SALZBURG 2011: STRAUSS AMB FLEMING i THIELEMANN


Christian Thielemann i Renée Fleming a Salzburg, 8 d'agost de 2011

Si ho recordeu, fa uns quants anys, però no gaires, teníem la costum d’enviar postals als familiars, amics i coneguts, dels llocs que visitàvem durant les vacances.

A les postals hi escrivíem quatre ratlles dient lo bé que ens ho estàvem passant i parlant meravelles del llocs que visitàvem. Normalment les postals arribaven més tard que nosaltres, però era un costum entranyable, que amb les noves tecnologies, les xarxes socials i tota la pesca, ha perdut tota la vigència i pràcticament ningú en compra i envia.

Jo us vaig enviar una postal des de Salzburg, que ves per on, de manera imprevista arriba avui, quan ni recordava haver-la enviat i justament avui que el dia ha esdevingut feixuc, obra i gràcia d’un retorn a la quotidianitat precària del món laboral, farcit de problemes, tensions i tota una llarga llista de coses que no us vull relatar per no entristir-vos i preocupar-vos, ja que aquesta no és la finalitat, ni del blog, ni d’aquesta postal estiuenca que estic segur que us farà gaudir de la bellesa refinada de la música de Richard Strauss, en la veu i l’estil magnífic de René Fleming i en mans del mestre Thielemann, al capdavant de la luxosa Wiener Philharmoniker.

No arriba a mitja horeta de música, just una postal, intensament bella i que deixa constància d’un viatge magnífic que hem fet tots plegats aquest mes d’agost.

Fleming va cantar 4 lied’s i un fragment d’Arabella, és a dir un virtuós i saborós assortit de bombons exquisits, que ella amb la seva elegant decadència sap guarnir com ningú. Thielemann amb alguna que altre explosió sonora, controla el virtuosístic coixí amb detalls bellíssims que els solistes de la fabulosa orquestra ens ofereixen de manera precisa i preciosa.

Les postals, no cal que us digui que tenien la màxima força en la imatge, i és clar, si hem dit que l’apunt d’avui és una postal, l’arxiu ha de ser de vídeo.

Us deixo el programa, i l’enllaç, un només, però de vídeo, d’un vídeo magnífic que estic segur que us agradarà moltíssim.

Wiener Philharmoniker
Director: Christian Thielemann
Renée Fleming, soprano

Programa:

Richard Strauss

Befreit, Op. 39 No. 4
Winterliebe, Op. 48 No. 5
Three Lieder, Op. 29 – Traum durch die Dämmerung
Four Songs, Op. 33 – 3. Gesang der Apollopriesterin
Arabella – Mein Elemer!

Salzburg 8 d’agost de 2011

Mentre aneu baixant el vídeo, us deixo escoltar l’àudio i així us engresqueu. Està editat, això vol dir que té una durada de 17 minuts de música, que és el que la senyora Fleming va cantar.

Sóc conscient, com em va dir ahir en Tristany, que us estic malacostumant, però cal dir que les coses venen com venen, i si més endavant els continguts del blog no us agraden, sempre podreu tirar d’aquest més d’agost, que acabarà demà amb un altre moment magnífic d’aquest estiu, que “algú” em va demanar no fa gaire. Dijous ja sabeu que es desvetllaran les incògnites obertes arran del concurs del mes d’agost.

Un comentari

  1. joanela's avatar joanela

    Si,si que ens estem mal acostuma’n, però les ratxes bones son meravelloses,despres ja vindrà l’odiosa realitat. Gràcies per la generosa feinada de compartir amb nosaltres els teus viatges musicals.

    M'agrada

  2. Kucharón's avatar Kucharón

    ¿Quién mejor que Fleming para cantar Strauss? Fleming es la excelencia absoluta, maravillosa voz, y si a esto añadimos a Thieleman, ya rozamos la perfección….Extraordinario!

    M'agrada

  3. No sé si aixó es el començament de la decadencia,però fins ara no hi ha qui la guanyi cantant Strauss i el mestre Thieleman.Ho vaig veure i sentir en directe per Medici TV. !!!No es pot cantar aquest repertori de una forma tan perfecte !!! GRACIES; MOLTES GRACIES !!!

    M'agrada

  4. tristany's avatar tristany

    Quin (altre) magnífic regal! Vaig veure’l en directe per medici.tv i vaig quedar fascinat. La Fleming, com gairebé sempre, excelsa. És curiós el cas d’aquesta dona. Li agrada anar sempre divina, tot i que el modelet que llueix aquí és d’una incomoditat més que evident. No hi tinc res en contra, li agrada estar guapa i ja està. No sembla que en altres sentits “vagi” de divina. I quan es posa a cantar l’elegància es manifesta plenament on realment ha de ser-hi. Sobretot amb Strauss. Sembla haver nascut per a cantar-lo, és increïble.
    Pel que fa al mestre Thielemann se m’acaben els elogis. És un director extraordinari. Amb una orquestra com aquesta deu ser-li més fàcil, suposo. A la segona part van signar una Simfonia Alpina d’antologia. Gràcies, Joaquim, em fa molta il·lusió poder conservar-ne el testimoni.

    M'agrada

  5. Josep, deixe-m’ho amb una postal artística.
    Joanela, això també és real, ho tens a casa per gaudir-ho tantes vegades vulguis, però sempre no us podré oferir aquest nivell.
    José Luis, a Strauss li escau l’elegant decadència, la seva música és pura decadència, quedava molt poc o més ben dit, ja s’havia començat a enfonsar el Titanic, però Strauss com els musics de l’orquestra del gran vaixell, continuaven amb lo seu mentre el món al seu voltant canviava radicalment.
    villalobos, la senyora, aquí, està incommensurable.
    saisbcn, Salzburg és com un pastís d’aquells tan dolços que pot arribar a enfarfegar, però allò que es fa durant el Festival, acostuma a ser estratosfèric. Jo no vaig tenir gaire sort, però tot i així el nivellàs era magnífic.
    Kucharón, cert, de moment no té rival en aquest repertori.
    Àngels, que aquesta eufòria et recuperi dels mals moments.
    Tristany, si toquem temes extramusicals anem llestos, la Fleming esdevé Barby.
    Toni, moltes gràcies pel Yutubs i felicitats pel nou canal.

    M'agrada

  6. alex's avatar alex

    Gracias Joaquim!

    Solo comentar con cierta ironía, que viva y por mucho tiempo todavía la elegante “decadencia” de Miss Fleming, que ya “me la tengo programada” para la primavera/verano del 2012 cuando regrese nuevamente a los teatros europeos ( Arabella y Mariscala)

    M'agrada

Deixa una resposta a Joaquim Cancel·la la resposta