L’enfant et les sortilèges, Festival de Glyndebourne 2012, producció de Laurent Pelly. Foto: Simon Annand

La setmana passada us vaig deixar la primera part del doble programa Ravel, amb L’heure espagnole i ara us proposo la deliciosa i surrealista L’enfant et les sortileges amb el mateix equip artístic, Kazushi Ono i Laurent Pelly. També els cantants del vodevil espanyol repeteixen en aquest compte que en prou feines una hora, omple l’escenari d’objectes i animalons que hauran de fer canviar al nen rebel.

SINOPSI:
L’enfant et les sortileges narra la història d’un nen mal cregut que després de ser renyat per la seva mare, trenca tots els objectes que té al seu voltant. Els objectes maltractats prenen vida, els mobles, la tassa, el paper pintat de les parets, la llibreta dels deures i el foc de la llar comencen a parlar; fins i tot del seu quadern escolar esdevé un professor i les xifres un cor. En la segona part, el llit es converteix en un jardí ple dels cants dels animals i les plantes que abans l’infant havia caçat i torturat. Després d’un petit accident el nen aprèn la lliçó i acaba cridant a la mare.

La versió és esplèndida gràcies a una direcció musical minuciosa, plena de contrasts i atmosferes que exploren amb minuciós detall, l’exuberant orquestració raveliana allunyada de la simplicitat que un conte infantil podria fer preveure, i és clar, també és esplèndida gràcies a un treball escènic portentós del millor Pelly. Si a “L’heure espagnole” el director sembla conformar-se amb el vodevil tradicional, a “L’enfant et les sortileges” exhibeix les conegudes capacitats per crear potents espectacles a partir de la quotidianitat, la fantasia i la poesia visual.

Normalment Laurent Pelly dissenya el vestuari de les seves produccions, i en aquesta obra en particular ha fet una veritable creació, transformant el vestuari de carrer de molts protagonistes, en meravellosos dissenys. La senzilla escenografia i un bon disseny de llums, acompanyat d’una creació dramàtica magnífica, fan la resta.

Us espectacle TOTAL.

Vocalment la producció funciona bé. No hi ha grandiosos cantants, però tots ho canten i interpreten a la perfecció. Notables interpretació de la mezzosoprano russa  Khatouna Gadelia (nen) i la soprano Kathleen Kim en el triple rol de foc, princesa i rossinyol, però la resta no desmereixen en absolut,

Us deixo un enllaç on podreu veure tota l’òpera (durant uns dies)

http://gu.com/p/39qff

Tetera (François Piolino) i Tassa Xina (Elodie Méchain) a L’Enfant et les Sortilèges a Glyndebourne 2012. Producció de Laurent Pelly. Foto: Simon Annand.

L’ENFANT ET LES SORTILEGES
Llibret de: Colette
Música de: Maurice Ravel
Glyndebourne
19 d’agost de 2012

Nen: Khatouna Gadelia
Mother/Chinese Cup/Dragonfly: Elodie Méchain
Armchair/Tree: Paul Gay
Chair/Bat: Julie Pasturaud
Grandfather Clock/Tom Cat: Elliot Madore
Teapot/Arithmetic/Frog: Francois Piolino
Fire/Princess/Nightingale: Kathleen Kim
Shepherd: Natalia Brzezinska
Shepherdess: Hila Fahima
Cat/Squirrel: Stéphanie d’Oustrac
Owl: Kirsty Stokes

London Philharmonic Orchestra
Glyndebourne Chorus
Director musical: Kazushi Ono
Director d’escena i vestuari: Laurent Pelly
Escenografia: Barbara de Limburg
disseny de llums: Joel Adam
Director de moviment escènic: Ben Wright

ENLLAÇ vídeo:

https://www.mediafire.com/folder/lib88sff5y05m/L’ENFANT_ET_LES_SORTILEGES_Glyndebourne_2012

Abans d’acabar aquest mes d’agost “atípic”, encara ens queden un parell de “plats forts”

Gaudiu d’aquest Enfant, és una delícia.