IN FERNEM LAND

DON CARLO A LA ROH (Kaufmann, Kwiecien, Harteros, Halfvarson, Furlanetto, Uria-Monzón;Pappano)


Kaufmann i Kwiecien a Don Carlo a la ROH 2013

Kaufmann i Kwiecien a Don Carlo a la ROH 2013

El passat mes de maig van tenir lloc a la ROH Covent Garden de Londres una sèrie de representacions de Don Carlo de Verdi, alguns infernemlandaires hi van assistir i sobretot  algunes van tornar entusiasmades per diversos motius.

La representació del primer dia (4 de maig) i la del dia 8 , va comptar amb l’Elisabetta inicialment prevista de Anja Harteros, que com ja és habitual, va cancel·lar altres funcions, que van motivar una nova descoberta, la de la soprano armènia Lianna Haroutounian, que un dia d’aquest també portaré a IFL.

Del repartiment inicialment previst, unes setmanes abans ja era conegut que Eboli no seria la mezzosoprano anglesa Christine Rice, que va ser substituïda per la discutida Béatrice Uria-Monzon, però la resta són els que van motivar que molts amics, coneguts i saludats es traslladessin fins a Londres per assistir a aquestes representacions, que a més a més, coincidien amb La Donna del Lago que també ha estat motiu d’apunts a IFL (cinema i posterior vídeo).

Del Don Carlo, que havia escoltat gràcies a l’angelet benefactor, si bé la qualitat no era tan bona, us puc dir que el primer a merèixer un reclinatori és Antonio Pappano, que porta l’orquestra amb un tremp verdià extraordinari, creant molts moments dramàtics d’excepció, gràcies a una orquestra de so magnífic, de tendència vellutada i tonalitats fosques, no exempta d’alguna petita pífia dels metalls. Aquest so enfosquit em sembla molt pertinent en aquesta òpera, com volent subratllar la foscor de la pròpia història, però el més notable del director anglès és que sense deixar la seva personal direcció de banda,  deixa cantar i respirar als cantants, que poden exhibir sense perill de ser arrossegats per dinàmiques i volums arbitraris, totes les seves capacitats. La seva direcció aclapara i embolcalla.

L’equip de cantants m’ha semblat molt conjuntat i a gran nivell, i si bé Jonas Kaufmann comença excessivament llençat, cosa que li reporta algun entrebanc a “Io la vidi” inicial, quan s’integra en el conjunt està magnífic, esclatant diria jo, amb un fraseig d’intenció colpidora, i les habituals tonalitats barítonals que tan bé escauen al personatge. Jo sempre dic que per l’òpera italiana m’estimo més veus més clares i lluminoses, però Kaufmann té, ara per ara, uns quants rols en propietat, i Don Carlo n’és un.

Harteros és una soprano magnífica, que sap passar de meravella de la tendresa inicial del duo de Fontainebleau, a l’atordiment que provoca en ella la decisió reial, i al posterior recolliment d’uns sentiments reprimits. La veu és magnífica, plena i suficient en tots els registres, el seu cant és dolç quan convé i transcendent de dramatisme. Les enutjoses cancel·lacions de la soprano alemanya perjudiquen sense cap mena de dubte una carrera que hauria de ser estel·lar.

Béatrice Uria-Monzon és una Eboli ferotge, que sap cantar amb sensualitat les seves frases més seductores, i esclata de manera airada en els grans moments, llàstima que la veu de la mezzo francesa estigui plena d’arestes feridores.

Magnífic el Posa de Mariusz Kwiecien, tant per la veu bonica i homogènia, com per la intenció heroica i generosa del seu cant, la joventut i el timbre clar s’adeqüen i complementen a la perfecció amb Kaufmann. Un baríton de veritat, una espècie a protegir.

El Filippo de Ferruccio Furlanetto ja és un clàssic i malgrat el desgast evident de la veu, el baix italià sap jugar a la perfecció amb les seves carències i vesteix un Rei dolorós, sol i fatigat, imponent en la seva reialesa. Imposa com cal.

Eric Halfvarson, un altre clàssic, aquest com a Gran Inquisidor, fa por. Imponent i cavernós, malgrat no trobar-se ja en el millor moment de la carrera, i deixant entreveure les oscil·lacions que ja fa temps que la seva veu mostra.

Excessivament acabat el Carlo V del veteraníssim Robert Lloyd. Encara que una veu sana i jove sembla contraproduent per un rol com aquest, crec que el baix anglès no està per cantar enmig d’un repartiment d’aquesta categoria.

La veu del cel no arriba ni al purgatori, però després d’escoltar una representació com aquesta, no vull filar prim.

És una representació veritablement notable, no perfecta, però d’un nivell molt alt que al costat de l’Otello de Les Arts, situaria en el millor Verdi que porten de bicentenari.

Us deixaré tres duets:

El primer: “Io vengo a domandar grazia a la mia Regina” amb Kaufmann i Harteros.

El segon: “Restate!”, entre FurlanettoKwiecien.

I finalment el tercer: “È dessa!”, altre cop amb Kaufmann i Harteros. Veritablement intensos i trasbalsadors.

Crec que no calien gaires àudios per convèncer de l’interès d’aquest Don Carlo, però ambdós moments em semblen esplèndids.

DON CARLO
Giuseppe Verdi

Don Carlos       Jonas Kaufmann
Elizabeth of Valois        Anja Harteros
Rodrigo, Marquis of Posa         Mariusz Kwiecien
Princess Eboli   Béatrice Uria-Monzon
Philip II            Ferruccio Furlanetto
Grand Inquisitor            Eric Halfvarson
Tebaldo            Dušica Bijelic
Count of Lerma            Pablo Bemsch
Monk   Robert Lloyd
Flemish Deputy Michel de Souza
Flemish Deputy Ashley Riches
Flemish Deputy Daniel Grice
Flemish Deputy ZhengZhong Zhou
Flemish Deputy Jihoon Kim
Flemish Deputy John Cunningham
Voice from Heaven       Susana Gaspar
Chorus Royal Opera Chorus
Orchestra of the Royal Opera House
Conductor Antonio Pappano
ROH Covent Garden de Londres, 4/8 i 11 de maig de 2013
ENLLAÇOS mp3

Demà tornarem a Verdi i també de la prodigiosa mà de Pappano

Finalment agraeixo a María Josefa aquest àudio que de ben segur farà tan feliç a tants.

38 comments

  1. simone

    Quin regalás de dimecres! Moltes gràcies, Joaquim. Va ser una representacio de reclinatori, malgrat que no vaig poder quedarme a l’ultim acte (aaaaahrgh – que ploro). L’unica que no em va convecre va ser Uria-Monzon. 🙂 una abraçada.

    M'agrada

  2. Concep

    Ja va sent hora d’homenatjar a Verdi com cal i trobo que aquest Don Carlo li fa justícia.
    He escoltat primer i segon acte. Kaufmann no comença gaire bé, però després ho supera i de quina manera. Harteros m’agrada molt i Kwiecien potser m’agrada més que Keenlyside en el mateix rol. Furlanetto aguanta bé el tipus i Uria Monzón no és la millor Eboli però al menys ho canta amb dignitat, no com Barcellona en aquell que ens vas deixar no fa gaire.
    Aquesta tarda seguiré amb l’audició
    Molt agraïda, com sempre.

    M'agrada

    • Amb lleugeres variacions, agradi o no, deu ser un dels millors Don Carlos possible. Difícil trobar un tenor que aporti més consistència i musicalitat a Don Carlo. A l’espera del que faci Netrebko amb l’Elisabetta, Harteros és potser la més idònia i certament entre Kwiecien i Keenlyside trobarem els millors Rodrigo possibles. De ben segur Pappe donaria més seguretat i salut vocal al Filippo i per a Eboli em costa trobar una cantant a l’alçada, a l’espera que Garanca es decideixi.

      M'agrada

  3. Anna M. Codina

    Harteros-Kaufmann son dos fenòmens. M’han agradat molt. Dius que en Kaufmann té el rol del Don Carlos en propietat. Jo també ho penso. També té en propietat el rol de Werther i potser el de Lohengrin i tot. Aquest rol li va molt bé a la seva veu que llueix molt en aquests audios que ens has regalat. En Pappano, un fenòmen de la direcció orquestral, acompanyant amb efectivitat als cantants. Es una llàstima que l’Harteros cancel·li tan sovint.

    M'agrada

  4. alex

    Algo había escuchado!
    Hoy en día y para la Elizabetta, entre Stoyanova y Harteros ( ambas muy notables en el rol ), no sé cual preferiría
    Particularmente, el único punto negro de este D.CARLO, es la Eboli de Uría-Monzón, vocal y en linea de canto bastante dedicientes.

    M'agrada

  5. SANTI

    Restablint ponts amb l’apunt d’ahir m’atreviria a dir que Kaufmann no millora a Carreras i Harteros tampoc supera a Freni i no cal dir a Caballé.
    M’està agradant però si aquest és el millor Don Carlo possible, anem a menys.

    M'agrada

  6. Jan

    Jo ja sabeu que adoro al Jonas Kaufmann… però jo que esperava mooolt aquest àudio m’he decepcionat moltíssim! Tinc la grabació pirata i a allà m’agrada molt, però a aquí… no massa.
    Em sembla que m’apunto al grup que sols vol veure al Kaufmann en el repertori Alemany i part del francès. Li havia sentit altres Don carlo millors a ell mateix…

    M'agrada

      • Jan

        Ja saps que sempre exagero! 😀 Però és que la veu em sona molt poc lliure, engolada pot ser? Per a mi ell és Lohengrin, Parsifal, Tannhauser? Però… estic convencut que si ara hi haguéssin més Don carlo ell seria un bon don carlo però sens debte mai el millor.

        M'agrada

      • És l’etern problema, l’enfosquiment, l’engolament, però hi ha altres aspectes que a la balança… Qui hi ha que pugui defensar el rol amb aquesta musicalitat?, avui amb Alagna de baixada i Villazón en un estat complicat o Vargas també molt irregular, i a l’espera que Calleja, Grigolo i les altres promeses el cantin, no penso amb ningú que pugui engrescar.me en aquesta òpera com ell.

        M'agrada

    • Gràcies José Luis.
      Amb variacions notables:
      Antonio Pappano, Musikalische Leitung
      Peter Stein, Regie
      Ferdinand Wögerbauer, Bühne
      Annamaria Heinreich, Kostüme
      Joachim Barth, Licht
      Lia Tsolaki, Choreografie
      Jörn Hinnerk Andresen, Choreinstudierung

      BESETZUNG

      Matti Salminen, Filippo II.
      Jonas Kaufmann, Don Carlo
      Anja Harteros, Elisabetta di Valois
      Thomas Hampson, Rodrigo, Marchese di Posa
      Ekaterina Semenchuk, La Principessa Eboli
      Eric Halfvarson, Il Grande Inquisitore
      Robert Lloyd, Un frate
      Maria Celeng, Tebaldo
      Sen Guo, Una voce dal cielo
      Benjamin Bernheim, Il Conte di Lerma/Un Araldo reale
      Mitglieder des Young Singers Project, Sei deputati fiamminghi
      Konzertvereinigung Wiener Staatsopernchor

      M'agrada

  7. Elio

    Gràcies Joaquim! Com a membre de la delegació de IFL que va anar a la ROH he de dir que va ser una de les millors funcions que he vist mai, i això que no hi havia l’Harteros. Espero amb ànsia que parlis de la Haroutounian, va ser una gran sorpresa. Vaig sortir molt satisfet de’n Kaufmann, era la primera vegada que el veia i em va entusiasmar. Però per mi el millor amb diferència va ser el Posa de Kwiecien i, per damunt de tot, la direcció de Pappano. Aquest home és un dels millors músics que he vist mai, gràcies a ell vaig redescubrir el Don Carlo, que a partir d’ara serà una de les meves òperes de capçalera (ja sabeu que Verdi no és ni de bon tros el meu compositor predilecte). L’endemà vaig veure’l dirigint Lutosławski i Txaikovsky i també va estar esplèndid. Sens dubte és el director més versàtil i complert de l’actualitat.

    M'agrada

    • Tinc la gravació d’un Don Carlo sencer amb Haroutounian, una veu notabilíssima però potser no tan acurada com Harteros. Estic segur que agafarà més presència quan asseguri alguns dubtes vocals.
      Jo crec que Pappano t’acabarà fent verdià. Ja m’ho diràs després d’escoltar el Ballo de Roma.

      M'agrada

      • Elio

        Estic d’acord, però va ser una substituta més que digna. L’únic problema greu que li vaig trobar és que li costa molt apianar i duo final va quedar molt descompensat. En qualsevol cas promet molt.

        Potser si que Pappano em farà tornar més verdià, el problema és que al mateix temps em fa tornar encara més puccinià i wagnerià!!! I no em vull imaginar que passaria si mai li agafa per dirigir Janáček!!

        M'agrada

  8. SANTI

    A falta de l’últim acte, que no és qualsevol cosa, m’ha agradat bastant.
    S’ha de superar el rebuig inicial a la veu i les particularitats d’emissió del tenor alemany, però és un cantant molt notable i a l’òpera no tot és una veu bonica.
    Harteros és molt bona, una cantant notable i una veu molt plena.
    Kwiecien sensacional.
    Furlanetto encara aguanta i Halfvarson és l’inquisidor.
    Lloyd lamentable
    Pappano, el rei.

    M'agrada

  9. Isolda

    Un magnífic Don Carlo. Jo destacaria per damunt de tot la direcció musical d’Antonio Pappano, fent d’aquesta meravellosa obra de Verdi una òpera de referència. Fa una interpretació magistral, amb moments lírics d’altres dramàtics, però sempre amb autoritat i personalitat d’un gran mestre. Ha sabut acompanyar als cantans sense perdre la força musical que li exigeix la partitura. És una òpera preciosa, i dirigida com ho ha fet Pappano fent-me emocionar, avui m’he dit mentre l’escoltava “Mª Teresa encara estas viva”.
    Referent als cantants, uns m’han agradat, d’altres no tant, a destacar Anja Harteros i Jonas Kaufmann. És sorprenent la veu del tenor, cada vegada més camí de tenor líric spinto, la seva facilitat per cantar a mitja veu i apianar. Dit això i malgrat que ho lamentaria, crec té els dies contats interpretant Don Carlo, si més no és la meva modesta opiniò.

    M'agrada

  10. Montserrat Tur

    Com que ja s’han fet tans comentaris i gairebé hi estic d’acort amb tots, només vull fer un petit apunt , penso que Verdi amb la introducció orquestral qué fà a l’aria de Felip II và escriure uns moments de mùsica més maravellosos de tota la seba composició, sobre tot cuant el director és plenament conscient del que es vol comunicar, fins ara tenia la versió de Karajan com a referència , peró avui he tret el reclinatori per el mestre Pappano.
    Furlanetto amb uns cuants anys menys també cantaba aquesta aria amb la versió del mestre Karajan, per mi un gran FelipII.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: