IN FERNEM LAND

MALTRACTANT A VERDI: DON CARLO A TORINO


Ildar Abdrazakov (Filippo II) a Don Carlo al Teatro Regio de Tori, producció Hugo de Ana. Fotografia: Ramella&Giannese T.Regio

Ildar Abdrazakov (Filippo II) a Don Carlo al Teatro Regio de Tori, producció Hugo de Ana. Fotografia: Ramella&Giannese T.Regio

Mentre ho anava escoltant no m’ho podia creure, sobretot perquè quan vaig llegir el repartiment vaig pensar, per fi tenim un Don Carlo amb possibilitats que farà justícia al bicentenari verdià, però res més lluny de la veritat.

Sabut és que per garantir un bon Don Carlo calen 6 bones veus i al Regio di Torino han fet 2/6 sent generós, que és una proporció molt millorable, per no dir que han fracassat en l’intent de portar a bon port un dels cims verdians.

A part de la direcció vigorosa, enèrgica, intensa i ràpida, quasi veloç, del director de la casa Gianandrea Noseda, potser còmplice del fracàs vocal, tret del Filippo II de Ildar Abdrazakov, la resta m’ha semblat un atemptat brutal al cant verdià.

Com és possible que a Itàlia no tinguin cura dels repartiments i hagin deixat caure l’exigència fins a aquests nivells?, és quelcom preocupant, ja que mentre s’escolta el que s’escolta, es percep una complaença del públic que talment sembla que ja els estigui bé aquest seguit de despropòsits, aquesta manca d’estil, d’elegància, de tècnica , d’escola, d’auto exigència, ja que el cantant no deu ser aliè a la sensació de vergonya que suposa cantar malament un rol tantes vegades escoltat i amb referents tan notables.

Ramon Vargas Don Carlo Torí

Comencem pel protagonista, Ramon Vargas, un cantant que va iniciar la seva carrera excel·lint a unes cotes de bellesa i elegància vocal i canora, com feia molts anys que no s’escoltaven, un possible hereu d’Alfredo Kraus, deien,  i d’acord que ha fet una llarga, llarguíssima i notable carrera, però això no li dona crèdit per ara malbaratar-ho tot en els darrers anys, cantant com canta, sempre en el forte, sense matisos, obrint vocals i consonants de manera grollera, amb un fraseig ordinari que l’allunya de l’elegància del cant verdià per apropar-lo a un verisme mal entès. Lamentable.

Ludovic Tézier, Rodrigo al Don Carlo del Teatro Regio de Torí, producció de Hugo de Anna. Foto Teatro Regio

Ludovic Tézier, Rodrigo al Don Carlo del Teatro Regio de Torí, producció de Hugo de Anna. Foto Teatro Regio

Tot i ser el triomfador vocal d’una Forza decebedora a la inauguració de la temporada del Liceu, Ludovic Tézier no està sent el baríton verdià que podíem preveure quan tantes expectatives vam posar en ell, potser per allò de ser un cantant preocupat en cantar sempre elegant, sempre amb veu baritonal, amb una tendència a emetre el so utilitzant massa el nas, tot li queda massa distanciat, fred, mancat de la grandesa necessària. És un digne Rodrigo, però el baríton francès no assoleix el triomf que hom esperaria d’una part tan agraïda. Per a ell el 2, sent generós.

El baix Marco Spotti es fa càrrec del Il grande Inquisitore i no aguanta gaire estona sense fer aigües, sense greus cavernosos i amb un agut que perd el color i l’estabilitat.

Filippo II – Ildar Abdrazakov al Teatro Regio de Tori, producció de Hugo de Ana. Fotografia:Ramella&Gianesse Teatro Regio

Filippo II – Ildar Abdrazakov al Teatro Regio de Tori, producció de Hugo de Ana. Fotografia:Ramella&Gianesse Teatro Regio

El 1, l’únic cantant que crec que va mantenir dignitat en la seva interpretació musical i dramàtica, va ser el baix Ildar Abdrazakov. No serà el millor Filippo II que haurem escoltat, però hi ha interpretació, elegància, línia, intenció, possiblement no amb la grandesa que té el personatge, però si amb autoritat i una correcta i poc melodramàtica interpretació de la solitud.

Barbara Frittoli, Elisabetta al Don Carlo del Teatro Regio de Torí, producció de Hugo de Ana

Barbara Frittoli, Elisabetta al Don Carlo del Teatro Regio de Torí, producció de Hugo de Ana

A Barbara Frittoli l’Elisabetta di Valois li va gran s’escolti per on s’escolti. L’estat vocal el dia 11 d’abril era preocupant en la zona aguda, oberta, oscil·lant i mancada de fiato, lluny del que esperaríem d’una soprano verdiana. El greu inexistent, exagerat i per tant mal emès, vulgar…

Barcellona Eboli Torí

El cas de Daniela Barcellona encara és pitjor, lluny de la seva excel·lència com a mezzosoprano acontraltada rossiniana, la veu s’ha descontrolat, l’agut sempre tibat, inclús en els seus millor dies, ara és un crit desafinat i obert, i les coloratures i lleugeresa necessària per la cançó del vel, no existeixen. No hi ha capacitat ni de cantar piano, ni de controlar l’emissió, el legato, ni molt menys el fiato, tampoc conserva ni la línia, ni la grandesa aristocràtica d’un rol quasi sempre maltractat per la verdulaire visió d’una mal entesa explosió emotiva en l’escena del jardi i sobretot en la segona ària.  Pobre Barcellona amb les grans estones belcantistes que m’havia fet passar a Pesaro!!!.

Trist panorama oi?

Havia decidit que aquest seria l’apunt d’avui, abans d’escoltar-lo, pensant que el gir verdià després de la quasi omnipresència wagneriana, aniria bé per desengreixar  però el desencís ha estat total.

Un maltracta generalitzat, sense escrúpols, compartit i ofert de manera indigne. Així ho he patit.

El paradigma de que alguna cosa no va bé en el món de l’òpera és aquesta representació, la interpretació que aquests cantants han fet i la resposta del públic.

Si tot el que heu escoltat no us sembla prou patètic, a mi el que m’ha fet més mal, i mira que Barcellona m’ha exasperat, ha estat el primer duo (en la versió italiana en quatre actes) entre Elisabetta i Don Carlo. Indignes!

Avui m’estalvio els enllaços, penso que no cal, oi?

Sort que aquest vespre al Teatre Joventut de L’Hospitalet els amics d’Òpera Còmica de Barcelona, ens oferiran un divertimento d’aquells que ells recuperen, netegen, endrecen i presenten amb la gràcia, solvència i professionalitat que els caracteritza. Renoi, quina nit de nuvis!, que sempre serà millor que, renoi, quin Don Carlo més galdós!.

26 comments

  1. Alex

    Tengo el audio de este D. CARLO y Joaquim, coincido contigo plenamente, quizà por mi parte añadirîa que ni Ildar A. ( muy buen Bajo, pero con cierta falta de presencia o rotundidad vocal para el Filippo ), destaca demasiado.
    Vargas en plena decadencia vocal ( con agudo atragantado y pérdida de brillo en la emision ) y Frittoli ( sin graves y con oscilaciòn exagerda en la emisiòn ), ya cantaron el D. CARLO de hace poco en el Met y ya entonces, decepcionaron

    M'agrada

    • Alex

      Me olvidaba de añadir que para mi gusto, el mejor Filippo de la actualidad de largo y aùn no siendo un especialista solo en Verdi, es René Pape

      M'agrada

      • A parte de no mencionar a Barcellona, mejor no decir nada, yo creo que algunos cantantes actuales, sin ser grandes verdianos, podrían dejar el pabellón en mejor lugar, pero parece que el Regio se confabularon los astros en forma de catástrofe sideral.

        M'agrada

    • Svetlana

      Dear Alex! I have understood, that you have a complete record ‘ Don Carlo ‘ with this cast,
      Please be so kind as to post it for download. I would be desirable to listen to it completely.

      M'agrada

  2. gloria aparicio

    Doncs, em nego a escoltar-ho, m’ho estalviaré….fa molts dies que per motius “x” no us segueixo i ara em trobo amb ” catàstrofes siderals” que no conviden gens al éxtasis music- celestial al que em teniu ben (o mal…? ) acostumada, ja veus Joaquim, t’hauríes de sentir culpable per haver-nos educat dins la excel.lencia, ara es fa dificil soportar la mediocritat ” terribile i dolorosa” com diu algú de vosaltres…..
    Però, encara que he fet “campana” uns dies, segueixo fidel amb molta feina endarrerida ( he vist varies perles…) mentres el nostre gran “chef pastisser ” ens elabora algún saborós bombonet “comestible” ejem,ejem,
    Esperem la confabulació dels astres , aquesta vegada que sigui per bé, oi ?.

    M'agrada

    • Intento sempre està al dia i aquesta representació és ben actual i a priori tenia un equip molt interessant, que malauradament s’ho ha endut tot a rodar.
      Com que no teniu cap obligació d’escoltar-ho tot i hi ha molt material per remenar, fas bé de no voler passa una mala estona, prou que els telenotícies ja ho fan cada dia 👿
      Un petó

      M'agrada

  3. dandini

    Avui t’haig de donar la raó en moltes de les teves opinions malgrat que discrepo en unes poques.
    Ramon Vargas té una veu progressivament més mate i amb menys squillo cada any que passa pero ell sempre ha estat un estilista gairebe perfecta (jo diria que camaleònic)en tots els repertoris que ha cantat:Puccini,Bel canto,francès,Mozart,rus i Verdi (moltes vegades amb l’utraverdià Riccardo Muti).Em segueix interessant el seu cant.
    Ludovic Tezier va estar molt be al Liceu en La Forza i també ho està aquí.De veritat que la seva impostació i emissió et sembla més nasal que per exemple la de Sardinero,Alvarez,Manuguerra,Bruscantini o fins i tot Bruson?A mí sencerament no.
    Ildar Abdrazakov crec que feia el seu primer Filippo i està esplèndid malgrat que al final del duo amb l’Inquisidor el seu registre greu queda ben escas.
    Molt be segons el meu parer l’orquestra i la direcció de Gianandrea Noseda.
    Un desastre les dues dones,que fan autèntica pena.
    Ja fa temps que Barbara Frittoli presenta un amenaçant oscil·lació en la seva veu.Aquest defecte que en l’opera germànica és menys intolerat, en l’opera italiana és d’aquells fenòmens que ens fa dir “sálvese quien pueda” i apretem a corre.Espero que la direcció del Liceu és repensi la Suor Angelica amb aquesta Sra. doncs hi han unes quantes sopranos que la canten molt be:Jaho,Nizza,Opolais,Racette,Iveri,etc.
    Depriment l’actuació de Daniela Barcellona amb uns aguts cridats i desafinats al límit de lo soportable.Es una llastima perque és una cantant musical i sensible ,que jo crec que encara feria un molt bon paper cantant per exemple Dido i Enees.

    M'agrada

    • Dius de Vargas, “ha estat un estilista” i fas bé, parles en passat, ja que escoltant el duo del segon acte amb Frittoli l’anima em va caure als peus, sembla una copia del pitjor Villazón. Com es pot cantar tan malament, tan obert, tan fora d’estil, tan grollerament?- Escolta les vocals obertes, sobretots en el greus, escolta l’exagerada i molesta emissió en les A i E. Em va fer molta pena. Té una fulla de ruta immillorable, però que Muti l’agafés per Rigoletto i aquell podés fer també Traviata o Fenton, no l’acrediten per a res com a verdià, amic Dandini.
      Per altre part certament algun dels barítons que esmentes, tots ells excel·lents verdians fan gala d’una emotivitat i escalfor que el francès no té, Tézier sempre es queda a la barrera. Si el compares amb el Rodrigo de Sardinero o Álvarez, no hi ha color, per no parlar de Bruson o el llegendari Cappuccilli.
      Si no és la mateixa Frittoli qui ho cancel·la, no crec que el Liceu l’inviti a fer-ho, això deu costar uns diners i el Liceu no està per gaires orgues, passarà com en Cedolins, lamentablement.

      M'agrada

  4. Yo nunca he tenido suerte al escuchar en vivo a Ramón Vargas. No me gustó en el recital que nos ofreció hace unos años en el Liceu y luego posteriormente cuando le he vuelto a ver apenas le he sentido. En DVD tengo cosas suyas que me gustan mucho, pero claro los micros ayudan. No niego que ha sido un buen tenor, de escaso volumen pero de muy buen gusto y buena línea de canto, pero ninguna de estas cualidades están patentes en estos fragmentos de “Don Carlo”.

    Barbara Frittoli debe estar pasando un mal momento o es que lo mejor ya ha quedado atrás. Algo semejante debe sucederle a Daniella Barcellona que en “La canzone del velo” está francamente mal. Más parece una soprano apurada y con problemas que una mezzo, Las coloraturas parecen de la Foster-Jenkins. En “O don fatale” tiene problemas de afinación, de respiración, carece de graves consistentes y grita. Enfín bastante desastre. Y encima la bravean, con lo que se iría a casa tan contenta y satisfecha. Los cantantes están perdiendo el “oremus”, pero el público también. Esto se acaba.

    Dejo para mañana los cantantes que tanto Joaquim como los comentaristas han valorado más.

    De lo que llevo escuchado sólo me gusta la dirección de Noseda.

    M'agrada

    • Home, jo et podria fer ara mateix un Don Carlo que sobre el paper funcionaria, per tant no tindríem la sensació de que això s’està acabant, encara que si permeten aquest nivell, talment hi estem abocats.
      Per exemple:
      Netrebko, “no tinc Eboli disponible a l’alçada”, Kaufmann, Keenlyside, Pape, Anger, dirigit per Pappano, Noseda, Muti,…
      També podríem posar a risc de no escoltar-la, a Harteros.
      Ara que m’he posat a fer de director artístic, he vist que tindria MOLTS problemes per fer un bon Don Carlo, potser si que això s’acaba 😥

      M'agrada

  5. jan

    A veure… no creieu que la Frittoli (que m’encanta!) no deuria tenir un mal dia??? Perque això és molt preucupant!!!! A l’Adriana del Liceu va estar fantàstica! I canta molt Mozart! No hauria d’estar així!!!!! 😦
    M’esperearé a dir si està tan malament de veu actualment fins que ni li escolti alguna altra cosa, perque això pot ser una mala nit. Però que la veu li oscila i que no té greus ho té des de fa molt temps!

    Ara fa un any…

    Lo mateix dic de l’Alagna… 😦

    M'agrada

  6. dandini

    Joaquim que jo recordi Ramon Vargas també ha cantat amb Muti el Requiem i l’Attila.Tot plegat ja són uns quants rols i sembla ser que d’estil verdià el Deu Riccardo en sap bastant.
    Crec que és possible un bon repartiment de Don Carlo a l’actualitat.Aquest de Torino quan es va disenyar feia fila pero en aquest moment al menys les dones(per mí) són molt deficients.Dues opcions a part de l’excel·lent proposada per en Joaquim serian: Radvanovski/Harteros,Smirnova/Krasteva,Kim/Giordano,Kwiecien/
    Petean,Anastasov/Petrenko (pocs nordamericans avui).
    Us deixo amb l’ O don fatale de Nadia Krasteva.Segurament la seva sang no és de color blau(és cosina-germana de Cossotto,Obraztsova,Zajic,D’Intino,Zaremba) pero per mí la prioritat en el rol d’Eboli és la gelosia,l’odi ,la venjança i passar els fortes orquestrals en els rampells passionals.Al mig de l’aria ha de saber frenar la visceralitat cantant (no parlant) “O mia regina” de greu tessitura.

    M'agrada

    • Però has escoltat el duo que us he deixat?, ni com a Turiddu em serveix. Això no és estil verdià ni res de res. Un tenor verdià ha de fer molts més rols per ser-ho, no cal Manrico o Radames, però Vargas no pot ser mai titllat de tenor verdià tenint en compte el vesrdis que ha fet. El problema en qualsevol cas és ara mateix, no el que va fer fa 10 anys.
      Pel que fa a les Eboli, cap de les esmentades està al nivell del cast proposat per ami, el teu potser si, ja que hem baixat un parell de graons amb Kim/Giordano de companys.
      En fi poca italianitat

      M'agrada

  7. jan

    Jo proposo a part del que ha it el Joaquim…

    Radvanovsky / Harteros, Calleja / Beczala, Salminen / Colombara, Garanca / Zajick, Cavalletti / Salsi, Youn / Kowalijow.

    Uns quants no han fet el rol encara, però podrien ser unes bones opcions. 🙂

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: