Prinsengracht2013. Foto gentilesa de Britsoc
El 24 d’agost es va celebrar en mig del canal Prinsengracht a Àmsterdam, la 32 edició de Festival que porta el seu nom i que va reunir a la descomunal Orquestra Reial Concertgebouw per primera vegada en aquest concert de caire popular, aprofitant que celebra el seu 125 aniversari, sent dirigida en aquesta ocasió pel ubicu Antonio Pappano, en un programa operístic que inclou la participació del tenor maltès Joseph Calleja i que va oferir un programa ben habitual en les seves darreres aparicions concertístiques.
Així doncs, avui en mig de la “estiuenca” nit holandesa (jerseiets, rebequetes, capellines i impermeables a banda) us invito a veure aquest concert de festa major com si ens trobéssim asseguts en una barca en mig del canal, fent el sopar i gaudint de les àries i obertures de sempre, amb la delicada (pianos a dojo) interpretació de Calleja, en un dia especialment vibrat i tou.
Com que l’arxiu és de bona qualitat i no és de dimensions descomunals, el podeu baixar i veure sense necessitat d’ajuntar res, ni fer cap altre operació laboriosa i sempre enutjosa.
El programa:
Giuseppe Verdi: Obertura de ‘La força del destí
Jules Massenet: Werther: Pourquoi me réveiller? Joseph Calleja
Giacomo Puccini: Tosca: I lucevan le stelle Joseph Calleja
Giacomo Puccini: Manon Lescaut: Intermezzo Acte III
Giuseppe Verdi: Rigoletto: La donna e mobile Joseph Calleja
Giacomo Puccini: Turandot: Nessun dorma Joseph Calleja
Agustín Lara: Granada Joseph Calleja
Piotr Illitx Txaikovski: Obertura Solemne 1812
bis: Cançó popular holandesa Joseph Calleja
Com podeu apreciar no pot ser més de festa major (i espereu a veure’l i escoltar-lo), però cal alternar totxanes sense ninotets com la de ahir, amb ninotets fent un concert de 5 moments estel·lars de allò que podríem anomenar el Top Ten del que agrada d’òpera a la gent que no li agrada l’òpera.
Per acabar-la de fer grossa el concert acaba oficialment amb l’obertura 1812 de Txaikovski, però com que a Àmsterdam tot és més aviat estret, no hi caben els canons, i ho resolen amb escopetes quasi de fira, el resultat final no és ben bé el mateix.
Per acabar, ara sí, Joseph Calleja fa les delícies dels assistents, que li fan de cor, amb una cançó molt encomanadissa que suposo popular holandesa, mentre fan voleiar banderoles, encenen encenedors solidaris i s’acompanyen amb el balandreig de la melodia i el canal.
La festa està garantida i els holandesos s’ho passen de faula.
Malaguanyada orquestra, malaguanyat director i malaguanyada òpera, però avui tocaven ninotets i cal esbarjo.
ENLLAÇ vídeo
http://rapidshare.com/files/1876732597/Prinsengracht_2013.m4v
Demà iniciaré un cap de setmana preciós…i intens.
IN FERNEM LAND 
¡Muy buen video, con una alegría contagiante! Con cosas así no consigo tener un juicio crítico respecto de la interpretación, de todos modos Calleja siempre me deja relativamente conforme en sus presentaciones.
La última canción es En los canales de Amsterdam (Aan de Amsterdamse grachten), canción de 1949 de Pieter Goemans.
¡Saludos y gracias por el video, Joaquim!
M'agradaM'agrada
Bueno, yo creo que hay otras manera de hacer una fiesta sin utilizar siempre los “ganchitos y el refresco de Cola”.
Gracias por la información sobre la canción Aan de Amsterdamse grachten.
Gracias a ti por la visita y el comentraio.
M'agradaM'agrada
Digues que sí. La CCRTV no té TV3 a la Carta? Doncs per què nosaltres no podem tenir IFL a la Carta? Pavlov i Skinner estarien molt contents de mi. Només cal tocar la tecla apropiada i… alehop!: ninotets, festa i xerinola. L´únic que m´empipa és que encara no he descobert on para la tecla del Sadko. Però ja la trobaré, ja… 🙂
Grààààcies…
M'agradaM'agrada
Per prémer la tecla Sadko, no desesperis, cal molta paciència, però caurà.
M'agradaM'agrada
Potser també ens convé una mica d’esbarjo i ja l’estic baixant.
Gràcies
M'agradaM'agrada
Esbarjo garantit, però millorable, ja t’ho dic ara i segur que ja ho has pogut apreciar
M'agradaM'agrada
…” el Top Ten del que agrada d’òpera a la gent que no li agrada l’òpera…”… Certament! Certament!
I aquest Pappano no fa vacances? No és una pregunta malintencionada, perquè sóc un dels seus admiradors, sobretot quan conrea Puccini, però deu meu, aquest home aviat competirà amb d’altres il.lustres col.legues amb el llaminer poder de l’ubicuitat…
M'agradaM'agrada
Pappano deu tenir que pagar una hipoteca substanciosa, de no ser així, no ho entenc. No descansa mai, sembla un que jo conec…
M'agradaM'agrada
M’he apuntat a la festa i ja he vist un tros, Calleja no és el cantant més idoni per aquestes revetlles, No té gaire carisma, el seu cant no és gens arrauxat i aquí sembla que la veu sigui insignificant. El vibrato és notori i jo juraria que desafina.
En Pappano s’ha convertit en el principal director invitat del bloc, te n’has adonat?
M'agradaM'agrada
tens raó, segurament amb un altre tenor funcionaria millor, però tot i així caldria que fossin una mica més ocurrents i busquessin unes àries menys “maltractades”
M'agradaM'agrada
Un concert molt simpàtic, una autèntica festa. Els espectadors no sé si s’adonen del nivell musical-que pot ser discutible-crec que hi ha una voluntat de passar-s’ho bé, un esclat de sentiments i emocions on queda ben reflectit en aquestes imatges. M’ha agradat!!. Gràcies Joaquim.
M'agradaM'agrada
Per això dic tantes vegades malaguanyat al final, amb la filharmònica de villafuente de la secana s’ho haguessin passat igual de bé.
M'agradaM'agrada
Despues de escuchar la LUCIA muniquesa ( excelente la Damrau ), Calleja ha dejado de interesarme por un problema muy concreto y que particularmente me molesta bastante: una cosa es una voz avibratada que no moleste, pero otra cosa distinta es el caprineo constante y exagerado de este tenor.
Es una pena porque Calleja tiene mucho gusto y hasta elegancia cantando, pero esta emisión tan caprina me disgusta
M'agradaM'agrada
Aquí está especialmente insoportable.
M'agradaM'agrada