IN FERNEM LAND

LICEU: LA LLEGENDA DE LA CIUTAT INVISIBLE DE KITEJ


Programa Kitej

Amb 35 minuts de retard per la protesta de part dels treballadors del Liceu, motivada per les rebaixes de sou i segons deien per l’incompliment del conveni, i després de fer un minut de silenci en memòria de Lluís Andreu, traspassat fa pocs dies i a qui el teatre ha dedicat les cinc representacions de l’esperada  “La llegenda de la ciutat invisible de Kitej” , es va iniciar la representació en una tarda que sense exagerar ja podem titllar de memorable.

El Liceu no presentava l’aspecte que l’esdeveniment mereixia,  una bona entrada i prou, insuficient, absolutament insuficient ja que la categoria de l’òpera i la producció que es presentava amb coproducció amb la De Nederlandse Opera d’Amsterdam i el Teatro alla Scala és extraordinària i com que tot sembla indicar que trigarem a tornar a veure un muntatge d’aquest nivell, els que van cometre la gran errada de deixar passar l’oportunitat d’assistir a l’estrena d’aquesta nova producció ara els hi queden quatre úniques oportunitats més. Si el Liceu fos un teatre “normal” reposaria aquesta producció en les properes temporades, per això també deu servir co-produir, però tal i com estan les coses aprofiteu les ocasions que queden, si no voleu gaudir-ho a la Scala o comprant el vídeo, ambdues opcions vàlides però absurdes si ens ho fan, i tan bé, a casa nostra.

Una òpera com Kitej necessita garantir per sobre de tot la direcció musical, amb un director que s`piga extraure de l’orquestra tota la riquesa de colors i matisos, un so bell i sumptuós, brillantor, subtileses, exotisme i misticisme, contundència i heroïcitat. El repte és complicat i difícil per a qualsevol teatre, però encara més en l’actual Liceu, ja que l’orquestra està en un procés diria que de creació o renaixement, però sense poder assumir les vacants que té i sense poder fer oficialment els canvis imprescindibles que necessita.

El darrer concert Strauss no convidava a l’optimisme i ja vaig intentar explicar les causes d’aquell desencís, amb una preparació poc adient al final d’una sèrie esgotadora de representacions de Tosca sota la batuta d’un destraler. El canvi, sortosament, va ser total en la representació d’ahir diumenge i ja des dels primers i misteriosos acords del climàtic preludi del primer acte ens varem poder adonar que el color era tot un altre, que hi havia matisos i l’obsessiva transparència que el mestre Pons busca sempre en les seves direccions. Sons claríssims i ben precisos en la multitud de solos, especialment en les fustes que treballen de valent i que van fer una feina exemplar, per bellesa de so  i expressivitat expositiva. Una corda segura va ajudar a mantenir tota l’estructura embolcallada per un so de qualitat. L’orquestra va lluir molt en els moments més místics i eteris, si bé va mostrar una gran seguretat en els moments més brillants, sense apenes defallir, tot i que alguna intensitat dels metalls va sonar un tant desequilibrada en el preludi de la batalla del riu Kergenets, fet que mai podria enterbolir el resultat d’una direcció magnífica i detallista que no va decaure  en cap moment, aconseguint juntament amb la tensió escènica, moments extraordinaris en l’angoixant tercer acte. Possiblement amb aquest Kitej, Josep Pons signa la seva millor direcció al capdavant de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu i jo em sento especialment feliç, ja que ara que molts han decidit començar a posar-lo en dubte, a part de tots aquells que sempre li han negat el pa i la sal, hauran com a mínim d’embeinar-se-la i esperar una ensopegada, ja que ahir, malgrat un ressentit que el va protestar sorollosament a l’inici de l’acte quart i va repetir-ho al final, quedant absolutament tapat per l’allau de bravos que va rebre, la resta tot van ser lloances, tant per a ell com per a l’orquestra que també va rebre una total aprovació.

No comprenc com el mestre titular de l’Orquestra del Liceu només dirigeix dues òperes aquesta temporada i dues més la propera, això si que no té ni cap ni peus. Pons, a part de fer la tasca simfònica per consolidar l’orquestra, hauria d’aparèixer més i que l’any vinent no dirigeixi Arabella és quelcom que no m’ho puc treure del cap.

A Kitej el Cor, com en la majoria de grans òperes russes, és primordial i co-protagonista al costat de Fevrònia. El Liceu amb un cor sota mínims amb nombre de components (que ningú amb malinterpreti) va tenir que recórrer a un reforç i aquesta vegada van apostar bé pel Cor Intermezzo, ja que dona seguretat vocal i coneixement escènic.

La prestació coral va ser esplèndida i a moments gloriosa. També és cert que les sopranos, sobretot en el compromès  segon acte (triple cor) van sonar massa metàl·liques, un so força eslau per cert, però després en la cabdal escena  de l’acte tercer, així com a l’apoteosi mística del final, van oferir una contrastat domini entre el cant místic/religiós i l’exultant apoteosi final (no tindré en compte un estentori agut que va traspassar el límit del crit). Grandiós treball vocal i també teatral, mèrit seu i de Tcherniakov, i  és clar, de José Luis Basso que signa amb aquesta òpera un grandiós treball per acomiadar el seu pas per la direcció del Cor del Gran Teatre del Liceu , no hi ha dubte que el recordarem, li ha tocat treballar en condicions difícils i s’ha vist obligat a tenir que prescindir de components i haver de buscar reforços externs, quelcom desagradable i fins i tot incomprensible, i malgrat la precarietat sempre ha mantingut al Cor en un grau de qualitat notable, signant sempre en les grans ocasions, com en aquesta cas, un gran treball. Que Paris li hagi ofert la direcció del seu cor ja denota alguna cosa. Gràcies José Luis Basso per la feina feta.

Ja vaig dir en l’apunt dedicat a ella, que aquesta òpera és molt coral, per la importància del cor i per la gran quantitat de intervencions solistes dels molts personatges que intervenen, però Fevrònia és sense cap mena de dubte el rol més extens i extenuant de tots ells. Intervé en totes les escenes tret de la primera del tercer acte, i si bé al principi s’ha de mostrar com una idealista mística, els fets la van portant cap a terrenys més dramàtics de intensitat creixent, amb un gran quart acte farcit d’una amplíssima gamma expressiva i vocal.

La soprano russa Svetlana Ignatovich va estrenar aquest rol a Amsterdam i allà ja va demostrar el seu gran potencial vocal i dramàtic.  Al Liceu ha sofert alguns inconvenients de salud que l’han perjudicat vocalment durant la llarga tanda d’assaigs i el dia del general va pràcticament obviar el cant, fent tan sols l’escena (magníficament per cert), per preservar-se per la primera funció. Ahir va començar cautelosa i una mica insegura, traient menys volum vocal del que té i dosificant intel·ligentment les forces, ja que l’òpera és llarga i la intensitat, com ja he dit, va in crescendo.  A mida que anava veient que la veu responia bé, es va anar assegurant fent un quart acte esplèndid i intens. La veu és de lírica plena, amb un bon registre central i un agut ferm, malgrat les cauteles inicials. La zona greu és pru consistent i denta les possibilitats vocals d’una veu que no té gaires connotacions eslaves, ni en el timbre metàl·lic, ni en el excessiu vibrato que acostumen a tenir les sopranos. Canta amb gust i convicció i si res s’espatlla i el tractament que li han fet a una clínica de Barcelona funciona com espero, de ben segur en les properes representacions superarà les cauteles inicials del primer dia. Al final va rebre una gran i merescudíssima ovació, d’aquelles de gala.

El segon rol amb importància és el del malvat Grixka Kuterma, a càrrec del tenor Dmitry Golovnin, una veu típicament eslava. El rol és complicat i expressivament exigent, ha de ser desagradable fins motivar la repulsió.  Jo crec que ho va fer molt bé i es mereixia uns aplaudiments més decididament intensos, ja que tant en l’acció escènica com amb tots els registres vocals que va emprar per fer odiós el personatge, va estar del tot encertat.

El tenor enamoradís, que en la majoria d’òperes compartiria protagonisme però aquí queda relegat a un tercer lloc, és el príncep hereu Vsévolod Iúrievitx, al Liceu interpretat per Maxim Aksenov, de veu més atractiva, com correspon, si bé l’emissió alternava presència amb un certa absència en moments puntuals. El cant va ser intens en el gran du del primer acte, més anecdòtic en la breu aparició del tercer acte i correcta a la preciosa escena final, si bé jo hagués desitjat una mica més de intensitat emotiva.

El seu pare en la ficció, el Príncp Iuri Vsévlodovitx va ser el gran baix nord-americà Eric Halfvarson, que al Liceu ja ens ha deixat grandioses  mostres del seu art d’ençà del seu debut a Billy Budd (2000-2001). La veu està en un estat delicat, però encara la controla amb seguretat, i aquelles oscil·lacions que li havíem notat no fa gaire en un Inquisidor d’un Don Carlo novaiorquès, semblen de moment més controlades. Halfvarson canta amb molta autoritat i noblesa, quelcom essencial en el seu rol i va obtenir un grandiós èxit, ni ell mateix s’ho esperava (jo tampoc la veritat).

La resta de rols ja tenen menys rellevància, si bé tots ells tenen moments prou importants, sobretot Maria Gortsevskaya, originalment un adolescent i en aquesta producció una mare que fa patir molt, amb un cant intens i expressiu encara que la veu no tingués un timbre gaire agraït.

El baríton grec Dmitris  Tiliakos va assumir el rol de Fiódor Poiàrok amb una interessant veu, amb presència i autoritat. El veteraníssim Vladimir Ognovenko va vestir més que cantar el personatge de Burundai, un dels malèfics, ja que la veu ha perdut contundència i projecció en l’emissió, sent els seus greus una ombra del que van ser. El seu company de maleses va ser l’estentori Alexander Tsymbalyuk, de imponent i temible presència, i veu amb tendència a la fixació.

Interessant, si bé ja una mica gastada la veu acontraltada de Margarita Nekrasova com a Alkonost i menys atractiva la incisiva veu de Larisa Yudina com a Sirin, ambdues intervenint en la bellíssima primera escena de l’acte quart.

La contribució local va estar excel·lentment servida per Albert Casals, Josep Fadó, Alex Sanmarti i Xavier Mendoza, mentre Gennadi Bezzubenkov va interpretar el sonador de gusla.

El conjunt vocal era realment sòlid, si bé no hi vaig percebre veus notòries i si grans artistes que van oferir una obra de conjunt realment notable.

Gran part de l’impacte emocional d’aquesta magnífica producció es deu al polèmic i valorat Dmitri Tcherniakov, que es presentava al Liceu amb qui sap si la seva millor producció fins ara. Per sort estem molt lluny de l’estupidesa realitzada a la Scala en La Traviata inaugural d’aquest any. Aquí Tcherniakov té coses a dir i a exposar, i malgrat prescindir dels efectes més onírics i irreals del relat original, ofereix la història de manera fidel, òbviament i com ja és quasi una norma imprescindible, traspassada a l’actualitat, i allà on Rimski s’imaginava tàrtars ell hi veu la màfia russa.

Tcherniakv dissenya com sempre unes excel·lents escenogràfies, cmençant per l’impactant del primer acte que en aixecar-se el teló va provocar uns tímids aplaudiments, quelcom que no es feia des de fa molts i molts anys. Veritablement aquella cabana en mig del camp de blat emboirat, té una màgia captivadora. Aviat ens adonem que Fevrònia els companys de taula de Fevrònia són animalets amb aparença humana, tot i que el seu comportament inicialment descol·loca una mica.

Com acostuma a passar en les produccions de Tcherniakov, després del primer impacte visual ve un canvi sobtat que ens ressitua en un món més violent i real, aquí el suburbi de la petita Kitej es converteix en un espai que ben bé podria ser un  espai comú d’un complex d’oficines de l’extraradi. la llum esdevé freda i els personatges esdevenen grollers, vestits de manera estrafolària. Benvinguts al món real! sembla que ens vulgui dir el polèmic director. Amb l’entrada de la temible màfia russa al capdavant d’un oligarca corrupte s’esdevé un clima de violència i tensió, magistralment descrit, que culmina amb la destrucció del lloc.

El tercer acte ens hauria de traslladar davant de la catedral de Kitej, però Tcherniakov decideix portar-nos a dins d’una sala de teatre en funcions d’hospital de campanya on s’allotgen els ciutadans assetjats. L’ambient és molt tens i Tcherniakov fa un grandiós treball teatral movent les multituds de manera molt realista i convincent, aconseguint tenir-nos amb el cor en un puny. Discutible que no hi hagi miracle ni ciutat coberta per la boira del llac i finalment submergida, per a ell la cosa és més crua, els tàrtars marxaran espaordits del lloc en descobrir la imatge impactant de l’auto-immolació de les dones de la ciutat i del príncep.

El darrer acte ens torna al bosc, i no vull desvelar gaires coses per no trencar la poesia i la sensibilitat extrema de com el director rus resolt la història.

És un gran treball, fet a consciència i que al darrera porta moltes hores d’assaigs, sortosament molt ben aprofitades i que situen aquesta producció a l’alçada de les que sense cap mena de dubte recordarem de la direcció de Joan Matabosch, al costat del darrer Parsifal.

Una producció com aquesta, tan ben treballada des de tots els vessants possibles no podia tenir un altre resultat. És una representació esplèndida, em nego denominar-la espectacle, ja que quan s’aconsegueix reunir el talent necessari al voltat d’una obra mestra com és aquesta òpera, no ens trobem davant d’un espectacle, més aviat hem de parlar d’una creació artística de màxim nivell, un espectacle és quelcom fet per distreure, massa banal, no trobeu?

És obvi que una representació com aquesta prestigia els teatres que la produeixen i que el Liceu en sigui un dels tres, ens hauria d’omplir d’orgull i n’hauríem de fer bandera. Qui sap si una producció com aquesta, co-produïda però nostra, no la tornarem a veure mai més, semblaria lògic que es reposés malgrat els costos que significa, d’aquí a uns anys. Pagar el que s’ha pagat per cinc úniques representacions i que em sembla malbaratar els diners i em nego a pensar que la meravellosa música de Nicolai Rimski-Kórsakov no tornarà al Liceu fins ben bé passades quatre dècades.

No us ho perdeu, les expectatives ja eren bones, però els resultats són millors.

ACTUALITZACIÓ:

Enllaç de l’àudio del dia 16 d’abril de 2014, retransmissió de Catalunya Música

https://mega.co.nz/#!whpH1KCS!INes4QI3Sd3ISYYCazmjVAnmmLArwwo-KeoW80nln8Q

 

 

174 comments

  1. Retroenllaç: Noticias de abril 2014 | Beckmesser

    • Benvolguda timamót, no estic gaire segur que la producció us acabi agradant, ja m’agradaria, ja, però tinc els meus dubtes.
      Per a mi una de les fites del regnat Matabosch, de les moltes que ens ha deixat.

      M'agrada

  2. Raúl

    Ahir va ser una tarda molt gran, vaig gaudir moltíssim amb la representacio, i em vaig alegrar molt de poder-vos saludar. Vaig apurar tant com vaig poder però em vaig perdre els ultims 25 minuts i òbviament els aplaudiments,de manera que el meu únic bravo d’ahir va ser per Pons abans de començar el 4t acte. El llibret m’ha agradat molt, avui la’cabaré de llegir. En global, vaig sortir molt satisfet i m’uneixo a la teva recomanació: No us ho perdeu, que meravelles com aquesta no es veuen cada dia!

    M'agrada

    • Un plaer saludar-te Raúl i una veritable llàstima que et perdessis la darrera mitja hora per no perdre el tren. Si al final tu pots combinar i venir un altre dia m’entendràs.

      M'agrada

  3. Jofre

    Quines ganes!
    Hi ha tant per gaudir en les òperes eslaves que sembla mentida que sempre s’acabin programant les mateixes òperes i dels mateixos autors.
    Dimecres em toca i estic frisós.

    M'agrada

    • Rimski és un gran oblidat, al Liceu i arreu, però amb aquest Kitej i amb la magnífica Núvia del Tsar sembla que agafi una mica d’embranzida fra de Rússia, a veure si finalment cau el Sadko i podem fer feliç al Xavier C.

      M'agrada

  4. Elio

    Si d’aquí molts anys em dona per passar revista a les representacions assistides al Liceu, no tinc cap dubte que aquesta de Kitej la situaré com a una de les millors i més memorable. De moment la funció d’ahir és el millor que he vist al Liceu en els 14 anys que fa que hi vaig. Vaig sortir absolutament entusiasmat, captivat pel geni de Rimski-Korsakov i per la magnífica interpretació que en van fer tots plegats.

    No tinc paraules per descriure l’òpera de Korsakov… sempre havia tingut una certa mania cap aquest compositor per les seves qüestionables orquestracions d’obres de Mussorgsky. Després de la funció d’ahir no puc fer més que compartir l’opinió de l’especialista en música russa Richard Taruskin, que afirma que Korsakov és un dels músics més infravalorats de la història. I el comportament del públic ahir a la tarda ho demostra: silenci absolut durant els moments més delicats de la partitura, pocs i continguts estossecs, entusiasme a l’acabar… el merit d’això no pot ser sinó de la propia partitura. Certament la bona música pot amansir les feres 😆

    Més enllà del valor de la propia partitura, pocs cops he vist al Liceu un espectacle amb una qualitat global tan alta, en aquest cas vorejant la perfecció. Cert que a Amsterdam comptaven amb un cor i orquestra en millors condicions, però no se’ls pot retreure res als nostres músics. El so de l’orquestra era miraculosament diferent a l’escoltat durant les Tosques, i pràcticament cap errada va tacar l’esgotadora interpretació. Delicioses les fustes, i molt equilibrats i segurs, en general, els metalls. No entenc les protestes a Pons, sinó és que amaguen interessos personals. Pot agradar més o menys, però la interpretació d’ahir no tenia màcula. I ja sabeu que jo estic a favor de protestar els músics quan crec que ho mereixen, però fer-ho just abans de començar un dels actes és una vergonya. No només perquè cal deixar acabar la funció per valorar-la globalment, també per l’efecte desmotivador (que sens dubte és el què es buscava) que la protesta a mitja funció pot tenir en els músics. En fi, una vergonya i molt sospitosa la protesta.

    Una meravella, tan visual com conceptual, la dramaturgia de Txérniakov. A més, crec que és molt respectuosa amb la propia concepció de Rimski. La llegenda de Kitej prové dels Vells Creients, un grup de conservadors radicals religiosos. Rimski era ateu i va modificar molt la llegenda original de la ciutat per tal d’adaptar-la a la seva propia visió panteística. Crec que estaria molt satisfet de la versió de Txérniakov.

    Preocupant i sorprenent la poca ocupació de la sala. Sorprenent perquè jo vaig comprar l’entrada una hora abans, després de fer una cua llarga com mai l’havia vist, i quasi totes les zones que després estarien buides mostraven una plena ocupació. Què vol dir això? Pot ser que tota aquella gent preferís marxar de Setmana Santa abans que assistir a l’estrena per la qual ja tenien les entrades pagades? Molt sospitós. I preocupant per tota la gent (insisteixo: molta!) que estavem fent cua i potser hauriem volgut alguna d’aquelles localitats buides.

    Per cert Llum, et vaig veure a l’entrar al teatre però estaves enfeinada amb el mòbil, qui sap si contestant algun comentari a IFL. El proper cop et saludaré.

    M'agrada

  5. alex

    Allí estaremos el prox dia 22 ( en algún sitio, he leido que lo escénico estuvo bastante mejor que la parte musical , sobre todo lo orquestal )
    No opinaré hasta pUes la semana que viene

    M'agrada

    • Tcherniakov fue notoriamente -e injustamente- abroncado por varios, Josep Pons sólo por un cierto sujeto. Ahora que cada uno opine según su gusto y predisposición. Para mi gusto es lo mejor que ha dirigido el Mestre Pons con la orquesta del Liceu hasta el presente y eso que tuvo que salvar el escollo de ensayar con una soprano que no cantaba y sólo llegó a escucharla por primera vez -parcialmente- el día anterior al ensayo general.

      Yo creo que aún siendo todos los intérpretes muy profesionales se hubiera podido conseguir un mejor reparto. La soprano en el DVD está magistral, pero en esta función actuó maravilllosamente y cantó muy bien, pero con proyección a ratos mermada, debido a sus problemas de salud. Los tenores son correctos pero el encargado del malvado borracho Grixka yo creo que es mejorable vocalmente hablando. Me gustó mucho Halfvarson, pero el resto de voces graves no tanto, con la excepción de la contralto Margarita Nekrasova -en un rol episódico- que aún disponiendo de una voz gastada por el paso de los años, aún es agradable escuchar.

      El coro, auténtico protagonista de la ópera, estuvo sensacional, con las salvedades que se le puedan atribuir y la orquesta sonó magnífica.

      Para mí los triunfadores fueron Pons, orquesta, coro, Halfvarson, Svetlana Ignatovich y la impactante producción y dirección escénica de Tcherniakov -el orden no es preferencial- pero por encima de todos ellos la prodigiosa partitura de Rimsky-Korsakov.

      Una función que nadie debe perderse, pues disfrutará muchísimo.

      La alzada de telón del primer acto con su impresionante escena, maravillosamente iluminada, es algo emocionante e inolvidable.

      M'agrada

    • Si la opinión a la que te refieres es la que he leído del tal Wotan74, apaga y vámonos, parece mentira que alguien pueda expresarse de esa manera, casi o si el casi odio.
      Debe haber algo extra musical en esa opinión, si no, es imposible entenderlo.
      Ya nos dirás que te ha parecido.

      M'agrada

      • Wotan74

        Que pasa que sólo tienen cabida las opiniones favorables a Pons?A ti también te paga el liceu por alabar a Pons y las producciones caras y horrorosas? Pons es un inútil lo repito y si quieres en mayúsculas para que lo leas bien INÚTIL,si no vas y se lo preguntas a uno de los cantantes de la producción que dijo acerca del “gran” director que tiene el liceu…lo que pasa que tu a lo mejor no lo sabes o si lo sabes no lo quieres decir por que si no te deja de caer el dinerito extra del liceu,por que si no,no se entiende tu interés en dejar en los altares a Pons,por que tu interés en decir que Pons todo lo hace bien,que es estupendo y no se cuantas cosas más solo se puede deber a tres cosas:
        1. Te paga el liceu por decirlo
        2. Es tu amante
        3. No tienes ni idea de ópera.
        Yo creo que es la uno aunque no descartaría las otras dos, o las tres al mismo tiempo…tu sabrás,a mi ni me va ni me viene.No voy a perder el tiempo en expicarte mis motivos,ya lo hice en su día en el Das Rheingold y no te interesó entenderlo,
        Espero que tengas la delicadeza de no volver a referirte a mi de la manera que lo has hecho diciendo apaga y vámonos,Yo tambien podría decir apaga y vámonos a lo que dices tu,no me esperaba menos de ti.
        Buenas noches.

        M'agrada

      • Elio

        Ai, Wotan74, què n’has fet de la noblesa del teu homònim? Els teus comentaris són repugnants i malaltissos, t’has plantejat d’anar al psiquiatre?

        El motius que vas exposar en l’apunt de Das Rheingold jo mateix els vaig desmuntar amb arguments musicals, partitura en mà. I encara estic esperant la teva resposta. Però és clar, quan es tracta d’utilitzar arguments en lloc d’insults ja no et trobes còmode, oi?

        Pel què fa a produccions cares i horroroses… a quines et refereixes? Perquè aquesta pot ser cara, però d’horrorosa res. O no vas sentir els aplaudiments del públic en aixecar-se el teló (deus tenir una oïda selectiva, això explicaria moltes coses)?
        De totes formes el més important d’una producció és el concepte i no l’estètica. En aquest sentit Txerniakov ha fet una feina excel·lent. Què en saps tu de la cultura russa per criticar-lo? Estas familiaritzat amb l’obra de Rimski-Korsakov? Tens idea del què és la dvoeverie, la característica distintiva de la religiositat popular eslava? T’has preocupat d’esbrinar de quina manera el compositor i el llibretista van alterar la llegenda original per adaptar-la a la seva ideologia, ben diferent de la dels Vells Creïents?
        Està clar que no. Però a tu això no t’importa, oi que no?

        La darrera vegada vas ignorar el meu comentari… et dignaràs a contestar-me aquest cop?

        M'agrada

      • Jo m’estimaria més que no contestes, no m’agrada aquest individu i no tots aquells que embruten el blog no són benvinguts. Per altra part no crec que tingui, com no els va tenir a Das Rheingold, arguments per contestar-te.

        M'agrada

      • Josep Olivé

        Mai una entrada tan detestable hava causat uns comentaris amb els que apendre coses…com els d’Elio i Xavier…jo crec que has fet bé en no censurar-la, aixi retratat queda. Ben retratat.

        M'agrada

      • [excerpt from wikipedia]

        As various Slavic populations were Christianised between the 7th and 12th centuries, Christianity was introduced as a religion of the elite, flourishing mostly in cities and amongst the nobility. Amongst the rural majority of the medieval Slavic population, old myths remained strong. Christian priests and monks in Slavic countries, particularly in Russia, for centuries fought against the phenomenon called dvoeverie (double faith). On the one hand, peasants and farmers eagerly accepted baptism, masses and the new Christian holidays. On the other hand, they still persisted performing ancient rites and worshiping old pagan cults, even when the ancient deities and myths on which those were based were forgotten. This was because, from a perspective of the Slavic peasant, Christianity was not a replacement of old Slavic mythology, but rather an addition to it. Christianity may have offered a hope of salvation, and of blissful afterlife in the next world, but for survival in this world, for yearly harvest and protection of cattle, the old religious system with its fertility rites, its protective deities, and its household spirits was taken to be necessary.

        [que no us passi com a mi, que l´amic Elio m´ha deixat a mitges i he hagut d´estar una estona regirant la xarxa per saber de què anava això de la dvoeverie . gràcies Elio, ha estat molt instructiu]

        M'agrada

      • Nadal

        Txerniakov fa una feina brillant sobre el misticisme eslau. En realitat s’allunya del panteisme reflectit al llibret -tanmateix propi de la metafísica d’aquest poble, com es pot llegir en els pensaments de Tolstoi- i s’apropa a les arrels d’una llegenda difosa durant segles pels propis creients vells. La seva direcció està plena de detalls sobre la religiositat rusa. Una meravella escènica, a l’altura de la partitura.

        M'agrada

      • Ja és ben curiós que no sent precisament gaire religiós, Rimski s’inspirés principalment en dues trames tan religioses i que la protagonista sigui una Santa Fevrònia tanmateix dessacralitzada.
        El resultat és una simbiosi de llibret i música fascinant que al Liceu hem vist en una producció quasi definitiva.
        Parlant d ela producció si volia dir a l’apunt una cosa que finalment em vaig deixar i que trobo que s’hauria de corregir.
        A la recerca d’una veritat o d’una teatralitat més convincent, Txerniakov fa molt soroll escènic, metralladores, crits, cops…i això mentre hi ha música, per exemple els crits d’aquell sparring de boxa o lluita lliure que durant una bona estona m’estimaria més que fos mut. Potser el director rus ens vol inquietar i posar nerviosos, i a fe de Déu que ho aconsegueix, és clar que en el meu cas era més perquè em molestava al no poder escoltar bé la música.

        M'agrada

      • Manuel

        En sus “Apuntes acerca de la puesta en escena y la interpretación”, publicados en la primera edición de la partitura de “Kítezh” (1905), Rimski-Kórsakov escribe, entre otras cosas, lo siguiente: “…durante la interpretación, el autor no desea gritos o exclamaciones dramáticas, susurros o frases habladas, admitiendo sólo el auténtico canto lírico (el que es propio de las arias), o el declamatorio. En los momentos líricos, los artistas no cantantes que se encuentren en escena. no deben distraer la atención que el oyente tiene puesta en el canto, con movimientos o actuaciones exageradas. Al igual que en las ediciones de sus trabajos operísticos anteriores, el autor desea dejar en claro en ésta que se trata, ante todo, de obras musicales”.
        Nikolái Andréievich tenía las ideas muy claras…
        Me sabe mal esta traducción hecha al vuelo pero es, por lo menos, exacta.
        Esta pequeña nota no es una crítica a la producción de Cherniakov. Simplemente viene al hilo del comentario de Joaquim acerca de que “potser el director rus ens vol inquietar i posar nerviosos”…

        M'agrada

      • Manuel, moltes gràcies!!!
        Lo encuentro muy didáctico, lástima que se lo pasen por el forro ya que a pesar de que la producción me parece espléndida, los ruidos extra, todo aquello que no aparece en la partitura me parece innecesario y molesto, sobretodo porqué muchas veces no dejan escuchar la música, y se me quejo que la vecina hace un ruido insoportable con el papel del caramelito, que tendría que decir de los fritos del energúmeno boxeador.
        Un abrazo

        M'agrada

      • Jan

        Joaquim, sobre el que dius del soroll, que hi estic força d’acord, a mí em va molestar més que el cor que tanca l’opera quasi no s’apreciés degut a que Tcherniakov els posa darrere l’escenari. Jo, si més no sols ls vaig intuir, perque desde el davant de la platea… res de res, sols orquestra

        M'agrada

      • No em va molestar tant això que dius cm els sorolls, el cor final queda més sobrenatural, però els sorolls no deixen escoltar-la bé.
        A quart pis el cor final s’escoltava la mar de bé.

        M'agrada

      • Fernando S.T.

        Qué pena dar leer esta bazofia en este blog.
        No sé que pretendes pero desde luego te has puesto en la más cruel de las evidencias, la vileza.

        M'agrada

      • Wotan74

        Doncs mira,si que penso contestar.
        Aquest director musical que per desgràcia tenim al liceu no te ni la més remota idea de dirigir,ja no òpera rusa,no te ni idea de dirgir cap tipus d’òpera i sospito molt que no sap dirigir res de res.
        La producció d’aquesta kitege es senzillament incomprenssible,el primer i quart acte (sobretot al quart) fan que els cantants cantin desde la part posterior de l’escena,el segon i tercer acte realment,es fastigós algunes de les accions que passen,a part d’innecessàries,i ja saben a quines em refereixo.
        En quant a la direcció musical de Pons,em ratifico a dir que aquest no te ni la més mínima idea de dirigir,va fer una direcció plana i avorrida de la partitura (igual que a l’or del rin,amb l’afegitor que a més es va interpretar malament la partitura),ademés d’avorrir,aquest senyor no es capaç de resaltar cap dels matissos de la partitura,en el primer acte tots els color del bosc no van existir,tot va ser monòton i avorrit,En el tercer,el patiment del poble rus,no es veia per enlloc,i això no es missió del director d’escena,es del musical,quina credibilitat pot tindre una persona que no ha dirigit mai òpera russa com a director d’una partitura com la Kiteth?Per mi cap ni una…
        Per cert els aplaudients “espontànis?”de l’inici es per la espectacularitat,no pas per la convenència…la meva pregunta del que van assiitir al diumenge,qui del que va aplaudir coneixia el suficient la Kiteth?Quin criteri mereix qui només aplaudeix quan només s’aixeca el teló,sense veure el conjunt de l’obra?…cap!

        M'agrada

      • Jan

        Ya leí tu escrito en “La tertulia del foyer” y me pareció de muy malgusto, el que has escrito hoy es intolerable y dice muy bien como debes ser. Decir aquí que Joaquim cobra del Liceu o que es amante de Josep Pons es una vergüenza para ser flojo.
        De verdad que no se entienden comentarios así. Si tu querías que la gente te respetara y prestara atención a tus crónicas, hoy has hecho que la gente ni te respete ni se crea tus crónicas, todo por tu mala educación.
        MUY MAL!

        M'agrada

      • rosetapiccina

        Prescindint de l’individu que ho diu, i independentment de les condideracions musicals, si realment a l’obra s’han tret de la màniga una masturbació amb una creu, a mi m’ofenen.

        M'agrada

      • Jan

        Tot té una explicació. Això dit així per un creient pot ser greu, però és teatre, i si li fan fer això a Grixka és perquè el pinten com un miserable de veritat. Pensa que quan estan al cel allò sí que és molt religiós.

        M'agrada

      • L’explicació tu mateix la dius, pretén fer més odiós el personatge i crec que no pot ofendre a ningú. A mi m’ofenen més algunes imatges i declaracions als Telenotícies, que són (suposo) absolutament reals.

        M'agrada

      • Benvolguda Rosa, crec que quan ho vegis no t’ofendràs, ja que precisament el que vol Txerniakv és mostra la maldat i que odiïs al personatge.
        En canvi l’individu pretén una altre cosa que a mi m’ha ofès motissim, ho pretenia i ho va aconseguir, però mai podrà dir que aquí no es pot dir tot, i com que m’ofèn principalment en a mi, vaig decidir deixar aquestes escombraries aquí per tal de que quedés ben retratat, però l’ofensa persisteix. El fet que esmentes és quelcom tan puntual i fins i tot et diria que oportú, que tu mateixa te n’adonaràs que no hi ha ofensa i si una teatralitat brutal.Res a veure, creu-me

        M'agrada

      • rosetapiccina

        Com no havies d’estar ofès! Ets valent de mantenir les escombraries per escarni de qui les ha perpetrat. No cal dir que tots et recolzem.

        Sí, entenc el que em dieu el Jan i tu. El gest ofensiu del personatge pot tenir una finalitat descriptiva d’un personatge menyspreable.

        M'agrada

      • Espero que en la seva globalitat aquests aspectes que es treuen de context per escandalitzar, no et facin neguitejar, l’espectacle i l’òpera són d’una categoria excepcional.

        M'agrada

  6. Jordi

    Per què diuen que aquesta òpera no és sostenible?
    Si no ho és, la direcció l’ha de fer sostenible, perquè òperes com aquesta i representacions com les d’ahir em fan sentir orgullós de ser abonat i si el Liceu ha de deixar de fer aquestes òperes per fer-nos òperes sostenibles, jo contribuiré a empitjorar la situació ja que estriparé l’abonament.
    Bravo a tots els que l’han fet possible. I els que ahir van protestar que no es preocupin, ben aviat veuran totes les seves aspiracions fetes realitat, però això no els farà més indignes, perquè la protesta d’ahir a Josep Pons només les pot fer algú malalt, ressentit o un mal parit, i perdonam Joaquim

    M'agrada

    • Jo tampoc entenc perquè diuen que no és sostenible. Ahir es podia llegir a El Periódico que “aquesta coproducció [de Kitej] entre el Liceu, l´Ópera d´Amsterdam i l´Scala de Milà ha costat 1,3 milions d´euros, més de 400.000 euros per cap. I això sense comptar les 120 assistències extres que es requereixen per duplicar el Cor i reforçar els efectius tècnics. Però, malgrat l´enorme dèficit del Liceu, Joan Matabosch va defensar aquesta inversió. Ja l´hem llogada a altres dos teatres, amb el que el cost quedarà a zero. Només que ho demani un altre mes tindrem beneficis. Per la seva banda, l´altre dia Llum ens calculava els ingressos aproximats per aquesta Kitej: “deuen tenir un 70% d´ocupació (?) uns 1.500 per funció (?). Un total de 7.500 persones. Posem el mateix preu mig per anar al gra. Ingressos de 650.000 euros. Tosca aporta aproximadament uns 1,4 (milions) mentre que Kitej es deficitària. No entenc res. Deu ser que sóc de lletres.

      M'agrada

      • Raúl

        Els números és difícil entendre’ls entre altres coses perquè no els sabem tots de manera detallada. Jo suposo que els 1.300.000 € és el que ha costat l’escenografia. El Liceu deu haver pagat doncs 433.000 €, però que es veuran en gran part compensats pels ingressos que es produiran en llogar la producció a altres teatres. A part cal sumar-hi tots els costos per contractar tots els recursos humans necessaris, que deuen ser bastants diners. En conjunt segur que resulta deficitària.
        Pe que fa a Tosca, aquests 1,4 milions que se suposa que aportaria, són sense comptar ni cor ni orquestra en principi, i a més cal tenir en compte el personal administratiu. Si tenim tot això en compte també deu sortir deficitària.
        De tota manera, amb les dades que disposem és impossible treure’n l’entrallat de tot plegat i només ens podem moure amb suposicions i aproximacions.
        De tota manera dono el meu condol a qui vegi Kitej només sota el prisma dels diners, ja que segur que no podrà gaudir d’aquesta magnífica obra amb la intensitat amb la que ahir tants en vam gaudir.

        M'agrada

      • simone

        jo soc de numeros i lletres i tampoc no entenc res!! sera com diu Raúl, que no tenim totes les dades – com sempre una gran falta transparencia amb els numeros! A qui li interessa aquesta falta de transprencia…? 😦

        M'agrada

    • La sostenibilitat de les òperes deu ser com el misteri de la santíssima trinitat.
      Per a mi, incaut i potser fins i tot irresponsable, té tots els números per esdevenir la més sostenible, de les que hem vist fins ara, segur!.

      M'agrada

  7. Completament d’acord amb el que s’ha dit: una de les millors òperes que he vist en els meus més de 25 anys de Liceu.
    Ara, jo he escrit principalment per a dir-vos que vaig tenir ven a prop l’energumen que aquí heu descrit com ressentit, malalt o mal parit. Estava assegut en una llotja d’amfiteatre al principi de la banda dreta, mirant l’escenari. Era un home jove, prim i molt nerviós. Durant l’estona de la vaga ja anava explicant que al matí havia estat a l’auditori i que a la tarda l’esperaven 4 hores més de música i que aquell retard l’hi anava fatal. Desprès es va dedicar a moure’s per la part davantera dreta del teatre i un cop començada l’òpera va anant fent ganyotes i gestes de complicitat amb la persona que estava asseguda al costat del Roger Alier. El final de la seva actuació va ser uns sonors signes de desaprovació cap a l’orquestra i cap a l’escenògraf i el seu equip quan van sortir a saludar.
    Ja sabem que cadascú és lliure d’expressar el que vol, però en aquest cas ell va se l’únic que va “desafinar” en una tarda d’òpera magnífica.
    No l’havia vist mai i espero no tenir una altra vegada el “plaer”.

    M'agrada

    • Doncs aleshores cm a mínim n’hi havia dos, ja que jo en tenia un a sobre, cinquè pis banda esquerra mirant a l’escenari. Una protesta des d’una llotja de platea és impossible que m’arribés amb aquella ferotge contundència.
      Una autèntica paranoia digne d’estudi en un centre especialitzat en fílies i fòbies.

      M'agrada

  8. Joan

    Alguns som fora per setmana santa, però a la tornada ens hi posem sense falta! Gràcies per la preparació I per la immediatesa de la crònica, com ja és gaireb costum!

    M'agrada

  9. tristany

    Quines ganes tenia de llegir la teva crònica! Per a mi és la millor -o directament l’única- garantia. I com desitjava que anés en aquesta línia…
    Encara he d’esperar uns dies, perquè tenim funció després de les vacances (i l’obligat i encara, gràcies als déus, possible [anava a dir sostenible, però el terme se m’està començant a travessar] 😉 desplaçament operístic), però estic, com es diu ara, ultramegafrisós, sobretot després d’haver vist (gràcies, un cop més, a la teva generositat) el meravellós vídeo d’aquesta sensacional òpera i producció. Vista i escoltada al teatre segur que serà de reclinatori.

    Que passis (tu, els teus i tothom) una molt bona setmana (santa). Abraçada.

    M'agrada

    • Gràcies, serà una Setmana Santa d’aquelles d’abans, reclòs a casa, no com a penitència de res, però és que no hi possibilitat de pecar…. 👿
      La generositat en compartir aquestes coses em fa molt feliç, per tant és una mica “egoista”.
      La sensacions en directe són molt millors, espero que ho gaudiu molt, n’estic segur, vaja!.

      M'agrada

  10. rosetapiccina

    Està bé, ho heu aconseguit. M’acabo de comprar l’última entrada de 30 euros que quedava pel dia 26. Dient-me que és el Parsifal rus, ja no m’hi he pogut estar.
    Això sí: serà la primera vegada que vaig a una òpera sense preparar-me-la. Però tenia mala consciència de deixar-la passar, amb tot el que esteu dient.

    M'agrada

    • tristany

      Dona, encara ets a temps de preparar-la, amb els apunts d’en Joaquim, per exemple. 😉 Estic segur que no te’n penediràs. És una òpera meravellosa.

      M'agrada

      • rosetapiccina

        Els posts d’en Joaquim els llegeixo, és clar, i una mica la he estat sentint, però és que estic entregada en cos i ànima a Die Walküre

        M'agrada

      • I què té a veure?, pots entregar-te amb cos i ànima a Die Walküre i després fer el salt amb Kitej, és una nit, després et confesses a Wotan i Fricka, i et perdonaran 😉

        M'agrada

    • No em puc creure que fins ara no t’hagis decidit i que senzillament ho hagis fet temptada per la campanya de màrqueting que la qualifica del Parsifal rus, dncs bé no et vull decebre desencisar, però de Parsifal, res de res, tret d’algunes notes del obstinat de l’entrada dels cavallers. Hi ha molt més Rheingold, Siegfried i fins i tot Tannhäuser, però deixat estar de influències wagnerianes i deixat endur per una obra fascinant.

      M'agrada

  11. dandini

    Una grandíssima tarde d’opera que ens fa sentir orgullosos del nostre teatre al presentar-nos un espectacle global que dona la dimensió que sempre voldriem tenir.
    Dmitry Tcherniakov presenta una producció de nivell altíssim i demostra que sap moure a les masses de gent com ningú ho ha fet mai.El fet de que fos una nova producció malgrat que ja s’hagues estrenat al Muzicktheater d’Amsterdam donava un aire d’aconteixament semblant al Parsifal de Claus Guth on sí que varem ser els primers i despres va anar cap a Zurich.
    L’oquestra va obtenir un bon rendiment sota el mestre Josep Pons i el concertino Kai Gleusteen va tenir un dia especialment inpirat.
    Gran nivell de la llarga llista de cantants(que no baixava del notable) destacant Svetlana Ignatovich(Fevronia),Alexander Tsymbalyuk,Eric Halfvarson i dels per mí desconeguts Dmitry Golovnin i Margarita Nakroseva.
    La millor actuació del cor en molt temps.
    La reacció del públic va ser molt mesrecudament de gran entusiasme.
    La persona (crec que només va ser una) que va expressar el seu rebuig a Josep Pons, que no és el mestre dels meus somnis, pero que ahir va estar molt be i a Dmitry Tcherniakov en una direcció molt afortunada va quedar molt poc espontàni i semblava que portava la lliçó apresa desde casa.

    M'agrada

    • Les protestes van quedar clarament tapades per les aprovacions i ja ens hauríem d’acostumar que cada vegada que dirigeixi Pons n’hi hauran, es repetirà el mateix que va succeir amb Bertrand de Billy.
      ÉS el cost que han de patir per voler reestructurar una orquestra que necessita canvis i contractacions. No tota la oposició ve de la part econòmica.
      A Die Walküre, que no sabem que ho farà, ja cal que es calci, li caurà una de grossa.

      M'agrada

  12. demo

    Espero amb molta il-lusió el dimecres per gaudir d´una bona nit d´`opera,Ja que el dia de l´assaig general solament obrir-se el teló ,vaig quedar impresionada.Magníffica l´orquestraa i el cor.Em va agradar molt Eric Halfvarson en el paper de princep Iuri.

    M'agrada

  13. simone

    Em va agradar molt! Tant l’obra musical com la realitzacio, l’orquestra amb um so nitid, transparent, la escenografia interessant i el cor esplendid i apart de volcament, tambe molt be dirigit com es movia a l’escena. Les veus coincideixo amb tu. Grishka em va agradar mes al dos ultims actes, el príncep mes al primer. Despres semblava una mica ‘perduda’ la veu… :-S
    Em van fer molta pena les localitats buides, mes llegint que hi havia una llarga cua de gent que volia trobar una entrada!

    M'agrada

      • simone

        ja, m’hauria agradat però es que teniam que canviar de lloc i despres ‘mantenir-ho’. : -( estic donant li voltes a repetir perque a saber quan en tornarem a poder gaudir d’aquesta obra… com estem de setmana santa i no tinc que madrugar…tu tens un altre funcio?

        M'agrada

      • M’agradaria tornar, però he vist que d’entrades econòmiques, res de res, potser que em paguin alguna comissió, oi?, alguna cosa dec haver influït en aquesta venda d’última hora 😉

        M'agrada

  14. Ramon

    Te leo a menudo pero nunca he participado hasta ahora, pero la protesta absolutamente injustificada del domingo a Josep Pons, después de llevar con pulso firme una orquesta a la que se acostumbra a poner en duda su calidad y sujeta a una precariedad preocupante, ha motivado mi estreno en el blog.
    Una protesta cuando se hace desde el anonimato y en penumbra, no deja de ser una demostración de prepotencia y cobardía.
    Atendiendo a lo escuchado el pasado domingo en el Liceu, me cuesta imaginar la clase de individuo o individuos que la perpetraron, ni de su grado de conocimientos sobre la obra y la dirección orquestal eran poseedores, aunque es fácil imaginarlo .
    No tengo la menor duda que la protesta estuviese planeada de antemano como bien han dicho anteriormente, e iniciada antes del cuarto acto en un intento desestabilizador, es preocupante y enfermizo. Nada tenía que ver con lo que estaba escuchando hasta el momento, muy por encima de lo habitual y en una obra comprometida.
    Ante semejantes sujetos solo cabe el desprecio y rechazo más absoluto. Si algún día tengo la suerte o más bien la desgracia de tener uno al lado, lo hago callar ipso facto y si quiere protestar se tendrá que esperar al final.
    Por suerte el público reaccionó como debía.
    No voy a añadir nada más a la extensa y detallada crítica que has hecho.
    Te felicito por el trabajo diario

    M'agrada

    • Bienvenido Ramon.
      Ya es un clásico, al menos desde que Josep Pons asumió la dirección musical y presentó un proyecto musical ambicioso, que hay quien ha decidido amargarle la vida. Es tan triste como injusto.
      De Pons como director musical del Liceu hay algunas cosas que no entiendo, sobretodo que dirija pocas óperas, pero por lo demás creo que a la que ha empezado a mover pieza para llevar a cabo el esperado proyecto musical, algunos/as se han puesto nerviosos/as, acostumbra a suceder que los mediocres se resisten, de no ser así, no lo entiendo. Cualquiera diría que en el Liceu hemos gozado de directores musicales implicados y cuya labor haya mejorado ostensiblemente la orquesta, todos han venido a cobrar y dirigir, sin otro proyecto que el personal. ¿No té parece?
      Regresa cuando quieras, será un placer leerte.

      M'agrada

  15. Marc

    Hola Joaquim, m’has convençut i m’he comprat una entrada (per el dia 22) , de fet feia temps que m’estaves convencent. Tot i la greu obscuritat de les meves finances he fet el que havia de fer.

    A veure, he estat buscant el llibret amb el tex complet i no hi ha manera de trobar-lo. No sabries pas des d’on el podria descarregar traduït al català o al castellà?

    Soc nou, serà la segona vegada que vaig al Liceu, la primera fou amb L’Or del Rin i la tercera serà amb la Valquiria. He entrat a l’univers de l’opera per la porta del Valhalla.

    I avui he escoltat la Ciutat Invisible de Nebolsin, demà la de Svetlanov i dijous la de Gergiev.
    El tercer acte és deliciós. Quina grabació preferiu?

    Salut!

    M'agrada

      • Marc

        Gràcies Elio, amb aquest llibret del 1926 encara tot plegat és més místic i més enigmàtic i més suggerent. El del Liceu ja no hi soc a temps de que m’arribi abans del dia 22. Me’l compraré allà segurament.
        Moltes gràcies.

        M'agrada

    • Me n’alegro, no que em facis cas, que no et perdis aquesta gran òpera que ves a saber quan tindràs l’oportunitat de tornar a veure al Liceu.
      La gravació de Gergiev, sense tenir un repartiment del tot satisfactori (no puc amb Marusin) és globalment molt bona.
      N’hi ha una altra dirigida per Alexander Vedernikov molt interessant (Naxos) La de Nebolsin crec que està escapçada, les veus s´n bones però Gergiev guanya de llarg la partida

      M'agrada

  16. Romeo

    Ayer fui al Liceu y las expectativas, después de leer críticas y, como no, las clases magistrales de aquí, eran muy altas. De la primera parte quizás me esperaba algo mas pero con el tercer y el cuarto acto el que no se maravilla es porque no quiere. Madre mía que dos actos! Papelón que hace Fevronia junto con la orquesta y coro (sin olvidarme de la producción). Son de esas obras en que uno prefiere no repetir para ir saboreando el caramelo con el recuerdo.
    Por otra parte, que al final de la obra no haya mas que una tercera parte del público presente aplaudiendo me da que pensar (y no muy bien!)
    En unos de los entreactos bajé a fumar un cigarrillo y, primero, me tropecé con el Conseller Santi Vila (Bravo!) y, dos, en la puerta de entrada de las antiguas taquillas (pronto otra vez nuevas) vi que hay enganchado un adhesivo de Tripadvisor verificando no sé qué. Tripadvisor? En el Liceu? Verguenza ajena, la verdad.

    M'agrada

    • Romeo, me alegro que las expectativas se cumplieran y también, como José Luis, creo que cuando el nivel es tan alto yo si quiero repetir, tantas veces pudiera, iría.
      Lo del Tripadvisor no lo sabia, me fijaré, pero realmente sorprende.
      Gracias por dejar tu opinión.

      M'agrada

  17. También de ayer, yo esperaba (aún) más del tercero y cuarto después de lo que levábamos 🙂 y también discrepo de Romeo 😉 en que repetiría las tres funciones que quedan… aunque “sólo” fueran ese tercero y cuarto.

    A pesar de las lamentables deserciones después del tercer acto, uno de los espectáculos más redondos que habrá visto el Liceo. Podrá discutirse la idea de Tcherniakov, pero no como la realiza, ni como él y Pons han servido la maravillosa música rusa de Rimski-Kórsakov. Una partitura increíble, sobre todo para los hartos de Sheherezades y Caprichos españoles en las cartas de ajuste, una orquesta impensable hace nada (y la crisis da más valor aún al trabajo del maestro Pons), unos cuadros preciosos, ocupando todo el espacio con luz y color, una puesta en escena increíble, con una cuidada construcción de los personajes, incluido el coro, que como tal se mueve y actúa, y unos cantantes a un nivel conjunto más que sobrado. Mejor todavía los dos primeros actos; mejor resueltos por Tcherniakov y quizás también por un Rimski-Korsakov algo premioso, aunque a los últimos pertenezcan algunos de los momentos musicales y visuales más memorables, como el coro a capella del tercero y la aparición del “cielo” al final. Del primero, inolvidables los animalitos en las escaleras, y del segundo, el movimiento de masas, que eso es lo que hay en el escenario. Pero decir mejor esto que aquello o resaltar este o aquel momento es injusto con una representación grandiosa que nos ha empapado de eso que llamamos alma rusa. En noches así, me parece indecente que el Liceo no esté hasta los topes.

    M'agrada

    • Jofre

      Jo també vaig assistir ahir a la millor representació en molt de temps al Liceu,
      Hem vist millors repartiments, però no en la suma d’una obra mestra, una producció extraordinària i un nivell musical d’aquesta alçada.
      Lamentables les desercions i el comentari llegit amb vergonya aliena més amunt. No sé com l’has permès.

      M'agrada

    • Un plaer aquest Kitej i també saber que el vas gaudir tant, és el que més desitjo, compartir amb els amics les mateixes vibracions.
      Que el Liceu no esgoti les localitats en cinc úniques funcions diu molt de masses coses, ja que ben promocionada i no a darrera hora, estic segur que el resultat hagués estat un altre, tot i que el públic ja sabem que és molt conservador i no desitja fer gaires esforços per feixar-se sorprendre per una música meravellosa, uns cantants esplèndids i una producció impressionant.

      M'agrada

  18. Alguns apunts sobre Kitej i la funció d’ahir.

    1. L’òpera és una joia, amb un preludi màgic, uns cors sublims, alguns personatges interessantíssims, l’orquestració habitual de Rimski… Li sobren 15 minuts al darrer acte, però d’això no hi ha compositor que se’n salvi.

    2. El Parsifal rus? Les dues òperes comparteixen l’allunyament del cristianisme oficial per abraçar una altra espiritualitat (en el cas de Rimski, el panteïsme), que el catalitzador sigui femení, i la natura com a base de tota creença. Naturalment Wagner també és un revolucionari i ha d’enfonsar les estructures existents, però aixó ja és una altra història.

    3. Sorprèn que els dos protagonistes siguin prou reals: la bondat d’ella és escassa però es troba, i de Grixkas n’hi ha a milers. Kitej pot funcionar a més com a preqüela del Boris per explicar-nos d’on surt l’Innocent.

    4. Extraordinaris els tres protagonistes russos (Ferovnia, Grixka i el príncep). No sé com cantaran altres repertoris, però ahir i en aquesta òpera van estar perfectes.

    5. Comprensible i merescut l’èxit de Halfvarson, malgrat la veu gastada. El seu monòleg inicial és un caramel i el canta amb la saviesa d’un Gurnemanz, i a les pregàries s’empasta amb el cor amb una precisió mil·limètrica (la textura és la de Lohengrin, és clar). A banda que apuja el volum dos graus, i demostra que sí, que es pot projectar la veu per tot el teatre, i que molts baixos actuals són una estafa.

    6. Magnífics secundaris, destacant la mare del tercer acte, els dos esperits/ocells, els dos nobles i (la cançó és un regal) el bard.

    7. La producció, sorprenentment fidel, malgrat que el final recordi a una de les mítiques de Bayreuth. L’escenografia del bosc és màgica, i va arrencar aplaudiments (inaudit!).

    8. El cor, estratosfèric. No hi ha res més a dir. Ah, i també en l’aspecte actoral.

    9. I finalment: ara que tenim un teatre que se’ns desfà, precisament ara l’orquestra ha fet aquest salt de qualitat tan grandiós? D’on surten aquestes fustes tan ben empastades amb les cordes, aquests mestalls esplendorosos…? I precisament quan podrien tocar el repertori més compromès, els farem caure en la rutina de les òperes “populars” on l’orquestra és secundària?

    10. En fi, producció històrica com Billy Budd, La ciutat morta, etcètera. Algun dia ho tornarem a veure?

    M'agrada

    • Plenament d’acord amb l’esplèndid comentari, gràcies.
      El salt de l’orquestra no deixa de ser una mica fals, ja que hi havia més de vint musics externs, tots de nona qualitat i algun fent de solista, ara bé, això vol dir que si el mestre Pons pogués fer la seva feina i desenvolupar el projecte musical que es va comprometre a fer, segurament aquesta orquestra que apunta tan bones maneres podria arribar a ser una realitat.
      Res del que s’albira ens fa tenir esperances que aquesta millora pugui ser real i tampoc que produccions com les que esmentes tornin a formar part de les temporades dels propers anys i mira que això dóna prestigi a un teatre i el prestigi acaba reportant diners, uns diners més fonamentats i productius que altres potser més fàcils i “sostenibles” que poden acabar sent efímers si no son fruit d¡un projecte amb continguts culturals, musicals i de país.

      M'agrada

    • Josep Olivé

      Vaig escoltar completament la funció d’ahir per Catalunya Música i amb la distància emocional que comporta no estar-hi en directe puc dir que musicalment em va agradar força. La veritat és que van ser tantes les expectetives creades per la lectura de les preparacions i dels comentaris llegits aquets dies que m’esperava més, princialment en l’últim acte. Aviam, em va agradar molt…el que dic és que esperava més del final. El primer si que em va semblar absolutament meravellós, com tambè algunes escenes (musicals) del tercer. El so que arriba des de Catalunya Músia és molt bo però mai pot igualar l’emoció de escoltar-ho i veure l’escena en directe, aixi que em reservo fins el 30 aviam si hi puc anar i es confrmen les meves expectatives. No serà perquè comentaris més que fonamentats i que jo habitualment segueixo no m’ho hagin posat fàcil. El que si vaig trobar l’orquestra molt fina, molt implicada, molt a gust, amb millor prestació que una representació de Cagliari escoltada per youtube tambè ahir pel mati, i és que fer cinc funcions d’una obra tant poc interpretada i d’aquestes característiques amb un bon director després de fer-ne mil i una d’una tan coneguda amb un director discretet (per ser suau) ha de ser com un bàlsam miraculós pels músics. Respecte del cor sempre he cregut que les aportacions d’Intermezzo han estat reixides arreu. Ja que la cosa està com està doncs no em sembla mala solució. Pel que fa a produccions com aquesta, altres òperes russes (penso per exemple amb el Princep Igor o Guerra i Pau…i tantes d’altres…), Brittens, Janaceks…em sembla Wimsey que ho agafem l’avió o com a mal menor ens donem voltes per IFL…

      M'agrada

      • Quan l’hagis vist canviaràs d¡opinió i la valoraràs encara millor, precisament el final, que potser si que podria ser més curt, té una poesia visual encisadora gràcies al sentit teatral de Txerniakov que sap on són els punts febles d’una òpera genial

        M'agrada

      • Telihc

        Et segueixo de fa temps i sóc aficionada al teu bloc, encara que els meus coneixements d’òpera no són tan extensos i em deixo emportar pel que em transmet la música i els actors. Ja vaig deixar algun comentari sobre “Madama Butterfly”, arrel d’una crítica molt maca que vas fer. M’ha impactat “Kitege”, i la posada en escena és espectacular. La primera part del tercer acte, especialment, m’ha arribat al cor. És impressionant la feina de cada un dels personatges i de la canalla, que sap estar en tot moment en el seu paper.

        M'agrada

      • És una producció molt colpidora i surts del teatre commogut per l’obra i per la representació, que és l’ideal absolut.
        Gràcies per seguir-me i sobretot per haver començat a comentar.

        M'agrada

  19. Jan

    Ahir mentre el Barça perdia (per sort no ho vaig veure) jo vaig estar al Liceu disfrutant de l’espectacle més rodo que he vist mai aquí.
    Kitezh quan la vaig escoltar a casa ara farà un mes, em va semblar molt bonica i amb moments realment inspirats. Llavors ja vaig pensar que havia de ser un títol molt més representat, però al veure-la al Liceu la emoció i la impressió d’estar vivint un moment únic ha sigut total.
    La obra és totalment religiosa i mística, però religiosa de la manera que jo entenc el cristianisme, de la manera en que jo vull creure. Una religió propera, senzilla i natural. Jo sóc de les persones que creu que hi ha quelcom més enllà de la mort, no dic el cel però sí una mena de pau eterna que m’agradaria que fos compartida amb la gent que estimem. Per això penso que Kitezh m’ha arribat com m’ha arribat i per això durant el quart acte he tingut un nus a la gola i els ulls humids.
    Tota la òpera és plena de detalls i de moments meravellosos (sobretot pel cor, l’orquestra, Fevrònia, Grinxka i el príncep Iuri), però és que per a mí no hi sobra res, és una òpera perfecta que té com a clímax els actes tercer i quart, on la música sembla transportar-te al cel, mai millor dit. 😉

    L’orquestra ha fet per a mí la millor actuació que els he escoltat fins ara. Val que hi ha un reforçament, però hi ha un treball derrere que és per treure’s el barret. El responsable de que l’orquestra del Liceu soni així és de Josep Pons, un director que t’agradarà més o menys però que sap el que es fa i que està fent treball per millorar a l’orquestra com cap altre director titular del Liceu havia fet fins ara. BRAVO!

    El cor també fa per mí la millor actuació que els he escoltat fins ara. També es nota un gran treball darrere. Durant el 3er acte aconsegueixen crear un clima únic. Bravi!

    Els cantants en línies generals molt bé.
    La millor la Fevrònia de Svetlana Ignatovich, amb una veu ample i bonica. Sap actuar i interpretar molt bé. Ja sabeu la meva debilitat per la Netrebko, el rol de Fevrònia és idoni per la seva veu actual. A veure si Gergiev la convenç jeje
    També fantàstic Eric Halfvarson, que en directe millora molt. Malgrat ser gran, i tenir una veu gastada, emociona i per a mí això és el important.
    Dmitry Golovnin també molt bé en el paper de Grixka, en treu molt profit del rol. Té mèrit el que li fa fer Tcherniakov, no es pot ser patós.
    La resta de cantants tots bé amb menció especial a Maxim Aksenov i Maria Gortsevskaya.

    La escena de Dmitry Tcherniakov es una meravella! Tot esta cuidat fins l’últim detall, els decorats són perfectes per a cada escena, la direcció d’actors perfecta… és una posada en escena perfecta. Un muntatge impressionant que sols pot ser fruit d’una ment privilegiada. BRAVO!

    És un espectacle que funciona des del primer minut fins a l’últim sense entrebancs, és una “gozada”! Jajajaja

    Si algú no té entrada que la compri ja!

    (Això avui m’ha quedat molt llarg oi? Bé, es nota que no m’ha agradat oi? Jejejeje)

    M'agrada

  20. bocachete

    Ahir, finalment, vaig poder veure Kitej. Estava bastant ple, però com que quedaven unes clapetes a platea, vaig baixar-hi. Ha estat realment una gran representació, tant per l’obra com pels cantants, l’orquestra, el cor i l’actuació. De fet, ja s’ha dit més o menys tot. L’escena és teatralment boníssima, amb escenes d’una bellesa sublim. Em sobraven l’excès de soroll de la massacre, que gairebé no se sentia l’orquestra sota les metralladores. I potser no trobo ben resolta la “invisibilitat” de la ciutat, el moment que els tàtars-mafiosos s’espanten: no queda clar, almenys per a mi. Però teatralment, per l’actuació de solistes i cors, pel moviment escènic, és un acte impecable. El primer acte és visualment bellíssim, i la presència dels “animals” li dóna, al llarg de tot l’acte, un no sé què de poètic que et toca molt. També passa en l’últim, amb aquesta visió tan sublim de la Kitej celestial reduïda a una cabana, una llum… una meravella. Un final preciós. Com ha dit algú, potser l’últim acte podria tenir menys minuts (no cal que Fevrònia pregunti tot, que ja s’entèn). I jo, la veritat, hagués fet que se sentís més el cor del final.
    Realment, ha estat una gran funció d’una gran òpera. Repetiré.

    M'agrada

    • Jo el cor final llunyà crec que li dóna un cert misteri, ara bé, el brogit o soroll exagerat si que em va molestar.
      Feia molt de temps que un espectacle no recollia tantes unanimitats

      M'agrada

  21. Marc

    Doncs a mi em va avorrir de mala manera, no vaig marxar per respecte als 200 euros que em vaig gastar entre entrada i viatge.

    El segon acte i la primera escena del tercer molt bé, sublim podríem dir. Pro el primer…Déu meu, quina cosa més tova, més morta. I que lamentable i que ridícul aquells animals fent l’estaquirot per l’escenari. Molt malament. No se si ho dieu seriosament que ho trobeu una genialitat, per mi va ser com un cop de puny.

    I bé, s’acaba el tercer… pro encara quedava el quart!!! Quina son, quina mandra més violenta.
    Ja em diràs tu que collons representa que he de sentir quan veig aquella colla asseguts a taula fent els moviments més cumbayà que he vist i que veuré mai en un escenari. Vergonya aliena. Creia que els cantants ja havien tirat la tovallola i que havien deixat estimbar la representació tot oferint la seva imatge més deixada.

    Estar clar que no hi entenc res i que val més que no torni a venir mai més al Liceu, deixeu molt que desitjar tots plegats. Vinga a aplaudir i a Bravo Bravo! Mara de Déu…

    M'agrada

    • No t’amoïnis Marc, són coses que passen. No sé quina experiència operística tens i quantes produccions has vist i en quins teatres, però en qualsevol cas t’envejo si aquesta la trobes tan decebedora, deu voler dir que has vist i gaudit de coses veritablement excepcionals.
      L’enhorabona

      M'agrada

      • Marc

        Salta a la vista que la meva experiència operística és gairebé nul·la, vet aquí tanta queixa i tanta mala llet, suposo que no estic prou preparat per assistir a segons quines obres. (encara que tremolar d’horror al veure ondulacions cumbayas no crec que sigui exclusiu de neòfits)

        Per que vegis amb quin tros d’energumen primerenc estas parlant, dir-te que la representació que més m’ha commogut, aquella que m’ha fet basar llàgrimes de bellesa musical va ser la Norma dels Amics de l’Òpera de Sabadell al Teatre de Girona. Allà estic, allò és el meu summum. Em conformo amb poc? Ja veurem com evolucionarà tot plegat.

        Em sap greu haver embrutat el teu blog brillant i imprescindible amb la meva decepció plena de fang.

        M'agrada

      • Elio

        Em temo que la mala llet res té a veure amb l’experiència operística, ja sigui abundant o escassa. Però tranquil, que tot té solució: el proper cop t’escoltes l’òpera abans de fer el viatge i així, si no t’agrada, te l’estalvies.
        Precisament en aquest “brillant” blog hi podies trobar el video de l’estrena de la mateixa producció que hem vist al Liceu, amb moviments cumbayas inclosos. A Amsterdam sembla que no els van molestar, però ja se sap que allà ja arriven “preparats” al teatre i així s’ho poden empassar tot.

        M'agrada

      • Marc

        Pro si l’he escoltat aquests dies 4 vegades sencera per tres directors diferents i una d’elles llegint-me el llibret aquell del 1926!!
        I a cada escolta em varen entusiasmar diferents actes i escenes i em varen cansar d’altres.

        El vídeo no el vaig veure perquè preferia una mica de sorpresa, almenys una mica.

        Pot sé és que l’he escoltat massa en massa poc temps i el dia del Liceu ja n’estava cansat.

        En general m’agrada i te moments deliciosos, pro prefereixo l’altre opera russa que he escoltat, la Lady Macbeth de Mtsensk de Shostakovich, pro és que d’aquest director m’agrada pràcticament tot el que n’escolto. Son molt diferents.

        Les operes en vídeo no m’atrauen gaire, prefereixo escoltar-les, la meva imaginació falla bastant menys que els directors d’escena.

        M'agrada

      • Marc

        Gràcies per tot el material recomanat.
        He escoltat en profunditat la tetralogia de Solti fins a Sigfrid. M’encanta l’Or del Rin, sobretot quan canta l’Alberich. La Valquiria també, molt, escenes preferides: la bronca de la Ludwig al pobre Hotter en el segon acte i els Adeus d’aquest en el quart. Siegfrid no m’agrada gaire (fins al punt de plantejar-me no anar-la a veure al Liceu), però crec que és sobretot perquè la veu de Gerhard Stolze fent de Mime em resulta molt carregosa, insuportable. Ara he vist que el Mime de l’Or era un altre cantant, vet aquí perquè allà no notava aquesta amargura. Tinc moltes ganes de sentir el Capvespre dels Déus, me’l reservo per el moment exacte. Posseeixo moltes altres versions de L’Anell i de totes les obres de Wagner. Un punyetero tresor!!

        Molt bé, Salomé, Don Carlo i Mefistofele les tinc per aquí al disc dur, començarem a escoltar-les doncs en el moment exacte, les altres començaran a arribar demà.
        I clar, doncs una mica de bel canto…Maria Stuarda, vaig veure que la feien la propera temporada al Liceu, la vaig escoltar per veure si m’hi apuntava i em va encantar!

        Bé, ja no faig més sagnia, moltes gracies Elio.
        Per cert, m’agrada molt Alcina! Per passejar per els boscos de casa meva i sota una pluja fina, hehe Fins un altre!

        M'agrada

      • Raúl

        Suposo que et refereixes a la Norma que la AAOS (als que respecto molt i vaig a veure sempre que venen a Lleida) ha fet aquest any. No es pot tenir la mateixa exigència amb el Liceu que amb la AAOS perquè no juguen a la mateixa divisió, però ficar el Liceu per sota de la AAOS està fora de la realitat. Puc entendre que Kitej no t’agradés (per mi, que en l’òpera soc novell, és la millor òpera que he vist) el que no puc compendre de cap manera és que diguis que aquella Norma va ser el summum. Lamento que no gaudissis Kitej perquè oportunitats per gaudir tant no se solen presentar gaire sovint. Per altra part, una mica més de respecte cap als qui la vam gaudir no t’aniria malament.

        M'agrada

      • Marc

        Si, aquella opera ve ser el summum musicalment, l’escenografia era molt simple però tampoc feia nosa. Només n’he vist 3 d’operes senceres, no es tan dificil que sigui la que més m’ha agradat.
        I tens raó amb això del respecte per els que la vareu gaudir. Abans d’enviar el missatge amb la decepció ja me n’estava arrepentint. Pro tenia l’impuls a flor de pell.

        M'agrada

      • rosetapiccina

        Jo també vaig començar anant a veure la AAOS, i està bé, fan una bona tasca de divulgació però amb el temps, a mesura que un va aprenent, va exigint més. Es valoren més les bones orquestres i els cantants especials.
        Pot ser que t’agradin els muntatges teatrals clàssics, i amb això sí que surts guanyant amb l’AAOS, que segur que mai no presenta res arriscat.
        A veure si amb la Walkiria ens ho passem bé al Liceu. Dubto que la AAOS la representi mai.

        M'agrada

      • Només et diré una cosa. La propera temporada del Liceu sembla feta per a tu.
        L’altra que et volia dir tu mateix hauries de saber que no està ben dita, ja que el teu primer comentari no embruta res, aporta una opinió més, quelcom que sempre m’agrada ara bé, recrear-te amb segons quines tendències, per dir-ho de manera prou suau, no em sembla que et beneficií gaire.
        Jo crec que tu ets el primer en saber que aniràs moltes més vegades al Liceu i faràs bé en fer-ho.

        M'agrada

    • Jan

      Pot ser que no t’agradi el títol, això és molt respectable. Per exemple a mí hi ha una òpera que és el Pélleas et Mélisande que em dona una son horrorosa, i en canvi hi ha gent que li entusiasma, jo no li trobo gran cosa, m’avorreix.

      Sobretot, TORNA AL LICEU! No diguis que no hi tornaràs mai més. Si Norma et va agradar tant (és un títol impressionant) proba l’any vinent amb la Norma de la Sondra Radvanovsky al Liceu, t’ho dic de debò, torna-hi, i ves provant noves òperes, jo me les escoltaria abans d’anar-hi. Si no estas convençut de que t’ha d’agradar compra l’entrada a la zona 8 o zona 7 així no et sabrà greu si no t’agrada 😉

      M'agrada

      • Marc

        El mes que ve ja torno! A veure la Valquíria, tinc l’entrada des de fa un any. Quina por.

        El major problema és el que em costa el viatge, 100 euros per venir de l’Empordà. Es insultant.
        Agafaria entrades més barates però és que vull veure l’escenari.

        M'agrada

      • Ordet

        100 euros de viatge? Que vas en limusina? Jo hi vaig des de Girona i tant en tren com en cotxe em costa una tercera part del que tu dius i a més a més em queden diners per comprar el libretto.
        Per cert, ahir NO QUEDAVEN librettos de Kitege al Liceu. Sembla Joquim que tots els In fernemlandaires se l’han comprat i s’han exhaurit 🙂 Espero poder-lo aconseguir a través d’internet.
        No us puc dir gaire sobre la representació perquè encara estic en estat de xoc. És una de les coses més meravelloses que he vist mai a sobre d’un escenari.
        Salutacions!

        M'agrada

      • Elio

        Això dels programes de mà és una de les coses que s’haurien de fer mirar. El de Kítej val especialment la pena per un interessant article de’n Francesc Cortés i per la traducció del llibret de’n Jaume Creus.

        Quan s’esgoten s’haurien de plantejar o bé reeditar-los, o bé penjar-los a la pàgina web passat un temps prudencial (diguem un any). Tenint en compte que cada com són més les editorials ofereixen el servei de “print on demand” sense que això suposi un increment del cost, no entenc com el Liceu pot quedar-se sense programes a falta de dues funcions.

        Ah, Ordet, comparteixo la teva reacció a l’obra. Ahir la vaig veure per tercera vegada i em va tornar a impactar. Per cert, un detall preciós que vaig notar ahir: l’orquestra interpreta l’últim acord amb tots els llums apagats, fins i tot el del director.

        M'agrada

      • Marc

        Més o menys: 40 de gasolina, 30 de peatges, 15 de parking, 15 d’extres*

        Si vols el meu libretto te’l vens a buscar, anar a Girona em val 15 de gasolina, 7 de peatges…

        No va seriosament, si aquesta representació és per a vosaltres un 10 no anem pas bé. Si, l’escenografia si, sobretot em va agradar la inestable irrealitat del terra del bosc en el quart acte, i molt la manera que tenien els llums de donar forma a les escenes. Però els moviments dels personatges eren com a mínim ridículs, (aquell babau fent saltets en el primer acte HAHAHA!!! que penós. I la tia fent el dinar…jugant a papes i mames semblava, infantil.

        Les veus si, sobretot la noia, molt potent, amb aquell punt granític que tan ens agrada. La orquestra si, correcte, les altres veus, correctes. El baix del príncep bé, però l’hi tremolava massa per el meu gust.

        Tranquils que de ben segur veureu operes molt millors que aquesta, el que passa és que esteu molt mal acostumats.

        M'agrada

      • Quan et poses “enfant terrible” no m’agrades gaire, francament.
        Jo que sóc l’amo del tros vaig cada vegada amb més cura a dir segons com les coses. Suposo que així et sents millor i més reafirmat, tu dic des de l’estima que em mereixeu tots els que perdeu el temps en visitar.me i deixar comentaris, però t’asseguro que amb l’experiència que em dóna la meva assistència a l’òpera des de l’any 1975 et puc dir que aquesta producció és de les grans que he vist.

        M'agrada

      • Ordet

        Suposo que el babau fent saltets volia representar que en la història original és un animalet que viu al bosc… però això no té cap importància, perquè és tan bell tot el que els envolta, canten tan bé i l’orquestra toca tan bé que se li pot perdonar els moviments naïf, la creu masturbada, la felació, el calvo nu…que apareixen en aquesta producció.

        Per cert, si al final, com m’espero, em diuen a través del web de laie que el libretto està esgotat (en principi el tinc pagat…) te’l compro i te’l vaig a buscar a la fi del món, si és necessari 🙂

        Salutacions!

        M'agrada

      • Elio

        Tens tot el dret a criticar la producció, però sembla que el teu objectiu siguem més aviat els que en ha agradat. Deixa’m dir-te que si el teu referent és la Norma de l’AAOS el que està mal acostumat ets tu, i t’ho puc assegurar perquè jo també la vaig veure. No m’agrada criticar la feina de l’AAOS perquè prou difícil ho tenen i, a més, les seves possibilitats són molt diferents de les del Liceu. Però precisament fa anys que la direcció d’escena (no pas l’escenografia) ha baixat perillosament de nivell, vorejant el ridícul en moltes ocasions. La Norma no va ser una excepció, amb moviments exagerats i buits. En canvi l’escenògraf sí que té talent, i sap construir amb molt pocs recursos escenaris molt eficaços i a vegades fins i tot impactants. Celebro que gaudissis la Norma, jo vaig marxar després del primer acte, no m’havia avorrit mai tant en un teatre. I Norma és una òpera que conec bé i m’agrada molt.

        Com que sóc tossut, deixa’m que insisteixi en Kítej. No vull aconseguir que canviïs d’opinió, tampoc cal. Però com a mínim que valoris la feina de Txèrniakov.
        Què esperaves que fes Fevrònia durant el primer acte? Tots els moviments encaixen perfectament amb el text. Se suposa que dóna de menjar als animals i Txèrniakov, molt hàbilment, transforma aquests animals en captaires i fugitius (no descarto que el babau que tu dius representi un nen amb algun retard), amb els quals Fevrònia comparteix el dinar. D’aquesta manera deixa clar el seu caràcter caritatiu i solidari. Si buscaves monumentalitat i èpica t’has equivocat d’obra. El personatge de Fevrònia, eix de tota l’obra, és un exemple de modèstia i senzillesa i no li escauria el contrari. Per això, també, el paradís que ella imagina és simplement un àpat en companyia de la gent estimada, envoltada de la natura -per cert, l’inframón de la tradició pagana russa era una terra verda exuberant i sempre florida, a la qual acudien els ocells migratoris a l’hivern. En el llibret hi ha vàries referències a aquesta creença, que de nou reflexa el caràcter humil de la visió pagana russa, la qual gira al voltant de la família i la natura. Aquesta és l’essència del personatge i, sobretot, el missatge que Belski i Rimski-Kórsakov volien transmetre.

        M'agrada

      • Al final haurien de reconèixer que els he fet una campanya gratuita molt fructífera, oi?
        Estic entusiasmat amb aquesta unanimitat, no és que tingués cap dubte, però que la gran majoria haguem gaudit d’una òpera infreqüent és un goig absolut.

        M'agrada

      • Marc

        Ep, que només he dit el que penso d’unes quantes coses que no m’agraden de l’obre, si t’hi fixes aquesta vegada n’he alabat més de les que he apedregat, i no he dit res amb ànim d’ofendre a ningú, al contrari.
        D’altra banda he llegit per aquí i no fa pas molt, unes critiques molt més despietades i que de ben segur fereixen a aquells pobres desgraciats que els hi hagi pogut agradar una obra “fallida”

        Per mi l’opera necessita, per el seu caràcter monumental i èpic i d’abundància, de la industria cinematografia. Quan sento aquelles veus tan constructores de paisatge, tan immenses, tan d’inferns i de glories…m’imagino quelcom més que una miserable recreació de cartró pedra i que d’uns personatges maldestres.

        Quina opinió més oblidable, ho sento novament, m’he de disculpar novament. En fi, que tindré que evitar-me.

        M'agrada

      • Marc, no t’has de disculpar de res, no has pas ofès a ningú, però sorprèn aquest to tan vehement si després has d’anar demanant disculpes.
        Jo puc comprendre que no t’agradi la producció, ara bé que ho comparis amb la Norma de l’AAOS no em sembla just.

        M'agrada

      • Marc

        Molt bé, encantat de regalar-te’l, així tu tens el tresor rus de paper i jo redimeixo parcialment la meva culpa.
        Estaré al Cant del Cigne de la Schubertiada. Entre la veu d’en Goerne i els murs de la meva ànima.

        Em coneixeràs perquè faig la típica cara del tiu que no l’hi agrada la ciutat invisible del Liceu.

        M'agrada

      • Ordet

        El meu mail és ordet21@hotmail.com Escriu-me i quedem entesos. Per cert, a mi també m’encanta Goerne, Schubert i el Cant del Cigne (una cosa no treu l’altra…)

        Pensa que no ets l’únic que no li va agradar. Jo vaig estar al quart pis i estava rodejat de gent que va trobar la representació insofrible i que només de baixar el teló van sortir per les escales corrents. Vaig escoltar que una iaia deia que aquesta posada en escena “l’havia marejat moltíssim”… S’hauria d’haver pres una biodramina abans de començar. 🙂

        Salutacions!

        M'agrada

  22. rosetapiccina

    Ahir per fi vaig anar a Kitej. Per mi va ser un espectacle més gran que la vida. Et fica al seu món, et fa patir i vibrar amb ells, et fa reflexionar sobre les coses més profundes de l’existència, et pot omplir de goig…

    Algunes opinions concretes:
    – El millor cantant, amb diferència, el príncep Iuri. Com que no recordo els noms, el Jan em va donar una gran alegria fent-me saber que el veurem com a Hunding. La santa, el Grishka i el cor també molt bé.
    – La producció boníssima, però em va matar una mica massa el misticisme. La ciutat hauria de veure’s desapareixent. No m’agrada que el més enllà sigui com un pícnic al camp. No entenc que significa aquest vaivé lateral acompasat dels que estan al cel. Però en canvi accepto i admiro la ambivalència que la ultimísima escena deixa caure sobre tota la visió transcendent de la història.
    -La producció em recorda a la pel·li “los otros”, de Amenabar

    Gràcies per insistir en que s’hi havia d’anar. El que m’hagués perdut!!!!!!

    M'agrada

    • Elio

      Això de la desaparició de la ciutat… no he vist cap altra producció, però no em se imaginar una manera eficaç de representar-ho. Pensa que una cosa així pot fàcilment acabar semblant ridícula. I a més, a la versió de Txèrniakov no hi passen miracles, per tant tampoc hi hauria d’haver ocultació de la ciutat. A mi m’agraden molt totes les reinterpretacions que ha fet, però és cert que aquesta és la més problemàtica, ja que els personatges diuen clarament que la ciutat s’ha tornat invisible.

      En quant al vaivé lateral… estic segur que Txèrniakov coneix molt bé la cultura russa i no deu ser gratuït. Només és una hipòtesi, però fixa’t que en el fragment en qüestió Fevrònia canta a capella, i la melodia té un aire molt tradicional. És molt possible que es tracti d’alguna dansa nupcial, autèntica o modificada, de les moltes que Rimski-Korsakov va recollir en les seves antologies de música popular original. En aquest cas potser els moviments fan referència a la dansa original.

      M'agrada

      • Aquí la ciutat no desapareix, els seus habitants si, s’immolen i els tàrtars fugen esparverats quan els veuen atots (totes) morts. Em sembla d’una potència i crueltat terrible, molt més dolorós i efectiu que una broma se’ls endu, però que al cap i la fi els submergeix a la mort, no?

        M'agrada

      • Elio

        De fet, no em queda clara la intenció original de Belski en aquest sentit. Encara que la ciutat desapareixi, els seus habitants s’immolen? Perquè al final la ciutat esdevé una mena de paradís terrenal al qual van a parar els purs, però entenc que després de morir, com és el cas de Fevrònia i el príncep. O bé s’hi barregen vius i morts? En cas que s’immolin, em sembla molt més coherent la reinterpretació de Txèrniakov, ja que si la ciutat desapareix no els faria falta dinyar-la.

        M'agrada

      • Jo crec que Belski no es va atrevir a repetir el final de Khovantxina, amb la immolació, però submergí una ciutat i després que tots estiguin al cel ho interpreto com un suïcidi col·lectiu del tipus secta, i és que Fevrònia no deixa de ser una Il·luminada perillossíssima.
        En el final jo crec que no hi ha vius i morts, tots són morts, i “els altres” ja no surten.

        M'agrada

      • rosetapiccina

        En tot cas, substituir la desaparició de la ciutat per la immolació col·lectiva elimina la dimensió sobrenatural. Personalment m’hagués agradat que hi haguessin conviscut les dues visions d’una realitat: la materialista, amb la mort física, i la mística, amb l’ascensió de la ciutat al cel. Pot ser Rimsky-Korsakof fos ateu, però l’obra és molt religiosa, i a mi m’agrada així, clar que no va amb els temps.

        M'agrada

      • Marc

        A veure Elio, et contesto aquí perquè a l’altre missatge no em surt l’opció de respondre (no se si és algun error o és que activeu quelcom per donar la cosa per acabada)

        No m’acribilleu tant per gaudir de valent amb la Norma dels Amics de Sabadell perquè aquell dia el públic va embogir i els bravos i els aplaudiments varen ser molt radiants i eufòrics i sincers, i no crec que tots fossin uns analfabets com jo. No em va entusiasmar ni l’escenografia ni els moviments dels cantants, (si el vestuari). El que em va encantar varen ser les veus de les dues protagonistes i l’orquestra, vaig plorar d’emoció, és a dir, va ser genial.

        Respecte a Kitezh, doncs gairebé m’heu convençut de que estic equivocat, vist l’alt grau d’unanimitat. Em reservo el dret però de considerar-la imperfecte (si no us o preneu excessivament malament clar)
        Estic a l’aguait de com n’analitzeu l ‘argument, molt interessant, ho dic seriosament, espero algun dia poder estar aquí desxifrant les voluptuositats d’alguna opera que ens hagi colpit. Segurament si tornes a veure-la m’agradaria més, ja em passa de vegades això.

        Monumentalitat i èpica? aquest és el meu camí, i foscor i agressivitat, i transgressió musical. Això és el meu ideal. Com he acabat escoltant opera italiana, com he pogut fondrem el cor en el bel canto? doncs és un misteri que em te encara en un llimb dols.

        Si em recomanes algun autor o opera que vehiculin el meu Ideal t’ho agrairé molt. Wagner, Schostakovich, Berg!….

        M'agrada

      • No siguis susceptible, si ja no tens espai és perquè els arbres de contestes tenen un límit, sinó acabarien sent fileres d’una lletra 😉
        Gràcies per participar i animar-nos a participar.

        M'agrada

      • Elio

        Hi ha un límit de respostes. La pàgina està configurada per anar sagnant les respostes i clar, al final s’acaba dessagnant…

        No et vull pas acribillar, però has insistit tant en la comparació que no m’he pogut estar de dir-ho, ja que precisament en tinc un molt mal record d’aquesta Norma. Jo vaig veure l’estrena a Sabadell i especialment la direcció musical em va semblar nefasta. És possible que amb el rodatge la cosa millorés, i a Girona el resultat fos molt més satisfactori. En qualsevol cas tens tot el dret a que t’agradi, i jo també he sortit consentíssim de moltes produccions de l’AAOS. I si no t’agrada Kítej no passa res, a mi no m’agrada cap òpera de Händel i a més d’un li semblarà un pecat molt més greu. Simplement crec que cal concedir el benefici del dubte a professionals com Txèrniakov, que ja han demostrat que la seva feina, agradi o no, té un plantejament profund al darrera.

        En quant a recomanacions, m’arriscaré a fer-te’n algunes malgrat la nostra diferència de gustos 🙂 :

        La Tetralogia és essencial. Si no l’has sentit escolta amb deteniment Das Rheingold, així ja coneixeràs els antecedents musicals i argumentals de la Walkiria quan la vagis a veure.
        Per foscor i agressivitat sens dubte Salomé, pel meu gust una de les millors òperes que s’han escrit.
        No és cap òpera però hauries d’escoltar la cantata Alexander Nevsky de Prokòfiev. Crec que encaixa molt amb el què busques.
        El Don Carlo i potser també el Simon Boccanegra de Verdi i el Mefistofele de Boito. Les òperes de Korngold potser també t’interessen, especialment Die Tote Stadt i Das Wunder der Heliane. Les Troyens de Berlioz té de tot. En Joaquim va dedicar-li una sèrie de 6 o 7 apunts a sengles fragments d’aquesta òpera que et recomano que busquis. No són recomanacions massa originals, però espero que t’ajudin, encara que potser algunes ja les coneixes.

        M'agrada

  23. Jesus G.

    Només voldria donar les gràcies al Joaquim per la seva insistència amb aquesta òpera. Si no hagués estat per ell, ahir m’hauria perdut una de les representacions mes memorables que probablement veuré mai al Liceu.
    Amb quedo, per sobre de tot, amb el cor i l’orquestra, que penso van fer un treball extraordinari.
    Gràcies per ser tan “pesat”.

    M'agrada

    • Moltes gràcies Jesus G, no saps pas la il·lusió que em fa llegir-ho, al final crec que Kitej ha estat molt més concorreguda del que pensaven, i jo he fet el possible perquè fos així. Els vostres comentaris m’ho confirmen i el millor de tot, hem gaudit molt amb aquesta òpera i amb aquesta producció.

      M'agrada

  24. Leonor

    También la vi yo el día 26 y desde luego es una obra bellísima; me repetiré con los cantantes que más me gustaron, con la dirección musical…Añadiré un detalle; desde el acto III, desde el inicio (y con el anuncio de la llegada inminente de los tártaros, guiados por Fevronia) la actuación de todos subió la temperatura emotiva de tal manera que no se escuchaba ni una mosca y se sentía comunión entre escena y público (se me saltaron las lágrimas, desde luego); el final, a mi ver, queda como la explicación mítica de la hermosa, inmemorial y desaparecida Kitezh: en efecto, todos mueren pero su sacrificio (escena espectacular, bravo el coro) queda tamizado como un milagro que les oculta de la mirada de los seres mortales y da un paso más, los convierte en leyenda. Me encantó.
    Bueno, el ruido de platos, risas sobre la música, no…Pero no me quiero repetir.

    M'agrada

      • maria

        a mi me gusto mucho, pero estoy un poco de acuerdo con marc, cre0??? el “disidente” que viene de girona y protesa . primer acto ysegndo, perfecto, peroel ultimo se me hizo un poco largo y la escena e la cabaña, bastante kumbaya… cantando cogiditos de la mano…. parrecia lo de ” es l horadelsadeus i ens em de dir ..adeusiau¡¡¡” , no me gusto . y yo si que llevo muchos años viendo operas etcetc… es un poco para animar a marc, que no se crea que esa solo en su critica .

        M'agrada

      • Ordet

        Jo ahir, vaig repetir. I sí, fan “l’hora dels adéus”, però és tan maca aquella cabana i la llum que la il.lumina que s’aconsegueix un moment realment màgic i misteriós. Després, quan es reuneixen tots a fora per menjar-se la coca o pastís també torna a haver-hi “hora dels adéus” però està molt ben resolt amb l’alegria del conjunt, especialment els crits dels dos nens que juguen sota la taula. Tot plegat no crec que sigui més de 5 minuts…
        L’acte final realment és llarg i reiteratiu en molts moments, però això també passarà en el segon acte de la Valquíria… o sigui que si li perdonem a Wagner, també ho hauriem de fer amb Rimski-Korsakov.

        Marc, què he de fer per tenir el programa-libretto? (no m’has dit res per mail…). Ahir tampoc en venien 😦

        Salutacions i fins la Valquíria!

        M'agrada

      • Marc

        Hola Ordet, no t’he enviat el correu perquè estava fabricant l’idea de quedar-me el llibret o bé de vendre’t el a un prou força elevat, donant-te així la oportunitat de posseir un tresor d’encara més valor.

        Jo estaré a la Valquíria del dia 23, si tu també hi ets te’l porto. Si no, no ho se, estaré al Cant del Cigne de Vilabertran, a en Kaufmann de Peralada i al Andrea Chénier, també de Peralada.
        O si vols vens un dia per l’Empordà quedem i te’l passo.

        Correu? planetamarc@gmail.com

        M'agrada

      • Todas las opiniones son válida y contra gustos es imposible ponerse de acuerdo. La calidad de la producción me parce fuera de toda duda, no es fácil encontrar producciones a ese nivel, otra cosa es que conectes más o menos, nada de nada.
        Lo que no me parece de recibo es comparar un montaje así con otros, pero eso ya ha sido argumentado.
        Gracias por dejar tu opinión.

        M'agrada

  25. Giacomo

    Ja no quedaria res per afegir, però finalment va arribar també el meu torn d’abonament i vaig veure aquesta Kitej. D’acordíssim amb en Joaquim i amb gairebé tothom: una de les coses millors que hagi vist en un teatre d’òpera, encara que per cert la meva experiència quedi molt lluny de la d’altres infernemlandaires.

    Ahir dimecres el Liceu em va semblar força plè, si més no pel que es veia des del cinquè pis. Ho hauran hagut de fer amb descomptes, malauradament, però ho consideraria un èxit d’assistència. I aquesta vegada només vam tenir aplaudiments. Malgrat que sí, alguns segur que es van anar després del tercer acte.

    A mi em van agradar més els actes II i III, crec que essencialment per causa de Rimski. El tenor enamoradís és un tip que acaba dient-me poquet, i al quart acte sóc dels que retallarien uns deu minuts tot plegat.

    A més, única queixa amb Txèrniakov: els crits o riure que fós dels nens al quart acte em van molestar. Amb els tàrtars ho puc entendre. A mi em van agradar més les metralladores i menys els boxeurs, però finalment els tàrtars han de ser els monstres que ho fan tot horriblement, doncs perquè no una mica de sacrilegi musical també. Al contrari a la Kitej paradisíaca els sorolls escènics no els vaig poder entendre, ni menys apreciar.

    Això dit, una gran actuació de tot el conjunt. Tot i no ser un coneixedor del cant, diria que qualsevol problema hagi tingut la Fevrònia ja es va resoldre perfectament. I fora sempre així l’orquestra!

    De fet: perquè si el Liceu és (o era …) capaç d’aixó, després ens toca la Tosca que vam veure, i que jo preferiria no haver sentit? Vull dir: personalment m’interessa més veure Rimski que Puccini; però entenc que aquesta sigui una preferència una mica elitista. A més, amb preferències així podem encaixar poc: em va encantar Kitej, em va resultar avorrida Agrippina. Doncs accepto una programació més popular com a la propera temporada. Però perquè en el repertori popular no tenim aquesta qualitat? Costa molt mès fer una bona Tosca que una gran Kitej?

    De totes maneres, aquest mes celebrem la Kitej que hem tingut!

    M'agrada

    • Ordet

      Doncs a mi, com he dit una mica més endalt, els crits dels nens em van semblar molt ben trobats per representar el moment bucòlic que viuen tots plegats mentre mengen. Jo sí que eliminaria les metralletes del segon acte i altres detalls dubtosos (els paranoels, l’home nu, etc.). Però són petites coses que no afecten gens o gaire al resultat final extraordinari.

      M'agrada

    • M’hagués agradat anar a la darrera representació, peò n va ser possible.
      Ves a saber quan temps trigarem a tornar a veure aquesta òpera, i axó que la producció és nostra, però això sembla ser que no té cap rellevància, un cop pagada i representada s’intenta vendre o explotar el seu lloguer i cm deia el meu pare “si te he visto no me acuerdo”.
      Costa més fer Tosca perquè ens la coneixem molt bé i també és lògic que una vegada que es fa Kítej l’aposta sigui guanyadora. Ho ha estat
      Gràcies Giacomo per deixar-nos la teva visió.

      M'agrada

      • Ordet

        Doncs al final vaig trobar entrades de la manera més tonta. Vaig anar al google, vaig posar “entradas baratas kitej” i es va fer el miracle. Una noia en venia dues de 4rt pis 🙂

        M'agrada

    • bocachete

      Al final he vingut tres cops. Jo continuo quedant-me amb el primer i el quart actes. Reconec bons encerts i una gran direcció en els altres, però hauria canviat alguns aspectes que trobo discutibles. En canvi, el primer el trobo rodó i l’últim, inspiradíssim. Ara: els nens de sota la taula els podrien haver matat els tàtars després del segon “aaaaaaah” que diuen, que calladets són més macos. Que un o dos ja estan bé i dóna aquest punt bucòlic que dieu, però acaben essent pesats i molestos.
      Tot i la reiteració de motius, musicals i literaris, el final aconsegueix transmetre alguna cosa de paradisíac que no deu ser fàcil. És entrar-hi o no; sí que pot resultar pueril, ingenu…, però s’adiu, la solució, molt bé amb la mateixa història i el caràcter dels personatges, especialment la Fevrònia. Més ingenu que enviar una carta a l’altre perquè canviï… Segurament no saben llegir cap dels dos.
      Vaig sentir una interpretació que pot ser interessant. El mal domina el món i el fa inhabitable (els tàtars, els Grixka…); els llocs on impera el bé i la justícia, on es pot escapar del mal són invisibles: no poden trobar-se, tan rars són, i només el sacrifici més gran els fa accessibles. En fi, que ho tenim negre i ens hem d’esperar una vida més enllà…

      M'agrada

      • A vegades ens costa acceptar que hi ha aspectes poètics i onírics que no quadren em la brutalitat i rudesa del dia a dia, i davant del desconcert que ens provoquen hem de buscar sovint desqualificacions, per justificar la perplexitat que ens provoquen.
        Si a l’escena inicial del primer acte només ens quedem amb els animalons humanitzats fent cabrioles, com éssers minusvàlids és lògic que diguem que allò és molt kumbayà, ja que no fem el mínim esforç per ubicar el món irreal i mental de Fevrònia.El mateix succeeix en l’acte quart, potser per això se’ls feia tan llarg i en lloc de deixar-se endur per la música, com si fos una sèrie televisiva, volien enllestir-h aviat, per què allargar-ho més!.
        La crua realitat ens la trobarem en els actes segon i tercer, i aleshores aquests també molesten per massa explícits, durs i violents, en el fons molt públic que va a l’òpera no assaboreix, consumeix i prou.
        Ho tenim tan negre que muntatges d’aquesta categoria i ambició trigarem a veure’ls al Liceu en els propers anys i molts d’aquests que ara s’exclamaven els reclamaran.

        M'agrada

  26. Romeo

    Finalmente os hice caso y por segunda vez disfruté, mas relajado, de KItej. Afortunado que fui ya que pude agenciarme de una entrada de las segundas mas baratas (una devolución) y con un 25% de descuento por San Jordi.
    Esta vez disfruté (y mucho) del primer y segundo acto. Del tercero y el cuarto seguí disfrutando tanto como la primera vez (que me perdonen los que recortarían el cuarto acto pero a mi hasta se me hace hasta corto y todo).
    Noté que Fevronia,quizás, tenía la voz un poco mas cansada que la primera vez que la escuché. Aún y así estuvo estupenda al igual que el resto de cantantes, orquesta y coro. La producción es de una redondez inigualable con unas escenas/imagenes muy potentes
    Mucho público extranjero que se veía que habían venido expresamente a ver esta obra (que tome nota el Sr. Guash) y un turno, el H, que creo que es de los mejorcitos a nivel de comportamiento en la sala.
    Preparados para la Valquiria de Carsen que, esperemos, deje tan buen sabor de boca como lo hizo la temporada pasada con su Oro del Rin.

    M'agrada

    • Magnífico, no sabes cuanto me alegra que hayas disfrutado tanto.
      Con Die Walküre la cosa está más difícil pese al magnífico elenco en ambos repartos, tenemos referentes excepcionales en audio, vídeo y en el mismo teatro, esperemos que sigan en racha.
      Al final las funciones de Kitej se han saldado con una aceptación muy notable, no podía ser de otra forma tratándose de una ópera tan importante y un montaje a ese nivel.
      Gracias por dejar tu comentario.

      M'agrada

  27. MartaB

    Quan ja hi ha tants i tants comentaris és molt díficil de dir res més. Aquesta òpera m’agrada molt, però no les tenia totes amb la posada en escena de Txerniakov, ara bé aquesta vegada vaig parar atenció a la conferència que fan abans al Foyer i gràcies a això vaig poder gaudir moltíssim de la funció, perquè em va ajudar a entendre tota la simbologia, hi havia molts elements que em feien recordar la filosofia tolstoiana. El 3r acte per a mi va ser el millor. Des del meu lloc la visió que tenia de les dones i el príncep Iuri en el moment de l’entrada dels tàtars si que semblava sobrenatural.

    Tant de bo que la Direcció General veient que al final ha pogut omplir el teatre, encara que sigui amb descomptes, s’ho repensi, i de tant en tant ens la torni a programar. A mi no em sabria gens de greu de repetir.

    M'agrada

    • No sé si la Direcció General pensa com nosaltres, més aviat deu pensar, bufffff ja s’ha acabat….
      No tenia el menor dubte de que t’agradaria, però em satisfà que no m’hagi equivocat, és clar.

      M'agrada

  28. Per fi em va arribar la nit del 30. No us havia llegit per entrar a Kitej ben casta i pura. Aniré per punts a lo Wimsey,
    1. Molt ple i molt silenci, públic respectuós i un incomprensible booo al Pons.
    2. Sense ser extraordinàries, les veus van ser notables i s’agraeix molt que siguin tan russes. Fevrònia estava, a moments, cansada. Pons va tapar algun cop al jove príncep.
    3. Els cors impecables (amb la Sonsoles per allà, m’indica la Marga i amb peluca), les dones també. El millor, per mi.
    4. Moltes cares noves i joves a l’orquestra, amb uns metalls ben certers.
    5. Fabulosa la producció: moltíssims missatges delicats com ara el vol a les escales, la boira representada pels vels blancs de les dones, la màfia amb tants personatges diferents, el trineu-taúd..no pararia. Un 10 a l’escena per saber treure aquell regust amarg tan rus. Les arquitectures precioses, fins i tot l’edifici funcionarial i comunista de la petita ciutat. Quin gran moviment de masses entre tants objectes. Un atapeïment apropiat per l’angoixa del moment.
    6. Preciosa partitura amb molts ecos nibelungs, que si el bosc, el foc màgic, algun moment parsifalero..etc. Les cançons populars de RK s’escauen tant a aquesta òpera!
    7. Repitiria sr Guasch!!
    8. Frisossa per la Walküre..té també bona pinta per les fotos que he vist.
    9. I un protesta: apenes imprimeixen programes i ens donen a tots, en sortir,un punt de llibre publicitant Walküre. Que gastin en programes, i no punts, si us plau! que amb Wagner ja omplirem.
    .

    M'agrada

    • Programes de Kitej!!!! però què s’ha pensat vostè?
      Feta la gracieta, és incomprensible com en una funció per molt que sigui la darrera ja no quedin programes, o la tirada va ser molt curta o l’òpera ha suscitat molt més interès del que creien. Tot plegat lamentable. Jo tinc una saca de punts de llibre a l’espera de trobar on allotjar-se i econòmics no deuen ser, oi?
      Pel que fa a l’òpera estem d’acord i les escenografies de Txerniakov sempre tenen una aclaparadora potència, altre cosa són les direccions escèniques, però les escenografies sempre són impressionants.
      El del buuu deu ser el mateix de cada dia, aquell que no li agradava gens l’obra i la direcció.
      Trobarem a faltar espectacles d’aquest nivell.

      M'agrada

  29. Marc

    N’hi ha que diuen que a la meravellosa Barcelona l’hi caldrà aviat fer-se invisible, que el millor per evitar la derrota humiliant serà amagar-se rere la boira de la homogeneïtzació i viure per sempre reclosos portes endins i amb la cultura replegada a la vida íntima.

    Potser per això no em va acabar de fer el pes aquesta obra, perquè no m’agrada gens la solució que proposa. Doncs és un esclat de llum i de colors ferms el que ens farà lliures i victoriosos. A plena llum i a plena veu.

    M'agrada

    • Jan

      Jo tambe sóc independentista però vaig poder disfrutar molt, no crec que tingui gaire a veure la veritat… jejeje A més a més, em sembla que anem amb el lliri a la mà, “un esclat de llum i de colors” és una mica flower-power (o kumbayà, que més amunt deies que no feia per tu), i sincerament quan empresonin al president o ens passin els tancs per la diagonal, jo crec que no em mouré de casa…

      M'agrada

      • Tu també deus haver esmorzat alguna cosa en mal estat, potser la Nutella?, Tancs a la Diagonal i en Mas a la garjola, com diria l’admirat Forges virgensanta!
        Ara, jo en cas que l’apocalipsi es compleixi, a casa no em quedaré, IFL es radicalitzarà 👿 ||*||

        M'agrada

      • Marc

        No s’hi val treure’m les paraules de context: no és el flonjo “de llum i de colors” si no el wagnerià “de llum i de colors ferms” que és molt diferent.
        A més, si per mi fos ja tindríem la industria nuclear ensenyant els ullals.

        Salut!!

        M'agrada

  30. Marc

    L’esperit de Kórsakov em persegueix, a la fira del llibre vell de la ciutat del vent m’hi he trobat el llibret aquell del 1926, “La Rondalla de la vila invisible de Kítej” i una força sobrenatural i russòfona me l’ha obligat a comprar. Si algú el vol i està disposat a pagar-ne una quantitat excessiva serà seu.

    M'agrada

    • ORDET

      Jje je… Jo ja t’he dit que te’l compro quan em recuperi econòmicament (si em fas bon preu, és clar…).
      Moltes gràcies per la teva amabilitat en vendre’m el programa de Kitej.
      Feia temps que no en comprava cap (bàsicament perquè la majoria ja no porten llibret o són d’òperes tan trillades que no m’interessen) i he notat que aquestes publicacions han anat degenerant amb el temps. Els que comprava fa anys eren més grans, portaven textos que no te’ls acabaves ni en un mes i havia una cura especial en incloure el llibret sempre.
      Trobo bastant estúpid posar la traducció catalana i la castellana de costat (això només pots passar aquí…). I l’original rus, on és? Costa una mica seguir l’òpera si no tens el text original… Hi ha fotos tan minúscules que no arribes a endevinar què s’hi mostra…
      Per cert Marc, he mirat dates i jo també tinc entrades per a la Valquíria del 23.
      Salutacions!

      M'agrada

      • Marc

        Hola Ordet!

        Exactament el mateix penso jo del llibret aquell del Liceu, hi vaig trobar molt a faltar el text en rus. Quan el compres et pregunten si el vols en català o castellà, s’ho podrien estalviar.

        Que bé doncs que tinguis el mateix dia la Valquíria, ens hi trobem. Fins i tot hi podríem anar junts des de Girona i ens estalviaríem una mica d’or. Aquest cop però segurament ja estaré a Barcelona i m’hi quedaré a dormir amb la dona i la nena, doncs hi ha quelcom que hi volem fer el dia següent.

        Ja em diràs si vols que et porti “La Rondalla”
        Salutacions!

        M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: