IN FERNEM LAND

EL VÍDEO DE LA CIUTAT INVISIBLE DE KITEJ (Tcherniakov-Albrecht;Amsterdam 2012)


Svetlana Ignatovich (Fevroniya) a La ciutat invisible de Kitege, producció de Dmitri Tcherniakov. Amsterdam 2012

Svetlana Ignatovich (Fevroniya) a La ciutat invisible de Kitej, producció de Dmitri Tcherniakov. Amsterdam 2012

Potser l’òpera que em fa més il·lusió de la propera temporada 2013/2014 del Gran teatre del Liceu és La ciutat invisible de Kitej, en rus Skazaniye o nevidimom grade Kitezhe i deve Fevronii, ja que l’òpera porta per títol La llegenda de la ciutat invisible de Kitej i de la verge Fevronia.

La música és de Nikolai Rimski-Kórsakov i el llibret de Vladimir Bielski, es va estrenar al  Teatre Mariinski de Sant Petersburg el 20 de febrer de 1907. El primer teatre que va veure representada aquesta òpera fora de Rússia va ser el Gran Teatre del Liceu, on es va estrenar el 2 de gener de 1926, esdevenint durant els 10 anys següents a l’estrena barcelonina un títol indiscutible de les temporades liceistes. La darrera vegada que es va representar al teatre de les Rambles va ser el 25 de gener de 1970. En total s’han fet a Barcelona 48 representacions abans de les 5 previstes per la propera temporada.

Temps tindré per preparar-la com cal, però ara que m’ha arribat el vídeo de la producció que veurem al Liceu i aprofitant que amb un únic enllaç la podrem gaudir amb una qualitat acceptable, malgrat algun petit problema, m’ha semblat que a més d’un any vista (està prevista del 13 al 30 d’abril del 2014) pot servir per engrescar-nos a tots plegats.

Ara us deixo el resum de l’acció i després us explico més coses:

Acte I

Fevrònia viu al bosc sola i aïllada del món i només tracta amb els animals. Duran una cacera, el duc de Vsevolod es perd al bosc i es troba la noia. La puresa, serenitat i sabies-sa de Fevrònia l’embruixen fins a tal punt que acaba enamorant-se d’ella.

Acte II

En la petita ciutat de Kitej, la gent espera l’arribada del cotxe nupcial que porta a Fevrònia, mentre es distreu amb el bullici d’ensinistradors d’ossos, prestigitadors i captaires. Els ciutadans rics donen diners a en Grishka perquè s’emborratxi i pugui fer mofa de la baixa nissaga de la núvia. De sobte, són envaïts per l’exercit tàrtar que saqueja, assassina i prenen presoners a Fevrònia i Grshka Kuterma. Sota amenaça de tortura, obligant en Grishka a que els mostri el camí vers la Gran Kitej. Fevrònia suplica a Déu que salvi la ciutat.

Acte III

Quadre I: Els ciutadans de la Gran Kitej s’assabenten a traves del cap de l’exèrcit, cegat per l’enemic, Fiodor Pojarik, de l’atac dels tàrtars. El príncep Vsvolod es dirigeix amb els seus vers la batalla. A casa tan sols hi queda el seu pare Juri, les dones, els infants i els més vells. Preguen a Déu que els ajudi. Un noiet observa des de la torre l’arribada dels tàrtars. S’aixeca una espesa boira. Les campanes comencen a tocar sense que ningú les accioni. Es produeix un miracle: la Gran Kitej es torna invisible.

Interludi: La batalla de Kershenez. El príncep Vsvolod i el seu exèrcit pateixen una derrota en la seva lluita contra els tàrtars.

Quadre II: Els tàrtars acampen a la vora del llac Svetly Jar, enfront de la Gran Kitej. Grishka és lligat a un arbre. Els tàrtars es reparteixen el botí. Els dos caps s’enfronten en un duel per culpa de Fevrònia, i un d’ells mor. Mentre els tàrtars dormen, Fevrònia deslliga per compassió al traïdor Grishka Kuterma. Ambdós es fugen cap el bosc. A trenc d’alba comencen a repicar les campanes, en el llac es reflecteixen les cúpules de la Gran Kitej, però la vora del llac resta buida. Els tàrtars fugen presos del pànic.

Acte IV

Quadre I: Fevrònia i Kuterma vaguen pel desert. Kuterma resta turmentat pels remordiments de la seva consciència, ha perdut la cordura i es perd pel bosc. Fevrònia resta adormida. En els seus somnis, apareixen flors i les aus del paradís li anuncien la mort i la vida eterna. El seu promès mort apareix per acompanyar-la a Kitej.

Interludi simfònic: Fevrònia i Vsvolod s’endinsen en la ciutat invisible, sota el toc de les campanes.

Quadre II: En la catedral del Gran Kitej, més bonica i relluent que mai, el gran duc Yuri espera la parella. Fevrònia pensa, malgrat esser feliç, en el pobre Grishka. Li mostra el camí a Kitej i li entrega una carta per a donar-li esperança. La ciutat de Kitej celebra amb alegria l’arribada dels seus volguts Fevrònia i Vsvolod.

La ciutat invisible de Kitege, producció de Dmitri Tcherniakov, Amsterdam 2012

La ciutat invisible de Kitej, producció de Dmitri Tcherniakov, Amsterdam 2012

Com podeu comprovar en aquesta sinopsi, estem davant d’una obra d’exaltació patriòtica i religiosa, una exaltació dels valors ancestrals russos per sobre d’Occident, una obra que malgrat aquest caràcter tan religiós i espiritual, mai va ser prohibida durant el règim soviètic, ja que l’enaltiment del poble, el gran protagonista, com acostuma a passar en moltes òperes russes, la va fer imprescindible del repertori.

Tot això, alhora que tractant-se d’una òpera en l’actualitat tan poc representada i per tant desconeguda per la majoria, ens vindrà en una producció del genial i sobretot polèmic, controvertit i provocador Dmitri Tcherniakov (si premeu l’enllaç us trobareu unes quantes perles deixades a IFL, algunes negres).

De la mateixa manera que aquest any el meu muntatge crec que serà Rusalka, la propera té molts números per esdevenir aquest.

Aquí us el deixo, en un ÚNIC enllaç, no gaire gros i de visió molt acceptable i algun problema de so, que suposo que disculpareu, no és pas culpa meva . La representació és de l’any passat a Amsterdam i el repartiment era el següent:

Rimski-Korsakov
Skazaniye o nevidimom grade Kitezhe i deve Fevronii
La llegenda de la ciutat invisible de Kitej

Prince Yuriy Vsevolodovitch: Vladimir Vaneev
Prince s Vsevolod Yuryevich: Maxim Aksenov
Fevrònia: Svetlana Ignatovich
Grishka Kuterma: John Daszak
Fyodor Poyarok: Alexey Markov
Page: Mayram Sokolova
Two noblemen: Morschi Franz / Peter Arink
Bard: Gennady Bezzubenkov
Bear handler: Hubert Francis
Singing beggar: Iurii Samoilov
Bedyay: Ante Jerkunica
Burunday: Vladimir Ognovenko
Sirin: Jennifer Check
Alkonost: Margarita Nekrasova
 
Chorus of De Nederlandse Opera
Netherlands Philharmonic Orchestra
Conductor: Marc Albrecht
Director: Dmitri Tcherniakov

La ciutat invisible de Kitege, producció de Dmitri Tcherniakov, Amsterdam 2012

La ciutat invisible de Kitej, producció de Dmitri Tcherniakov, Amsterdam 2012

ENLLAÇ Vídeo

El making of d’Amsterdam

i un altre:

Aprofito per anunciar-vos que degut a la política de RapidShare, sempre canviant i sempre a pitjor, he deixat (jo i tothom) de tenir espai il·limitat de magatzematge, per tant ja he començat a fer neteja d’arxius i més que en faré. Us aconsello que tot allò que us interessi ho aneu agafant, jo no ho tindré més de tres mesos i si hi ha molta demanda ho tornaré a penjar. El que no pot ser és que tot això que faig amb veritable plaer, m’acabi costant els diners que no tinc.

Espero que gaudiu d’aquesta òpera tan fascinant com críptica i estranya, té molt amagat i és un plaer descobrir-la, la producció s’ha de pair poc a poc, al natural ens quedarem garratibats a la butaca, n’estic segur, com estic segur que el Liceu s’apuntarà un èxit esclatant, aquests reptes sempre els supera  amb excel·lència.

Aquest vespre si sortiu per Barcelona no us estranyeu de veure corrues de gent amb cara beatifica  arrossegant reclinatoris, no es tracta de cap processó recuperada per aquesta setmana, a L’Auditori tenim la cita amb Gardiner, els seus Monteverdi i la Missa de JSB. Ja està (quasi) tot dit, la resta demà puntualment a IFL.

Un comentari

  1. SANTI

    Interessant i oportú, quan pugui la baixaré, però fa dies que és quasi impossible baixar res i si les noves mesures ens ho posen més difícil, no has pensat amb alguna alternativa?

    M'agrada

  2. Concep

    Moltes gràcies Joaquim, no conec l’obra i vindrà bé preparar-la amb temps i amb la mateixa producció que veurem al Liceu.
    Et puc fer una pregunta?, si no vols respondre’m no ho facis. Tu pagues per deixar-nos baixar els àudios i els vídeos que ens deixes?, No sé si ho he entès malament però ho he deduït de la teva frase “El que no pot ser és que tot això que faig amb veritable plaer, m’acabi costant els diners que no tinc”

    M'agrada

    • Benvolguda Concep, tenir un blog és gratuït, tenir un blog on penjar-hi àudios, necessita d’un lloguer d’espai per allotjar els arxius de música i fotos, això es paga a WordPress.
      També cal pagar a RapidShare per allotjar els arxius que us deixo en forma d’enllaç, ja que com et pots imaginar tot aquest material ocupa un lloc en el que ara es coneix com el nuvol. Tot això té la seva lògica, res a dir, ara bé, quan van canviant la normativa d’un dia per un altre, és quan em poso nerviós. Vaig abonar-me pensant una cosa i de mica en mica va canviant i cada vegada és pitjor.
      Potser no caldrà amoïnar-se gaire més i el ministre Wert i la nova llei que està preparant ens ho posarà definitivament més fàcil. Cap possibilitat de baixar res i llestos!

      M'agrada

  3. timamót

    No sé si podré baixar-la, però també és una de les òperes que em fa il·lusió de la temporada que ve.
    Encara no he aconseguit baixar l’àudio del Kaufmann (gràcies, per deixar-lo), tot i que em vaig apuntar pagant al Rapid share. Espero que els que aneu al concert aquesta nit no estigueu a punt a les 12 per baixar res…

    M'agrada

  4. Això sí que és preparar l’òpera per endavant, tindrem temps per conèixer-la abans d’anar al Liceu!. Gràcies!

    I ARA UN COMENTARI PER ALS INFERNEMLANDAIRES: no us sembla que hauríem de crear un micromecenatge o com vulgueu dir-ho per poder continuar gaudint dels regals que ens fa el Joaquim sense que a més del seu temps li costi diners?. Si us sembla, podeu fer suggeriments.

    M'agrada

      • Home, hi ha una sèrie de coses, d’allotjaments d’arxius que s’han de pagar, però això ja hi estic disposat, el que m’empipa molt és que un cop pagat em canviïn les condicions, de manera unilateral i no pugis fer res, he pagat l’inscripció i em limiten l’espai. Segurament es pot recórrer, però només de pensar que m’haig de barallar amb un gegant alemany/suís ja m’espanto.

        M'agrada

    • Més tard m’esplaiaré en el tema, però mentrestant voldria que a ningú més se li passes pel cap continuar especulant amb la possibilitat, ni tan sols imaginaria de confeccionar una llista, ja us dic ara que inútil, de suggeriments.
      La vostra amabilitat i generositat, segurament es correspon a la gratitud, però el tema és molt més complex i ja està bé com està. Al cap i a la fi el que provocarà la política de RS és que els enllaços no estiguin eternament actius, si s’han d’esborrar al cap d’un cert temps, s’esborren i si cal tornar-los a pujar, es pugen i ja mirarem quines implicacions té això.
      No se’n parli més 🙂 d’acord?

      M'agrada

  5. Mjaksa

    Thank you vety much, dear
    I love this opera… and I hate the Tcherniakov:(
    Some words about a plot. Kitezh was a mythical city on the shores of the Svetloyar lake in the Voskresensky District of the Nizhny Novgorod Oblast in central Russia. Nikolai Rimsky-Korsakov’s opera Tale of the Invisible City of Kitezh (1907) is partially based on the legend of Kitezh.
    The legend has it that Georgy II, Grand Prince of Vladimir, first built the town of Maly Kitezh (Little Kitezh) on the Volga River, later on, the prince found a beautiful spot on the shores of the Svetloyar Lake, where he decided to build the town of Bolshoy Kitezh (Big Kitezh). After having conquered some of the Russian lands, Batu Khan heard of Kitezh and ordered his army to advance towards it. The Mongols soon captured Maly Kitezh, forcing Georgy to retreat into the woods towards Bolshoy Kitezh. One of the prisoners told the Mongols about some secret paths to the Lake Svetloyar. The army of the Horde followed Georgy and soon reached the walls of the town. To the surprise of the Mongols, the town had no fortifications whatsoever. Its citizens didn’t even intend to defend themselves and were engaged in fervent praying, asking God for their redemption. On seeing this, the Mongols rushed to the attack, but then stopped. Suddenly, they saw countless fountains of water bursting from under the ground all around them. The attackers fell back and watched the town submerge into the lake. The last thing they saw was a glaring dome of a cathedral with a cross on top of it. Soon, there were only waves.
    This legend gave birth to numerous incredible rumors, which have survived to this day. It is said that only those who are pure in their heart and soul will find their way to Kitezh. It is also said that in calm weather one can sometimes hear the wailing sound of chiming bells and people singing from under the waters of the Lake Svetloyar. Some people say that the most pious individuals may actually see the lights of religious processions and even buildings on the bottom of the lake.
    The Lake Svetloyar has an almost perfect shape and very light water: http://murzim.ru/uploads/posts/2010-09/1284578441__sv11.jpg
    Kitezh is also called Russian Parsifal (opera certainly).
    Sorry for long posting:)

    M'agrada

  6. Marta B

    Quina il·lusió m’ha fet aquest matí veure el teu apunt. És una de les òperes que més ganes tinc de veure la temporada que ve. Quan s’aclareixi una mica el tràfic la baixaré.

    M'agrada

  7. tristany

    A les 12 com un clau i ja la tinc desadeta. Moltes, moltes, moltes gràcies, Joaquim. Jo també sóc dels que espera aquest títol amb molta il·lusió. Una abraçada.

    M'agrada

Deixa un comentari