cartell del Festival, obra de Yago Hortal
Aquest migdia s’ha presentat al saló dels miralls del Gran Teatre del Liceu la 27ª edició del Festival Castell de Peralada, que en la vessant clàssica, que és la que m’interessa més, es centra com era d’esperar en les commemoracions del bicentenari Wagner-Verdi, i en centenari Britten, que tots oblidem i que també és de vital importància.
El Festival s’inaugurà el 13 de juliol a les 10 de la nit en el sempre bonic però poc adequat auditori del Parc del Castell, amb la Messa da Requiem de Giuseppe Verdi amb l’Orquestra i Cor del Gran Teatre del Liceu, sota la direcció de Josep Pons, i amb un quartet solista vistós però discutible: Eva Maria Westbroek, Luciana D’Intino, Fabio Sartori i Michele Pertusi.
Westbroek, l’estimada, no pot ser mai la millor opció per aquesta obra, però com que la tindrem en una altra sessió molt més adequada, deu fer una estada empordanesa de relax estiuenc. Tampoc em sembla que Pertusi sigui l’opció més audible, a la localitat que en teoria podria pagar-me jo, ben segur que no.
El divendres 19 de juliol i a l’església del Carme, farà un recital la soprano Angela Meade, acompanyada al piano per Danielle Orlando, oferint entre d’altres, obres de Verdi i Bellini.
El 2 d’agost s’inicien el 6 dies d’or del Festival, ja que aquest any han concentrat quasi tota l’oferta en dies consecutius, per tal de cridar l’atenció al públic internacional. Em sembla una bona idea.
Visitarà el Festival l’Orquestra del Mariinski amb Valery Gergiev, que sembla més una orquestra local que invitada, ja que sortosament no paren de visitar-nos, per oferir un concert Wagner, amb el primer acte de Die Walküre a càrrec d’artistes del teatre rus, i a la segona part fragments de Tristan und Isolde, incloent la narració i la mort de la protagonista, a càrrec d’Eva Maria Westbroek, ara si, en un rol que incorpora d’immediat a la seva agenda.
El dissabte 3 i el diumenge 4, a l’Esglèsia del Carme, que no sé si és el lloc adequat, s’ofereix per primera vegada a Espanya Das Liebesverbot de Richard Wagner. La versió musical reduïda deguda a Frank Böhme, és la mateixa que es fa a l’entorn del Festival de Bayreuth. L’Orquestra serà l’Ensemble Orquestra de Cadaqués i també hi participarà el Cor de Cambra del Palau de la Música. Entre els solistes hi trobem a Enric Martínez-Castignani, David Alegret i Àlex Sanmartí. Desconec quin espai quedarà pel públic, que sembla ser que es situarà al voltant de l’escenari, seguint criteris shakesperians, que és la font de la primerenca òpera wagneriana. La proposta em sembla molt interessant, però el lloc escollit em crea seriosos dubtes, també el preu únic 60€ no em sembla correcta, ja que per força hi haurà espectadors que quedaran lluny de l’espai escènic i tenint en compte que l’església no té cap inclinació que faciliti la visió, no és normal que el preu sigui unitari. Si no ho és en els recitals,tampoc ho hauria de ser en aquest espectacle, però fins que no veiem la distribució, ara per ara inimaginable, de l’espai, no puc acabar de sentenciar.
El dilluns 5 i a la mateixa església del Carme, un altre dels plats fort, el tenor Piotr Beczala oferirà un recital acompanyat per un pianista no determinat, tampoc sabem el programa exacta, tot i que sembla ser que barrejarà cançons i àries d’òpera. No hi ha dubte que el concert és de màxim interès.
I per acabar la setmana fantàstica, l’endemà, dia 6 d’agost, a l’auditori del Parc, i en versió escenificada procedent de l’Òpera de Oviedo, s’oferirà Norma de Bellini, amb Sondra Radvanovsky, Ekaterina Gubanova (belcantista discutible), l’inadequat Pollione de Josep Bros, i l’Oroveso del sempre sòlid Carlo Colombara. L’orquestra serà l‘OBC (malaguanyada per tocar Bellini) i el director musical serà Carlo Montanaro, mentre que l’escena va a càrrec de Susana Gómez.
El Festival encara ens reserva un parell de plats importants. L’estrena mundial d’una obra del compositor Alberto García Demestres, encàrrec del propi festival. Serà el dissabte 14 d’agost i l’òpera porta per títol WOW!, s’escenificarà en el claustre del Carme i tindrà com a protagonistes a Joan Martín Royo, Antoni Comas, i Elisenda Pujals. La part orquestral anirà a càrrec d’un quartet de piano (Josep Burfon), clarinet i clarinet baix (José María Martínez) i percussió (Feliu Ribera). La direcció escènica correrà a càrrec de Xavier Albertí, director del TNC.
Finalment, el dijous 15 d’agost David Alegret, acompanyat al piano per Iain Burnside, homenatjarà a Benjamin Britten, en motiu del centenari del seu naixement.
El Festival oferira també un atractiu programa de Dansa amb Les Ballets de Monte-Carlo i una versió del llac del cignes i una gal·la amb estrelles del Mariinski, del Bolshoi i l’afegitó luxós d’Ángel Corella. Això serà el dia de la cloenda oficial del Festival, el 16 d’agost.
Encara queden coses interessants com una nit amb el premiat Alfonso de Vilallonga (19 de juliol), i l’estrena d’un homenatge a Espriu, amb La pell eixorca (o la terra del brau), que es farà al Teatre jardí de Figueres.
En l’apartat popular, visiten el Festival, l’habitual Miguel Bosé, Jamie Cullum, Alejandro Sanz (les entrades més cares de tota l’oferta!!!), Gloria Gaynor (encara!), Paco de Lucía, La Locomotora Negra-Joan Chamorro i Andrea Motis,
El Festival resrva també espais per exposicions i activitats paral·leles que podreu trobar al web del Festival: www.festivalcastellperalada.com
Mentre no solucionin el tema Auditori, l’assignatura pendent, el Festival, que sembla que ha agafat altre cop l’embranzida operística, té una oferta de notable atractiu que no es correspon amb un Auditori incòmode amb acústica deficient. És una llàstima doncs tot el que es fa a l’auditori gran, acaba perdent part de la qualitat que s’ofereix per no reunir les condicions més adequades.
IN FERNEM LAND 
A mi em sembla molt interessant! Sobretot el concert Wagner amb Westbroek (que suposo que a part de cantar 2 trocets del Tristan, també cantarà la Sieglinde), el recital de Piotr Beczala (a qui no he vist mai, i em fa molta ilusió!) i la Norma amb Radvanovsky (llàstima de Bros!!!!) que pot estar molt bé! Tot i que pel que he vist l’escena és com de teatre d’aficionats! Horrorosa! Però podrem tancar els ulls i escoltar a la Sondra, que amb ella ja n’hi ha prou! 😉
No se que faré, però em faria gràcia a anar a veure això, però com tot no pot ser… s’haurà de fer a “pito pito colorito…” jajaja
M'agradaM'agrada
La Westbroek tan sols cantarà a la segona part. A la primera seran membres del Mariinski (T’imagines l’Anita? 😆 😆 😆 😆 ). Ai senyor!
M'agradaM'agrada
Ja ho haguessin dit! jajajajaja
Doncs coi! que faci com a mínim 8 bisos, que això de cantar sols la narració i el liebestod és una mica soso! jajaja
M'agradaM'agrada
Gràcies Joaquim! Sembla que sí que serà atractiu el programa dels de Motecarlo però, es que es posen d’acord amb el Liceu per portar la mateixa companyia? i la Gala de rusos també la tenim ja molt vista, la veritat… sort que Peralada sempre programa a Àngel Corella, ara que ja sembla definitiu que marxarà… :-(((
M'agradaM'agrada
El programa del Monte-Carlo amb Lac, una re lectura del llac dels cignes en clau de thriller, sembla ser que està molt bé, sobretot per a tots els que us agrada molt la dansa 😉
M'agradaM'agrada
En efecte, el preu únic de 60€ no és correcte. El correcte és el preu únic de 65€ 😕
Una programació amb coses molt interessants. És una llàstima ser pobre com les rates…
Gràcies per la info. Ets a totes! 🙂
M'agradaM'agrada
Em van invitar a assistir-hi i no vaig desaprofitar l’ocassió.
He pogut saludar a molts amics, coneguts i saludats, i això sempre és bonic.
A mi també m’agafa en un moment que qualificar-lo de difícil sembla un acudit fàcil.
M'agradaM'agrada
Un Pollione con Josep Bros es uno de los chistes más divertidos que he oído desde que escuché el del próximo Tristan de Klaus Florian Vogt. Los tenores ligeros están invadiendo el campo que corresponde a los tenores dramáticos. La carcajada me viene sin proponérmelo…
M'agradaM'agrada
Diguem que amb un baritenor aniríem filològicament bé, però Bros no ho és. Tampoc Radvanovsky i Gubanova s’apropen a les veus de l’estrena, segons enes ho imaginem, però en qualsevol cas si acceptem la tradició, el Pollione hauria de ser efectivament un tenor spinto o amb una veu ferma, tipo Gregory Kunde
El més trist és que al costat de Radvanovsky i Gubanova quedarà descompensat.
Un error proposar-lo i un error acceptar-ho.
M'agradaM'agrada
No crec que m’ho pugui permetre.
M’apunto Beczala, el concert amb la Westbroek i la Norma tot i el Bros. A qui se li acut amb aquella veu fer el Pollione?
Però ja veig que no podrà ser, he sumat el tres imports multiplicats x 2 i em surt un pico.
M'agradaM'agrada
Els programadors intenten trobar motius per mobilitzar-nos i en tots els cicles i festivals s’ofereixen programes de molt interès, però el públic sempre som els mateixos i la veritat és que qui més qui menys pateix aquesta crisi i és fa difícil poder satisfer aquestes atraient oferta.
Paciència.
M'agradaM'agrada
Està bé… m’agradaria veure La prohibició d’estimar, però a 60 euros en un lloc indefinit… no, la veritat. I el Beczala estarà bé. I de la resta, potser aniria al WOW aquest del GD, que alguna cosa interessant ha fet i ves a saber…
M'agradaM'agrada
Aquest matí he estat una estona parlant amb ell, ens coneixem d’encontres a concerts del Vivaldi. Està fent molta cosa i ha estrenat amb molt èxit de crítica i públic a Itàlia, i aquí no, una cosa injusta i incomprensible.
El Stabat Mater que va cantar el Vivaldi aquest mes a l’Illa Diagonal va ser sensacional. La temporada vinent es repeteix al Palau, amb una altre obra religiosa de Albert Guinovart, sense cap mena de dubte un programa que no ens haurem de perdre.
Quan el Liceu encarregarà una òpera a García Demestres o Guinovart?
M'agradaM'agrada
Ja ho pots ben dir. Com serà la cosa (i fins a quin punt se me´n va l´olla 😕 ) que l´endemà d´aquest concert que dius el mateix Palau porta Lorin Maazel, i en el tràngol d´haver de triar (que tot no pot ser) entre un i l´altre, m´he decidit abans per Cor Vivaldi / Guinovart / Demestres que per Maazel / Filharmònica de Munic / 4a de Schumann. Déu em perdoni.
M'agradaM'agrada
No pots tenir més venia de la que t’han donat ;), poques vegades succeirà que un compositor et respongui 🙂
M'agradaM'agrada
Hace ya unos años que no acudo al Festival de Peralada ( desde el Concierto de JD Flórez) ; precios más que caros ( más que en Berlín y hasta que en Viena y Zurich) para una pésima acústica en el auditorio jardín sobre todo si sopla viento o se instalan los pájaros de rigor sobre los árboles.
En cuanto al Pollione previsto de J.Bros, siempre tan criticado sobre todo en su propia casa y eso que no se le escucha en el Liceu desde el 2.011, pues le daré el beneficio de la duda hasta que no se lo escuche. Desde luego “no lo ejecutaré” dicho coloquialmente, a priori
( de todos modos, no me atrae demasiado esa Norma en líneas generales y menos, en el citado marco de Peralada)
M'agradaM'agrada
Aquest any fan moltes coses interessants a l’església del Carme (Beczala, Meade i Das Liebeversbot)
M'agradaM'agrada
A Beczala lo tengo para Sant Joan en Viena como Romeo, justo como aperitivo de una gran Isolde con la Stemme al dia siguiente
M'agradaM'agrada
Alex Travelling 🙂
M'agradaM'agrada
Pues ya ves yo no le doy ese beneficio. Un ligero no puede cantar Pollione. A este paso las sopranos ligeras pronto cantarán Isolda. No, Alex, no, por ese camino vamos mal. Ya lo ha inaugurado Klaus Florian Vogt, le sigue Bros y a ver quién se atreverá con la próxima errada. Esto es el principio del fin. La ópera como género se está despidiendo de seguir así.
M'agradaM'agrada
Te dejas al Domingo del 2013 jejeje 😉
M'agradaM'agrada
Efectivamente, mi cantante masculino más venerado de todos los tiempos está entrando en una espiral seudo baritonal que le va a mermar admiradores aunque algunos -con una venda en los oídos- pasen por alto esta impropia obstinación de prolongar una carrera cantando lo que no le corresponde cantar. Afortunadamente mis recuerdos personales y sus grabaciones DE TENOR superan estas veleidades impropias de un cantante de su altísima calidad.
M'agradaM'agrada
Una cuestión es lo que dices y te doy la razòn de determinados tenores. Lirico ligeros que canten roles de spinto como mínimo ( bros, vogt, filianoti, y otros ) y otra cuestiòn distinta es la cierta fobia contra Bros que un grupo bastante concreto de Liceistas la teneís contra él- cuando fuera de barcelona, recibe bastantes buenas críticas pese a reconocer que su registro agudo està tocado.
¿ Porqué no decìs lo mismo o mâs de Villazòn que por ej està con la voz casi arruinada desde hace ya tiempo?
M'agradaM'agrada
Amigo Alex, yo no siento ninguna fobia por Josep Bros. Cuando me gusta me gusta y cuando no (Lucia -última en el Liceu-, I puritani Liceu-, Il pirata grabación-) no. Soy de los que siempre está a favor de los cantantes de la casa, extensivo a toda la península, pero aunque su línea de canto es de alta calidad hay roles que ya no le van -en mi opinión- y otros que no le corresponde afrontarlos. Efectivamente sus agudos ya no son lo que eran, motivo por el cual debe recurrir a óperas que no le exijan tanto, pero si su centro y su registro grave -tan débiles- tampoco son para determinados papeles no debe interpretarlos o se expone a malas reacciones por parte del público, aunque determinada crítica pueda apoyarlo.
Actualmente yo diría que una gran cantidad de cantantes cantan lo que no debieran cantar. Un ejemplo: siento una profunda admiración por Juan Diego Flórez -otro tenor ligero- pero últimamente está incumpliendo lo que admitió que no podía hacer. Ya se ha estrenado con el Arnold de “Guillaume Tell” en su país y ahora pretende cantarlo en Pésaro este verano. Esto para mí es un timo. Sólo dispone del agudo para ese rol, nada más, ni centro ni graves ni grosor vocal ni volumen. En su momento aseguró en una entrevista por radio que hay roles de Rossini que nunca podría cantar, pues bien Arnold es uno de ellos.
Sobre Villazón yo no lo nombro jamás porque para mí ya no cuenta para nada en el mundo de la ópera -su momento pasó, desgraciadamente-, o sea que no me incluyas en ese grupo de comentaristas que no le juzga negativamente; como también deseo que no me incluyas tampoco en el grupo de anti Josep Bros porque no pertenezco al mismo. Yo sólo estoy en contra de lo que encuentro mal cantado o impropiamente cantado, nada más.
M'agradaM'agrada
No he volgut intervenir fins ara, però Alex, l’amistat que t’uneix a Bros i la bonhomia que el tenor després, no t’hauria de deixar de tocar de peus a terra i la mateixa exigència que tens cap a altres cantants l’hauries de tenir amb ell.
Bros, el gran estilista, no pot ser mai un Pollione, com no pot ser mai un Chénier, per molt que Norma sigui una òpera belcantista i ell un tenor eminentment belcantista, encara que algunes imprudències l’hagin fet perdre el registre de líric lleuger que tants èxits li havia donat a ell i satisfaccions a nosaltres.
Suposo que hi haurà altres públics que no els agradarà el gir que ha agafat la seva carrera, no és qüestió de ser liceista o qualsevol altre, és qüestió de adequar-se o no al repertori i a les possibilitats vocals. Jo crec sincerament que si no fos amic teu, ho veuries més clar.
Pel que fa a Villazón, ho has anat a dir en un lloc on precisament el que dius, no passa.
M'agradaM'agrada
Ximo, perdona, ja sé que l’informació de Peralada diu que el Buforn es el pianista de la meva obra, però no és així… el pianista serà l’Andreu Gallén, i el violoncellista el Manuel Martínez del Fresno.
Xavier C. Déu et perdonarà de totes totes. 🙂
Abraçades Demestres
M'agradaM'agrada
Gràcies Albert, ara ho canvio.
M'agradaM'agrada