IN FERNEM LAND

PARSIFAL AL FESTIVAL DE PASQUA A SALZBURG 2013


Parsifal, acte 2on, producció de Michael Schulz Festival de Salzburg. Foto picture alliance / dpa

Parsifal, acte 2on, producció de Michael Schulz Festival de Salzburg. Foto picture alliance / dpa

Encara sota la influència i commoció del Parsifal al Metropolitan Opera House de Nova York, que va assolir l’excel·lència musical i vocal, ens arriba la proposta del Festival de Salzburg, edició Pasqual, que amb la deserció de la Berliner Philharmoniker, orquestra per la que va ser creat el Festival en èpoques vonkarajanianes, i que ara s’han estimat més acceptar la suculenta oferta econòmica de la competència, el Festival de Baden-Baden, substituïda amb la prestigiosa, luxosa i emèrita Staatskapelle de Dresden sota la direcció del grandiós Christian Thielemann.

Thielemann que jo cada vegada veig més a prop de la titularitat de la Berliner una vegada Rattle acabi el contracta, s’allunya del misticisme estàtic i contemplatiu de Daniele Gatti i ofereix una versió també esplendorosa, més àgil, lírica i quasi diria que idíl·lica en els moments més místics, densa i dramàtica en el segon acte, amb l’immensa complicitat d’una Staatskapelle de sonoritats riquíssimes i de superba qualitat tímbrica que sota la inspirada direcció del director alemany fan que l’experiència musical sigui extraordinària.

El Sächsischer Staatsopernchor Dresden no desmereix absolutament el nivell de l’orquestra i per tant garanteix grans moments durant el primer i tercer acte.

Pel que fa a l’equip vocal és molt solvent, però cal reconèixer que no iguala al novaiorquès. Les veus són sòlides i adients: Johan Botha (difícil de donar credibilitat escènica), Michaela Schuster (veu preciosa tendent al crit), Stephen Milling (en plena forma i Gurnemanz més jovial del que estem acostumats), Wolfgang Koch (Amfotas i Klingsor) i Milcho Borovinov (Titurel) ofereixen unes prestacions sense gaires fissures, però en cap de tots ells troben indicis d’excepcionalitat, potser perquè això estava reservat a Thilemann.

La posada en escena és horrible i si pretén algun missatge o lectura especial, jo no he estat capaç de desxifrar-la. És obra de Michael Schulz i m’apunto el nom per prevenir-me en futures produccions. És  visualment lletja i conceptualment confusa, m’interessa que Amfortas i Klingsor estiguin interpretats per el mateix cantant, duen cares (la del bé i el mal) de la mateixa moneda, però la resolució és tan freda, distant i lletja, que propicia el desinterès dramàtic de la proposta. Un veritable nyap.

Aquest Parsifal esdevé un graó més del triomf de Thielemann i la consolidació com a director indiscutible del repertori alemany, un pas més cap a la Berliner.

Aquí us deixo els enllaços d’àudio i vídeo, per cert, de qualitat extraordinària encara que no arribi a la perfecció de les transmissions que us he deixat del MET

Us deixo el preludi de l’acte primer

i el final amb Johan Botha i el meravellós Cor.

Entremig d’ambdós talls hi trobareu motius suficients per gaudir un cop més d’aquesta òpera cabdal.

Milling (Gurnemanz) i Schuster (Kundry) al Parsifal de Salzburg 2013. Foto: Forster

Milling (Gurnemanz) i Schuster (Kundry) al Parsifal de Salzburg 2013. Foto: Forster

R.Wagner:
PARSIFAL

Amfortas: Wolfgang Koch
Titurel: Milcho Borovinov
Gurnemanz: Stephen Milling
Parsifal: Johan Botha
Klingsor: Wolfgang Koch
Kundry: Michaela Schuster
1. Gralsritter: Thomas Ebenstein
2. Gralsritter: Derek Welton
1. Knappe: Annika Sophie Ritlewski
2. Knappe: Carolin Neukamm
3. Knappe: Mauro Peter
4. Knappe: Attilio Glaser

Blumenmädchen:
Eva Liebau, Annika Sophie Ritlewski, Theresa Holzhauser,
Bele Kumberger, Chiara Skerath, Carolin Neukamm 
Stimme aus der Höhe: Rachel Frenkel

Sächsische Staatskapelle Dresden
Sächsischer Staatsopernchor Dresden
Salzburger Festspiele und Theater Kinderchor
Chor: Pablo Assante

Musikalische Leitung: Christian Thielemann

Inszenierung: Michael Schulz
Bühnenbild: Alexander Polzin
Kostüme: Alexander Polzin
Licht: Urs Schönebaum
Choreografie: Annett Göhre

Besetzung am 23.03.2013

No hi ha òpera més adient per un Divendres Sant i aquí m’agrada complir amb el ritual.

27 comments

  1. tristany

    Ostres, Joaquim, jo ja no sé com donar-te les gràcies, sense que sembli una mera formalitat. De veritat que no té preu això que fas! Justament aquests dies pensava com m’agradaria sentir aquest Parsi (veure’l, pel que sembla, no cal) amb el meu admiradíssim Herr Thielemann i poder comparar amb Gatti, no per establir quin és la millor -si això fos possible- sinó per gaudir de dues concepcions de ben segur diferents, però igualment vàlides i admirables, i patapam, a can Joaquim apareix puntualment. Certament, com dius, no hi ha títol més idoni per a un dia com avui. Gaudirem, doncs, un cop més amb els seus encanteris. Gràcies, moltes gràcies!

    M'agrada

    • Són ben diferents aquests directors i els seus Parsifal, m’agraden ambdós, però per ser justos haurien de interpretar-se amb les mateixa orquestra, cor i cantants per extraure conclusions.
      En aquest sentit el DVD del MET és millor, començant per la producció, però la de Salzburg mereix totes les atencions possibles, hi ha molt talent musical i també vocal.
      Potser Gatti amb tot l’equip de Salzburg ens agradaria menys i en canvi Thielemann amb l’equip del MET feria història.
      Espero que ho gaudeixis molt

      M'agrada

    • La producció és horrible i Botha que en qualsevol producció ja resulta perillosament ridícul, no es pot mirar, si escoltar.
      Un director d’escena i un dissenyador de vestuari haurien de tenir present els cantants que es faran càrrec de les seves produccions, però no són gaire respectuosos, això fa molt temps que ho sabem.

      M'agrada

  2. Josep Olivé

    No és un Parsifal més. Aquest ben segur que musicalment tambè serà dels de referència actual per ser el director qui és i l’orquestra que és. Tambè tindré jo “dia Parsifal” avui a casa de bons amics de Vic on farem una audició completa de l’òpera (es tria per votació entre les que porta cadesqú) i una mena de fòrum “musical-filosòfic-i…i…gastronòmic!”. Un manera més que interessant de passar un divendres…sant! 🙂

    M'agrada

      • Josep Olivé

        Catxis! Com que tu no m’avises a les teves conferències jo no ho faig a les meves “xerrades”…hahahaha…:-) …Però dius bé, amb la del MET 2013 hagués “matxacat” però bé… Tot i aixi va agradar molt la que vaig portar jo i és coneguda en el Liceu amb Domingo: Opus-Arte, Baden-Baden, Lehenoff, amb Kent Nagano i la Deutsches Symphonie-Orchester, i amb Ventris, Meier, Salminen, Hampson i Fox. No està malament, oi? I amb l’equip de música de l’amiguete (altaveus impressionants, amplificador de vàlvules, cables de coure apantallats amb plata…redeu…i projecció en bona pantalla gran). Lo que tinc jo a casa gairebè és de galena comparat amb això…Si fa no fa una “saleta” d’alta fidelitat com una que ens vas mostrar una vegada en un post…ara no recordo quin…I baixant de Vic va i m’anuncien a catmusica la Passió segons sant Mateu de Bach per Herreweghe. O sigui, que vaig baixar a no més de 70-80 km/h tota l’estona i la vaig continuar a casa fins al final. Si amb lo d’ahir no he guanyat unes quantes indulgencies ja no sé que fer! 🙂

        M'agrada

      • No, no està gens malament, però després d’un Parsifal una Passió amb Herreveghe em sembla d’una severitat cistercenca i tenint en compte que el Divendres Sant a Vic no vas tastar cap embotit de la terra, a no ser que en facin de peix ja que a Osona són capaços d’això i de molt més, tot plegat és que deus tenir algun pecat proper a fer i t’estàs guanyant l’indulgència plenària, de no ser així, potser ho fas massa fort, oi que m’entens?.

        M'agrada

  3. Lluis Emili Bou

    Algú sap on trobar un link per sentir una cançó per a cor d’Antoni Nicolau que es diu “Divendres Sant”? Segur que hi deu haver versió de l’Orfeó Català que la va estrenar el 1901.

    Jo la trobo preciosa i no me n’he sortit a Youtube

    M'agrada

    • Ho he buscat per tot arreu, però no hi ha hagut sort, no desesperis, segueixo amb la recerca. No la conec i totes les cançons que conec del mestre Nicolau són bellíssimes, o sigui que m’has esperonat a la recerca.

      M'agrada

  4. Loreto

    No he comentat mai fins ara.
    Com agrair-te això que fas per tots nosaltres, tens el millor bloc i la tasca de divulgació no té parió.
    Ara falta que el pugui baixar, però m’esperaré pacient com he fet amb tots els altres tresors.
    Això que fas no es pot agrair en paraules, però no et puc oferir res més.
    Moltes gràcies Joaquim

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: