Le nozze di Figaro, Salzburg 2011. Producció de Claus Guth. Foto © Monika Rittershaus
Continuem instal·lats a Salzburg, on el dia 30 de juliol va tenir lloc la segona representació de la reposició de la producció de Claus Guth (2005) per l’òpera de Mozart, Le Nozze di Figaro.
Insistir amb el tema del cantants a aquestes alçades, on sembla que cada apunt sigui una repetició de l’altre, pot arribar a esgotar, però és que aquesta és una realitat prou important i significativa del món operístic actual, que no ens hauria de deixar indiferents.
D’ençà que Mortier va passar pel Festival de Salzburg i va posar en peu de guerra a tot l'” Establishment”, res va tornar a ser igual. No dic que el director belga no fes una neteja necessària, però el nivell ha baixat i potser trigarem a tornar a recuperar aquells rerpartiments de disc que emocionaven, al menys sobre el paper. L’espectacle que avui us porto i en l’aspecte musical, presenta notoris punts de millora.
Fa uns anys presentar unes “Le nozze di Figaro” amb un cartellone com el d’enguany, hagués estat impensable. No es tracta de la quasi absència de primeres figures, ja que es podria donar el cas que es convertissin en primeres figures a partir del seu pas per aquesta edició del Festival, si l’ull clínic del seu director artístic fos tan precís que escorcollant, trobés veritables perles i les mostrés al món des de el seu prestigiós Festival, però tret del Conte de Simon Keenlyside, la resta dels cantants principals em semblen o per fer, o vulgars en el sentit més ampli de la paraula. Si Salzburg no es pot permetre contractar als millors mozartians del moment, és que tenim un greu problema i si aquests són els millors del moment, el problema és més gros. A mi em sembla que aquests cantants no són els millors, vosaltres mateixos jutgeu
W. A. Mozart
LE NOZZE DI FIGARO
Haus für Mozart, Salzburg, 27 de juliol de 2011
Figaro: Erwin Schrott
Susanna: Marlis Petersen
Il Conte Almaviva: Simon Keenlyside
La Contessa Almaviva: Genia Kühmeier
Cherubino: Katija Dragojevic
Marcellina: Marie McLaughlin
Bartolo: Franz-Josef Selig
Basilio: Patrick Henckens
Barbarina: Malin Christensson
Don Curzio: Oliver Ringelhahn
Antonio: Adam Plachetka
Konzertvereinigung Wiener Staatsopernchor
Orchestra of the Age of Enlightenment
Director musical: Robin Ticciati
Dolents?, no, tampoc, però és que hauríem de suposar que si escollim anar a Salzburg és perquè el que veurem o escoltarem és el millor dels nivells possibles, i hores d’ara, després d’haver escoltat el tractament que René Jacobs fa dels recitatius mozartians, el jovenissim director anglès Robin Ticciati, que ja havia passat per In Fernem Land en ocasió de la Rapsòdia de Brahms amb Bernarda Fink i d’una Pastoral festiva, ens demostra que la joventut no és sempre un factor a favor i que té miolt per aprendre. Escoltant la versió, m’ha semblat que al costat de moments veritablement ben estructurats i concertats, altres eren d’una ensopiment dramàtic imperdonable.
I dels cantants?, aquí us els deixo
El cas d’Erwin Schrott esdevingut primera figura sense que jo encara li hagi trobat els mèrits, em sembla que no passa de ser un cantant vocalment correcta, que fa uns anys s’hagués fet un tip de cantar en teatres de segona divisió i en canvi ara forma part dels primers repartiments en molts dels primers teatres. Diuen que en Mozart és on està millor, aquí us deixo les dues àries del primer acte i vosaltres ja em direu si sóc jo el que tinc una espardenya per orella. Comencem per la cavatina “Se vuol ballare signor contino”
I ara el famosíssim “Non più andrai”
I jo que creia que Keenlyside m’agradaria (encara recordo el seu Don Giovanni del Liceu), i en aquest Conte m’ha decebut moltíssim. La veu mostra problemes de impostació, de registre i fins i tot d’estil, amb unes sonoritats molt lletges i una carència de greus i fiato, incomprensible. Però el que m’ha sorprès més és la grandiosa ovació que rep en acabar “Hai già vinta la causa” i és que jo crec que està bastant malament, no?
La Contessa de la desconeguda Genia Kühmeier, m’ha semblat notable, però si l’hem de comparar amb Dorothea Röschmann, que va estrenar aquesta producció, doncs em sembla que anem enrere com els crancs. Entre tots i malgrat tot, és la que m’ha agradat més.
Escoltareu primer la cavatina “Porgi amor”
I ara “E Susanna non vien…Dove sono i bei momenti”, on Kühmeier es precipita i li manca el fiato, o potser és Ticciati que no aprofita la bellesa del moment per deixar esplaiar-se a la soprano?.
La dolça Susanna és Marlis Petersen, una veu per cantar la Barbarina aquí esdevinguda per obra i gràcia del Festival de Salzburg del 2011 en una Susanna fàcilment oblidable.
Aquest és el seu decebedor “Deh vieni non tardar” que clourà aquesta selecció d’unes nozze allunyades d’aquelles de l’estrena de la producció, amb Harnoncourt imposant criteri i un repartiment molt més sucós que aquest, amb D’Arcangelo, Netrebko, Röschmann i Schäfer, Dove sono i bei momenti?
I ara me’n he adonat que no us havia presentat a Katija Dragojevic, una cantant que potser serà alguna cosa en el devanir dels anys i l’experiència, però avui per avui, en el bressol mozartià, em sembla una cover.
Escolteu “Non so più cosa son cosa faccio” i la frase no és premonitòria de res.
I així estan les coses i potser jo tinc un problema, o dos, però pitjor ho tenen, segons el meu entendre, els que han comprat entrades per aquest espectacle. El Don Giovanni, al menys sobre el paper, té molts punts d’interès, a veure si podrem disposar de la banda sonora i treure’ns el mal gust de boca que aquestes nozze ens han deixat.
Le nozze di Figaro, producció de Claus Guth, Salzburg 2011. Foto de © Monika Rittershaus
ELS ENLLAÇOS:
- Le nozze di Figaro Salzburg 2011 acte 1er mp3
- Le nozze di Figaro Salzburg 2011 acte 2on mp3
- Le nozze di Figaro Salzburg 2011 acte 3er mp3
- Le nozze di Figaro Salzburg 2011 acte 4at mp3
Demà potser tornarem als PROMS, que els tenim molt oblidats, no sé, ja veurem, però de moment cal felicitar a totes les Àngels, Angelines, Maria dels Àngels i varietats infinites de criatures celestials, que avui celebren el seu sant.
IN FERNEM LAND 
Segurament, els cantants són molt bonics i es mouen bé a l’escenari. Com saps, ara aquesta és la condició essencial.
I potser Keenlyside va fer algunes habilitats escèniques que van entretenir l’audiència. Vocalment no em va agradar en absolut. Tanpoc els altres em van agradar. I no entenc per què Schrott és considerat en un nivell tan alt si no és perquè va bé a les fotos.
M'agradaM'agrada
Quin nivell!. Si l’actuació del Keenlesyde no es per tirar coets, la del Sr.Netrebko es per condemnar-lo directament al foc etern de la lírica. Quin desastre de Figaro, amb sobactuacions innecessàries, entrades a destemps i desafinades. Crec que és un complet catàleg del que pot oferir aquest senyor, això si, amb bona planta i xuleria simpàtica. Les veus femenines, sense ser res de l’altra món, m’han semblat corectes, però com molt be dius, lluny de les exigències d’un festival amb el prestigi (i el cost econòmic) de Salzburg.
Una abraçada
M'agradaM'agrada
Malgrat que no conec a la Dorothea Rösschmann, la versió de la Genia Hühmeier m’ha agradat molt, es clar no pots avaluar massa l’a ctuació d’un cantant en solament un fragment amb la seva actuació que en una òpera sencera en la qual hi cap la possibilitat d’algun fallo vocal.
Dels altres cantants de Le Nozze de Fígaro prefereixo no opinar ja que no haven vist aquesta obra anteriorment per altres cantants no puc fer cap comparació.
M'agradaM'agrada
Las estuve escuchando por la radio. Soporíferas y poco más. A mí también me sorprendió la ovación después del aria del Conde, pues Keenlyside los ha cantado mucho mejores que ése. Del resto del reparto, rescatar a Kühmeier… pero la sensación prevalente era de rutina, que ni siquiera era de lujo. Al público, eso sí, parecía que le gustaba (¿¿por qué??).
De Don Giovanni no parece haber retransmisión, al menos de momento no ha aparecido el anuncio en la programación de agosto de la ORF. A no ser que lo emitan después en diferido.
M'agradaM'agrada
Igualmente, las estuve escuchando y esta mozartiana se empezó a aburrir de una manera terriblemente peligrosa, tanto que deseé que la ópera acabara lo más pronto posible. De lo que percibí, Keenliside no me llamó la atención, la Condesa me gustó algo más, de la pareja de criados ni hablo(Susana era más Barbarina que la futura de Fígaro)y la dirección sin alma, sin el pulso mozartiano. Esto, en Salzburgo. De la puesta, no hablo(la escuché por radio)pero no sé cómo salvó(fueron aplaudidos)una(para mí)tediosa representación.
Esto no se hace…
M'agradaM'agrada
Nina ya he visto que el Don Giovanni no lo emiten, lástima.
Esperemos ver y oir que nos depara hoy el Macbeth.
Buen verano!
M'agradaM'agrada
A Genia Kühmeier la conocía de un concierto de San Silvestre en Viena que tengo en DVD y cuando la ví y escuché me pareció que la están promocionando para ocupar el lugar que está dejando vacante Edita Gruberova. La voz es agradable y emite sonidos bonitos, pero ya premoniza síntomas de amaneramiento.
La dirección musical de esta versión de “Le nozze di Figaro” me parece un acicate para el sueño.
A Marlis Petersen la sufrí en un concierto barroco en el Palau hace unos meses, con unos sonidos fijos y a menudo crispados y una voz sumamente vulgar. Me sorprende que se la convoque para cometidos serios que grabe discos y DVDs. Aquí tampoco me gusta, carece de graves y su voz es de una baratura que pasma. Destroza la que para mí es una de las mejores arias de Mozart. Cómo está el patio!!!
El Sr. Netrebko es otro caso de cantante a quien se le encomiendan roles de primera para un cantante muy poco meritorio.
Decepcionante Keenlyside.
La Sta. Dragojevik lee la partitura y “prou”. Una más como hay 200. Debe ser guapa…
La dirección musical, repito, es aburridísima!!!
M'agradaM'agrada
Gràcies pels arxius, Joaquim i Colbran però, vistes les opinions, no me la baixaré.
Una llàstima que festivals tan prestigiosos facin produccions tan poc reeixides.
Salutacions!
M'agradaM'agrada
doncs si la cosa continúa així ni al Met-icària podrem gaudir..se hunde occidente?
M'agradaM'agrada
per cert, i el Selig? ens va agradar força al Serral del Liceu.
M'agradaM'agrada
No vaig voler posar l’ària de Bartolo, ja que tampoc era per llençar coets i amb l’amplia mostra de mediocritat ja estava bé. Potser es va adduir del tedi generalitzat.
M'agradaM'agrada
Ostres, on estic és impossible sentir els talls donat que la conexió és desesperadament lenta i amb covertura molt pobre, aixi que no puc opinar de les veus. Ara bé, el post no m’el vull perdre aixi que obro l’ordinador, click sobre “favoritos”, click sobre “In Fernem Land” i me’n vaig a refrescar a la platja una estoneta (no massa que no m’agrada el sol) i quan he tornat probablement ja tingui el post en pantalla. Hem d’optimitzar el temps encara que sigui estiu. Dic jo.
Em sorpren el baix resultat d’en Simon Keenluside, i no em sorpren el que és diu del marit de qui sabem. Perque sense treure-li mèrits, què en deu tenir (ès àgil, està fornit el noi, la veu no és res de l’altre mon però tal i com està el pati) trobo que és molt irregular (un Leporello acceptable, un Escamillo per empitonar-lo) i sobreactua tan com pot i més. Bé, ser el marit de, té les seves avantatges…
De lo llegit la cosa está clara. la cullita de l’estiu del 2011 en quan a veus no passarà a l’història, o més ben dit, passarà, però amb més pena que gloria. Wagner no ha sonat bé a Bayreuth, i Mozart no sona bé a Salzburg. Ni fet espresement (o si?). Una “Nozze…” aburrida a Salzburg és…és…és…imperdonable, i tal com diu Leonora…”esto no se hace”.
M'agradaM'agrada
Joaquim, tens tota la raó del món! Decepcionant Simon Keenlyside, no entec com el públic l’aplaudeix d’aquesta manera. Erwin Schrott, res de l’altre dijous, potser la millor la comtessa. La direcció musical aburridíssima. Les Noces és una de les meves òperes de capçalera, però amb aquesta versió, no gràcies. Pels fragments que he escoltat, no crec que la baixi.
Mil vegades millor l’Orfeu i Euridice que vaig veure divendres a Perelada i segur que a uns preus molt més assequibles que a Salzburg, d’aquella funció m’agradaria destacar l’actuació de Maite Alberola, veu potent i bonica, no xiscla i sap donar sentit al què canta, aquesta és la meva opinió.
M'agradaM'agrada
Què li ha passat a en Keenlyside? Però si fa una destrossa d’un moment tan gloriós! Espero que sigui només un mal dia, perquè és un cantant que sempre m’ha agradat moltíssim. Fa poques setmanes ens va oferir un bon Macbeth des del Covent Garden, via cinema. (Per cert que un molt bon Conte actual és, segons el meu parer, en Mariusz Kwiecień, que encara és hora que aparegui per casa nostra).
Amb els fragments que ens has regalat (moltes gràcies, Joaquim!) ja n’he tingut prou. Comparteixo la teva opinió de l’a a la z. Significatiu que “desconeguis” la Genia Kühmeier, que estic segur que deus haver vist de Pamina al dvd de la Zauberflöte de Muti a Salzburg fa pocs anys…
Efectivament, molt més bon nivell al dvd de la primera edició d’aquestes Nozze. Parlo exclusivament de l’aspecte musical, perquè el muntatge del Sr. Guth-Calç-i-Arena el trobo absolutament insofrible, marcant els personatges amb gesticulacions exagerades i, sobretot, amb aquell clon alat del Cherubino papallonejant tota l’estona per escena i pujant (literalment) a la gepa dels cantants. Uf!
Pel que fa a les reaccions del públic, jo ja he desistit d’intentar entendre-les. Sóc el primer que desitjo que m’entusiasmi tot allò que vaig a veure, i encara més si m’ha costat molt de temps i/o diners aconseguir-ho, però tinc uns gustos i un criteri, què vols que hi faci.
M'agradaM'agrada
Ja, ja, ja, deprés de llegir els comentaris de Le nozze de Fígaro he arribat a la conclussió de que m’esteu donant la raó envers la reacció del públic enfront la qualitat dels cantants.
He dit algun cop que molta gent que va a veure una òpera no està prou capacitat per a jutjar la seva representació i ,menys els cantants. Apart que sol passar que quan acaben de cantar, el públic aplaudeix gairebé per obligació o per rutina. Això és perillós perquè pot fer confondre els mateixos cantants i els fa creure que han agradat als oidors presents i és la base en la qual molts empresaris o directors ho exposen com un èxit sobre tal o qual representació. Els entesos de veritat obten pel “mutis” en el cas de que no els hi agradi.
He anat alguna vegada al Palau de la Música en concerts i francament he sortit desabut perquè el púbilc moltes vegades aplaudia fins a rabiar i en canvi jo en vaig sortir insatisfet. És clar que la meva opinió no té valor davant de tantes altres, simplement ho he exposat com un exemple de lo referit anteriorment.
M'agradaM'agrada
Això és el millor que ens pot oferir el luxós Festival de Salzburg?, No, la resposta és No, claríssim i la pregunta és, com pot ser que tenint l’obligació d’oferir el millor Mozart possible ofereixen aquest nivell?
Anar a Salzburg, com anar a Bayreuth, hauria de servir per veure i escoltar allò que a les temporades normals no es pot arribar, aleshores té sentit, qui ho pugui fer, de pagar sumes astronòmiques per veure allò que a Barcelona, Madrid, Paris, Londres, Berlín, Viena, Milà i fins i tot el Nova York, no poden oferir, quan no és així i esdevenen un més. L’elit d’aquests festivals no m’interessa gens.
Gràcies Paulo, Josep, Juli, Nina, Leonora, Colbran, Olympia, kalamar, Josep Olivé, Marta B i Tristany, per comentar i fer-ho tan bé.
M'agradaM'agrada