Stephanie d’Oustrac (Concepción)n a L’heure espagnole, producció de Laurent Pelly a Glyndebourne 2012 Foto Simon Annand

El Festival de Glyndebourne ha ofert en l’edició del 2012, el deliciós doble programa operístic de Maurice Ravel, L’heure espagnole i L’enfant et les sortileges.

Avui a In Fernem Land tan sols us porto la primera, L’heure espagnole i estic segur que us farà passar una hora ben entretinguda alhora que podreu gaudir d’una partitura excel·lent, gràcies a la sempre excelsa London Philharmonic Orchestra, sota la direcció de Kazushi Ono al capdavant d’un equip tant eficient com poc conegut, i tot embolcallat d’una producció de l’omnipresent i sempre inquiet i enginyós, Laurent Pelly, ja estrenada a Paris.

SINOPSI (extreta de la Viquipèdia)
Temps: en l’obra original segle XVIII Lloc: el taller del rellotger Torquemada, a Toledo, Espanya. En aquesta producció l’acció transcorre en època contemporània.
L’òpera es desenvolupa en 21 escenes, amb una introducció orquestral.

Torquemada es troba al seu taller quan el mulater Ramiro s’atura perquè repari el seu rellotge, mentre que ell fa la seva feina de recollir el correu de la ciutat. És dijous, el dia en què Torquemada ha de donar corda als rellotges municipals, de manera que Ramiro ha d’esperar. La muller de Torquemada, Concepción, aprofita l’absència del seu marit tots els dijous per a organitzar una cita amb el seu amant Gonzalve, però avui la presència de Ramiro suposa un entrebanc als seus plans. Per això li demana al mulater que entri un dels dos grans rellotges de peu que hi ha al taller al seu dormitori, amb la intenció d’allunyar-lo, i ell obeeix.

Arriba Gonzalve, i es mostra molt inspirat per la poesia, però no pas per l’amor, com Concepción hauria desitjat. En tornar Ramiro, ella el torna a enviar a dins, dient que s’ha equivocat de rellotge, i que ara l’ha de portar escales avall. Aleshores a Concepción se li acudeix amagar Gonzalve dins del rellotge, i així Ramiro el pujarà al dormitori sense sospitar res. En amagar-se Gonzalve, apareix el banquer Don Íñigo, un pretendent de Concepción. Ella es mostra preocupada per si la sorprèn Gonzalve, o el mulater, en situació tan compromesa. En tornar Ramiro, ella el persuadeix de carregar el rellotge en què està amagat Gonzalve, i l’acompanya al dormitori amb l’excusa que la maquinària es massa fràgil.

Per altra banda, Don Íñigo s’amaga també a l’altre rellotge, amb la intenció de donar una agradable sorpresa a l’estimada, el que li costa bastant, perquè està massa gros. Ramiro baixa, tot esbufegant i queixant-se de no comprendre les dones. Concepción, no triga a baixar: aparentment s’ha atipat dels versos de Gonzalve, que no li serveixen per aplacar la seva set d’amor, i demana a Ramiro que torni a baixar el rellotge. En adonar-se que Don Íñigo s’ha amagat a l’altre rellotge, li demana que surti, però el pobre home no pot perquè està massa encaixat. Com ara, a Concepción, li entren ganes de passar una estona al dormitori amb Don Íñigo, li demana a Ramiro que pugi l’altre rellotge.

Però aquesta vegada, Concepción tampoc no tarda a aparèixer. Si el jove estudiant només s’ocupava de la poesia, ara el banquer no pot sortir del rellotge. Ramiro s’ofereix a carregar l’altre rellotge escales avall. Impressionada per la facilitat amb què Ramiro carrega amb els rellotges (i el pes que contenen), Concepción comença a sentir-se atreta pel mulater, a més, està desesperada perquè el seu marit està a punt d’arribar i encara no ha gaudit de la desitjada aventura amorosa. Ramiro li pregunta quin rellotge ha de pujar ara, i ella li proposa que l’acompanyi al dormitori “sense rellotges”.

Amb Gonzalve i Don Íñigo tancats als rellotges, apareix Torquemada, que torna de la seva feina oficial. Els dos homes amagats aconsegueixen escapolir-se dels respectius rellotges, Don Iñígo amb l’ajut del forçut Ramiro, però són descoberts per un estupefacte Torquemada. Per a salvar la pell, cadascun d’ells es veu obligat a comprar un rellotge. Ara Concepción té un nou amant, però haurà d’esperar que torni per reparar el seu rellotge

L’escriptura vocal de l’obra, tret del personatge de Gonzalve que canta serenates i cavatines i del quintet havanera final, és un continuo recitat , que això si, compta amb una orquestra riquíssima en ritmes i ballables inspirats en el folklore espanyol (jotes, havaneres i malaguenyes), sempre amb la prodigiosa i riquíssima orquestració que caracteritza al compositor francès, farcida de jocs tímbrics. glisandos i un paleta de colors enlluernadora.

Us deixo amb el Youtube d’aquesta producció de Laurent Pelly, però provinent de l’ONP, amb Siji Ozawa dirigint i la fantàstica Sophie Koch de protagonista. El repartiment i la direcció de Glyndebourne res tenen a envejar a la parisenca i la producció ha sofert algunes petites variacions, si bé manté la guspira inicial.

L’HEURE ESPAGNOLE
música de Maurice Ravel
llibret de Franc-Nohain, basat en una novel·la propia

Ramiro: Elliot Madore
Torquemada: Francois Piolino
Concepcion: Stephanie d’Oustrac
Gonzalve: Alek Shrader
Don Inigo Gomez: Paul Gay

London Philharmonic Orchestra
Dircetor musical: Kazushi Ono

Direcció escènica: Laurent Pelly
Escenografia: Caroline Ginet i Florence Evrard
Vestuari: Laurent Pelly
Disseny de llums: Joel Adam

ENLLAÇ vídeo

https://www.mediafire.com/folder/e7uz6d2lv7p4r/L’HEURE_SPAGNOLE_Glyndebourne_2012