IN FERNEM LAND

LA PASSIÓ SEGONS SANT MATEU, SEGONS PAPPANO


Antonio Pappano

Antonio Pappano Foto Musacchio & Ianniello

No deixant a Bach, encara sota els efectes provocats per Gardiner amb la seva versió de la Missa en Si menor, avui seguint la tradició us proposo una versió singular de La Passió segons Sant Mateu dirigida per Antonio Pappano al capdavant de l’Orchestra, Coro e Voci bianche dell´Accademia Nazionale di Santa Cecilia de Roma, per tant res de versions sota criteris historicistes, si bé aquestes han aportat tant a la concepció i interpretació de la música barroca, que fins i tot les agrupacions i directors més abocats a períodes més moderns de la interpretació musical, s’han acabat emmirallant en molts aspectes en les versions pràcticament monopolitzades per les formacions de caire historicista i amb instruments originals.

Ara no hi deu haver ningú que proposi una versió de les grans Passions o de la mateixa Missa en si menor, sota criteris més “romàntics” a la Klemperer, per entendre’ns  i no deixa de ser trist o més ben dit, excloent, tot i que en lloc està escrit que no ho tornem a sentir en un futur no gaire llunyà.

Els mons bacchians de Pappano i Gardiner es troben a les antípodes l’un de l’altre i per tant millor oblidar clixés i intentar fer un canvi de xip si no es vol abandonar a mitja escoltada, la versió romana, que té al·licients vocals en l’equip de solista, malauradament no del tot ben servits en la part essencial de l’Evangelista, que per a més càstig també es fa càrrec de les parts del tenor, quelcom veritablement arriscada, ja que la part de l’Evangelista ja és prou esgotadora.

M’agradaria, i em sembla que no és la primera vegada que ho dic, que l’OBC programés La Passió i a ser possible, com s’acostuma a fer durant el període de Quaresma en molts auditoris de l’àrea germànica, de manera semi escenificada, de fet la versió de Pappano, lluny del preciosisme amb que Gardiner recrea les sonoritats divines, etèries i sobrenaturals, esdevé una versió molt dramàtica de caire eminentment humà.

No em sembla, al menys escoltada des de casa, una versió referencial ni molt menys, potser a l’Auditori del Parco de la Musica de Roma, l’experiència va ser extraordinària, però en qualsevol cas si que em sembla interessant portar-la a IFL, també com a contrast i sacsejada estètica al que podríem anomenar políticament correcta, tractant-se de Bach, és clar.  Pappano tan proper al món operístic, la dramatitza i els solistes vocals sense trair l’esperit, accepten el joc amb més o menys encert.

Comptar amb Matthias Goerne per cantar la part de Jesús ja és tot un al·licient, no us sembla?

LA PASSIÓ SEGONS SANT MATEU
Johann Sebastian Bach

Sally Matthews, soprano, primera serventa, dona de Pilats
Ann Hallenberg, segona serventa, primer testimoni
Cornel Frey, tenor, Evangelista
Matthias Goerne, Crist
Peter Mattei, baix, primer sacerdot
Mirco Palazzi, segon sacerdot, Pere, Judes, Pilats
Carlo Putelli, segon testimoni

Orchestra, Coro e Voci bianche dell´Accademia Nazionale di Santa Cecilia
Director: Antonio Pappano

Roma, 25 de març de 2013

La Passió segons Sant Mateu al Parco della Musica de Roma 26 de març de 2013. Foto Musacchio & Ianniello

La Passió segons Sant Mateu al Parco della Musica de Roma 26 de març de 2013. Foto Musacchio & Ianniello

Escoltem 5 fragments i potser us en fareu una idea

Comencem per l’ària que canta a la primera part la soprano, “Blute nut, du liebes Herz”, aquí a càrrec de la soprano anglesa Sally Matthews, de sonoritats allunyades de les habitualment angelicals i blanques que acostumem a escoltar.

Seguim amb l’ària del tenor, acompanyat pel cor ” Ich will bei meinem Jesu wachen”. Espero que això no us privi de seguir endavant (sembla que el cognom Frey no pugui anar associat als tenors…)

Ara és el torn del baix cantant “Gebt mir meinen Jesum wieder”, canta Peter Mattei, que no és un baix, però ho canta així de bé.

Ara escoltem la preciosa ària de contralt “Können Tränen meiner Wangen” a càrrec d’Ann Hallenberg. Magnífica!

Finalment serà el coral que tanca l’obra “Wir setzen uns mit Tränen nieder”, amb un gruix sonor allunyat al 28 cantants del Monteverdi escoltat ahir a L’Auditori.

ENLLAÇOS mp3

http://rapidshare.com/files/2314939241/PSM_JSBach_Pappano_p1.mp3

http://rapidshare.com/files/3644129219/PSM_JSBach_Pappano_p2.mp3

Espero que com a mínim us hagi interessat.

Demà un plat fort, un altre Parsifal, ara des de Salzburg i dirigit per Thielemann, tota una experiència.

9 comments

  1. Josep Olivé

    A la tarda-nit escoltaré els fragments que ens proposes, però tambè haig de dir que encara estic sota els efectes de la Missa i el contrast estilístic no sé si el meu cos el tolerarà. Però bé, s’intenterà, que estem davant d’un alta obra cabdal i s’ho mereix, i si a més és Dijous sant doncs… Recordo tambè amb especial devoció la sublim versió de l’any passat al Palau de Philippe Herreweghe i el seu Collegium Vocale…No sé per què tanta votació en el passat conclave si ja tenim prous Papas: Gardiner, Herreweghe…

    M'agrada

  2. timamót

    Interessat sí, però ara prefereixo versions més litúrgiques i emocionants… com la que vam sentir l’any passat a Eisenach pel Dunedin Consort, dirigida per John Butt i dins l’església on van batejar JS Bach.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: