant JFK, li ha cantat, o més ben dit li a xiuxiuejat el Happy Birthday to You. Senzillament definitiu, un regal de veritat. Què gran la Berganza!
Segur que Plácido serà protagonista, no sé quant, d’un apunt a In Fernem Land, i d’aquesta manera em sumaré a les felicitacions que jo també crec que es mereix, però de moment i encara eufòric per la felicitació de la sempre imprevisible mezzosoprano madrilenya, us vull deixar als dos cantants en el final de la Carmen en la mítica producció dirigida per Abbado i Faggioni el 14 de maig de 1980 a l’Opera de Paris.
Felicitats Plácido, gràcies Berganza!
IN FERNEM LAND 
Es cierto, las palabras de Teresa Berganza han sido las más emotivas, humanas y sentidas de toda la gala. Y han mostrado ese lado tan humano y asequible que Plácido Domingo jamás ha ocultado y que, en contra de lo que algunos creen, hacen más grande a un genio de su altura.
Una salutació, des d’Andalucía.
M'agradaM'agrada
Ha estado inmensa la Berganza ! Toda una diva 🙂
M'agradaM'agrada
He trobat a faltar noms coneguts del món de l’òpera però m’ha complagut fruir dels que hi havia amb menció d’honor pel gran René Pape i el seu incumparable Ella giamai m’amó. El veia, el sentia, l’escoltava i no me’l creia tan portentosa era la veu com la manera de dominar-la al seu favor per a gaudi de tots.
No m’ha sorprès veure a Plácido Domingo tan estimat i tampoco m’ha estranyat veure el gran tenor mostran-se emocionat.
On era el tenor Carreras?
Tingueu un bon cap de setmana thakovskià. Ja ens en faràs la crònica, Joaquim.
Una abraçadaper cada un.
M'agradaM'agrada
Si! ¡Berganza lo mejor! ¡Qué artista y que maja! Y yo tambien he tenido que limpiarme las gafas y no llevaba. Y lo tengo grabado, de manera que igual mañana pongo un par de cosas en mi casa. Rene Pape… me ha hecho acordar de que faltó en la Walkyria de La Scala.. y Schrott sensacional, y Terfel y uno que no me acuerdo del nombre en el duo… muchos y momentos buenos, y muy emotivo.
Con Berganza he sentido que emular las entregas de premios de Hollywwod, no se consigue con parafernalia sino con artistas de verdad. Y he pensado que en ese terreno, ya no somos tan… de los pirineos para abajo.
M'agradaM'agrada
Totalment d’acord, la Berganza el millor de la nit. En l’aspecte musical, grandiosos Pape i Terfel.
Bon Oneguin!
M'agradaM'agrada
Para mí encontré esta pseudo-gala casposa, antigua y vieja. Me recordaba de lo que sería, la España de Felipe II, todo negro, serio, muy de la Corte.
Algunos momentos máagicos, como Terfel en les Pecheurs…..
Aguanté hasta el Schrott, y me fui a dormir.
Ah me encantó el JOSÉ Pons y JOSÉ Bros, viva el respeto por las lenguas de las nacionalidades.
Buen fin de semana.
M'agradaM'agrada
Perdón JUAN Pons …..
La gala me ha trastocado……
M'agradaM'agrada
No tengo tele pero así, a ojo de buen cubero, se me hace que ausencias inexplicables son las de Carreras y Villazón. No creo que sean innombrables.
Abrazos.
M'agradaM'agrada
No acabo de entender como es que en la crónica de El Periódico del día de hoy sobre el estreno de “Ana Bolena” mencionan que Josep Bros tuvo que ser reemplazado por enfermedad porGregory Kunde y en cambio anoche mismo estaba cantando en la gala. En general me pareció bastante anodina, con momentos muy buenos por cierto a cargo de Terfel y Pape, pero el resto no alcanzó, para mí, las cotas que esperaba en un homenaje, muy merecido por cierto, de este tipo.
M'agradaM'agrada
Yo estuve presente y por admiración a Plácido no deseo ser crítica. Sin duda que las palabras de Teresa Berganza fueron tremendamente emotivas y a los que allí estábamos nos hizo llorar. Los mejores de la noche o los que más me impresionaron Terfel y Pape. Juan Pons estuvo también muy bien. Lo que no entendí fue lo de Bros, se supone que estaba enfermo y cantó, aunque fue el peor de toda la noche. ¿Ausencias?, muchas, muchas y creo que imperdonables. Con todos mis respetos para los que si acudieron, la no presencia de Carreras, Villazón, quizás hasta Alagna, Florez, Netrebko, ya que si acudió su marido, y con mucha gracia, por cierto.
Magistral la dirección de James Colom.
Plácido se merecía este concierto y más, con los presentes y con los que no han podido o querido acudir. Y por cierto ¿para cuando un concierto homenaje así para la adorable Teresa Berganza?.
M'agradaM'agrada
Moderador:
Ja que estem així, en familia, per què no ens narres algun dia “cotis” entre els artistes, especialment els espanyols; a tenor d’algun comentari llegit em fa l’efecte quel nivell de “mal rotllo” entre més de dos ha de ser espectacular.
Gràcies.
PS: Assumeixo “no” com a resposta.
M'agradaM'agrada
Hem vaig enganxar a veure la gala tornant del teatre, just a mitja actuació de René Pape.
A mi també em va comoure molt Teresa Berganza, per tot, quina manera de saber estar!
M'agradaM'agrada
¡Has clavado el titular!
La Berganza fue lo mejor de una estupenda velada en la que brillaron con luz propia Terfel y Pape, y estuvieron bien casi todos. Pero Doña Teresa… a la altura de su inmenso talento de artista. Aparte de sus genialidades (ese “happy birthday”, con “tropezón” incluido en “President”…) a destacar la ovación inmediata y espontánea a la sola mención del gran Alfredo Kraus.
Bueno, lo dicho al principio: Lo has clavado. ¡Enhorabuena!
M'agradaM'agrada
Cierto, cierto…No puedo añadir más. Esas palabras de mi querida Berganza me llegaron al alma…
¡Saludos!
M'agradaM'agrada
Em pregunto si alguns dels espectadors de pompa i circumstacia d’ahir saben el que representa que tot un Rene Pape motivat (que no sempre ho esta) i en forma (que no sempre ho esta) canti “Ella giamai m’amó”. Ho saben? Saben que cantar això, i d’aquesta manera, i en aquest treatre fa que es remoguin els seus fonaments? Saben que no massa lluny, a l’Escorial, ben segur un emocionat “bravo” s’ha sentit des de lo mes profund d’una tomba?
Pel que fa a la Berganza, donue-li un tema, qualçevol, i en cinc minuts ja us ha fotut al pot. Tal es el seu magisteri. Jo de gran vull ser Luigi Alva, per veure com em somriu a la cara, o Raimondi, per tal d’atrapar-la!
I en Falsstaff…(ui, perdó, vull dir en Pons) ja se sap, veu propera i familiar…i en Jochanaan (ui, perdó, vull dir en Terfel) tambè ja se sap, aquesta bestia es prodiga poc però sempre el veig en forma. I perdoneu, tot sovint confonc interpret i personatje, tal es el culte que professo a l’interpret…i al personatje!
M'agradaM'agrada
El concert va estar molt bé, molt variat, i els artistes tots genials.
Va agradar-me molt Ainhoa Arteta cantant Puccini i Josep Bros s’el veu totalment recuperat , farà un gran Percy el proper dimarts al Liceu¡¡¡ 🙂
Efectivament, el discurs de Berganza va ser el millor de la nit,molt emotiu.Ella també mereixeria un homenatge així.
Estic d’acord que haurien d’haver sortit més noms, però imagino que tindrien altres compromisos professionals.Sense anar més lluny, Maria Bayo, que tantes gravacions ha fet amb ell, per exemple. Jo penso que tot va sortir perfecte,un gran regal ¡¡¡
M'agradaM'agrada
Jo per desgràcia només vaig poder veure mitja ga.la però la vaig gaudir molt. Potser és que no m’hi fixo tan con vosaltres. Sempre trobem que a vegades hi falten cantants però és que en algunes ocasions ja tenen compromisos previs. En Josep Carreras ahir cantava a Florida. També cal tenir molt present que els teatres d’òpera espanyols no tenen les mateixes possibilitats que el MET, per exemple. Penso que a vegades és qüestió de veure la botella mig buida o mig plena.
M'agradaM'agrada
Muy emotivo por las aportaciones artísticas de tantos colegas suyos, por la presentación del acto de Iñaki Gabilondo que siempre es un auténtico placer escucharle por lo que dice y por la voz que tiene, y por la emotivísima lectura que hizo Teresa Berganza del contenido de aquel texto, siempre expresado con emoción sincera, gracia y salero, como siempre ha sido ella. Se notaba reinar un compañerismo entre ellos que se transmitía a nosotros, los televidentes.
Las ausencias de algunos artistas nombrados en otras intervenciones anteriores fueron evidentes. Parece que siempre se puede hacer un esfuerzo para estar presente, aunque no se cante, como fue el caso de Jaume Aragall, Elena Obratsova y no sé quién más, pero es posible que hayan surgido imponderables en alguno de ellos…
En todo caso, fue una gozada el conjunto del espectáculo.
Felicidades Plácido. ¡Que cumplas todavía muchos más!
M'agradaM'agrada
No més vaig veure la primera part i vaig pensar que no era massa interesant,i ves per on hem vaig perdre lo millor.No entenc perque no hi eren en Carreras i sobre tot en Villazón que sempre manifesta la seva admiració per al Mastro ¿no ho entenc? Ves a saber,ja ens ho diras tú ,adéu i una abraçada.Felicitats a PLÄCIDO que es un fora de serie.
M'agradaM'agrada
Em pregunto si alguns dels espectadors de pompa i circumstacia d’ahir saben el que representa que tot un Rene Pape motivat (que no sempre ho esta) i en forma (que no sempre ho esta) canti “Ella giamai m’amó”. Ho saben? Saben que cantar això, i d’aquesta manera, i en aquest treatre fa que es remoguin els seus fonaments? Saben que no massa lluny, a l’Escorial, ben segur un emocionat “bravo” s’ha sentit des de lo mes profund d’una tomba?
Pel que fa a la Berganza, donue-li un tema, qualçevol, i en cinc minuts ja us ha fotut al pot. Aixi es el seu magisteri. Jo de gran vull ser Luigi Alva, per veure com em somriu a la cara, o Raimondi, per tal d’atrapar-la!
I en Falstaff…(ui, perdó, vull dir en Pons) ja se sap, veu propera i familiar…i en Jochanaan (ui, perdó, vull dir en Terfel) tambè ja se sap, aquesta bestia es prodiga poc però sempre el veig en forma. I perdoneu, tot sovint confonc interpret i personatje, tal es el culte que professo a l’interpret…i al personatje!
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: Mozart – El catálogo de las conquistas de Don Plácido según Erwin Schrott | Ancha es mi casa
Efectivamente,. lo mejor de la Gala toda la escena y los recordatorios de Teresa Berganza, a la parte humana de Domingo que es interminable y su desvivir por los demás ( pese a las críticas de sus envidiosos “anti D”), caso de su escapada a Seattle a visitar a Carreras, su estancia con Kraus los días de su agonía, etc…etc..
Lo mejor musicalmente de la velada, para mi esta espléndida soprano que es Ana María Martinez, René Pape y una muy recuperada Ainhoa Arteta ( aunque no debería cantar esta aria que le rebasa).
Horrible, la payasesca actuación de Schrott más propia de un circo que de un teatro de ópera ( pobre Leporello!)
Bros que creo fue a probarse, considero sinceramente que por estar convaleciente de su traqueitis, no debía haber cantado asumiendo riesgos
M'agradaM'agrada
Fins avui no he pogut llegir aquest post del homenatge al gran P.Domingo, jo el vaig estar seguint, i si es veritat que va ser un emotiu moment la presencia de la “senyora Berganza” i les seves carinyoses paraules dedicades al seu gran amic, ell es va emocionar, bravo per en B.Terfel ,Joan Pons,i R.Pape, però també em va agradar, la veu i la gracia interpretativa d’ una soprano guanyadora de l’últim concurs de OPERÁLIA de quí no vaig poguer retenir el nom ,només vaig scoltar que cantava una peça de Franz Lehár . Vaig notar en falta a uns quants cantants més, i la veritat em va extranyar doncs crèc que la figura com cantant i com a persona d’en Plàcido Domingo es i será a través de la história de la Música ,apart de la seva extraordinaria veu , musicalitat , disciplina i molts altres motius, un gran referent per altres cantants, d’aixó estic convençuda…… vull creure que en altre homenatge que li puguin fer fora d’aquest païs, sigui Alemanya, EE.UU, o al Japó hi hagin més presencies i més resó, tot el que mereix una persona amb aquesta trajectòria artística.
M'agradaM'agrada
Una gran vetllada amb l’intervenció llegida de la sempre eloqüent Teresa Berganza(dona gust de sentir-la).De la part musical no podem deixar de comentar uns simplement sublims Bryn Terfel cantant un Te Deum antològic i Rene Pape que va cantar un “Ella giammai m’amò” absolutament extraordinari alternant de forma magistral el cant intim amb l’expansiu(renoi quina veu més bonica).De la resta no podem passar per alt Sonya Yoncheva(1981) exhibint un fraseig de primera musical i alhora sensual,Ana Maria Martinez amb una veu de impostació simplement perfecte, la habitualment menyspreuada Ainhoa Arteta donant tota una lliçó de com s’ha de cantar Puccini i una molt interessant Anja Kampe com Siglinde.
M'agradaM'agrada
Com he tingut l’ordinador espatllat , vaig amb una mica de retart i fins avui no he pogut entrar amb aquest bloc dedicat al mestre Domingo, moltes feliçitats per el 70aniversari i també pels 50 anys des que va pujar a un escenari, tant de bó el pogem disfrutar uns quans anys més , encara que veig dificil poder batre el recor de cantar sobre un escenari amb 85 anys i amb plenitut de facultats bocals com o bara fer el meu pare fent dávi Castellet amb la Cançó d’amor i de Guerra a Sant Andreu , d’aquesta funció en tinc un d. v.d que si sabés com ten faria arribar una cópia Joaquim,es deia Josep Tur i bara ser un bariton que dedicà més de 65 anys de la seva vida , apart de trevallar molt, ha cantar sarsuela en teatres d’aficionats i durant un temps també amb la companyia del mestre Damunt. Demano disculpes per haber personalitzar aquest bloc peró m’he deixat portar pels sentiments de bleda soleiada, perdó.
Vull aprofitar per donar un reconeixement a tots aquest cantants malhaurada
M'agradaM'agrada
Disculpes , he clicat enviar sense haber acabat la frase , volia dir malauradament poc reconeguts que fán que la sarsuela a casa nostra tingui un petit alè de vida. GRACIES
M'agradaM'agrada
Carreras no va anr a l’homenatje de Plácido perqué estava a Polonia fent un recital.Va escriure un article a El Periodico molt bonic lloant al seu amic i company d’aventures operistiques.Estic segura que li va saber greu no poder assistirhi.
Si que es cert que Berganza va ser la reina de la nit i una gran senyora.Arteta antàstica,des que ha tingut el seu fill ha millorat la veu i l’envergadura,Pons em va deixar patitiessa,prim,gran però encara amb una veu formidable.Vaig disfrutar d’aquesta gala i com dieu molt bé va faltar molta gent però deu de ser impossible mobilitzar tantissima gen encara que Domingo es mereix això i més
M'agradaM'agrada
Benvolguda Kàtia, jo vaig trobar a faltar a molts cantants retirats, en procés de retirada o en actiu, Caballé, Feni, Scotto (a Barcelona), Te Kanawa, Cossotto, Milnes, Nucci, Bruson, Raimondi, no sé, molts dels que varen compartir nits de glòria i que les seves agendes “no actives” els haguessin permès acostar-se al Real.
M'agradaM'agrada