IN FERNEM LAND

DES KNABEN WUNDERHORN AMB GERHAHER, KOZENÁ i BOULEZ


Des Knaben Wunderhorn

Per acomiadar el darrer cap de setmana d’aquest estiu us proposo escoltar el cicle de cançons de Gustav Mahler, Des Knaben Wunderhorn, en la magnífica versió que l’Orquestra de Cleveland sota la direcció de Pierre Boulez, i la participació del baríton alemany Christian Gerhaher i la mezzosoprano txeca Magdalena Kožená varen oferir al Severance Hall de Cleveland el dis 11,12 i 13 de febrer de l’any 2010.

Mahler va escollir 12 poemes de la col·lecció Des Knaben Wunderhorn, publicats entre 1805 i 1808 i que recollien poemes populars alemanys en l’amplíssim període que abraça l’Edat Mitjana i el segle XVIII, i que Achim von Arnim i Brentano Clemens, varen modificar i adaptar a la mètrica i al alemany ortodox, editats en tres volums.

El cicle tal i com el coneixem avui és fruit d’un enrevessat procés, ja que inicialment van ser cançons escollides i orquestrades, però no pensades per formar un cicle unitari. Algunes d’elles, com bé sabeu, van ser incorporades a les simfonies (segona, tercera i quarta)

L’any 1899 es va publicar un recopilatori de les 12 cançons orquestrades, conegudes sota el títol de Des Knaben Wunderhorn i que són les que us proposo avui, en aquest ordre (això sempre depèn dels intèrprets) i amb el detall de qui les canta.

1 Der Schildwache Nachtlied – Christian Gerhaher
2 Verlor’ne Müh’ – Magdalena Kozená
3 Trost im Unglück – Christian Gerhaher
4 Wer hat dies Liedlein erdacht? – Magdalena Kozená
5 Mutter, ach Mutter! es hungert mich – Magdalena Kozená
6 Revelge – Christian Gerhaher
7 Des Antonius von Padua Fischpredigt – Christian Gerhaher
8 Rheinlegendchen – Magdalena Kozená
9 Lied des Verfolgten im Turm – Christian Gerhaher
10 Wo die schönen Trompeten blasen – Christian Gerhaher
11 Lob des hohen Verstands – Magdalena Kozená
12 Der Tambourgesell – Christian Gerhaher

La versió és magnífica i reuneix a dos cantants excepcionalment dotats per aquest repertori, amb una orquestra i director de somni, espero que us agradi.

M’ha semblat adient acomiadar el darrer dissabte d’estiu amb aquest cicle vitalista, però amb aquesta pàtina melancòlica i un punt decadent que sempre té l’obra de Mahler.

Us en deixaré un parell per escoltar i engrescar-vos a baixar-vos els dotze que formen aquest concert

Christian Gerhaher

En primer lloc escoltem al magnífic baríton alemany Christian Gerhaher, cantant Revelge

Des Morgens zwischen drein und vieren,
Da müssen wir Soldaten marschieren
Das Gäßlein auf und ab;
Tralali, Tralalei, Tralala,
Mein Schätzel sieht herab.

“Ach Bruder jetzt bin ich geschossen,
Die Kugel hat mich schwer getroffen,
Trag mich in mein Quartier,
Tralali, Tralalei, Tralala,
Es ist nicht weit von hier.”

“Ach Bruder, ich kann dich nicht tragen,
Die Feinde haben uns geschlagen,
Helf dir der liebe Gott;
Tralali, Tralalei, Tralala,
Ich muß marschieren bis in Tod.”

“Ach, Brüder! ihr geht ja an mir vorüber,
Als wär’s mit mir vorbei,
Ihr Lumpenfeind seid da;
Tralali, Tralalei, Tralala,
Ihr tretet mir zu nah.

Ich muß wohl meine Tromme rühren,
Sonst werde ich mich verlieren;
Die Brüder dick gesät,
Tralali, Tralalei, Tralala,
Sie liegen wie gemäht.”

Er schlägt die Tromme auf und nieder, rührt
Er wecket seine stillen Brüder,
Sie schlagen ihren Feind,
Tralali, Tralalei, Tralala,
Ein Schrecken schlägt den Feind.

Er schlägt die Trommel auf und nieder,
Da sind sie vor dem Nachtquartier schon wieder,
Ins Gäßlein hell hinaus,
Tralali, Tralalei, Tralala,
Sie ziehn vor Schätzleins Haus.

Des Morgen stehen da die Gebeine
In Reih und Glied sie stehn wie Leichensteine,
Die Trommel steht voran,
Tralali, Tralalei, Tralala,
Daß sie ihn sehen kann.

Magdalena Kožená

Magdalena Kožená

I ara a l’encisadora Magdalena Kozená interpretant el deliciós Rheinlegendchen

Bald gras ich am Neckar, bald gras ich am Rhein;
Bald hab’ ich ein Schätzel, bald bin ich allein!
Was hilft mir das Grasen, wenn d’ Sichel nicht schneid’t!
Was hilft mir ein Schätzel, wenn’s bei mir nicht bleibt.

So soll ich denn grasen am Neckar, am Rhein,
So werf ich mein goldenes Ringlein hinein.
Es fließet im Neckar und fließet im Rhein,
Soll schwimmen hinunter ins Meer tief hinein.

Und schwimmt es, das Ringlein, so frißt es ein Fisch!
Das Fischlein tät kommen auf’s König sein Tisch!
Der König tät fragen, wem’s Ringlein sollt sein?
Da tät mein Schatz sagen: das Ringlein g’hört mein.

Mein Schätzlein tät springen bergauf und bergein,
Tät mir wiedrum bringen das Goldringlein mein!
Kannst grasen am Neckar, kannst grasen am Rhein,
Wirf du mir nur immer dein Ringlein hinein!

ENLLAÇ: mp3 (en format rar i cada lied separat):

Bon cap de setmana!

13 comments

  1. tristany

    Magnífic!!! Moltíssimes gràcies. Gerhaher és un baríton sensacional, i no només això. És, de lluny, el millor Wolfram que he vist mai (en viu), i n’he vist uns quants de molt bons. Crec que és un paper operístic ideal per als especialistes en lied alemany, per cert.

    Molt bon cap de setmana.

    M'agrada

  2. Josep Olivé

    Magnífic dissabte, magnífic post, magnifics cantants, magnific director, magnífic (i sublim) cicle de cançons mahlerianes…bé, magnífic tot. Gràcies!

    M'agrada

  3. rex

    Preciós, Ximo, però no seria possible els enllaços mp3 de 320? Així podrém sentir-los en l’eqip de música amb molta més qualitat.

    Moltes gràcies i l’enhorabona pel tei treball.

    Rex.

    M'agrada

    • Hola Rex, ara feia temps que no et deixaves llegir.
      Aquest arxiu prové originalment d’una cinta de vídeo i el format era flac, amb una comprensió de 256 kbps. Jo ho he passat a mp3 per facilitar-vos a tos la copia, això significa que la comprensió final ha perdut una mica de qualitat i ha quedat en 224kbps, que no està gens malament.
      Comprenc que ho vulguis molt millor de so, jo també, però si l’original ja no és de 320, jo per ara miracles no en faig o no en sé fer.
      La gravació original no l’he feta jo i jo us passo el que em passen.
      Cordialment

      M'agrada

      • manu

        Sobre gustos no hay nada escrito, naturalment té una veu bonica però jo sempre que la he vist en directe la he trobat decebedora. Per exemple al Liceu aquell ultim cop amb la Venice Barroque Orchestra, a on la solista de flauta de pico va ser més aplaudida que ella, vull recordar…

        M'agrada

      • Òbviament no t’agrada manu, ja que l’èxit de la flautista era normal en una peça d’absolut virtuosisme, que va interpretar de manera exquisida. Quelcom similar va succeir en el concert de Cecilia Bartoli, però no pots dir per això que ella no agradés.
        Jo no oblidaré mai la seva Melisande, dirigida pel seu company.

        M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: