Janowski, Ryan. Lang i Salminen el 15 de març de 2013 a la sala Philharmonie de Berlin
El cicle wagnerià de la Rundfunk-Sinfonieorchester Berlin sota la direcció del seu director titular Marek Janowski ha arribat a la seva fi després de dos anys, quan es va iniciar amb Der Fliegende Holländer al 2010, el passat 15 de març amb Götterdämmerung.
Aquestes celebracions tan curoses i complertes em fan molta enveja i posats a fer reflexions, no hagués estat malament que l’OBC hagués fet UNA òpera de Wagner en versió de concert durant aquesta temporada, de la mateixa manera que han inclòs el famós Rèquiem.
Tornant a Berlín i a la cloenda d’aquest ambiciós homenatge que avui us proposo, en primer lloc voldria que no us estranyeu si escolteu que els metalls no estan gaire fins, ja vam quedar l’altre dia que això passava a les millors famílies. Tampoc us hauríeu d’estranyar si escolteu un tempo més àgil del que és habitual en les grans versions, també les actuals, Janowski utilitza ritmes més aviat lleugers per narrar aquest capvespre. Tampoc hauríeu de posar el crit al cel si escolteu batzegades sonores que potser alteraran els nervis de la sacrosanta, de fet Janowski, ara reverenciat director wagnerià, va rebre per a totes bandes quan va editar el seu Ring per la RCA als inicis dels anys 80, un Ring que ara molts revaloren a l’alça. Quines coses!, la mateixa gravació, no parlo de que ara diguin que ha evolucionat i ha aprés a dirigir Wagner, no, ho diuen d’aquella versió que tant es va discutir i menysprear. Doncs bé, tampoc us hauria d’estranyar que malgrat aquestes “errades venials” i uns ritmes i tempos diferents als escoltats en les versions de referència o un excés potser exagerat de volum que qui sap si tapava o no als cantants, i una manca de pathos, el cas és que el mestre Janowski en acabar i després d’uns segons de respectuós silenci, rep una ovació grandiosa. Maco i comprensible.
Les veus!, quin altre i gran problema el de les veus wagnerianes. Janowski després de 30 anys torna a confiar en l’immens Matti Salminen per fer front al temut i poderós Hagen, tota una garantia, si bé el baix finlandès ja no està en aquell estat de forma que aclaparava, continua impressionant com a Hagen, tot i que les fixacions són clamoroses.
Petra Lang és una mezzosoprano que s’ha afegit a la llista de cantants d’aquesta corda que van decidir en un moment de la seva carrera fer de soprano dramàtica wagneriana, com Mödl i Meier, si bé aquesta última sempre ha desestimat la Brünnhilde i ha fet molt bé.
Lang fa front a la Brünnhilde en versió de concert, si bé properament la cantarà a l’escenari de La Bastille. És valenta, no s’arronsa en cap dels moments més compromesos i és capaç de clavar els aguts més punyents amb una veu acerada i incisiva, com correspon als cantants wagnerians, però en ocasions la qualitat de l’emissió és deficitària o aproximada. Segurament escoltada a la sala impressionava, però ja m’ho sabreu dir. Ara bé el centre, tan important en aquest rol, i el greu són els idonis, com també ho és la intenció dramàtica, en els moments més intensos, també en el impressionant final del segon acte en el tercet de la venjança amb Hagen i Gunther, aquest últim interpretat per Markus Brück, potser massa agut pel meu gust.
Aquí els teniu a tots tres.
El cas de Lance Ryan és ben curiós. És un cantant que sempre em sembla que és l’última vegada que el sento, ja que sempre em sembla a les últimes i no sé com so fa per resistir, encara que cada vegada s’aguditzen més les mancances i en lloc de l’heroi, em sembli un característic Mime. A la veu lletja i a l’emissió desagradable, cal afegir-hi una sèrie de defectes que vulgaritzen el seu cant fins a extrems risibles. Dels molts que podria posar-vos us deixo un fragment del segon acte, ni el millor, ni el pitjor, us ho asseguro.
Garantir que un cantant acabi una funció no és prou mèrit per aparèixer en tots el repartiments i Ryan apareix en tots els teatres, també serà el proper Siegfried del nou Ring a Bayreuth, tot allò que guanyàvem amb la incorporació de Foster com a Brünnhilde, sembla que es posi en perill amb la incorporació del tenor nord-americà.
Magnífica i intensa la Waltraute de Marina Prudenskaja, potser no amb la dimensió tràgica de Meier, però si que amb una veu de tonalitats acontraltades molt adients i dramàtiques.
Bé Markus Brück i Edith Haller, com a Gunter i Gutrune, també les Nornes i una mica menys les filles del Rin.
És una versió, en alguns aspectes, espectacular, que no pot evitar les carències actuals en la vessant vocal d’alguns rols, si és que no anem a parar sempre als mateixos noms, i que clou de manera brillant un projecte ambiciós que veurà la llum en una edició discogràfica que ja ha començat a editar alguns dels concerts.
De moment aquí us deixo aquest Capvespre per a tot aquells que potser us interessi.
I no, no us deixaré sense el final, aquí teniu a l’esforçada (excessivament) i intensa Petra Lang fent front a la temible immolació, pateix i fa patir, però el foc pot amb tot.
Richard Wagner
GÖTTERDÄMMERUNG
Dritter Tag des Bühnenfestspiels “Der Ring des Nibelungen”
Siegfried: Lance Ryan
Brünnhilde: Petra Lang
Hagen: Matti Salminen
Gunther: Markus Brück
Gutrune: Edith Haller
Alberich: Jochen Schmeckenbecher
Waltraute: Marina Prudenskaja
Woglinde: Julia Borchert
Wellgunde: Katharina Kammerloher
Floßhilde: Kismara Pessatti
1. Norn: Susanne Resmark
2. Norn: Christa Mayer
3. Norn: Jacquelyn Wagner
Rundfunkchor Berlin
Rundfunk-Sinfonieorchester Berlin
Director: Marek Janowski
ENLLAÇOS mp3
http://rapidshare.com/files/1196383830/Gotterdammerung_Berlin_150313_A1.mp3
http://rapidshare.com/files/1919133543/Gotterdammerung_Berlin_150313_A2.mp3
http://rapidshare.com/files/1006241885/Gotterdammerung_Berlin_150313_A3.mp3
Demà canviaré de registre, una mica.
IN FERNEM LAND 
No entenc el cant de Lance Ryan
M'agradaM'agrada
ni tu, ni jo, ni ell, però…
M'agradaM'agrada
És interessant.
La immolació comença bé, però cap al final la cosa és complica. Tot i així Lang està molt millor que la Watson els darrers anys a Bayreuth.
Avui hi ha bastants cantants que poden cantar Hagen millor que Salminen.
Avui tenim molta feina per trobar un Siegfried decent. El que no té un all, té una ceba. Els que canten malament tenen veus audibles, els que canten bé, ho dic per Torsten Kerl, en prou feines tenen veus audibles.
El Liceu també té previst el Siegfried de Ryan?, em sembla espantós.
La direcció de Janowski possiblement et deixava clavat a la cadira.
M'agradaM'agrada
Em temo que serà Ryan, si. 😦
M'agradaM'agrada
Creo que es imposible cantar peor y con tan mal gusto como lo hace Lance Ryan. Además su voz es desagradable y las oscilaciones lamentables de emisión no cesan un momento. Parece tener 100 años. Yo creo que el único rol que puede cantar ahora es el Emperador Altoum de “Turandot” que acostumbran a interpretar los tenores jubilados que tuvieron sus años de gloria cuando eran jóvenes y a quienes se les perdonan esas oscilaciones por lo que fueron. Si él ha de ser el Siegfried de la sorprendente Brünhilde de Catherine Foster en Bayreuth me reafirmo en que las “nenas” Wagner navegan bastante. Claro que aún pueden navegar más si le encomiendan el gran héroe al “blanquecino” tenor ligero Vogt. Y es que Bayreuth hace bastantes años que ya no es lo que fue. No es suficiente disponer de excelentes directores, coros y orquesta, también se precisan cantantes idóneos y tienen años para buscarlos donde sea, encontrarlos y convencerles para que se “enclaustren” casi tres meses en Bayreuth…
Petra Lang abusa del portamento pero tiene una voz incisiva que es adecuada para Brúnhilde, ataca los agudos sin miedo y posee un sólido centro y un buen registro grave. Seguramente en persona me gustaría más porque en esta grabación la voz suena muy metálica y esto queda bastante paliado en un teatro o sala de conciertos.
La dirección orquestal de Janowsky es muy personal pero convincente.
Qué lástima que Joaquim no haya facilitado una muestra de la intervención de la mezzo/contralto Marina Prudenskaya que tanto me gusta.
M'agradaM'agrada
El portamento és una tècnica de cant apreciada en l’escola germànica, el que no vol dir que m’agradi, però molts cantants que canten el repertori wagnerià i no els fan, són titllats de italianitzants.
Les escoles de cant són diferents i per tant allò que en un belcanto és poc apropiat, per no dir inadmissible, en les òperes de l’ària germànica i en el repertori wagnerià no ho és, per tant si ens centrem en l’estil, Petra Lang està magnífica, altre cosa són certs aspectes de l’emissió i l’atac poc curós. Tot i així hem escoltat Brünnhildes més discutibles que ella.
No he posat l’escena de Waltraute perquè és molt llarga i no vull esgotar el límit de magatzematge que tinc a Wodpress.
M'agradaM'agrada
Molta raó en això que dius de l´OBC. Al final i entre tots (penso ara en la tetralogia en quatre temporades i els concerts Verdi de la propera temporada), hem acabat fent un homenatge Wagner/Verdi força deslluït. Deixa molta sensació de “quiero y no puedo”. Entre la situació econòmica general (avui hem tinguts més arguments per l´optimisme 😕 ) i que potser tinguis raó en això que deies l´altre dia sobre la realitat de la wagneriana Barcelona, el cert és que hem fet un paper ben galdós 😦
M'agradaM'agrada
Si, molt galdós. Ens salva la visita del Festival de Bayreuth, descafeinada però gloriosa, i ja vas veure quina va ser la resposta del públic.
M’hagués fet il·lusió un Parsifal o un Tristan en versió de concert amb l’OBC i a l’Auditori, és clar que si tenien que ser dirigits per PG millor deixar-ho estar.
M'agradaM'agrada
Jo no estic massa d’acord. Amb l’acustica de l’Auditori hauria estat una temeritat fer una òpera de Wagner, prefereixo reservar-les per al teatre, amb l’orquestra dins del fossar.
Tampoc entenc per què calia fer això a Berlin, on es representa l’Anell sencer, escenificat i amb condicions acústiques adequades, tant a la Staatsoper com a la Deutsche Oper.
M'agradaM'agrada
Home Elio, depen dels cantants, l’altre dia en el Requiem no hi va haver problema per escoltar a ningú, i penso que si col·loques als cantants en el lloc adient, no al davant com acostumen, la cosa podria quedar bastant bé. És clar que el ideal és l’orquestra al fossar, ben ensorrada i si pot ser tapada, però aquest és un altre tema.
Recordes els dos fantàstics GurreLieder a l’Auditori, amb Oue i Pons, en una mateixa temporada?
Que l’OBC hagi passat de puntetes per la commemoració Wagner (fins ara) és bastant penós.
Fixat el que són les coses, malgrat aquesta oferta berlinesa, l’orquestra de la radio esgotava les localitats en aquest cicle wagnerià. Definitivament són d’una altra galàxia.
M'agradaM'agrada
Recordo molt bé els Gurrelieder, i jo vaig tenir dificultats per escoltar alguns cantants. Per cert, recuperant la polèmica del Rheingold (espero que no t’importi), Josep Pons va fer una feina extraordinaria amb aquells Gurrelieder, i a sobre ha aconseguit que la JONC i la JONDE tinguin un dvd editat per DG. No cal dir res més.
M'agradaM'agrada
Aviat sortirà a la venda el comiat amb l’ONE, també en DVD i per la DG, de la vuitena de Mahler.
M'agradaM'agrada
El trio de la venjança és més aviat amb Gunther, no? 😉 Tot i que aquest cantant més aviat em sembla un tenor que un baríton.
M'agradaM'agrada
I tant!!! quina badada, ara ho canvio 😳
M'agradaM'agrada
Temps era temps en Decker i l’OBC ens van servir un parell o tres de monogràfics Wagner sensacionals. Amb material Wagner sempre es pot arribar a fer un gran concert, encara que no sigui una òpera. L’Auditori, a més, ben segur captaria públic del Liceu i s’asseguraria una ocapació molt més digne que la que veig darrerament. Sembla bona idea, que molts amants de la música ben segur comparteixen, i que per tant, no crec que apliquin.
M'agradaM'agrada
Diran que no hi ha pressupost per tanta gent i es quedaran tan amples.
Quants diners s’han llençat aquesta temporada i quants s’han deixat de guanyar amb una venda d’abonamnents i entrades tan minsa?
El dia que sapiguem els números reals de l’Auditori ens posarem les mans al cap.
M'agradaM'agrada