IN FERNEM LAND

BAYREUTH 2013:EL VÍDEO DE DER FLIEGENDE HOLLÄNDER


Christian Thielemann al mític fossat del Festspielhaus de Bayreuth dirigint l'obertura de Der Fliegende Holländer el 25 de juliol de 2013

Christian Thielemann en el mític fossat del Festspielhaus de Bayreuth dirigint l’obertura de Der Fliegende Holländer el 25 de juliol de 2013

Avui, abans del segon apunt dedicat a les dues darreres jornades del Ring a Bayreuth, us deixo el vídeo de la inauguració, amb el Der Fliegende Holländer que ja va ser motiu del corresponent apunt, amb l’àudio.

Si escoltat resultava d’una mediocritat exasperant, vist resulta irritant, ja que hom podria pensar que la producció ajuda a que la mediocritat vocal quedi dissimulada per una proposta intel·ligent, brillant, també polèmica, per què no?, però que aporti alguna cosa d’interès, com va ser el cas de la producció de Claus Guth que vaig tenir la sort de in situ a la meva primera visita al Fiestpelhaus. Però aquesta de Jan Philipp Gloger és extremadament buida, fosca, avorrida, pedant i pretensiosa, sense que ni tan sols la direcció d’actors o l’impacte visual del muntatge tingui un punt on poder-nos agafar en el visionat d’aquesta proposta que mai m’hauria passat pel cap que fos la inauguració del bicentenari.

Personalment ja vaig exposar no fa gaire que no em sembla just que el públic hagi de pagar les sessions del psicoanalista del regisseur de torn, en format producció operística, on alliberen les seves neurosis.

No en tinc ni idea del que costen els muntatges a Bayreuth, aquest no sembla especial onerós, tot i que mai se sap de que estan fetes i com, les caixes aparentment de cartró, ni tampoc els ventiladors que es fabriquen a l’empresa Daland & Co, però molts diners no crec que hagi costat,  això sí, tant la senyora Merkel, amb una cara de prunes agres que espanta, com els patrocinadors i mecenes del festival, tan germànics ells i elles, no deuen estar gaire satisfets amb la inversió feta en les òperes exhibides enguany, a part d’aquesta pífia, cal comptar el Ring que ha estat a punt d’ensorrar el Festpielhaus, acostumat a esbroncades descomunals, més el Tannhäuser/abocador i el Lohengrin ratolinaire. Després diran del malbaratament dels països del sud….

Pel que fa als cantants no em vull repetir al poc que ja vaig dir en l’apunt amb la gravació d’àudio. L’excel·lència de la proposta surt del fossat on podreu veure a Thielemann dirigint l’obertura amb una vestimenta còmode per fer front a la sauna i com sempre, i que duri molts anys, per un Cor de somni.

Us deixo un Youtube amb el que correspondria al que en moltes versions és el tercer acte, d’aquesta manera us podeu fer una idea del que us espera, i a nivell musical em sembla el més notable de tota la representació, amb un Thielemann inspirat per acabar amb dignitat allò que les veus s’entossudeixen en situar en la mediocritat. Ell se’n surt.

Com haureu pogut comprovar, si és que heu aguantat estoicament fins al final, l’èxit és molt notable, com si haguéssim acabat de veure i escoltar l’Holandès, collita del 55. Nosaltres vam poder escoltar una versió similar, sense Thielemann i també va ser un exitàs enorme. En el nostre cas és diferent ja que ens visitava l’Orquestra i el Cor del Festival i ens van deixar meravellats, i els cantants que en una producció del Liceu haguessin passat sense pena ni glòria, tambñe van triomfar, d’acord, ho accepto, però allà, no ho entenc. Puc entendre una sincera efervescència per l’Orquestra i el Cor i els directors de ambdues formacions, però pels cantants, creieu-me que sense voler fer-me el insatisfet permanent, em costa creure que mereixin aquesta resposta del públic.

A manca de parlar del Tannhäuser escoltat ahir i del Lohengrin que es retransmet avui amb un Andris Nelsons feliçment recuperat de l’ensurt de salut que va tenir no fa gaire, ja haurem enllestit el Festival del bicentenari, que ras i curt ha esdevingut un nyap imponent i imperdonable.

El tàndem Eva Wagner-PasquierKatharina Wagner està esdevenint un fracàs

Ricarda Merbeth (Senta) i Samuel Youn ( Der Holländer ) al tercer acte de Der Fliegende Holländer al Festispielhaus de Bayreuth el 25 de juliol de 2013. Producció de Jan Philipp Gloger

Ricarda Merbeth (Senta) i Samuel Youn (
Der Holländer ) al tercer acte de Der Fliegende Holländer al Festispielhaus de Bayreuth el 25 de juliol de 2013. Producció de Jan Philipp Gloger

Richard Wagner
DER FLEGENDE HOLLÄNDER
Opera en un acte

Director musical: Christian Thielemann
Direcció escènica: Jan Philipp Gloger
Escenografia: Christof Hetzer
Disseny de vestuari: Karin Jud
Disseny de llums: Urs Schönebaum
Vídeo: Martin Eidenberger
Dramatúrgia: Sophie Becker
Director del Cor: Eberhard Friedrich

Daland Franz-Josef Selig
Senta Ricarda Merbeth
Erik Tomislav Muzek
Mary Christa Mayer
Der Steuermann Benjamin Bruns
Der Holländer Samuel Youn

Cor i Orquestra del Festival de Bayreuth
Bayreuth Festival – 25 July 2013

ENLLAÇOS vídeo:

Aquesta nit m’esperen la Westbroek i el tsar amb el seu exercit habitual, homenatjant a Wagner, puntualment sereu informats, però abans us hauré deixat el darrer apunt de la Tetralogia a Bayreuth. De moment ja tenim l’escàndol desitjat, escàndol escènic que amaga altres vergonyes, per a mi més greus que les que pugui fer qualsevol il·luminat de l’escena transgressora.

19 comments

  1. Franco

    Visto in diretta (in leggera differita, anzi) su Das Erste. Che noia. L’unica cosa che mi dispiace di Thielemann è una sua certa qual bocca buona nella scelta dei cantanti (non ho mai capito, ad esempio, la sua predilezione per la signora Watson). Non mi occorre aspettare la replica dell’orribile Lohengrin per tirare le somme del festival 2013: Frau Katharina, Frau Eva, sposatevi e riproducetevi, ma lasciate la direzione di Bayreuth a qualcun altro! Per favore!

    M'agrada

  2. “Una serie de pésimas decisiones por parte de los organizadores, pleitos entre directivos y, por qué no, incluso la mala suerte, terminaron por convertir el orgullo de Wagner, la catedral de su arte, en algo parecido a un desastre” (Fin de la cita)

    M'agrada

  3. Niklaus Vogel

    Res a afegir, Joaquim, solament apuntar-te la feliç coincidència que la meva primera visita a Bayreuth també va ser amb l’holandes de’n Guth, escènicament superior a l’actual, molt ben resolt, com tot el que fa aquest senyor.
    Bon dia

    M'agrada

    • I suposo que amb aquell Parsifal de infausta memòria. El xicot es va morir, no és que li volgués cap mal, però sense saber que passaria, més d’un al sortir potser li va fer una malastrugança. Allò és el pitjor que he vist mai a Bayreuth, més encara que els mestres pintors de la nena.

      M'agrada

      • Niklaus Vogel

        Doncs sí, aquell Parsifal vaig presenciar, del xicot que va tenir tant mala fi, juntament amb un Tannhäuser molt encisador de’n Arlaud. Per cert, en la meva opinió lo pitjor que he vist mai a Bayreuth són els mestres pintors, molt pitjor que Parsifal,…També depèn molt del dia que un tingui…;-)

        M'agrada

      • Per a mi, molt pitjor el Parsifal del conill mort durant la magnificència de la música de la transformació ens mostrava el procés de putrefacció. Imperdonable for ever and ever

        M'agrada

  4. Carlos R.

    Efectivamente es un Holandés que se olvida con facilidad, no por ello debemos dejar de agradecer como siempre los enlaces que nos brindas, esos planos de Thielemann dirigiendo en el foso son una curosidad apreciable.

    M'agrada

  5. simone

    Gràcies Joaquim pels enllaços. Com diu Carlos R. suposo que l’unic interes es la direccio de Thielemann. encara no se si m’ho baixare. Ahir, anant un curt trayecte en cotxe, vaig escoltar nomes un fragment del Tannhäuser, per casualitat la meva aria preferida ‘Inbrunst im Herzen’ i no vaig poder acabar d’escoltarla, uff… 😦 no se com va estar la resta, tinc molta curiositat per el que ens racontaras quan toqui. 😉 una abraçada.

    M'agrada

    • Hola Josep, benvingut a IFL. Com a òpera és assequible, però la versió no és gaire bona i els subtítols són en alemany. Ho sento. Millor buscar altres alternatives a part d’aquesta.
      Torna quan vulguis i ens ho expliques.
      Gràcies per comentar

      M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: