PROMS 2013: VIVA VERDI! amb l’Accademia Santa Cecilia de Roma-Antonio Pappano – vídeo


Antonio Pappano als PROMS, foto gentilesa de la BBC (Facebook)

Antonio Pappano als PROMS, foto gentilesa de la BBC (Facebook)

Fa un mes va tenir lloc als PROMS londinencs un concert dedicat íntegrament a Giuseppe Verdi, els protagonistes van ser la orquestra i el cor de la Accademia Nazionale Santa Cecilia de Roma dirigits pel seu titular, el mestre anglès Antonio Pappano i va comptar amb la participació de la soprano Maria Agresta, a la que ja vam tenir ocasió de veure no fa gaires dies en el Rèquiem del Festival de Verbier.

Ja és ben curiós que el festival londinenc hagi dedicat tantes sessions íntegrament a Wagner i només aquesta al compositor italià.

El programa dels PROMS va comptar amb diversos punts de interès, a banda de tenir l’oportunitat d’escoltar la que possiblement sigui la millor orquestra italiana i el seu excel·lent  cor, el primer que cal dir és que cap de les obres programades van ser operístiques. A la primera part la secció de corda de l’orquestra va interpretar el quartet de corda que Verdi va escriure l’any 1873. La versió orquestral es deu a Carl Hermann i de ben segur que quan l’escolteu trobareu notes o qui sap si alguna melodia, que us recordi el Simon Boccanegra, Don Carlo o Aida.

Després escoltareu a Maria Agresta en dos peces, la primera l’Ave Maria composada al 1880, que tot i recordar-lo, res té a veure amb l’Ave Maria que Desdemona canta al quart acte d’Otello, tot i que clarament podem dir que és un esbós. Curiosament el Ave Maria està escrit en italià i no en l’habitual llatí que sempre s’ha emprat en les composicions religioses.  I per acabar la primera part va cantar el Libera me que havia de finalitzar la missa de rèquiem que Verdi va proposar a diferents musics per homenatjar a Rossini. Aquell rèquiem no es va acabar de materialitzar mai, però el Libera me original, va ser degudament retocat i jo diria que millorat, per acabar finalitzant el Rèquiem que tots coneixem i que Verdi va composar íntegrament dedicat a Manzoni. Avui escoltem aquesta versió primigènia, la de 1862.

Ja us adonareu immediatament de que hi ha notables diferències, sobretot en la recuperació del Dies Irae i també en la part dedicada a la soprano solista. És una curiositat que s’agraeix, ja que en la mesura del possible surt del que escoltem habitualment.

La segona part està integrada per a les quatre peces sacres per a Cor i Orquestra, una obra més interpretada però no habitual, i per tant acaba arrodonint un concert absolutament atractiu pel que fa a les obres i absolutament recomanable pel que fa al resultat artístic.

El cor té una intervenció absolutament protagonista i cal dir que l’exigència és màxima. Les sopranos passen per algun moment de tensió notable, però el conjunt m’ha semblat molt expressiu i musical, dirigit amb extrema cura per part de Pappano, que cada vegada em posa més nerviós amb la seva gestualitat facial.

Us deixo amb un youtube que inclou l’Ave Maria i el Libera me, ambdós cantants per Maria Agresta. Vídeo gentilesa de MartialVidz

I part

Giuseppe Verdi

  • Quartet de corda (versió per a orquestra de corda , orquestrada per C.Hermann)
  • Ave Maria (1880)
  • Requiem – Libera me (versió original)

II part

Giuseppe Verdi

  • Quatre peces sacres
Maria Agresta soprano, 
Coro dell’Accademia Nazionale di Santa Cecilia, Roma
Orchestra dell’Accademia Nazionale di Santa Cecilia, Roma
Director: Sir Antonio Pappano
Royal Albert Hall, Londres
PROMS 12, 20 de juliol de 2013
ENLLAÇOS Vídeo
ENNLLAÇ àudio (mp3)
Demà potser parlarem de Thielemann i de Wagner, qui deu ser Wagner?

Un comentari

  1. Xavier C.'s avatar Xavier C.

    Fa un mes va tenir lloc als PROMS…? Fa un mes ?!?!?!? … I ho portes ara?? Però… quin tipus de blog tens tu? Un de prehistòria?!?!? Fa un mes, diu el pájaro… I és queda tan ample… Que, claro, després voldrà arribar als tres milions de visites… Au, home, va…

    M'agrada

    Respon
  2. colbran's avatar colbran

    Es un verdadero martirio visionar el repertorio de muecas de Antonio Pappano. Los cámaras debieran evitar captar su rostro tan frecuentemente. Sería mucho mejor que las tomas se le hicieran de espaldas y de frente sólo ocasionalmente. Lo cual no opsta para que el resultado de su dirección musical sea buena o muy buena, como en este caso.

    Maria Agresta me ha gustado más en estas intervenciones que en el “Stabat Mater” verdiano de hace unos días. En mi opinión su voz carece de robustez aunque canta bien, pero aún estoy esperando que me entusiasme.

    Es muy de agradecer que este concierto esté compuesto de piezas poco conocidas de Giuseppe Verdi, lo cual es un aliciente más para escucharlas -y en este caso para verlas- interpretadas por una gran orquesta y un estupendo coro.

    M'agrada

    Respon
  3. OLYMPIA's avatar OLYMPIA

    A mi Maria Agresta m’agrada molt. La trobo molt espiritual quan la peça ho demana i molt valenta quan fa un ària mes apassionada com Arrigo ti parla un cuor. Tinc en compte les paraules de Colbran però penso que és una soprano cridada a triomfar més enllà dels molt dignes teatres italians.

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim's avatar Joaquim

      Jo també sóc un entusiasta Agrestià, trobo que és una soprano molt italiana, amb una veu càlida molt interessant i és càlida i expressiva. Quelcom que no és gaire habitual, ni tan sols en les veus molt més importants que la seva. M’agrada perquè ella fa important el cant, i això sempre és una senya de qualitat addicional.

      M'agrada

      Respon

Deixa un comentari