IN FERNEM LAND

SALZBURG 2013: DIE ENTFÜHRUNG AUS DEM SERAIL (vídeo)


«Die Entführung aus dem Serail» a l'hangar 7 de l'aeroport de Salzburg. Foto: Barbara Gindl

«Die Entführung aus dem Serail» a l’hangar 7 de l’aeroport de Salzburg. Foto: Barbara Gindl

El Festival de Salzburg anuncia així la nova producció de l’òpera de Mozart, Die Entführung aus dem Serail:

Bassa Selim és un tsar de la moda, Blondchen un artista de maquillatge i Konstanze es debat entre una relació burgesa i les passions seductores. El Festival de Salzburg i ServusTV presenten una producció molt especial de l’òpera. Tot l’Hangar-7 es convertirà en un imperi de la moda, un set de filmació i el lloc d’actuació per a una versió espectacular de l’òpera de Mozart Die Entführung aus dem Serail.

Els visitants d’Hangar-7 són protagonistes de la transmissió en viu i també testimonis del seu procés de producció. L’òpera es gravarà en diversos llocs dins de l’hangar i muntat com un trencaclosques per l’audiència televisiva. Només en pantalla seran les parts de la producció en directe formar un tot. El Entführung aus dem Serail de Mozart s’interpreta aquí com la seducció de Konstanze per les promeses del món de la jet set – una aventura per a qualsevol persona interessada en una forma d’experimentar l’òpera de manera nova i diferent a TV.

Jo no ho he vist en la seva integritat, quan es publiqui aquest apunt jo estaré passant un cap de setmana a l’Alt Empordà per gaudir de tres dies de Schubertíada. La proposta és agosarada i a part de la substitució de la prèviament anunciada Diana Damrau per Desirée Rancatore, i la diferència és sensible, l’equip vocal i musical sembla prou solvent.

Segur que en parlarem uns quants dies.

Us deixo amb Desirée Rancatore cantant l’espectacular “Marten Aller arten” i així de passada, veieu de que va la proposta.

Si voleu visionar més fragments, premeu AQUÍ.

Em sembla un experiment interessant, però un experiment, l’òpera no pot ser això, amb el públic dret movent-se constantment al voltant de l’escena, en certa manera és quelcom similar al que succeïa en època de Mozart, quan el públic sortia i entrava de la sala durant la representació, parlant quan els venia amb gana i tan sols fent especial atenció durant les àries més lluïdes, res a veure amb el respecte que exigim insistentment.

Després hi ha el fet important dels micròfons i l’amplificació del so. Traslladant l’acció a un hangar de l’aeroport no podia ser d’una altra manera, però per què un hangar?. La parida no és podia representar a un teatre?. Tampoc sembla gaire trencador això de filmar amb càmeres el que està succeint en escena i mostrar-ho al públic, ja comença a ser un recurs vell, però com que cal ser modern, apa! tots cap a l’aeroport, demà a l’estació de França i demà passat al Mercat de la Boqueria, és clar que amb els teatres tancats per un ERO potser cal trobar alternatives, que alhora poden suposar un reclam publicitari per les ciutats (Trias et dono idees, eh?)

Boutades. Veure a part del públic vestit amb les gales pròpies del Festival Salzburgués enmig d’un hangar i amb la copeta de champagne a la mà em fa pensar en la ridícula estupidesa que representa tot això de fer el modernet.

Espero que la part musical funcioni, al cap i a la fi des de casa aquest aspecte sempre ens arriba mitjançant els micròfons.

Wolfgang Amadeus Mozart
DIE ENTFÜHRUNG AUS DEM SERAIL

Desirée Rancatore, Konstanze
Javier Camarena, Belmonte
Rebecca Nelsen, Blondchen
Thomas Ebenstein, Pedrillo
Kurt Rydl, Osmin
Tobias Moretti, Bassa Selim

Salzburger Bachchor 
Director: Alois Glaßner
Camerata Salzburg

Director musical: Hans Graf
Director d’escena: Adrian Marthaler
Director TV Felix Breisach
Disseny de vestuari: Lena Hoschek
Dramatúrgia: Ronny Dietrich

ENLLAÇOS VÍDEO

Demà tornarem als PROMS, ens espera Benjamin Britten

11 comments

  1. Bé. En Colbran sempre diu que ben aviat les òperes deixaran de representar-se, oi? Doncs jo llegiria això com una de-construcció* de l´escena, com al cubisme. Alexander Pereira, director del festival, ja ha deixat dit que “El futur del gènere són òperes en què no tan sols es filma el que passa a l´escenari sinó que són produïdes especialment per televisió”.

    Passeu-vos-ho molt bé a la Schubertíada!

    [ *Anava a dir “descomposició”, però he preferit evitar malentesos… 🙂 ]

    M'agrada

  2. Josep Olivé

    Bé, com és òpera aquesta de les que intento arreplegar tot el que d’ella es diu (i desdiu), fa (i desfà), ben segur que d’entrada la proposta m’interessa i fins i tot, repeteixo, per ser l’òpera que és, m’encantaria ser-hi entre el públic passiu-decoratiu. I de sortida… hmmm… doncs ja veuré aquesta tarda els youtubes que ens adjuntes, un d’ells amb prou extensió com per a arribar a tenir idea del calat de l’experiment.

    De la teva anada a Vilabertran en surts beneficiat tu primerament, i nosaltres de retruc, donat que les lectures a IFL de lo que musicalment allí passarà aquest cap de setmana ben segur aniràn bastant més enllà de lo que habitualment llegim.

    M'agrada

  3. Leonor

    Simplemente, doy una información; según los cantantes, no estaban amplificados porque “no lo necesitaban para el canto, sí para lo hablado para que el público siguiera la obra a través de los auriculares. Muy difícil porque a veces no oían la orquesta y debían prepararse a cantar”. Yo ya vi el primer acto y lo quité.Luego me dio por escucharlo (nada más)…Lo que tiene la música de Mozart, es maravillosa siempre. Verlo, no lo vi, así que no hablo más…Pero que me expliquen cómo se hace escuchar correctamente en esos espacios ¡Saludos, infernems!

    M'agrada

    • Pero la amplificación es esencial para el receptor final, los telespectadores. La orquesta por un lado, los cantantes por otro y el público a miles de quilómetros de distancia, algo parecido a la ópera, eso si.

      M'agrada

      • Leonor

        De acuerdo contigo…Aún sigo imaginando lo de los micros que no reproducen más que lo hablado y sin orquesta a la vista, al exterior…Y que afirmen los cantantes “sin amplificación”. No me cuadra…

        M'agrada

  4. Pio

    E’ vero che l’opera è teatro e musica, o musica per voci che raccontano e rappresentano una storia e quindi anche l’aspetto “teatrale” deve avere la sua parte ma oramai è diventato preminente e le voci passano in secondo piano; se sei bella o bello poi non imorta se non canti tanto bene….(ogni riferimento alla Netrebko o a Kau-kau è puramente casuale)
    PS: la Rancatore Konstanze? A Salisburgo poi?? ma neanche a Roccacannuccia!!

    M'agrada

    • Mi piace Roccacannuccia, non la conoscevo ma a partire d’adesso l’utilizzerò.
      Veramente Rancatore ha diventato un altro soprano che canta tutto e tutti sappiamo che questo no è possibile ne anche con voci più importanti e con più spessore che quello della Rancatore, un soprano leggero diventata assoluta. Poveretta

      M'agrada

  5. Pio

    Ciò detto magari per l’opera sarà la prima volta ma in teatro si è già visto e da più di 30 anni: Gli ultimi giorni dell’umanità di Kraus con la regia di Ronconi e l’istruttoria di Weis con la regia di Le Moli, solo per fare degli esempi

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: