IN FERNEM LAND

PRECARIETAT VERDIANA: I MASNADIERI A LA FENICE


I Manasdieri a La Fenice 2013 Producció de Gabriele Lavia. foto©Michele Crosera

I Manasdieri a La Fenice 2013 Producció de Gabriele Lavia. foto©Michele Crosera

Dissabte passat, ara fa una setmana es va retransmetre Il Trovatore des de el Metropolitan de Nova York, ahir us portava el Falstaff de la Scala i avui toca la gravació de I Masnadieri des de La Fenice que va tenir lloc ahir 18 de gener a la capital del Vèneto.

Tot i que ja no tenia la percepció d’estar en un moment especialment esperançador del cant verdià, els resultats d’aquestes tres experiències que inauguren l’any 2013, el del bicentenari, em preocupen, per ser magnànim i no utilitzar un adjectiu més contundent.

Si al MET tan sols la soprano Angela Meade, amb una Leonora per sota de la prestació d’aquesta estiu passat a Pralada, va salvar els mobles d’una representació catastròfica, el Falstaff de la Scala, tot i situar el nivell a un aprovat justet, denotava una precarietat pel que fa a cantants amb veus de qualitat i de intèrprets de categoria.

Amb l’esperança de trobar en la poc representada I Masnadieri, com a mínim un punt fort en l’Amalia de Maria Agresta, m’he disposat a escoltar la representació veneciana i aviat m’he començat a remoure a la cadira, ja que el que he escoltat del tenor basc Andeka Gorrotxategui com a Carlo, m’ha preocupat bastant.

Aquí el teniu cantant l’ària de sortida “Quando il leggo in Plutarco…O mio castel paterno…Nell’aargilla maledetta”. D’aquest tenor havia llegit coses, però la veritat…

Preocupant o no? Després millora una mica, però quasi no es nota.

Sense reconfortar-me, el baríton polonès Artur Rucinski (Fernando) que havíem vist com a Oneguin a Les Arts, m’ha fet apreciar una altra vegada una veu bonica de color i extensió, però el seu cant m’ha semblat precipitat o potser l’estil no té la noblesa dels grans barítons verdians.

El principal interès era la soprano Maria Agresta que tant m’havia agradat amb la Elena de I Vespri Siciliani a Torino l’abril del 2011.

La veu d’Agresta continua tenint un color i un gruix decididament verdians, de càlides i obscures sonoritats. El seu cant és intens i intenta ser variat i expressiu, té força i m’interessa, però la veu denota  alguns problemes que m’agradaria imaginar circumstancials, ja que sense haver consolidat res, no pot ser que amb dos anys ja evidencií tibantors, problemes en els reguladors i les agilitats, un fiato curt i una afinació no del tot ajustada. Són problemes tècnics, que segurament amb estudi, disciplina i constància es poden corregir, però de moment m’han deixat el dubte allà on jo depositava tantes esperances. Sembla com si hagués fet un pas enrere respecte al 2011. En qualsevol cas comparada amb la resta de companys del repartiment, ella és com ja preveia, l’únic veritablement interessant.

Aquí teniu a Maria Agresta cantant l’escena del segon acte “Dall’ infame banchetto…Tu del mio Carlo…Carlo vive?”acompanyada per Cristiano Olivieri (arminio)

La veu del veterà Giacomo Prestia denota el pas dels anys amb una oscil·lació vocal bastant desagradable, però estic segur que escoltat al teatre la impressió seria més lleu.

Qualsevol de vosaltres que conegui aquesta òpera per la versió discogràfica dirigida per Lamberto Gardelli, amb Bergonzi, Caballé, Cappuccilli i Raimondi, farà bé en no intentar trobar similituds amb aquesta versió, ja que fàcilment podria caure en un estat depressiu, és clar que si prèviament va passar per l’experiència de Il Trovatore novaiorquès, encara pot arribar a pensar que de mica en mica anem millorant.

No seré pas jo qui li doni la raó, i tot i que la direcció de Daniele Rustioni m’ha fet estar atent, el cantants, també els que es fan càrrec dels rols secundaris, algun d’ells mereixedor d’interposar-li una denúncia per maltractament del cant en general, no m’han ajudat gaire a fer enlairar una òpera que mereix un tractament més acurat i tant sols cal escoltar la versió discogràfica esmentada per adonar-vos-en de les notabilíssimes diferències i les possibilitats.

Tot i que l’apunt no m’ha sortit gaire engrescador, si voleu baixar-vos aquesta òpera, us deixo els enllaços.

 Andeka Gorrotxategui, Giacomo Prestia, Maria AGresta i Artur Rucinski a I Masnadieri a La Fenice, producció de

Andeka Gorrotxategui, Giacomo Prestia, Maria AGresta i Artur Rucinski a I Masnadieri a La Fenice,  Producció de Gabriele Lavia. Fotografia Michele Crosera

I MASNADIERI

Giuseppe Verdi-Andrea Maffei

Massimiliano, conte di Moor, Giacomo Prestia
Carlo di Moor, Andeka Gorrotxategui
Francesco di Moor, Artur Rucinski
Amalia, orfana, nipote del conte, Maria Agresta
Arminio, camerlengo della famiglia reggente, Cristiano Olivieri
Moser, pastore, Cristian Saitta
Rolla, compagno di Carlo Moor, Antonio Feltracco

Orchestra e Coro del Teatro La Fenice
M° del Coro, Claudio Marino Moretti
direttore, Daniele Rustioni

La Fenice, Venècia 18 de gener de 2013

ENLLAÇOS mp3

http://rapidshare.com/files/1260756202/IMasnadieri_La%20Fenice180113_1.mp3

http://rapidshare.com/files/1105563669/IMasnadieri_La%20Fenice180113_2.mp3

Demà tindreu la crònica de Maria Stuarda al MET

19 comments

  1. Gracias, Joaquim! Después de la final – interesante este año – del Viñas ayer, nos pondremos este fin de semana previsto como lluvioso, a escuchar estos MASNADIERI, donde sí me interesa María Agresta que creo, se va a atrever este próximo junio en Dresden con la Vestale spontiniana.
    Del tenor Andeka, lo he escuchado un par de veces en teatro ( la última vez en el Teatro de la Zarzuela, en el Gato Montés) y me parece hasta ahora, un simple diamante en bruto ( buena voz de lírico spinto) pero que no sabe cantar : un brutote que descuida totalmente la línea de canto

    M'agrada

  2. SANTI

    Anem lluïts darrerament.
    També em vaig quedar una mica perplex després d’escoltar el Trovatore de Nova York i ara amb aquest tenor que mai havia escoltat i no m’estranya, acabem per rematar una setmana que no es caracteritzarà per haver homenatjat com es degut a Giuseppe Verdi.
    Maria Agresta si que m’ha agradat, al menys en el fragment que ens has deixat.
    Ja l’estic baixant, gràcies.

    M'agrada

  3. Nina

    Agresta comienza a estar en todas las salsas, lo que es un tanto alarmante. Canta de todo y en todas partes. Sobre todo Verdi, pero el mes que viene tiene una Mimì, al otro un Requiem, al siguiente canta Oberto en la Scala, después Traviata, después Julia de la Vestale (Spontini) en Dresde… Ha de andar con ojo, porque me temo que esta película ya la hemos visto y puede quedarse por el camino como tantas otras.

    M'agrada

    • Lamentablemente es el signo de nuestro tiempo.
      Cuando muchas veces oímos o utilizamos esa frase de “ya no hay voces”, no es excatamente así, sería mejor decir, que lo que no hay es paciencia, sacrificio, estudio, profesionalidad. Voces hay, pero se queman rápido.
      Quizás en cinco años quieran hacerse tan ricos como antes en 20, pero demasiado a menudo vemos desaparecer a cantantes con voces importantes.
      Yo espero que Agresta no caiga en ellos, pero su frenética actividad con roles no precisamente sencillos, me preocupa.

      M'agrada

  4. Kiko

    Esperem que Maria Agresta puga solucionar els problemes. L’ any passat va estar molt i molt bé, com diria Tito Vilanova, al Trovatore del festival del Mediterrani. Potser va ser el millor que vam tindre a València la temporada passada.

    M'agrada

  5. Josep Olivé

    Si noi, suposso que Verdi hagués firmat per un aniversari de més excel .lència operística. Porto uns quans Verdis que no desperten cap passió i algun fins i tot d’infumable. Però l’any acaba de començar i no perdem l’esperança d’escoltar grans verdis encara. M’ha agradat molt Maria Agresta, tambè en el fragment que ens proposses, cantant que vaig descubrir en el bon Trovatore valencià que cita el meu predecesor, Kiko.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: