IN FERNEM LAND

ROH: GIANNI SCHICCHI (la tercera de les tres i la millor)


Ekaterina Siurina (Nanetta) i Lucio Gallo (Gianni Schicchi) ROH 2011 Producció Richard Jones. Foto Bill Cooper - Royal Opera House

Amb la tercera de les òperes de Il Trittico (Gianni Schicchi)hi ha unanimitat, és una veritable obra mestra, una troballa de cap a peus, des de les inquietes i agitades frases inicials fins l’última nota, després de que Gianni Schicchi ens demani clemència amb el celebre:

Ditemi voi, signori,
se i quattrini di Buoso
potevan finir meglio di cosi.
Per questa bizzarria
m’han cacciato all’inferno,
e così sia:
ma, con licenza del gran padre Dante.
se stasera vi siete divertiti,
concedetemi voi
l’attenuante.

L’única comèdia escrita per Puccini, esdevé una filigrana farcida de troballes i innovacions harmòniques, amb una orquestració riquíssima, sense oblidar mai la inspiració melòdica, amb grans frases de breu durada i una herència directa de la gran tradició de l’òpera buffa rossiniana i de la commedia dell’arte, amb ritmes trepidants que s’alternen amb moments pretesament dolorosos, com és la vetlla d’un familiar difunt, amb altres decididament còmics i enginyosos, com la brillant solució ideada per Schicchi per endur-se’n l’herència desitjada per tothom.

Pràcticament estem davant d’un scherzo de quasi una hora de durada, amb un tractament de la tragicomèdia que dóna un gran joc escènic, alhora que també permet, en un tractament bàsicament coral amb breus però memorables illes melòdiques, amb la celebèrrima fins la sacietat “O mio babbino caro” que canta Nanetta o la deliciosa “Avete torto…Firenze è come un albero fiorito” que canta Rinuccio, i que esdevé un himne a la immortal Florència. Sense oblidar el deliciós i brevíssim duet “Lauretta mia, staremo sempre qui ! ” que ens rememora el duet de Fenton amb Nanetta al Falstaff de Verdi o la proclama de Schicchi en “Prima un avvertimento

El tractament dinàmic de l’orquestra varia constantment i el director musical ha de vetllar per controlar aquest gran concertant. No cal dir que Pappano controla de cap a peus tots aquests paranys i signa una genial interpretació, plena de delicats contrastos, de innegable qualitat sonora i bellíssima concertació, sense oblidar les particularitats tímbriques i els efectes orquestrals extrets de la luxosa sonoritat de l’orquestra de la Royal Opera House.

El repartiment està encapçalat per Lucio Gallo, que segurament vist, sap extraure tota l’amplia gamma còmica que el personatge requereix. És un rol molt agraït dramàticament, però també s’ha de cantar amb molta intenció i aquí, malgrat que m’ha agradat més que al Michele de Il Tabarro, tampoc pot amagar les carències d’emissió, tot i els canvis de veus imposats per la pròpia partitura. Gallo no ha estat mai un baríton buffo, ans al contrari, tot i que a vegades ens ha fet riure de tan exagerat com vol presentar els personatges que interpreta.

Al seu costat, la jove parella d’enamorats anava a càrrec d’Ekaterina Siurina, molt correcta però sense cap fascinació especial en l’ària que han immortalitzat totes les grans dives de la història i Francesco Demuro com a Rinuccio, en el seu debut a la ROH. El jove tenor té una veu agradable i un cant musical i directa, malgrat que en l’ària de Florència sembla més preocupat per sortejar els paranys de la partitura, que per seduir-nos.

La resta de la companyia, amb una notòria Elena Zilio, completen com una bona maquinària de rellotgeria, amb la precisió necessària, tota l’entremaliada estructura d’aquest “capolavoro”.

Llàstima que de moment no podem gaudir de la posada en escena de Richard Jones, ja que les constants rialles del públic fan entreveure una direcció genial, que es reposa per tercera vegada, ja que es va estrenar al 2007 amb un grandiós èxit de crítica i públic.

Gianni Schicchi ROH 2011 Producció Richard Jones Foto Bill Cooper - Royal Opera House

GIANNI SCHICCHI
Giacomo Puccini-Giovacchino Forzano

Gianni Schicchi: Lucio Gallo
Lauretta: Ekaterina Siurina
Rinuccio: Francesco Demuro
Zita: Elena Zilio
Gherardo: Alan Oke
Nella: Rebecca Evans
Betto di Signa: Jeremy White
Simone: Gwynne Howell
Marco: Robert Poulton
La Ciesca: Marie McLaughlin
Maestro Spinelloccio: Henry Waddington
Ser Amantio di Nicolao: Enrico Fissore
Pinellino:Daniel Grice§
Guccio: John Molloy

Escoltarem un petit fragment de l’òpera pel que tinc especial predilecció “In testa la capellina”, que com ja he dit alguna que altre vegada, em reporta directament al que anys més tard portaria la signatura del genial Nino Rota.

Tot i ser una obra eminentment escènica, escoltar-la també és molt agradable i  a manca de l’escena de Richard Jones, ens deixarem endur per la genialitat pucciniana, que no està gens malament.

Però, com us podia deixar sense el babbino caro!, aquí el teniu

Si, i també l’ària de Rinuccio “Avete torto”

ENLLAÇ mp3

Espero que aquests tres apunts us hagin agradat. Com a mínim han estat molt visitats i descarregats, tot i que no gaire comentats. En qualsevol cas no haguessin estat possibles sense l’inestimable col·laboració del nostre àngel, per tant millor agrair-li i desitjar que per molts anys pugui fer semblants obres.

Gianni Schicchi ROH 2011 Producció Richard Jones Foto:Bill Cooper - Royal Opera House

8 comments

  1. Pues muchísimas gracias Joaquim, transmítelas al angelet.
    La verdad es que tiene muy buena pinta y hasta Il Tabarro que suele resultarme un poco tabarra, en este caso tiene el aliciente de nuestra admirada Westbroek.
    Pappano siempre es una garantía.
    Un abrazo

    M'agrada

  2. dandini

    Gràcies Joaquim i Angelet si es tracta de “Il Trittico” és gairebe forçós que comenti doncs són unes obres que a mí m’entusiasmen.Espero que algun cinema de la ciutat(potser el cinema Girona on el dimecres 28 de Sept fan el Faust del ROH en directe) ens passin aquesta obra en diferit prevista per molts indrets d’Europa pel Febrer de 2012.Cantants molt interessants i direcció un altre cop magistral de Tony Pappano.

    M'agrada

  3. Josep Olivé

    És un cas quasi clavat al de Verdi. És a dir, dos mestres per fi es decideixen a possar música per a una òpera buffa i clar els hi surt, com no podia ser d’altre manera, una obra mestre de dalt a baix, de la primera a l’última nota. Dues conclusions inmediates: la primera, que amb un bon llibret (i fins i tot amb llibrets menys que discrets) la seva genialitat estava asegurada fos quin fos el tema a tractar i la segona és una interrogació: per què coi no van fer més òperes buffes? Això que ens hem perdut!

    M'agrada

  4. anna

    Aquesta òpera i Suor Angelica les vaig veure a La Faràndula de Sabadell crec que farà tres temporades i al meu parer, les van fer força bé. Gianni Siccichi em va agradar molt. Gràcies a tu i a l’Angelet per tot el que ens has deixat.

    M'agrada

  5. Atticus, a ver si podemos obtener el vídeo de este Tabarro. Estoy en ello.
    Dandini, la veritat és que els dies entre setmana a les 8 de la tarda és molt mal dia per anar al cinema, tan de bo els cinemes Girona ho tornessin a programar, estic molt interessant en aquesta proposta de Richard Jones i Antonio Pappano.
    Josep, jo crec que ja està bé així, una única òpera còmica, més que buffa, tots dos i un encert total. De fet en el cas de Falstaff, el llibret és perfecte- L’altre temptativa verdiana és un nyap monumental, és clar que Verdi ho estava passant fatal i és va veure obligat a escriure una òpera còmica, amb una tragèdia a casa, però no va ser fins al final de la seva vida, que es va voler acomiadar amb una genialitat i tots els amants de l’òpera no li podrem agrair mai que escrivís una monumental obra mestra com el Falstaff.
    Amb l’Schicchi passa una mica el mateix, tot i que la mort prematura de Puccini es va privar d’una evolució incerta, però interessant de l’obra operística. No sé si hagués fet un altre temptativa de comèdia, però el que si és segur és que la que va fer, li va sortir absolutament perfecte.
    Anna, a mi m’agrada molt que a part de baixar-vos els enllaços que us deixo, em digueu el que us sembla, per tant espero que ho gaudeixis molt.

    M'agrada

  6. dandini

    Per cert aquest mateix cinema emetrá altres produccions de la ROH: Adriana Lecouvreur(20 octubre),Tosca(24 novembre) i Cendrillon(26 gener).Renoi quin festival! Aixó és un no parar…

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: