IN FERNEM LAND

EL VÍDEO DE LA GALA CONTRA LA SIDA DE LA DEUTSCHE OPER DE BERLIN 2011


Com ja fa 18 anys la Deutsche Oper de Berlín va organitzar el passat 26 d’octubre la Gala benefica a favor de la lluita contra la SIDA i també com cada any la cadena  3SAT la va retransmeta, encara que no íntegra.

Altres anys la llista de cantants ha estat més lluïda, però en l’edició del 2011 també he trobat alguna cosa interessant, alguna curiositat i alguna cosa indescriptible, però anem poc a poc i ja m’ho sabreu dir.

He mirat a Youtube i és pot veure fragmentada, per tant m’han estalviat molta feina i en el cas que us interessa, al final trobareu quatre enllaços per baixar-la i conservar-la.

No sé el motiu per el qual no s’ha ofert tota la gala sencera, potser els drets d’alguns cantants ho impedien o el més probable és que com altres anys s’acabarà comercialitzant un DVD solidari que inclourà totes les actuacions, entre elles la de l’estimada Adriana Pieczonka que surt al final, però que no podem gaudir-la en la seva actuació individual.

Aquest any sota la direcció de Donald Runnicles, podreu veure a Dalibor Jenis, Vivica Genaux, Francesco Demuro, Simone Kermes, Kristin Lewis, Alex Exposito i Anna Smirnova.

Comencem amb el baríton Dalibor Jenis cantant l’ària de Il Conte di Luna “Il balen del suo sorriso” de Il Trovatore de Giuseppe Verdi. La veu no és molt verdiana, però ja sabeu que avui en dia tothom s’atreveix amb el geni de Busseto

Després de Genis arriba la mezzosoprano d’Alaska Vivica Genaux, amb un dels moments veritablement interessants, ja que interpreta la cavatina d’Edemondo de l’òpera Emma di Resburgo de Giacomo Meyerbeer. Una veritable raresa.

El jove tenor italià Francesco Demuro interpreta l’ària de Rodolfo de l’òpera Luisa Miller de Giuseppe Verdi. M’ha semblat una veu insuficient per aquest rol, però Demuro sembla un cantant interessant, de moment per a rols molt més belcantistes. Veurem!

La imprescindible dosi wagneriana va anar a càrrec del Cor i l’Orquestra de la Deutsche Oper, dirigits per Donald Runnicles, amb el sempre espectacular i eficaç cor dels invitats del segon acte de Tannhaüser.

Ara no us espanteu quan veieu sortir a la sempre estrafolària (també vocalment) Simone Kermes, que juntament amb Vivica Genaux ens ofereixen el deliciós i publicitari duet de les flors de l’òpera Lakmé de Leo Delibes. Com que més endavant tenim més Kermes, no m’escarrassaré en adjetivar-la, ja ho fareu vosaltres mateixos.

La interessant i fins ara per a mi desconeguda soprano Kristin Lewis ens ofereix la compromesa ària del tercer acte d’Aida de Giuseppe Verdi. Una mica distant, però la veu té possibilitats.

Un altre moment àlgid el protagonitza el baix baríton italià Alex Exposito, cantant la preciosa ària de Fernando de La Gazza ladra de Gioachino Rossini. En aquest mateix rol i en altres actuacions que he pogut veure-li al ROF, sempre m’ha semblat un cantant d’excel·lent evolució i estil impecable.

Anna Sminorva sembla que no podem veure-la amb res més que no sigui la seva coneguda Eboli, per tant la tornarem a escoltar amb el seu “O Don fatale”, d’aguts espectaculars però mancada d’alguna cosa que fa que em torbi l’ànim. És veritablement una mezzo o una soprano dramàtica?

I ara si, torna l’estrafolària Simone Kermes en solitari, per cantar l’esbojarrada “Glitter and be gay”, l’ària de Cunegonde a l’opereta de Leonard Bernstein, Candide. Kermes a qui mai li perdonaré aquella Leonora de Il Trovatore que ja vaig portar a IFL, sembla que s’hagi de disfressar per cridar l’atenció, ja que les cabrioles vocals li surten d’aquella manera i ja se sap que si aconsegueixes despistar una mica al personal, potser no se’n adonaran de les evidents mancances per fer front a aquest endimoniat divertiment. Ella deu haver pensat que si la Petibon fent coses similars s’ha situat, ella també.

La Gala acaba amb Simone Kermes i Francesco Demuro, a qui després s’afegeixen tots els participants, i és quan veiem que ens han deixat sense unes quantes actuacions, cantant l’engrescadora cançó de Francesco Sartori, “Time to say goodbye”, amb la que Sarah Brightman i Andrea Bocelli ens van martiritzar fa uns quants anyets i ara la Kermes i Demuro, ho intenten. Martiritzen més que els originals, ja està tot dit.

Espero que no m’ho tingueu en compte, és el que hi ha i Frau Kermes és prou grandeta i com heu pogut comprovar agrada molt als alemanys. En fi…

ENLLAÇOS:

https://rapidshare.com/files/109969419/Aids_Gala_Berlin_2011.avi.001

https://rapidshare.com/files/2643948877/Aids_Gala_Berlin_2011.avi.002

https://rapidshare.com/files/1742644835/Aids_Gala_Berlin_2011.avi.003

https://rapidshare.com/files/425438006/Aids_Gala_Berlin_2011.avi.004

Alguna cosa aprofitareu, segur!

14 comments

  1. Xavier C.

    Els que no ens hem d´escarrassar gens en adjectivar-la som nosaltres, que l´adjectiu ja li has posat tu (estrafolària). Bon dia festiu als que teniu festa i ànims els que ens toca treballar!

    M'agrada

  2. Molts gràcies, ja tinc feina per a aquesta tarda!. De moment, he escoltat el Francesco Demuro i m’ha fet el mateix efecte que quan el varem veure per primera vegada al cinema amb el Duc de Mantua (Parma 2008), al costat de la Nino Machaidze i el Leo Nucci, que ja ens va fer patir una mica.

    M'agrada

    • Demuro forma part d’aquesta legió de cantants que són llençats al primer circuit sense haver madurat prou i els exigim el màxim, és clar, al costat d’artistes consagrats ens pensem que estan al seu nivell.
      Malauradament en molts casos comencen la carrera malament i no arriben gaire lluny. Tan de bo m’erri.

      M'agrada

  3. dandini

    Sempre m’ha agradat el tarannà d’aquesta gala on canten sovint gent nova ,interessant de diferents nacionalitats i on es respira un ambient festiu i poc competitiu.Per cert m’ha semblat veure entre els coros acompanyants de la darrera cançó a Adrienne Pieczonka i Antonio Poli,el jove tenor italià que ja ha cridat l’atenció al mestre Riccardo Muti.El nivell dels que surten al post m’ha semblat molt bo.Potser desde el punt de vista tècnic el que té més problemes és Francesco Demuro que tanmateix llueix el seu timbre lluminós ,mediterrani i la seva italianità a flor de pell.Dalibor Genis potser no té la veu tan verdiana com Leonard Warren pero caram que bé que canta i fraseija.La Genaux exhibeix com de costum el seu fraseig elegant i una coloratura gairebé perfecte que denota una preparació tècnica de primer ordre.Absolutament deliciós el duet de Lakmé.Segur que si l’escoltes només amb audio t’agradará més o imaginat que la companya no es diu Simone Kermes.A pesar del seu look s’en surt molt be de l’aria de Cunegonde.Fantàstic el teu admirat Alex Esposito,per cert aquest és el rol que cantava Samuel Ramey i al Liceu va fer Giovanni Furlanetto?En darrer lloc espectacular Anna Smirnova ,a mí m’agrada més que la Zajick i molt prometadora la flemàtica Aida de Kristin Lewis de la que ja vas parlar a rel del seu Trovatore de Firenze.

    M'agrada

    • Gràcies Dandini per recorda-me la cridanera Leonora de la Lewis a Florència, l’havia oblidat. Ara controla més la veu, potser en farem alguna cosa.
      La Kermes posseeix tot allò que detesto en un cantant. Crida, desafina, sobre actua, es estrafolària i va de divina. Amb els ulls tancats i sense veure-li el pentinat, surto pitant, t’ho dic en serio Dandini, no entenc com sempre surts en defensa d’aquesta senyora, ja ho vas fer amb la seva Leonora de Il Trovatores i no ho entenc.
      Pel que fa al rol de Fernando Vilabella, el pare de Nineta a La gazza ladra, Ramey acostumava a fer il Podestà (Pesaro 1989) on el rol de Fernando el va fer Ferruccio Fuerlanetto. Al Liceu (al 1993 i estrena al teatre) el va fer efectivament Giovavi Furlanetto, que res tenia a veure amb en Ferruccio

      M'agrada

  4. colbran

    A mi la Sra. Kermes me suena a tomadura de pelo. Canta al estilo de Mont Plans, pero ésta tiene mucha más gracia, aún siendo de edad aproximada.

    En cuanto a la Sra. Smirnova, es curioso que siendo una voz de tipología mezzo -con gran anchura- no tenga ni un grave. Voluminosa sí que debe ser su voz. Y los agudos los coloca perfectamente, pero más como soprano que como mezzo. De todas formas encuentro sus maneras muy poco refinadas, por no emplear un adjetivo ofensivo.

    En cuanto a Dalibor Jenis no puedo negar que canta bien, pero tiene una voz indefinida, como de tenor corto. Esa es la impresión que tuve cuando le ví en Viena en un Fígaro rossiniano totalmente olvidable y sigo opinando lo mismo. Parece como si quisiera imitar a Leo Nucci que al principio de su carrera tampoco daba la impresión de ser un auténtico barítono, luego con los años y la experiencia ha acabado siéndolo.

    Me ha gustado Vivica Genaux, pero cuando la ví en el Liceu (no llegué casi a sentirla, dado su escasísimo volumen), ni me enteré. La Lewis promete bastante, aunque es algo sosa y Demuro no me interesa.

    El mejor sin duda Alex Esposito.

    M'agrada

  5. dandini

    Amic Joaquim fixant-me només en el aspecte vocal no li puc fer masses retrets a Simone Kermes.No la trovo ni cridanera ni crec que parlant objectivament estigui especialment desafinada.En canvi li trovo una dicció francesa i anglesa ben poc entenedora amb canvis de paraules en més d’una ocasió.Tanmateix el duo de Lakme m’ha semblat preciós.La seva no és la millor Cunegonde, evidenment son superiors Anderson,Damrau ,Dessay,Gruberova etc, pero sí una molt bona versió(segons el meu entendre) i no per encendre una pira ,pitar o buufar.De fet el públic de la Deutsche Oper li va otorgar una gran ovació potser la més gran de la nit,senyal de que no la deurian trovar tan horrorosa.

    M'agrada

    • He fet una mica de Sixtus Beckmesser ho reconec, i el resultat de la seva intervenció en l’àrida de Cunegonde és:
      Al 1’59 primera anomalia.
      Al 3’08, el primer crit
      4’27 més crits
      4’45”, no puc definir exactament el que escolto
      5’10” notable desafinada
      5’52 desori generalitzat fins al 5’55 i la resta ja forma part de la perfomance de collita particular de la Kermes.
      Per altra part és la única representant alemanya a la gala i potser per això té més acceptació, però en qualsevol cas no em sembla que el públic d’aquesta gala benèfica sigui gaire especialista, més aviat al contrari, però deixen bons dinerons per la causa i això està prou bé.
      Per altre part al inici de “Time to say goodbye” la composició sembla d’ALban Berg enlloc de Sartori, és clar que potser la va assajar poc i no l’havia cantat mai.
      La Kermes és una cantant molt arriscada, això si, ornamenta totes les cadències de la música barroca (el seu fins ara repertori habitual) de manera exagerada, però la seva particular tècnica (discutida en mil i un fors de música barroca) i la discutible emissió de la seva veu, no m’interessen gens.
      Un producte estrany, com ho era Mara Zampieri, estimadíssima també a Alemanya, i tot i tenir un registre molt diferent, també de registre, tècnica i emissió, deixem-ho en “particulars”.

      M'agrada

  6. dandini

    Be coincideixo en 5.10 ,desafina i a 5.52 talla la nota per amagar un problema.La resta forma una mica part del baúl d’ histrionismes que acostumem a veure/sentir en aquest fragment.De totes maneres em sembla que s’hi deixa la pell i al damunt fa un sobreagut de propina.El resultat segons el meu entendre genera admiració(a mí i per lo vist al poc entès públic de la Deutsche Oper) i no pas rebuig.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: