IN FERNEM LAND

LICEU: Angela Gheorghiu i Saimir Pirgu


Angela Ghoerghiu al Liceu, 25 d'abril de 2014 foto IFL

Angela Ghoerghiu al Liceu, 25 d’abril de 2014 foto IFL

Puc parlar del que va succeir ahir per la nit al Liceu des de dues vessants tan distants i diferents que després de pensar-m’ho una mica he decidit que faré dues cròniques en un mateix apunt , però les dues són imprescindibles per intentar transmetre tota l’allau de sensacions viscudes.

Se suposa que en un concert o recital hem d’emocionar-nos, no passar vergonya aliena, però també se suposa que quan un cantant es presenta en un concert, ha de saber el que ha de cantar i com ho ha de cantar, i també cm ha d’anar vestida i com s’ha de comportar, són coses que potser poden semblar supèrflues però qua acaben integrant-se en un tot que acaba conformant la personalitat i l’estil d’un artista.

Angela Gheorghiu vol ser una diva, sempre ho ha volgut ser i s’esmerça molt emprant tots els estereotips possibles per no trair aquesta imatge de caprici omnipresent, de monades i gestualitat de vedette tronada.

Una diva ha de ser diva cantant i després quan ens hagi guanyat amb una veu i una interpretació majúscula, pot fer allò que li sembli més idoni per engrandir la seva llegenda, de ben segur que ho perdonarem amb més o menys resignació i convenciment, però el primer que ha de fer és cantar i donar-ho tot.

Gheorghiu té, sent generós, una veu de volum mitjà, bonica, això si, i quan li dóna la gana, canta molt bé, de meravella diria jo, però n’ha de tenir ganes i prendre-s’ho amb l’interès que mai li hauria de mancar. Quan un artista puja a dalt de l’escenari ha de saber quines són les prioritats, i aquestes no es poden deixar en un segon terme intentant convèncer al públic reunit, per molt que hi hagi aquells i aquelles que ho faci com ho faci ho trobaran preciós i digne dels més enfervorits bravos, que amb quatre trucs n’hi ha prou per fer un èxit.

Gheorghiu ahir es va prendre el concert com una festa privada, un divertiment i això no està bé, ni tampoc sembla que sigui un actitud respectuosa amb un públic que no hauria de ser gaire diferent al que pot trobar-se a París, Londres, Berlín o Viena. Jo, una vegada que ve, la vull veure en el seu esplendor vocal  aquell que l’ha fet veritablement mereixedora de la qualificació que el món operístic li ha atorgat. No vull ser menystingut, no vull que em consideri, com a barceloní que ha pagat una entrada, un més del públic que amb quatre rocades i una engruna de veritable creació musical, se’n vagi a casa satisfet i admirat de la seva bellesa. El públic i entre ells jo, ens mereixem un respecte, res més que això i Gheorghiu ahir no estava en aquest estadi, va venir a fer un bolo amb pretensions de diversió, acompanyada del tenor albanès Saimir Pirgu, suficientment honest per ser un molt més que digne acompanyant, però sense la més mínima possibilitat de fer-li ombra i amargar-li la vetllada amb un èxit superior al seu.

No cal dir que encara que a dalt de l’escenari hi hagi una orquestra, aquest fet no té gaire importància i amb quatre preludis o obertures i sense gaires assaigs, un director sense masses escrúpols s’avindrà a acompanyar a la diva com ella dicti, encara que els resultats siguin molt menys que discrets.

L’Orquestra del Liceu no cal dir que sempre en el llindar de caure per precipicis perillosos, ahir en va abocar en l’abisme davant de les exigències de la diva i d’una direcció sorollosa, vulgar i sense cap mena de cura, sobretot tenint en compte que algunes coses era obvi que no s’havien ni tan sols assajat. Lamentable i indigne.

Gheorghiu va cantar un Handel allunyat de qualsevol criteri mínimament aproximatiu de l’estil barroc. El seu “Lascia ch’io pianga” de Rinaldo, va esdevenir letàrgic en el temps i en molts moments poc audible, segurament perquè no estava segura de res i ho volia amagar amb efectes pretesament embellidors, però que en lluita constant i preocupant amb l’afinació , van tenir resultats de mediocritat decebedora de la primera peça del concert d’una soprano que vol ser La Diva.

Tot seguit i en un salt estètic i estilístic de dubtosa categoria, va cantar juntament amb Pirgu el darrer duo de Violetta i Alfredo a La Traviata. Van continuar els problemes d’afinació per  i la poca projecció en molts altres. Estava bastant clar que no hi havia cap pretensió de fer música de veritat, ni d’intentar crear emocions, com a molt algun detall bonic i alguna frase inspirada, però res que provoqués cap calfred per l’espinada, cap sensació d’estar al davant de la soprano que anys enrere  va sorprendre al món operístic amb una Traviata memorable dirigida per Solti en un Covent Garden que d’aleshores ençà l’adora.

En solitari va intentar cantar l’ària “Pleurez mes yeux” de Le Cid de Massenet, en una demostració de irresponsabilitat vocal evident, ja que tothom hauria de saber, i ella la primera, que l’ària de Doña Jimena és per a una mezzosoprano o una soprano falcon, cosa que ella ni forçant els greus al llindar del declamat, s’apropa.

El final de la primera part el van enllestir amb el primer duo entre Adina i Nemorino “Caro elisir” on ella va poder demostrar sense despentinar-se la seva especial adequació  en el repertori belcantista, però sense produir-me cap sensació d’estar al davant de la diva Gheorghiu, allò ho podia cantar igual qualsevol soprano sense tanta anomenada. La diva soprano no va aparèixer.

A l’inici de la segona part amb el bellíssim duo de Roméo et Juliette “Va, je t’ai pardonné” és on més amb va agradar ja que la veu corria bé i semblava que hi volia posar alguna cosa més que posturetes i coqueteries sense sentit. L’esperança que allò podia canviar a millor s’albirava i més endavant amb l’ària de la lluna de Rusalka hagués pogut ser possible. La va cantar bé, però vaja, amb la pretensió de fer-la bonica sense més i per tant sense emocionar en les oportunitats que Dvorák li brinda.

Oficialment el concert acabava amb el duo del primer acte de La Bohème. Haguessin pogut escollir una altra òpera ja que precisament ells dos la van cantar molt bé al Liceu feia dues temporades, però no crec que això els importés gaire ni a ells ni al públic. Ho van fer bé, sí,fins i tot pujant tots dos a l’agut, quasi vorejant  l’accident i fora d’escena. Vaig pensar que l’emoció feria acte de presència, però la festa ja feia estona que s’havia desbocat i qualsevol “delicadesa” de la diva, fins i tot un inenarrable “curioso” feia caure la baba a mig teatre, per què amoïnar-se en fer-ho més sentit i viscut?.

Saimir Pirgués un bon tenor que mai farà aixecar al públic de les seves butaques, canta bé i la veu és mot agradable de timbre. És un tenor líric lleuger que amb interès i voluntat de ferro fa front a repertoris compromesos sense defallir i mostrar senyals de fatiga, si bé ahir en algun moment va rascar una mica, res preocupant i molt menys catastròfic. Tot i cantar tant com Gheorghiu, ja que en solitari va cantar “Parmi veder le lagrime” (sense cabaletta) de Rigoletto, “Una furtiva lagrima””Ah, leve toi soleil” de Roméo et Juliette de Gounod i “É la solita storia” de l’Arlesiana de Cilea, ell sabia que era  el convidat a la festa de la diva, i per tant Déu-nos-en-guard de fer-li ombra, malgrat que en conjunt va estar molt digne i molt més regular que ella, llàstima que per les seves venes la sang no tingui la temperatura més adequada per enfervorir de debò al públic. Pirgu enmig d’un repartiment d’una representació assajada és un bon element, però per un concert així és nota massa que té la funció d’acompanyar a la diva i donar-li temps a canviar-se de vestuari, tema que tocaré en l’altre crònica.

El concert oficial va acabar de manera eufòrica, sense que jo entengués el motiu de tanta gatzara i aleshores va venir allò que tant agrada a certa part important del públic, que sembla que si no hi ha una tercera part amb els bisos, el concert és una enganyifa.

Jo no recordo una secció de bisos tan poc nivell com la d’ahir, i motiu de gran part de la meva més absoluta repulsa i vergonya.

Gheorghiu, en un despreniment d’originalitat sense parangó ens va iniciar la tanda amb “el babbino caro” de Gianni Schicchi puccinià i Pirgu va respondre amb la precisa “la mia letizia infondere” de I Lombardi de Verdi, després de la qual Angela Gheorghiu va demostrar perquè ella era la diva i va fer tres propines seguides: “la spagnola” homenatjant, segons va dir ella mateixa, a Gina Lollobrogida a la dóna més bella del món, seguida d’una cançó popular romanesa i unes czardes suposo que hongareses coronades amb el més estrepitós crit que he escoltat en els darrers anys al Liceu, tant li feia, allò ja era el deliri.

El final en un espiral de despropòsits, va continuar amb tres duets o similars, ja que ambdós cantants van oferir-nos de manera força improvisada i amb evidents manques de coordinació entre ells i també amb l’orquestra, “non ti scordar di me”, seguit entre delirants mostres d’orgasmes col·lectius, la pitjor versió que hom pugui haver escoltat mai de Granada, amb l’afegitó d’una orquestra que feia el que podia, però que va signar una acompanyament denunciable.

Tots o quasi, ja estaven xops d’entusiasmes i d’incredulitat per el que escoltàvem i veiem (Pirgu es va haver de treure un paper de la butxaca per intentar seguir la lletra), el concert va acanar amb la repetició de “O soave fanciulla” més ben coronat que al final de la segona part.

No cal dir que el públic s’ho va passar en gran i va consumir sense badar boca, un producte digne del pitjor fast food. A mi no m’interessa la música així, ja que una cosa és comercialitzar-la fins a nivells poc artístics, però una altra i molt més censurable és vulgaritzar-la fins als extrems arribats ahir i pitjor encara, servir-la en un estat deplorable de nul·la exigència.

No és una qüestió elitista, que ningú s’equivoqui, és senzillament que jo crec que tot mereix un respecte i que no tot és vàlid i si perdem aquest mínim nivell d’exigència estem perduts.

Angela Gheorghiu fent voleiar els tuls, al Liceu, 25 d'abril de 2014, Foto IFL

Angela Gheorghiu fent voleiar els tuls, al Liceu, 25 d’abril de 2014, Foto IFL

L’altre crònica possible:

Ahir el Liceu va viure una de les nits més festives i desinhibides que jo recordi. No es va omplir malgrat que el segon concert inicialment previst per dilluns es va cancel·lar i part del poc públic que havia comprat entrades es va reallotjar en el d’ahir, però ni així. Serà que Gheorghiu, parafrasejant a Terenci Moix, ja no és lovely? Doncs és una llàstima que s’ho hagin perdut,ja que dubto jo que avui en dia es pugui veure a dalt d’un ‘escenari quelcom més divertit i colorista que un concert de la darrera diva del segle XX, Angela Gheorghiu, perquè malgrat que ja en portem uns quants del XXI ella encara és del XX i si pogués ser del XIXno fins i tot del XVIII, millor que millor. Gheorghiu va néixer en el segle equivocat, en primer lloc perquè com ella en el XXI no hi tenen cabuda, i amb la seva veu, en el XIX o el XVIII l’haurien escoltat millor. M’heu entès oi?

Gheorghiu, després d’una obertura que no va interessar a ningú per diversos motius, entre ells que tothom l’esperava a ella, va sortir envoltada de tuls de color butanesc, que ella ja s’encarregava que voleiessin per tal de semblés que levitava i per tant no era d’aquest món, alhora que ens ensenyava unes sabates de pedreria enlluernadora ,dignes, encara que no fossin vermelles, de Dorothy Gale.

La veu no importava gaire, si bé és veritat que no se la sentia am genersitat, però el que més importava era no perdré detall de cap de les seves “espontànies” expressions corporals, amb un especial neguit en enlairar els braços, per tal de que aquell bé de Déu de roba voleiés i ens suggerís entre tuls, unes transparències que deixaven intuir unes cames presumiblement temptadores. Això si, el disseny no li esqueia gaire bé, i li feia de cintura en amunt, un aparador exageradament fellinià.

No entenc com ella anant tan glamorosa va deixar sortir al xicot que l’acompanyava, un tenor de bon veure, amb un vestit i camisa absolutament negres, potser amb la pretensió que es confongués entre els “uniformes” dels musics, ja que l’única destinada a brillar era ella, però en realitat el que s’esqueia era un frac de gal·la, per acabar d’arrodonir la sofisticació de la diva amb un partenaire tipus Fred Astaire.

Ja és d’estranyar o potser és que l’edat ja comença a passar factura en la seva memòria, que una diva s’hagi d’acompanyar del faristol i la partitura, se suposa que aquestes àries haurien d’estar ben apreses i per a ella el faristol no hauria de ser ni tan sols una eina de protecció, ja que ella com ningú sap fer la passarel·la i no necessita punts referencials on “amagar-se”

La primera part va passar en una preocupant normalitat més aviat ensopida, però una diva s’ha guanyat el títol per mèrits propis i calia viure i veure la segona part per continuar ostentant tan preuada distinció.

Per cantar Roméo et Juliette va sortir vestida amb una especie de cosa horrorosa que això sí, deixava tot aquell bé de Déu d’aparador a l’aire. El vestit més aviat l’apropava a una camperola o a una Maria von Trapp una mica desvergonyida, que no pas a la malaguanyada adolescent veronesa. El color marronós i una espècie de peto indescriptible segur que no eren del seu grat i per cantar-nos l’ària de la lluna de Rusalka, va sortir vestida de sirena, efectivament, però de color vermell. Les lluentors enlluernadores l’apropaven més a un arbre de Nadal i  era obvi que el vestit era més propi per a Carmen del Lirio o Esperanza Roy que no pas per a la sireneta, és clar que després de Herheim…

No havia vist mai res igual, impossible fixar-se amb el que cantava, ja que a  partir d’aquell vestit va ser impossible concentrar-se. Vaig pensar per un moment i mentre l’orquestra tocava sorollosament el infreqüent i inspirat preludi de l’acte III d’Edgard de Puccini, que ella ens sorprendria amb un quart vestit apropiat per la modista que pinta flors i que reneix “quando vien lo sgelo”, però ca, ella es trobava molt més que realitzada entre aquella cotilla enlluernadora que quasi no la deixava bellugar-se, com la Monroe a The Prince and the Showgirl. Qui la va matricular! és necessita ser molt belenestebanesca per sortir a cantar d’aquella manera i sentir-se satisfeta i segura que tots els homes estaven als seus peus i les dónes sospirant per ser com ella, i així va venir aquella tanda de bisos en la que anava creixent l’èxtasi egocèntric de creure’s la més jove, la més rica i la més guapa, mentre veia que el teatre era un esclat, i va arribar el moment més autèntic i grandiós de tota la nit, quan quasi a punt de caure sobre la primera fila de tan aprop del púbic com volia estar  i amb els braços intentant abraçar-nos i acollir-nos a tots en aquell generós aparador, amb veu i posat saramontialesc va dir en un castellà quasi manxec “COMO ME GUSTA” I els efluvis extasiants van provocar un tsunami emocional que va fer que el púbic sortís entusiasmat i xop del concert.

No podré dormir, com fer-ho després de veure la darrera de les grans dives del segle passat!

Vist així el concert, va ser d’allò més divertit, j al menys vaig riure molt.

144 comments

  1. Has estat, Angela, patètica, lamentable i vulgar, molt vulgar. Veient-te ahir em venia al cap tot el que del mon de l’òpera, tant damunt de l’escenerai com fora d’ell, no m’agrada i detesto. Per la teva veu i per la teva categoria, i malgrat els teus capricis i les teves espantades, fins ahir a la nit et tenia un apreci especial com artista. Recordava un inolvidable recital que ens vas oferir fa uns anys i les teves actuacions operístiques, poques però intenses. És per això que amb lo que ahir et vveure i escoltar se’m va caure l’ànima als peus. No ho vull ni analitzar. No vull perdre més el temps amb tu. Aqui en diem “mai més”. I per a que ho entenguis…”bye bye Angela”!

    M'agrada

    • Disculpa Angela, em deixava una cosa molt important, no per a tu sino per a mi: ahir, per primera vegada a la meva vida, vaig marxar d’una sala (sigui auditori, sigui teatre) molt abans de que acabés la funció. Sempre hi ha una primera vegada. Moltes gràcies per fer-m’ho experimentar. Saps per què? Perquè em vaig sentir molt agust amb mi mateix!

      M'agrada

      • Fa de mal dir però Angelita no ha estat mai santa de la meva devoció. De buena me he librado! a veure si tenim més sort avui al Met.
        Què bones les dues crítiques.
        Fins la tarda!

        M'agrada

    • Hautríem, vist la crítica de l’ALier a La Vanguardia, de començar a separar les coses i a ser clars, ben clars, Això de divendres no era òpera, ni tan sols un conmcert d’aries i fragments d’òpera, hio dic perquè de mica en mica ens voldran fer entendre que l’opera és això i que Kitej és quelcom insostenible.
      El concert o més ben dit, la pallassada de divendres no s’hauria de repetir mai més i qualsevol intent de repetició o copia de model hauria de ser protestada de manera enérgica.7Jo no sé si et vas quedar a la tanda de propines, però sabies que no van ser ni tan sols assajades?, tot a vista. Com van tenir pebrots de fer una cosa així, com el pelele del director no va dir XE, PER ACÍ NO PASSO!!!, no dic res dels pobres músics de l’orquestra, que van fer una pena immensa i un ridícul aliè. Jo si hagués estat un membre de l’orquestra hagués començat una vaga com la dels treballadors del primer dia, endarrerint la tanda de propines mitja hora, a veure si la pallassa es cansava d’esperar embotida en aquella cotilla llampant.

      M'agrada

      • Anna M. Codina

        Els músics de l’orquestra del Liceu no estan per a gaires filigranes donat que estan acomiadant molta gent. Ja els han tret les dues pagues… i els han rebaixart el sou. Gaire contents no deuen estar.
        Grâcies Joaquim per aquest post. Estupendo, com tots.

        M'agrada

      • Els musics sembla que no perillen, ara, els sous i salaris…com la resta del món, per altre part si t’explico el que em passa en a mi…i amb el que haig de passar el mes…
        Entenc tots els problemes laborals, però els musics s’haguessin hagut de negar a tocar en les condicions que ho varen fer divendres.

        M'agrada

      • Josep Olivé

        Lo de l’Alier no té nom, i lo veritablement lamentable és que molta gent pensa com ell i llegiran satisfets la seva crònica. Ja veus, cultura musical de nivell a LV. Per les carecterístiques de l’espectacle jo diría que la crítica li tocava fer a la Maricel, però avui no em fico amb ella perquè la seva feina la fa ben feta i perquè t’asseguro que ho hagués fet molt millor que l’Alier. I lo que va escriure del recital de la Stemme ja em va indignar.

        Saps? Cada vegada estic tambè més indignat, i saps que m’ha passat pel cap? Que m’avergonyeixo de mi mateix de no haver mostrat el meu enuig davant el que estava veient. Per primera vegada a la meva vida deixar anar un sonor…”buuuuu…”. Ni mai ho he fet, ni mai m’agradat fer-ho encara que la funció em disgustés, però et juro que si pogués tirar enrera en el temps li planto un bon “buuuuu….”…i me’n vaig. Estic però que molt enfadat. Que no torni mai més aquesta diva impresentable, ni amb recital, ni amb concert ni amb òpera. No hi penso anar.

        M'agrada

      • elnomdelarosa

        A la versió digital de LV, als comentaris a la crònica de l’Alier són majoria els que li pregunten si realment va estar allà al concert.

        M'agrada

      • Òndia Persiles cuanto tiempo sin asomar la cabeza por aquí, yo creo que la última vez Angelita era casi normal.
        La Esteban si llena y sirve para hacer un taquillaje fuera de lo normal no tardará en debutar, así estamos por aquí.

        M'agrada

      • Hola buenas; pues sí, es que me mudé a una zona nueva en la que ni Ono ni otra cualesquiera red se digna a pasarse y estoy tirando de bibliotecas y wifis que pillo para conectarme y tardan una barbaridad en cargar el blog, Pero vamos, que seguirte te sigo.
        Por cierto, gracias por tus apuntes a Strauss, mi “más favorito” entre tantos favoritos.

        M'agrada

  2. jaumeM

    Felicitacions per la idea de las dues cròniques. Aixi queda tot ben explicat, i d’acord amb les contraposades sensacions que ahir varem sentir. Volíem que ens agradés, teníem un record preciós d’ella, amb el llavors espòs R Alagna, d’ara fa mes de deu anys, però…
    Aixi hi tot no ens varem avorrir i ens quedarem, incrèduls, fins al final, amb un extra, que va durar mes que una de les parts del concert, i unes propines ofertes “generosament”, sense que quasi be li demanessin.

    M'agrada

    • Gràcies JaumeM, però el sou no varia, no creguis que vaig cobrar doble eh? 😉
      Ella en un concert va haver de lluir els vestits previstos per a dos i cantar totes les propines que havia decidit d’antuvi.
      No crec que l’actitud de Gheorghiu al Liceu s’atrevís a fer-ho en un altre teatre de més categoria.

      M'agrada

  3. rosetapiccina

    Ja ja ja. Molt bones crítiques, la segona molt divertida.
    Havia sentit un recital d’ella que ens vas deixar fa un temps, no em va fer el pes, i vaig decidir no anar-hi ara. Me’n alegro. Pel que dius, ahir va estar molt pitjor.
    A la Boheme a BCN sí que havia estat bé.

    M'agrada

    • En realitat si hagués deixat reposar el meu estat d’ànim ara hagués fet una crònica fins i tot feridora, ja que com més hi penso més m’indigna.
      El pitjor és si els del Liceu creuen que aquest sigui el camí per atraure gent i l’Alier ja ho diu en la indignitat que avui ha publicat a La Vanguardia, segurament degudament aconsellat i esponsoritzat.

      M'agrada

  4. e

    Je je je que cronicas tan buenas Joaquin.
    Comparto todo lo que dices . Hace dos años estuvo en mi ciudad con un programa muy similar y yo pensé que se esforzaba muy poco por venir a cantar a ” provincias ” y que en el Liceu , el Real o la ROH lo haría mejor …..
    Su Lascia che io pianga me pareció lamentable y la canción a la luna de Rusalka la cantó bien sin mas .
    Al final y como muy bien relatas tu nos divertimos mucho .

    M'agrada

    • Veo que debe tener un listón y en tu ciudad y en el Liceu debe pensar que somos tan “poligoneros” como ella.
      No merece más comentario ya que en realidad no pagué para reír, aunque no tuviera más remedio que acogerme a la risa para intentar sobrevivir a tanta mediocridad y vulgaridad

      M'agrada

  5. Juli Carbó i Montardit

    Estic segur, ara però, que malgrat aquestes critiques el públic en general s’ho va pasar molt bé i que va obsequiar a la diva amb generosos aplaudiments. Són les dues cares de la moneda (com popularment es diu)

    M'agrada

    • Però se suposa que anàvem a veure quelcom ben diferent, si al final en un concert has de canviar el xip i posar-te el xandall i anar a comprar les crispetes, per tal de sobreviure a tanta grolleria millor que ens avisin, ja que per anar a veure l’Angeleta em vaig perdre la Belén Esteban i vist i escoltat allò, no sé que m’agrada més.

      M'agrada

  6. Retroenllaç: Noticias de abril 2014 | Beckmesser

  7. Xavier C.

    Mira que sou talibans, eh… Jo, en canvi, vaig passar una agradable revetlla de Sant Joan. Això sí, vaig trobar a faltar el freixenet tebi.

    M'agrada

  8. El que vam viure i veure ahir em va semblar força lamentable. Vaig haver de consultar el calendari per confirmar que no era 31 de desembre i allò no era un d’aquells “concerts” suposadament festius i divertits que es fan per cap d’any. Lamentablement som a l’abril i no em va agradar gens la pressa de pel. Ja sé però, que hi ha molta gent que va gaudir-ho molt, però no es el meu cas. Per descomptat a mi, la Sra.Gheorghiu, no em tornarà a enredar en un “concert” seu (per anomenar-ho d’alguna manera). Faré un esforç i esborraré la nit d’ahir del meu disc dur, per tal de seguir considerant-la una de les millors cantants dels darrers 20 anys.

    M'agrada

  9. dandini

    Totalment d’acord.Inclús coincideixo amb tú que el millor de tot el concert va ser “Va je t’ais pardonné”.
    L’Angela Gheorghiu té una veu que sona molt bonica en el registre mig i superior.El seu cant acostuma a tenir força gust musical pero en el registre greu no ser si per reservar-se o per insuficiència la veu desapareix.Aixó és molt evident en el repertori verista on tocant l’orquestra en piano les frases greus semiparlades que han de donar part de l’expressió imprescindible al personatge no se senten.Una mica aquell “efecto humo” tant practicat per Julio Iglesias que s’ajudava encarant el micro cap el públic perque fos aquest el que cantés.Potser seria la solució que part del públic cridaner d’ahir segur que li aplaudiria.
    Una altra pega és que molt sovint ,en el centre ,es a dir en zona no conflictiva l’afinació sona baixa,calada (flat diuen les critiques en llengua anglesa).Com que aquests defectes no venen superats per una interpretació vibrant i s’acompanyen d’aquest pretès glamour que provoca més rialla que seducció el resultat és insuficient .
    Al seu costat Simir Pirgu (albanès o rumanès ? )va lluir una veu molt bonica ,sense masses problemes,sap apianar,té agut,té l’estil adeqüat pero com tú dius s’ha d’embolcallar d’una proposta escènica molt suggerent per resultar expressiu.En versió concert no transmet gaire res.

    M'agrada

  10. C.

    no recordo quan va ser, però va venir a fer un recital i vaig portar a la meva mare, amb tota la il·lusió de veure a la Gheorghiu, em vaig sentir estafada, realment vaig creure que es va riure de mi, tant, que vaig decidir no anar-hi mai mes.
    veig que aquest cop encara ha estat millor…jejejeje

    M'agrada

  11. Kàtia

    Doncs,fantàstic,ha quedat retratada.No m’agradat mai la Sra.Angela però l’escolto perquè penso que potser en algun moment em farà gaudir.Fa uns anys vaig estar a Vienna òn cantava Faust amb el seu aleshores marit,Alagna,ell molt bé,ella,com tú expliques molt bé,Joaquim sobreactuant.Com sempre dic que jo no hi entenc i es veritat aquesta vegada l’haurè encertat.
    Les dues cròniques allisonadores.
    Gràcies

    M'agrada

  12. Raúl

    Vaja, que aquest concert ha estat ben accidentat. Vam començar amb la cancelació del segon concert, el dia de sant Jordi van oferir les entrades a un 25% de descompte i ni així ha omplert, però el que no pensava pas jo és que el concert en si fos tan desastrós. Veig que he fet molt bé no venint. Ho sento per tots aquells que ahir haguessiu pogut passar una nit memorable (bé. memorable ho va ser -segur que costarà oblidar-la- però no precissament en el sentit que ho hauria d’haver estat). Si no fos pel fet que lo que ens contes és tan lamentable, m’hauria fet un tip de riure llegint les dos cròniques, sobretot la segona.

    M'agrada

  13. Durante la primera parte del concierto, también me sentí estafada, tanto por ella, que no se esforzaba lo más mínimo, como por él, que cantaba todo a grito pelado (qué “sutileza” la suya cantando ópera francesa). Las notas caladas de ambos, incontables. Y del director, mejor olvidarse… sólo se preocupaba por intentar seguir los caprichos de la diva, que se saltaba la duración de los compases a la torera. Imposible no compadecerse de los miembros de la orquesta, que debieron volverse locos con tanto caos.

    En la segunda parte, opté por cambiar el chip y tomarme el concierto como lo que realmente era: un espectáculo de Lina Morgan. A partir de ese momento, empecé a divertirme de verdad. Las payasadas de la Gheorghiu creyéndose la más guapa y la más simpática del mundo me hicieron llorar literalmente de risa. Si no puedes con el enemigo, únete a él.

    (El espectáculo más lamentable que he visto nunca en el Liceu.)

    M'agrada

  14. Turiddu von Eschenbach

    Ha ha ha! Quin fart de riure!
    Com m’agrada que se li comenci a veure el llautó a la gran Gheorghiu.
    Imagino que la crònica reflecteix fidelment allò que va passar. Jo m’ho he estalviat: intento prescindir d’aquesta mena de verbenes per higiene mental.
    Només un apunt. Ara la senyora Gheorghiu s’ha convertit en una mena de cromo que frega allò grotesc. Cert. Però totes aquestes bestieses que fa, i ara exagera fins a extrems malaltissos, tota aquesta manca de rigor, totes aquestes posturetes i cursileries, ja hi eren fa 20 anys. Ara apareixen multiplicades.
    La senyora Gheorghiu no m’ha interessat mai. És clar, la Traviata de Londres del 95 dóna més el pego que no pas la indecent Adriana de fa un parell d’anys. Però ja el 95 em semblava una cantant tramposa, cursi i amb un material vocal discutible.
    Ara em sembla simplement una broma.

    M'agrada

    • No estic del tot d’acord amb el passat, v afer coses magnífiques i té gravacions glorioses, però com tantes altres, s’ha tornat boja i ara no li queda el més mínim sentit del ridícul.
      No sé si fins i tot a partir d’ara li treure el títol de senyora, mira que et dic.

      M'agrada

  15. Un espectáculo al propio tiempo divertido y lamentable, carente de todo rigor estilístico y seriedad profesional. Saimir Pirgu fue un puro juguete acompañante de la trasnochada diva, poseedor de una voz bonita pero carente de “guts” como dicen los anglo parlantes. Ella, desfilando con sus modelos revisteriles con los que tanto disfruta y luciendo una voz bonita -eso es indudable- pero sin ningún riesgo y con varios lamentables errores. Para mí lo peor de su intervención vocal fue “Pleurez mes yeux” y “La spagnola”; con esta última canción quedó a la altura del betún respecto a Gina Lollobrigida -que había estudiado canto lírico y tenía una voz de soprano muy bonita y muy poco utilizada en el cine italiano que nunca ha demostrado interés por los films musicales- y que la interpretaba personficando a la gran Lina Cavalieri, en el film señalado por Joaquim, y a quien pretendió homenajear sin salir bien parada.

    Es una pena que una cantante de sus cualidades se tome a pitorreo un concierto y salga al escenario a divertirse a costa de un público que ha comprado sus innumerables discos y DVDs y que esperaba ver en el escenario algo de de lo que tiene en casa o conserva en el recuerdo.

    Yo no me aburrí, respeto su carrera, pero salí del teatro algo avergonzado porque un concierto tan de pacotilla puede hacerme dudar de su calidad actual como profesional. Estaría “colocada”?

    M'agrada

  16. Joan

    Jo per exemple m.ho vaig passar d.allò més bé. De la part del concert destacaria també el curioso! I algunes frases més molt ben dites: tant de Gounod com de Donizetti com de Pucini però en les àries molt d’acord amb vosaltres. De tota manera el concert d.ahir tampoc em sembla extrapolable a la resta de la seva carrera I convindria recordar 1) que era fora d.abonament I 2) que els bisos són voluntaris.
    Dit sigui de pas, ni el que va fer la diva, ni la reacció del públic em semblen tant allunyats d.algun recital que li he vist a casa nostra a la Ute Lemper. Només les crítiques em semblen molt diferents.

    M'agrada

    • Quan dius que era fora d’abonament què vols dir exactament?
      Un artista ha de canviar segons si el concert o la re`presentació són de torn d’0abonament o no¿, de veritat que no ho entenc, un artista ha de fer art,, ha de ser respectuós amb la partitura, se l’ha d’haver aprés, ho ha d’haver assajat amb el seu company, el director i l’orquestra, ha d’estar més `pendent de la partitura que del vestit, ha de mostrat classe i distinció, respecte al que canya i per qui ho canta.
      Els bisos són voluntaris, però això no vol dir que deixi al bell mig de l’escenari voluntàriament una defecació gegantina com va fer ella.
      Finalment, si la Lemper en alguna ocasió ha fet el mateix que la Gheorghiu, jo quan l’he vist no, mereixeria la meva absoluta repulsa com ho he fet aquesta vegada.

      M'agrada

  17. Jan

    El concert va ser musicalment bastant/molt lamentable. Però a la que va arribar la segona part va aixecar una mica el vol. No perquè la cosa millorés musicalment, no, sinó perquè la senyora es va tornar literalment boja. A la tanda de bisos em va semblar de veritat que havia begut algo. Era un espectacle penós, però va ser tant penós que fins i tot va fer riure. A mí em feien mal les galtes de tant riure, va ser boníssim! Jo quan vaig veure que començava la cançó rumanesa i es posava a ballar la dansa del ventre i que els rumanesos que hi havia entre el públic aplaudien el ritme de la cançó, em pensava que em farien fora de la sala. No podia parar de riure! Felia molt temps que no m’agafava un atac de riure, gràcies Angelita, riure és molt sa 😀

    Jo penso que tots aquests espectacles tan penosos els fa primer perquè penso que es pren algo i va com diu el Colbran, va col·locada, i segon perquè ella vocalment està quasi arruinada. Quan un cantant desafina tant, vol dir que hi ha algo que no funciona. Penso que en la primera línia la veurem molt poc temps més, hi va haver moments que em va fer llàstima, sobretot a la primera part.

    M'agrada

  18. Elio

    La Gheorgiu mai m’ha semblat mereixedora de tanta fama. La seva Mimi em va semblar normaleta, arribant a correcte en alguns moments. Ni tan sols em vaig plantejar d’assistir a aquest concert d’autohomenatge.
    Els artistes (cantants, instrumentistes, directors, el què sigui) com l’Angela fan molt de mal a l’art. Em sembla bé que es facin aquests concerts per el públic que, amb tot el dret del món, s’ho passa bé amb aquestes exhibicions individuals. Però, si us plau, que no torni mai a fer una òpera sencera!!

    M'agrada

    • I un concert així, tampoc Elio, et garanteixo que va ser una ofensa.
      Ja hi ha qui ens vol vendre que el Liceu està salvat amb propostes així.
      Sort que l’argument de les entrades esgotades no el podran fer servir, ni amb descomptes d’última hora va poder omplir dignament un dels dos dies.

      M'agrada

  19. SANTI

    El Liceu hauria de mirar de salvaguardar la dignitat.
    Em preocupa el que va fer ahir Gheorghiu, però aquesta potser no tornarà mai més, però el públic, què em dieu del públic? això és molt més greu ja que si deixem passar immunement aquesta manca de professionalitat i a més a més l’enaltim com es va fer ahir, la sentència de mort està cantada.
    Pobre Liceu, quin futur més vulgar ens espera

    M'agrada

    • El públic necessita una mica de pedagogia i fins i tot et diria que de disciplina.
      En ocasions més serioses ha demostrat estar a l’alçada, però és cert que si li dónes una mica de marxa de seguida es deixa anar.
      En el teatre no semblava haver tanta dissidència coma IFL, però potser tothom va optar per deixar-se anar, com una sessió en el divan del psiquiatre.
      Seriosament, els fans d’aquesta senyora, aquell que ja van bravejar després de que maltractés a Handel, estic segur que ho van passar malament, no ho diran mai, però segur que va ser així.

      M'agrada

  20. Rosa

    Felicitats per les dues versions del post, tan ben encertades totes dues, Joaquim.
    Confesso que és la primera vegada que escoltava Angela Gheorghiu, “de voz en vivo” – l’havia escoltat en directe des del cinema i en gravacions – i vaig quedar decebuda, poca veu, cantar malament i per què, amb una veu com la seva, va cantar l’ària de Ximena, de mezzo? Des del punt de vista vocal penso que tu Joaquim ja dius prou.
    A Saimir Pirgu li tocava fer de “chevalier servant” i és el que va fer.
    El director va ser un altre “chevalier servant” de la “diva”, però no va ser gens “chevalier servant” per l’orquestra, el contrari, va ser-ne botxí.
    La cara dels músics durant tota l’estona i, especialment durant els bisos era un poema. Devien pensar: al damunt de com ens tracta l’empresa hem de sortir a fer el ridícul amb aquests tres. La cara del primer violí quan la diva se’l va emportar en acabar expressava aquest mal estar.
    La veritat és que vaig dubtar de si estava en un concert o m’havia equivocat i era en un altre espectacle. És cert que finalment va ser divertit i risible, però la sensació de vergonya aliena la vaig sentir molt forta.
    La senyora Gheorghiu devia arribar al Liceu amb un bon equipatge. Va canviar tres vegades de pentinat, de vestit, de sabates, d’arracades i d’anell. El primer vestit, d’inspiració “antiguitat clàssica”, del qual feia voleiar les gasses de la faldilla, li feia un davanter de dida del segle XIX. El segon vestit, portat només per a cantar un duo, li va permetre de lluir l’escot plenament i alhora la va transformar en el “cigne negre” del “Llac dels cignes” amb tutú “tobillero”, és a dir fins el turmell. El darrer vestit va ser la superació, ni aquella estretor llampant, ni la cua, també llampant, no la van transformar en la sirena de “Rusalka”, ni en la “mia sirena” tal i com anomena Cavaradossi a Tosca. Aquest vestit tan discret devia ser el de l’apoteosi, perquè ens va obsequiar amb ell la resta de la vetllada.
    Va ser un espectacle – no defineixo de quina mena – no un concert.

    M'agrada

  21. alex

    Como me imaginaba una tomadura de pelo, no quise ni gastarme el mínimo de 8€ entrada más barata y me lo pasé mejor haciendo deporte y cuidándome en el gimnasio
    Prefiero reservarme para el Concierto homenaje a Juan Pons prox 29 mayo que al menos será más interesante y hasta emotivo

    M'agrada

    • No tiene nada que ver este concierto con el de Pons, si me hubiera dicho el de Denoke cantando Weill aún lo entenderia.
      La Gheorghiu, amigo Alex, ha perdido la dignidad. Penoso y vergonzante

      M'agrada

      • Bé, Alier per a mi ja fa temps que no em mereix cap credibilitat com a crític operístic que acostuma a dormir sense cap tipus de vergonya davant de tothom.
        Sort que de moment hi ha uns vídeos que no em desmenteixen i el Sr Alier sembla més orientat a seguir una línia oficialista que a parlar del que realment va succeir divendres per la nit al Liceu

        M'agrada

  22. Anna M. Codina

    He quedat astorada veients els vídeos que ens ha posat la Teresa Garcia d’Opera Minor. “Lascia ch’io pianga” de Rinaldo la va desafinar tota l’estona. La resta dels vídeos no millora gens. Totalment d’acord amb el que diu en Joaquim a la seva crònica. Quina presa de pèl. Semblava que cantés en un music hall. A més a més, em sembla que està bastant descentrada. Que significa aquell faristol? Veig que necessitava llegir la lletra. Potser no està bé i no recorda el text?. Patètic per una primera figura, una diva de l’òpera. Me n’alegro de no haver comprat entrades. D’altra banda no entenc gens el públic. Que significa tanta eufòria i tants aplaudiments?. Espero que el Liceu salvaguardi la seva dignitat i no la contracti més i guardi els diners per a convidar gent més vàlida.

    M'agrada

    • El music hall es un art, ja voldria ella ser una cantant de music-hall.
      El Liceu està abocat a fer espectacles d’aquesta mena, i si no ja ho veuràs, distracció i calaix, res de maldecaps amb ric de ser criticats per cul`pa d’una posada en escena que faci pensar, res, pa i circ.
      Per sort, i no vull cap mal al Liceu, la Gheorghiu no va ser capaç d’omplir el Liceu, la qual cosa vol dir que hi ha molta més gent intel·ligent del que ens pensem i que la presumpta comercialitat del producte era falsa.

      M'agrada

  23. anna

    Joaquím m’ho he passat molt bé llegint les tevés dues critiques. Costa de creure si no ho has vist en directe. Pel que fa al concert ja ho heu dit tot però per descriure el vestit de lluentons crec que és quasi imposible. Em va costar dormir de tant impressionada com estava.

    M'agrada

  24. Pere

    No entenc ni un borrall d’òpera, o sia, que no se si tens o no raó(be, segurament, vistes les altres opinions, en tens). Ara be, si es poguesin llegir crítiques com les teves, els diaris tornarien a tenir lectors. Fantàstic, enhorabona. Literalment un 11/10.

    M'agrada

    • Josep Olivé

      Estic completament d’acord. I el que vaig veure al 3/24 com a reportatge del concert és de vergonya aliena. La cultura entesa com a subroducte vulgar de masses. I n’hi han uns quans que escriuen en els nostres diaris venuts a aquest fenòmen.

      M'agrada

    • Anna M. Codina

      Totalment d’acord. No entenc els crítics venuts, que tot els sembla bé. En Joaquim diu el que pensa del que ha vist. Per sort encara el tenim a ell!!!. Espero que els del Liceu s’ho llegeixin.

      M'agrada

      • Imaginat que en a mi em pagues algú per fer aquesta feina i que un dia em digués, Joaquim hauries de deixar de dir això i allò altre…i hauries de dir que al Liceu les coses van la mar de bé, i que….oi que m’entens? Deu ser molt fotut veure perillar el teu lloc de treball, de fet quantes coses denunciables haurem vist en les empreses que hem treballat i hem callat per por de quedar-nos sense feina. Abans encara podíem canviar, però ara…
        Escriure en un blog personal és més “fàcil” i lliure, tot i així hi ha qui no s’atreveix a dir el que pensa, jo sí i us agraeixo que em doneu soport

        M'agrada

    • No és una qüestió de raó o no, és com ho vaig viure i patir jo.
      Avui tens l’altra versió a La Vanguardia.
      Si busques a Youtube trobaràs vídeos, jutja per tu mateix, jo no vull tenir la raó, vull que la Gheorghiu ja no torni mai més

      M'agrada

  25. rosetapiccina

    Ahir al Liceu vaig sentir molta gent que reia de l’espectacle esperpèntic de la Gheorghiu, i jo em preguntava:
    – qui llavors aplaudia i bravejava?
    – a qui no li agradi l’òpera, aniria a veure la Gheorghiu? (penso que no)
    – a qui li agradi l’òpera, com pot quedar satisfet amb que el que se li va oferir?

    M'agrada

  26. Miquel

    Ahir va ser el primer cop que vaig assistir a un concert al Liceu gràcies a unes entrades regalades. No sóc un entès d’òpera i vam pensar juntament amb la meva esposa que seria una bona oportunitat per introduir-nos en aquest món amb un concert, que no pas amb una òpera sencera.

    Nosaltres que no entenem gens, sortíem una mica decebuts, ja que sempre m’havien explicat que t’has d’emocionar quan escoltes aquest tipus de música. Jo personalment no vaig aconseguir aquesta emoció i tampoc entenia els “bravos” que de tant en tant s’escoltaven darrera meu, desprès que la cantant fes unes gesticulacions que penso que no són pròpies del lloc on es trobava (per a mi el Liceu és el Liceu). De vegades pensava que estava en un concert de Festa Major, en que l’artista intenta apropar-se al públic i a més són gratuïts. Jo penso que si tinc que pagar els 125 € que costava la meva localitat per assistir aquest espectacle m’hagués donat jo què sé.

    Per un neòfit com jo, la parafernàlia d’anar a buscar a la cantant per part del director d’orquestra, que per cert, no parava de vigilar als cantants per poder-los seguir, hem va sobtar molt.

    De totes formes aquest espectacle m’ha cridat la curiositat i no descarto provar en un futur pròxim de tornar a escoltar a algú amb una sensibilitat més adient cap l’espectador

    M'agrada

    • Benvolgut Miquel, benvingut a IFL.
      Jo crec que vas tenir molta mala sort i necessites provar-ho en una altre ocasió, jo et proposaria una òpera escenificada i mentrestant no et perdis Porgy and Bess aquest juliol, que és una òpera sensacional.
      Però la temporada vinent hi poden haver moltes coses interessants per a vosaltres. Començar per un concert no em sembla el més apropiat i el d’aquest divendres no va tenir gens d’emoció, era un concert mal preparat i sense cap rigor musical i interpretatiu,. per sort la música i l’òpera no té res a veure amb allò de divendres.
      Espero que insistiu una altra vegada i sobretot espero que ens ho expliqueu aquí.
      Moltes gràcies per comentar

      M'agrada

  27. Ducadimantova

    Acabo de llegir la critica de Roger Alier a la Vanguardia. No entenc la gran diferencia d’apreciacions. Puc entendre divergències de criteri, però tantes? Estic desconcertat.
    Adjunto extracte:
    “Si el Gran Teatre del Liceu aconsegueix èxits com el d’aquest recital, no hem de témer pel futur del local, perquè, un cop sospesats pros i contres de la iniciativa, el resultat final va ser un èxit rotund en què el públic va gaudir, va riure i va aplaudir com rarament passa en un recital operístic. I subratllo això d’operístic perquè els intèrprets van saber oferir un programa francament satisfactori…”

    Em quedo amb la sensació que potser aqui som massa negatius i potser el Sr.Alier es massa positiu. La realitat va estar en un terme mig?

    M'agrada

    • Copiaré el que he penjat al meu mur del FB:
      Després de les valoracions crítiques del Sr. Roger Alier del recital de Nina Stemme i la seva opinió sobre els lieders de Mahler, la poca credibilitat que em mereixia se’n va anar a norris, però és que després de llegir la crítica del concert de Gheorghiu i Pirgu al Liceu crec que aquest home fa temps que ha perdut tota la poca credibilitat que jo li atorgava. Que ningú em posi Alier com a exemple de res, si-us plau, ja que tot el que digui que ha estat meravellós ho compararé a partir del nivell que ens va regalar la Gheorghiu.
      Ja n’hi ha prou de prendre el pèl a la gent i dir-nos que el Liceu està salvat si segueix per aquest camí, però que s’ha cregut aquest home, o és que potser l’han untat convenientment?, en qualsevol cas per molt que l’hagin untat ha perdut molt més posant-se amb evidència d’aquesta manera.

      I també el que he escrit en el mur del FB del Liceu, que han posat la crítica d’Alier com a quelcom destacat:

      L’Alier no m’ha d’explicar res en a mi, si hem d’estar tranquils amb un Liceu així no ho deu dir per el nivell que va mostrar l’orquestra oi?. Com es pot permetre que una orquestra toqui a vista sense un assaig per a tota aquella tanda indecent de propines?. Un director musical, que no va ser el cas, no hauria de permetre que fos la “diveta qui “dirigís” l’orquestra i si jo fos el mestre Pons no ho tornaria a permetre mai més. Vaig sentir molta vergonya. Jo ho tinc clar, no tornaré a cap concert recital d’aquesta senyora, però el Liceu hauria de posar el llisto de l’exigència una mica més enlaire. Com a mínim em consolo pensant que la fórmula no es repetirà, al menys amb Gheorghiu, no va ser capaç d’omplir ni amb les rebaixes d’última hora i sumant el públic de dos concerts. La Gheorghiu no és sostenible i en canvi Kitej ha acabat omplint tots els dies.NO TOT ESTÀ PERDUT

      M'agrada

    • Fortheringay

      No és la primera vegada que em passa amb les crítiques de l’Alier. És com si hagués anat a un altre concert. Només puc pensar en dues opcions: que amb l’edat la seva erudició sobre lírica se li està dissipant o que se li dissipa a costa de favors rebuts.

      O simplement, que posa en marxa la màquina de fer crítiques-com-a-rosquilles i li surten així, sense preocupar-se de res més, com diu la dita castellana: cría fama y échate a dormir.

      M'agrada

  28. Fortheringay

    Hola a tothom.

    He volgut deixar passar un parell de dies per llegir la teva crònica i per “madurar” la meva opinió i no deixar-me endur per la primera pensada.

    Per sort, veig que no sóc l’únic que va sortir amb la sensació de no ser “d’eixe món”, perquè no podia creure`m que la gent del meu voltant aplaudís a rabiar i em mirés de reüll perquè jo no ho feia!

    Aquí li heu dit de tot a la “pobre” Gheorghiu: comparar-la amb Lina Morgan, amb Marilyn, amb Belen Esteban. Només em va faltar llegir la piulada d’en Maddaleno (@MaddBCN) on li deia “L’Anita Obregón de la lírica”!!! Us quedeu curts, la veritat. (Aquest cop, tots tres coincidim, en J. Maddaleno, en Joaquim i jo, i no pas com quan va cantar la Cioffi…)

    Jo podria perdonar el dubtós gust de la roba, la festeta privada en què va convertir la part dels bissos, fins i tot podria dir que va ser una mala elecció de repertori o que la direcció era dolenta i que els músics tapaven la veu… però el que és imperdonable és la manca de respecte absolut que va mostrar envers tots nosaltres. Realment, com ben dius, Joaquim, era com si el Liceu fos un teatre de quarta regional i Madame Gheorghiu vingués a passar l’estona (i el plateret). Quan en un concert el milllor valorat no és el/la protagonista, malament. Des del quart pis amb prou feines se la sentia i, quan la senties, més valia no fer-ho. Jo només salvaria la Russalka i el duo de Roméo et Juliette i això sent força generós. Pel que fa als gestos, les abraçades a l’aire, les constants salutacions al concertino, les entrades i sortides volejant i agitant els braços…. jo vaig arribar a pensar que estava en un estat etíl·lic important -per no dir una altra cosa. I, com deia el meu company de seient: “Esta mujer está echá a perder!”

    Vaig sortir molt decebut del teatre perquè era la primera vegada que podiar sentir la Gheorghiu en directe i, francament, van ser uns diners molt mal gastats. Fa poc vaig sentir un concert d’ella gravat al Covent Garden, amb moltes de les peces que va cantar aquí -inclòs el Lascia ch’io pianga, i déu n’hi do quina diferència.

    Pel que fa a l’orquestra, dic el mateix que ja s’ha dit més amunt: els pobres no tenen prou amb les dolentes condicions laborals que els està tocant patir que, a sobre, ve una “diva” (?) com aquesta. Per sort, l’endemà vaig sentir-los a la Llegenda de la ciutat invisible de Kitej i crec que van tenir -una vegada més- l’oportunitat de demostrar què saben fer.

    M'agrada

    • La roba t’asseguro que més absolutament igual, tot i que diu bastant del seu gust en tots els sentits, però el que ens va oferir el divendres va ser la lamentable decadència d’una artista i també la d’un teatre que va permetre coses que mai s’haurien de permetre, i no dic durant el concert, de abans del concert i la seva “preparació”

      M'agrada

      • I tant, la roba és el de menys! Encara que -com dèieu per aquí dalt-, tot ha de contribuir a crear un conjunt digne.

        Abans pensava: els qui es queixen que la Bartoli fa la paiassa als concerts, què en pensarien del que vam viure el divendres! És que no hi havia per on salvar-ho!

        i una altra reflexió: potser el públic habitual del Liceu s’ha tornat massa “educat” en ocassions com aquestes? En altres èpoques -per no dir en altres teatres com la Scala- li haguessin deixat anar quatre crits i no precissament per dir-li “guapa”. Un “Non é cossì” o un “Vergogna” no hagués estat malament. Però tots vam callar i m’hi incloc. D’altra banda, aquesta bona educació de no fer quatre crits de desaprovació contrasta a la cada cop més molesta mania de tossir i tossir i aclarir-se la gola i treure el caramelet…

        Finalment, Joaquim, vols dir que l’enganyifa Gheorghiu té gaire a veure amb la nova direcció del teatre? Això ja devia estat tot més que lligat abans de l’arribada d’en Guasch, suposo. El que sí sembla maniobra Guasch són coses com la pensada de posar seients al voltant de Kaufmann o fer una promoció brutal de La ciutat invisible de Kitej, venent-la gairebé com si fos un musical de Broadway, amb la consegüent decepció de més d’un i de dos que no sabien on es ficaven.

        En fi… salutacions i segueix així. És una llastima que no publiquin les teves cròniques en premsa.

        M'agrada

      • La Gheorghiu ja estava contractada, és clar que sí, res a veure amb la nova direcció. Però a la nova direcci´ño aquests concerts de caire popular els va molt bé per donar arguments a un teatre comercial, popular i que faci cauxa, llàstima que aquest darrer apartat els hagi sortit malament, ja que la Gheorghiu no té prou atractiu i en Kaufman cantant Winterreise, sí.
        Per altre part Kítej, que tothom creia que seria un fracàs de públic ha acabar omplint les funcions BRAVO! I no crec que l’hagin venut malament, l’han venut tard, això sí, i en som molts més que creiem que Kitej és una òpera fabulosa i la producció, gloriosa.
        En premsa creus que em deixarien dir tot el que dic?, Si em trobes un mitjà que m’accepti i em pagui, et dono un percentatge del sou 😉

        M'agrada

      • Joan

        La producció de Kitej més que gloriosa em va semblar galdosa, paricularment en els actes 3r I 4t amb uns mitjans que haurien fet bavejar el mateix Bieito: “muxo de tó” tendes de canpanya,metralletes, papanoel, senyor despullat… en un èxtasi de la lletjor que, precissament per massa vist, ja ni tan sols és transgressor.

        M'agrada

      • JK

        Jejej. Jo també em vaig recordar d’en Bieito. És com si es gastessin els quartos amb el primer acte -magnífic; de les poques ocasions en què he vist el public aplaudint una producció- i després omplissin l’escenari amb quatre taules i mobles arreplegats i les restes del vestuari del Don Giovanni.

        Per als que mai no havíem vist aquesta òpera, haguéssim agraït una producció una mica més… “literal”. Al meu costat, per exemple, hi havia dues abonades que a cada pausa s’havien d’explicar de què anava la funció…

        M'agrada

      • ·er i 4at acte amb una escenografia del mateix Txerniakov, sota el meu punt de vista, impressionant.
        Jo crec que el segon i tercer acte siguin com dius, és precisament el que ha de ser. La brutalitat i la degradació dels fets que es narren bé mereixen aquella brutor o lletjor, aquell desgavell que tan bé contrasta amb el món de Frevònia. Tot un encert, si senyor.En lloc està escrit que s’hagi de ser transgressor, Txerniakov és molt fidel al llibret, i t’asseguro que si haguessin tret una producció d’aquelles del Mariinski de fa uns quants anys, la lletjor, d’una altre manera, hagués aparegut, amb aquelles coloraines, barbes postisses i barrets cornuts de tàrtars de pa sucat amb oli.

        M'agrada

  29. Romeo

    Lamentable concierto y lamentable Gheorghiu.
    Leyendo los comentarios (casi tod@s tenemos una opinión parecida) echo a faltar el dejarse “oir” de manera educada en la misma sala nuestra desaprobación (el no aplaudir parece que no basta)

    M'agrada

  30. albertodossi

    Uffffffff!!!! Gràcies per aquests comentaris!!!!
    Divendres estava molt preocupat per la meva salut; em preguntava si estaria deprimit; si amb els anys es perd l’emoció, si l’òpera (i el cant líric, en general) ja no em motivaven; si ja he arribat a ser tan bitxo raro que fins al Liceu em trobo fora de lloc…….
    Tants bravos al meu voltant; tanta eufòria; tants crits…..
    I jo sense ni una mica d’emoció, sense cap calfred, sense cap motivació (a excepció de la que em provocava la meva dona, guapíssima!).
    Recordava aquells concerts memorables de Carreras al Liceu, de Kraus al 82, de Placido per les víctimes del terratrèmol de Mèxic, d’Aragall….. I divendres, cap ni una de les sensacions…
    Jo anava bàsicament pel tenor, que em va agradar a la Bohème, però…..quina decepció! Un tenor correcte, amb veu maca i aguts colocats. Però emoció nul.la. Inclús a un dels bisos es va equivocar dos cops (La mia letizia infondere)
    I és que el concert es notava ben poc assaijat, sobretot als bisos. I semblava que només me n’adonava jo!
    I de la Georghiu, què dir més? Són per la seva veu el Lascia chio pianga, Pleurez mes yeux? El to amb que va cantar els bisos?
    Una veu maca, també, però sense emoció …..
    Rallentandos a tort i a dret…….i el director d’orquestra boig per seguir-la (imagino als músics!)
    La frase del “curioso” de la Bohème, durava 5 vegades més que el que diu la partitura!
    Per mi només es va salvar l’ària de Russalka i el duet del Romeo.
    Dels bisos, prefereixo no paralr, perquè eren d’una falta de professionalitat (per falta d’assaig), indigna per un teatre i uns músics com els del Liceu

    No estic malalt! No estic deprimit! No ha deixat d’agradar-me la lírica!
    Gràcies pels vostres comentaris!

    Ah! Per cert! Respecte al Sr. Alier, crec que mereix encara un respecte, si més no, per tot el que ens ha ensenyat i ha fet per l’òpera i el Liceu. Jo, si llegeixo la seva crítica, i tenint en compte el seu sentit de l’humor, podria veure fins i tot una crítica soterrada. Si nó, feu l’exercici de posar unes cometes en el seu text, quan diu allò d’èxit, o de futur assegurat. La lectura canvia, oi???

    M'agrada

    • La formula del concert operític està molt gastada i acaba sent sempre contraproduent. L’alternança d’àries, quasi sempre les mateixes, amb fragments musicals, quasi sempre els mateixos, és avorrida i si el concert no es prepara gaire o gens, els fragments musicals acaben sent una llosa que va en contra del propi solista.
      Si es poguessin assajar bé, seria una ocasió boníssima per descobrir obres desconegudes i meravelloses.Pel que fa al solista, si no té cap voluntat de fer música, és inútil. Gheorghiu ens va tractar de provincians i nosaltres li varem donar la raó i arguments per seguir actuant com una nena malcriada.
      Finalment, les cometes del Sr, Alier no hi són, i per tant entenc el seu escrit com una més de les seves lamentables apreciacions. Tampoc hi havien cometes a la crítica de la Sra. Stemme, a veure si té problemes d’oblits inesperats. “Què s’ho faci mirar, em fa patir”, com veuràs, entre cometes.
      Gràcies per comentar, albertodossi

      M'agrada

    • El Sr. Alier las ha dicho “gordísimas”, tanto en “La Vanguardia”, como en directo, como por escrito en crónicas, como grabado, como presentador en televsión, como escritor de una inmensidad de libros… Hay “perlas” que yo ya he mencionado muchas veces y no me quiero repetir, pero repetiré sólo dos: “su” primer libro sobre zarzuela el sólo lo firmó y hace un par años asistimos a un recital de ese género en el cual actuó de presentador y entre los varios errores dijo uno mayúsculo: que “La verbena de La Paloma” (que dura unos 70′, incluídas las partes habladas) era una zarzuela en cuatro actos (!) , en lugar de cuatro escenas.

      Por lo antedicho yo no le niego sus conocimientos al Sr.Alier, pero cuando tendría que darlos a conocer o se le cruzan los cables o no dispone de memoria, por lo que debiera recurrir a “chuletas” para no hacer el ridículo. eso sí hay quien le cree hasta cuando dice que Franco Corelli cantó “Andrea Chênier” en el Liceu al lado de Renata Tebaldi, cosa que jamás tuvo lugar, y que quedó escrito en unos fascículos publicados en “La Vanguardia” hace más de 30 años y que creo conservar en algún lugar.

      Por consiguiente que diga esas sandeces sobre el “concierto” de Angela Gheorghiu y compañía no me extraña nada. Se las he oído y leído más graves. Otra cosa sería que dijera que el público se lo pasó bien y la “braveó”, pero que lo escuchado no estaba a la altura de la respuesta de sus fanáticos, pero eso seguramente no hubiera agradado al Liceu.

      M'agrada

  31. Jordi Isern

    Borratxa, boja, indigna… cal insultar així? D’aquesta forma es defensa l’elegància i la cultura de la que feu tots gala?
    Quant al menyspreu al sr. Alier… El Roger Alier és un dels homes més savis i cultes d’aquest país. I sens dubte l’home que entén més d’òpera. Un home íntegre i absolutament respectable. Dir que és un cretí i insinuar que l’han “untat” és de les coses més tristes que he llegit en temps. Joaquim, no tot s’hi val. Cal opinar, i discrepar al màxim si cal, però mai faltar al respecte d’aquesta forma. Desqualifica a qui ho fa.
    La veritat, llegint aquesta pàgina m’ha fet la sensació d’estar veient “Sálvame de luxe”.

    M'agrada

    • Benvolgut Jordi, segurament encomanats per l’atac en que ens va sotmetre la diva, no hem estat a l’alçada, però pensa que quan nosaltres anem al Liceu , per molt que l’Angeleta Gheorghiu les acostuma a fer sonades, en el concert que ens va oferir divendres passat va traspassar les mateixes línies vermelles amb les que tu ens censures d’haver traspassat.
      No sé si vas ser present al Liceu, però et garanteixo que el nivell de l’espectacle va ser, efectivament de De Luxe.
      Pel que fa al Doctor Alier, no li he negat mai tots els coneixements que tothom diu que té, ara bé, a part de no estar d’acord amb la majoria de valoracions que fa dels concerts i representacions operístiques a les que assisteixo, que això no és ni bo ni dolent, si que li censuri que dormi, això ho hem vist molts.
      Lamento la tristor que t’hagin pogut produir les opinions deixades en aquest apunt, que no difereixen gaire de les que en a mi em van produir les seves quan afirma que no hem de patir pel Liceu si tot el que es fa té el nivell del que varem patir divendres. Ell això no ho pot dir, perquè o bé no hi era, o si hi va anar i es va quedar a la tanda de bisos i ens diu que això és el que vol pel Liceu, hem de prendre mesures urgents.
      Et ben asseguro que em sap molt de greu que em desqualifiquin, però si és per el que he dit en aquest apunt, no.
      T’agreixo el comentari i m’agradaria que no fos l’últim, encara que sigui per renyar-me.

      M'agrada

      • Jordi Isern

        Benvolgut Joaquim,
        T’admiro i et respecto molt. Com admiro i respecto el Roger Alier, el Ramon Gener i tots els que dediqueu la vostra vida a apropar l’òpera a la gent. Amb això esteu treballant per fer una societat més culta, més lliure i més feliç. Vaig estar al concert de la Gheorghiu, com vaig estar abans d’ahir al de la Denoke i ahir i divendres passat al Kitej. L’òpera ens omple, ens apassiona, ens fa feliços, ens fa més sensibles i més humans, ens fa millors persones, però no crec que sigui res sagrat. Per a mi l’Angela Gheorghiu és una de les més grans cantants que han sorgit aquests darrers 20 anys i, a més, per determinades circumstàncies que ara seria llarg comentar (el seu matrimoni amb l’Alagna, el seu físic, el seu especial caràcter, etc.) és més que una cantant, és una estrella, o una diva com diem a l’òpera, amb tots els avantatges i tots els inconvenients que això comporta. Potser és cert que s’ha cregut el seu personatge, però… és realment tan greu? Anant al tema del concert, i amb el risc que ara tothom em comenci a insultar: jo no el vaig trobar tan desastrós, és més, m’ho vaig passar bé. No va ser un gran concert i si el recordaré en el futur serà perquè podré dir que un dia vaig escoltar l’Angela Gheorghiu en directe al Liceu (a la que admiro) i per l’escandalera que heu organitzat entre tots vosaltres (que trobo totalment desmesurada i injusta)… Però, la veritat, jo no hi vaig patir gens, fins i tot em vaig divertir. És més, allà on vosaltres hi vàreu veure una dona ridícula, col·locada i esperpèntica… jo hi vaig veure una dona simpàtica, espontània i propera. Em va caure bé. No crec que l’òpera estigui renyida amb la festa i l’alegria. A mi el que de veritat no m’agraden són certs encarcaraments i transcendències (en l’òpera i en la vida). Jo ho veig així.
        Respecte als bisos, que sembla que us han desagradat tant: els bisos no formen part del programa, els bisos són un regal que l’artista fa al públic. Hi ha cantants que no en donen cap, altres en donen un o dos. Ella en va donar set. Set! Això és faltar-nos al respecte? He vist artistes que improvisen en els bisos, altres fan participar el públic, molts es limiten a cantar un parell de coses assajades… en els bisos l’artista pot fer el que vulgui… doncs ella es va deixar anar, ens va picar l’ullet i va voler jugar una mica amb nosaltres, i la majoria del públic així ho vàrem entendre i ho vàrem gaudir. No passa res, de veritat, no va insultar ningú. Allà on vosaltres hi vàreu veure falta de respecte i un ultratge a no sé quins principis sagrats, jo hi vaig veure una cantant que es sentia molt a gust i amb moltes ganes de divertir-se amb nosaltres. I que un senyor li va dir guapa?… doncs genial. A més ho és.
        Quant al Roger Alier: no el vas insultar perquè algun cop l’has vist dormint (que tampoc seria un motiu), ho vas fer perquè pensa diferent. Un dels principals defectes que tenim els humans és el de creure’ns en possessió de la veritat. I si un té la veritat, el que defensa una altra cosa o és un cretí, o està untat o és un ignorant. Tots els que heu escrit esteu tan convençuts que teniu la raó que ni se us pot passar pel cap que algú “normal” no estigui d’acord amb vosaltres. Doncs ja veus, vaig anar al concert i no estic d’acord amb vosaltres. I no sóc ni un cretí, ni estic untat, ni sóc un ignorant. Veig les coses d’una forma diferent. I això s’ha de respectar. Crec que hem de defensar les nostres idees amb passió, però hem de tenir la humilitat suficient per pensar que no ho sabem tot, que no hi ha una única forma de veure la vida, i sobretot que els altres també tenen dret a pensar per sí mateixos i que fins i tot ens poden ensenyar alguna cosa. I que tenen dret a equivocar-se!!! És que si no la convivència és impossible.
        Perdona que m’estengui però ja que m’hi he posat… Mira, en tota aquesta reacció tan desmesurada jo hi veig un episodi més de la crítica (gairebé campanya) que molts esteu fent contra la gestió de Sr. Guasch, el qual té una tasca dificilíssima. Crec que l’hauríem d’ajudar més. El Liceu està en una situació econòmica greu, l’any passat hi va haver 4,5 milions de dèficit, i ell està intentant redreçar aquesta situació. Si no es redreça el teatre ho pot passar molt malament, em sorprèn que no ho veieu. No és culpa seva que hi hagi un dèficit tan gran. De qui és la culpa?… Doncs jo crec que de la societat en general, perquè el problema, més que econòmic, crec que és de valors: el Barça acaba d’aprovar una remodelació del seu estadi (que no calia) per 600 milions d’Euros (600!!!!) i en canvi no hi ha 4,5 milions per equilibrar el pressupost del Liceu, que és una joia cultural mundial. Aquest és el país que tenim, aquesta és la nostra realitat i amb això és amb el que ens hem d’enfrontar. A mi també m’agradaria que la propera temporada es fessin Haendels, Janáceks o Rimski-Korsàkovs (quina meravella aquest Kitej!!) però els 4,5 milions de dèficit anual qui els posarà? Vosaltres? Perquè les institucions està clar que no ho faran. Tot el contrari: ens han imposat un IVA del 21% i han reduït molt la subvenció. Només equilibrarem el pressupost si aconseguim que torni molt públic al teatre, i si som seriosos (tots ho som) sabem que el públic només tornarà si es representen les grans òperes del repertori (La Bohème, la Traviata, Tristany…). L’òptim és enemic del bo, i volent buscar l’òptim podem arribar a fer molt mal al teatre. Jo opto, com l’actual direcció, pel bo. Per tant si els propers 3 o 4 anys s’han de fer les òperes més populars, jo és un preu que estic disposat a pagar, i a més amb molt de gust. M’encanten La Traviata, Così fan tutte, Norma o Siegfried… Si tu tens la fórmula per obtenir beneficis mantenint grans produccions tipus Kitej… genial! Però sisplau, proposa-la a la direcció i amb tots els números. Jo no la tinc. Jo he aconseguit que alguns amics i familiars no aficionats comprin una entrada de Tosca, o de Porgy and Bess. Però no de La ciutat invisibre de Kitej (com no ho aconseguiria del Lady Macbeth de Msenk o de Katia Kavanova). Aquestes són òperes per a aficionats com nosaltres. Saps? Criticar és fàcil, molt, però construir és molt difícil, i més en un país com aquest, on de la crítica en fem l’esport nacional. Però el que no ha de passar mai més és haver de suprimir òperes programades o fer un ERO com va passar l’estiu passat. Aquest ERO és de les coses més greus que han passat al Liceu en 150 anys d’història. Això no ha de succeir mai més. I perquè no succeeixi ha d’augmentar el públic. No hi ha més. Aquest estiu s’ha salvat amb Porgy and Bess… però les passarem canutes per omplir totes les funcions. Imaginat si s’arriba a programar un Britten o un Porpora (per posar dos compositors que m’encanten). Ara, el primordial, és equilibrar el pressupost i que els cossos estables del teatre (que és el principal actiu que tenim) no hagin de patir més. Ni comiats ni EROs! I quan es redreci la situació econòmica i tornin les subvencions ja podrem fer aquests muntatges que ens apassionen. I mentrestant… a gaudir de La Traviata, que tampoc està gens malament.
        En fi, disculpa l’extensió i gràcies per tota la tasca que fas en favor de l’òpera. M’agrada llegir-te i valoro molt tota la teva dedicació. Des que una amiga em va donar a conèixer fa uns mesos “In fernem land” m’agrada entrar-hi de tant en tant i valoro molt la teva opinió, sempre que s’estrena una òpera llegeixo què t’ha semblat. És una gran pàgina, que informa i forma… i m’agradaria que sempre fos així: un lloc de reflexió, d’educació i d’amor a l’òpera, un lloc de trobada, no de desencontre, un lloc de diàleg i de discrepància (que és molt sana), però no d’estirabots i d’insults. L’òpera no s’ho mereix. I nosaltres tampoc.
        Una abraçada.

        M'agrada

      • Anem a pams perquè el comentari a part de ser llarg i interessant mereix, a part de l’agraïment una contesta detallada.
        Benvolgut Jordi, ja ho veus, no mereixo l’admiració que em tens només per el fet de divulgar una de les meves passions, l’òpera, després de tants anys d’anar al Liceu, encara caic en la vulgaritat de dir el que penso sense embuts. Possiblement tinguis raó, però per a tu i per a mi està clar que el fet d’anar al Liceu el motiven coses diferents. Potser si jo en tingués prou amb l’entreteniment no m’hagués ofès la senyora Gheorghiu, amb qui com pots imaginar m’unia si més no, una certa admiració, ja que de no ser així hagués evitat la despesa.
        Les percepcions artístiques del recital són irreconciliables, tu et vas divertir i jo em vaig sentir estafat, res més a discutir, he intentat argumentar el motiu del meu enuig en la manca d’estil, implicació i entrega en les peces mal assajades, les que es van assajar ja que el bisos es van cantar a vista com era obvi i això sols ja significa la manca de professionalitat. Allò no era un recital a piano, hi havia uns musics desconcertats d’una orquestra sota mínims que no es pot permetre aquests tractes i un director musical que movia els braços intentant quadrar una orquestra desgavellada amb uns cantants que anaven improvisant.El bisos són regals quan són una prolongació d’un concert excels i que haurem d’agrair sempre, quan el regal és galdós més val no fer-lo ja que corres el perill, com va succeir de empitjorar un concert mediocre fins convertir-lo en una tristíssima parodia digne dels Max Brother’s. Dir que aquesta és la meva opinió és una obvietat, opinió que n necessito que tingui quòrum i encara que no fos compartida per ningú més no variaria.
        Em vaig sentir insultat i estafat, perquè l’alegria no ha de venir per el descontrol d’una “noia” llançada al ridícul més espantós que fa gracietes que res tenen a veure amb el que canta, això no és simpatia. Mancava rigor musical i vocal i l’`pera mereix respecte, i després tot el que li vulguis afegir de collita pròpia.
        Segueixo.
        Roger Alier:
        M’atribueixes algunes coses que no coneixes i no saps, per tant erres de totes totes, al senyor Alier el valoro en algunes coses, però no em mereix cap respecte quan es pren la seva feina com se la pren, cometen errades impròpies d’un Doctor en Història, errades motivades per la poca cura i atenció, si a més a més es permet fer judicis de valor parlant dels lied de Mahler o ens diu el que li convé al Liceu, aleshores la discrepància és màxima, encara que sigui el degà dels crítics i la patum més venerada. Si s’adormís de tant en tant no passaria res, ja que no cal dir que més d’un i de dos cops m’ha caigut el cap en un concert o representació, per motius fins i tot aliens al que feien els artistes, però no és el cas Jordi.
        El Sr Alier no és Déu i per tant podem dir que no estem d’acord amb ell i el perquè no hi estem. Accepto la discrepància i aquest blog m’ha ajudat moltíssim a ser més tolerant, el que no accepto és que em facin creure cosses que no són i que a més no estan fonamentades, Roger Aiier té un nom que l’hauria d’obligar a ser estricte i rigorós, objectiu i no subjecta a altres interessos, que vull desconèixer.
        La crítica operística no deixa de ser un punt de referència, no la veritat absoluta, entre altres coses perquè per sort tots els crítics no pensen com ell. Criticar al Sr Alier semble quelcom impossible a casa nostra i saps que em diuen en a mi, més aviat en privat, que sóc molt valent, sembla que li tinguin por, deu ser molt influent.
        Un blog, malgrat la repercussió que pugui tenir IFL que aquest més assolirà la bonica xifra de 3.000.000 d’apunts visitats, no deixa de ser una pàgina personal, una crítica en un mitja públic no. No s´n comparables les dues plataformes i mai em podré comparar amb el Sr Alier, però això no vol dir que hagi de callar quan patina.
        Seguim:
        Res té a veure el tema que encetes després i m’has deixat absolutament desconcertat.
        Que hi pinta aquí el Sr. Guasch?. Conec perfectament la situació del teatre, llegeixo els diaris i m’informo, però és que fins i tot el Sr Guasch en persona m’ho va explicar la setmana passada en el seu despatx durant més d’una hora llarga de conversa distesa i molt instructiva, ja que vaig acceptar de bon grat una invitació de part seva, cosa que l’honora i el distingeix de la resta de directors que ha tingut al Liceu fins ara.
        Jo crec que més ajuda al Liceu no puc fer-li. Tinc dos abonaments i la meva situació econòmica no en permet ni un. Assisteixo als concerts i recitals, quasi sempre pagant de la meva butxaca o alguna invitació d’amics estimats en els concerts de l’orquestra. Faig difusió de la seva activitat, faig apunts preparatoris de les òperes i deixo enllaços per accedir al seu web, que vols més, que digui que tot és meravellós si no ho és o no ho trobo i ho argumento?, no, ho sento però això no és ajudar al teatre. Jo tinc una dignitat personal que hauries de respectar. Accepto que les meves formes no t’hagin agradat quan he parlat de Gheorghiu o ALier, però no em facis trair-me. Aquest blog és tan llegit, suposo que per la llibertat de les meves opinions, mai subjectes a interessos. Sempre que algú m’ha regalat una entrada (per el Liceu o un altre lloc) he avisat que allò no m’havia de condicionar en l’opinió, potser per això no me’n regalen tantes com jo voldria.
        La situació actual del teatre no és notivada per la gestió del Sr. Guasch, ningú ho ha dit, però tampoc per la programació que s’ha fet amb títols com Kitej, els Britten, Janacek i altres que sembla que trigarem a tornar a veure, no ens confonguis Jordi, la crisi ve per una gestió nefasta que comença a la Conselleria de Cultura quan anomenen al Sr. Marco director General del Teatre, un càrrec no polític en mans d’un gestor amb carnet i poc afortunat, per ser educat com tu vols.
        Malgrat les més de 2.500 signatures recollides fa tres anys per fer-lo for-ha no se’ns va escoltar i el Sr Guasch ha dit en públic i en a mi en privat que el gran forat s’origina l’any passat, és adir quan el Sr Marco ja no hagués hagut d’ostentar el càrrec. Qui assumeix la irresponsabilitat de mantenir-lo al front quan era incapaç de gestionar-ho?. Ell com tants d’altres no va fer res per alleugerir-lo d’una estructura exagerada subjecte a un conveni laboral (quina paradoxa parlar-ne l’1 de maig) absolutament inviable per a segons quins càrrecs i llocs, però és que tampoc tenia el perfil com ja havia demostrat per les altres institucions que el van patir, només era fruit d’u repartiment polític de càrrecs.
        La culpa no és de la societat, estem parlant de cultura, d’un equipament cultural no d’un esbarjo. Les cases d’òpera no poden ser un contenidor d’espectacles comercials d’alta volada en el millor dels casos, per a mi no. Fixat en les programacions dels teatres més rellevants, no els de primera categoria, què també, dic els més rellevants.
        No em facis trampes amb la programació, si el que intentes és canviar el model Matabosch, que és quasi l’únic que ha donat rellevància internacional al Liceu, digueu clarament i propossa quelcom que funcioni. T’asseguro que amb títols de repertori i sense figures, com succeeix la temporada vinent, feta per Matabosch però no segons els seus criteris diria jo, més aviat forçat per mil i una circumstàncies i interessos, anem abocats al fracàs.
        El model s’ha de canviar, estic d’acord, però en cap cas em sembla per el indicis que tinc, que el que s’albira no és l’apropiat.
        Et diré el mateix que vaig dir-li al Sr. Guasch al seu despatx. El pla estratègic i de viabilitat és “collonut” (perdona la vulgaritat) sobre el paper, però jo com abonat ho vull veure reflectit en les temporades i si es compleix el que diu, el signo, si baixem criteris musicals i artístics per convertir-los en purament comercials esperant (és una suposició) omplir el teatre, pot ser que hi sortim perdent. Espero que em permetis aquesta percepció negativa i visionaria sense pensar que no vull el millor per l’estimat Liceu.
        La formula per mantenir Kitej està estudiada, 15 representacions de TOSCA i Kitej pot omplir, com s’ha demostrat, altre cosa és que no es vulgui fer i fins i tot sembli que molesta que hagi tingut més èxit de l’esperat. La viabilitat i sostenibilitat, com no em vaig cansar de dir-li al Sr. Guasch, que de tot això d’economies sostenibles en sap un munt, molt més que jo, no cal dir-ho, passa per el conjunt de les temporades, no pas per els títols analitzats en la seva individualitat. Kitej donarà pèrdues i Tosca beneficis, la suma d’ambdues hauria d’estar d’acord amb la rendibilitat pressupostada.
        Jo no haig de donar solucions, jo pago, no cobro, i malgrat això dono idees i tinc aquest blog obert per oferir, com ofereix, bones idees per tal de que siguin estudiades. Nosaltres Jordi, som públic, el públic que omple les funcions i que en alguns casos prioritzem tota la nostra activitat cultural en el Liceu. Tingueu-ho present.
        T’agreixo els elogis, que malgrat tot em dediques, m’agradaria que en cap cas les crítiques negatives que pugui fer als espectacles del Liceu i fins i tot a la seva gestió siguin analitzades encara que no compartides i mai enteses cm un boicot a la seva gestió. .
        Les formes que utilitzi ja són figues d’un altre paner, tot i que hauràs comprovat que quasi sempre són correctes, ara bé, si em busquen en trobem, i la Gheorghiu em va trobar, i tant que em va trobar.

        Abraçada de retorn, no cal dir-ho

        M'agrada

      • Benvolguts, jo em limitaré només a parlar de la primera part de les vostres entrades: la interpretació operística de la Gheorghiu..

        Generalment quan un espectador va a un teatre d’òpera, a sentir una cantant d’òpera amb un repertori d’òpera, el que vol veure i sobre tot escoltar és òpera; i encara més, si parlem d’espectadors com molts dels que participem en aquest bloc, amb cert coneixement, molta afició i molt d’interès pel món de la lírica.

        Un cop dit això, suposo que tots estarem d’acord que la part essencial de l’òpera és el cant; si a sobre d’estar ben cantada, està ben “actuada” i hi ha una producció bona, tots contents. Al concert de la Gheorghiu el tema de la producció i dels decorats, quedava descartat, òbviament. Però el que sí cabia esperar d’una artista com ella, que ha obtingut molts triomfs al grans teatres, és una interpretació digna (ja no dic res dels seus gestos i escarafalls una mica fora de lloc, que potser altres van trobar simpàtics). Honestament, no crec que ningú pugui dir que l’actuació va ser digna; hi van haver moments -poquets- correctes, i tothom ho ha comentat aquí, però el concert en general va ser dolent, perquè allà no hi havia cant ni interpretació. A la protagonista gairebé ni la sentíem als pissos 4rt i 5è i l’elegància i la delicadesa que s’espera en les àries que va interpretar es van convertir en amaneraments, poses i expressions fora de lloc. (Atenció, Jordi, que evito els calificatius “ridícul”, “vergonyós”, “col·locada”, etc). En definitiva, els que ens sentim enganyats, o estafats o fertis, tenim un motiu: vam anar a escoltar òpera i ens van donar encara-no-sé-què; però de ben segur que no era òpera.

        M'agrada

      • Jordi Isern

        Gràcies per la resposta, Joaquim. Una cosa que he observat, i que t’honora, és que sempre respons. Només dues coses: ja t’he dit que has de discrepar, amb el sr. Alier i amb qui sigui. L’únic que reitero és que insultar no és discrepar. No em sembla correcte dir que un home és un cretí i que a més l’han untat. T’agradaria que algú digués això de tu? Les formes són molt importants, tant com el fons. Que el Sr. Alier s’equivoca a vegades? Segur. I jo. Tothom s’equivoca, fins i tot els professors d’història. Però al costat de les equivocacions té innombrables encerts. És una bona persona i un savi, no l’he sentit faltar mai al respecte a ningú. Com a professor les seves classes eren un esdeveniment (les persones que conec que el varen tenir de professor me’n parlen meravelles) i els seus llibres, els seus programes de TV, ràdio, i moltes de les seves crítiques són un referent (almenys per a moltes persones, entre les que m’hi incloc). Que pots criticar-lo? I tant!! Però sense insultar. Em sembla genial que donis la teva opinió. I em sembla genial poder donar la meva.
        Dius que tens una dignitat que he de respectar. Et demano disculpes si he fallat en això, per descomptat que la respecto, a vegades potser no trobem les paraules justes, si t’he donat aquesta sensació segur que no les he trobades, perquè l’últim que voldria és faltar-te al respecte. Reitero, per tant, les meves disculpes.
        Respecte al futur del Liceu, dius que no té res a veure amb el que parlàvem. Sí té a veure i per això m’he allargat. Et transcriuré les teves pròpies paraules: “a la nova direcció aquests concerts de caire popular els va molt bé per donar arguments a un teatre comercial, popular i que faci caixa”. En cap moment he dit que hagis de parlar bé de tot el que es fa al Liceu, et torno a transcriure (aquest cop el que he escrit jo): ” Cal opinar, i discrepar al màxim si cal, però mai faltar al respecte d’aquesta forma” I “valoro molt la teva opinió, sempre que s’estrena una òpera llegeixo què t’ha semblat. És una gran pàgina, que informa i forma”. Com pots veure reconec tota la tasca que fas, la valoro i l’admiro. Però ets tu qui va lligar el recital de la Gheorghiu amb el futur del Liceu. De totes formes m’ha agradat el que has escrit ara. I crec que tens molta raó. El sr. Guasch segur que et va escoltar atentament, i deu escoltar a molta més gent que hi entén tant com tu. Per altra banda “comercial i popular” no és sinònim de baixa qualitat forçosament. Es pot fer un producte que agradi a molta gent i que sigui de qualitat, no hem de passar d’un extrem a l’altre. Però trobo molt sensat el que has dit i bàsicament hi estic d’acord. Si la temporada vinent realment s’ha redreçat la situació econòmica i podem tornar a fer una producció innovadora i maca, serà fantàstic. Si això ho volem tots! Si es poden fer 15 Tosques (o Normes o Bohèmes) i una producció de la “Petita guineu astuta” que doni pèrdues en compensació (per posar un exemple), serà genial. Tant de bo pugui ser així.
        Res més, una abraçada de nou. I per descomptat que no hi ha res personal contra tu, tot el contrari, si ni et conec. Si no et sembla molt agosarat per part meva, m’encantaria convidar-te a prendre una cervesa un dia si et ve de gust, i així podríem parlar tranquil·lament de tots aquests temes que ens apassionen.

        M'agrada

      • Jordi Isern

        Agraeixo el to de la teva resposta, Fortheringay, no la comparteixo en algunes coses, però això ja ho saps si has llegit la meva intervenció. No sé, el llenguatge és tan enganyós, quan ens movem en el món dels símbols sempre tinc la sensació que trepitjo un terreny molt relliscós… “Dignitat”… Per a mi l’actuació va ser digna, sí. No vaig sortir amb la idea que m’havien estafat. Vaig sortir amb la idea que havia assistit a un concert que no passarà a la història, diguem-ho així. Com per altra banda surto tantes vegades de concerts, teatres, cinemes… a vegades les coses t’emocionen molt, t’arriben, i a vegades no. I no per això m’indigno ni res, a vegades les coses surten bé i a vegades no hi surten. L’altre dia no em va arribar, simplement. Però, ja et dic, no hi vaig patir gens, fins i tot em vaig divertir. Jo no li dono més importància. I tant de bo torni la Gheorghiu a cantar una òpera!! Només la he escoltat a la Carmen de Perelada de fa molts anys, aleshores va cantar el paper de Micaela i em va agradar molt.

        M'agrada

  32. La cadena ha esgotat la possibilitat de resposta, però aquest comentari vol respondre a Jordi Isern.

    Jordi encara que a vegades respondre tots els comentaris sigui molt laboriós, crec que si vosaltres decidiu escriure’m no puc deixar de correspondre a la gentilesa que em feu i alhora això provoca que em visiteu més i feu de IFL un lloc plural, fer-ho és una de les “obligacions” que m’he auto-imposat.
    Untar o deixar-se untar no és un insult, l’adjectiu qualificatiu pot ser divers i tenir un to negatiu, és clar, però no és un insult i en qualsevol cas és una suposició per intentar entendre la crítica del senyor Alier.
    Per altre part això que copio i enganxo és una estupidesa, pot ser el Sr Alier no ho és un cretí, però el que va escriure sí:

    Després ens va cantar uns de Mahler, de Das Knaben Wunderhorn i de poemes de Rücker, en un dels quals es narrava la història del nen que demana pa a la seva mare i es mor de gana sis dies després d’esperar debades que n’hi doni. Cert que a l’òpera hi ha arguments absurds i idees cretines, però hi ha cada text de lied d’una estupidesa impressionant (sic)

    No vull insistir amb el Sr. Alier, ja que l’apunt és de la diva i encara se’ns enfadarà, però les errades dites a TV i ràdio i escrites en publicacions no corregides, i per tant per a la història fins que algú ho esmeni, són notòries, però és clar, són de l’Alier i van a missa, qui sóc jo per dir que la Verrett mai va cantar Adalgisa amb Caballé al Liceu obtenint més èxit que la diva catalana, sou legió els que em direu que ho va dir l’Alier a Nit d’Arts !!!Per tant i com que d’aquestes n’hi ha un munt, i quan més distés està més en deixa anar, amb molta simpatia, això és cert, doncs apa.
    En el blog m’ha dit de tot, només cal que vegis el tracte que he rebut del mateix Wotan que viu al Walhalla, a l’apunt de l’estrena de La llegenda de la ciutat invisible de Kitej, forma part del joc, òbviament no m’agrada gens però…
    La Bonhomia d’Alier la desconec, però s’intueix, ara bé, espero del degà dels crítics musicals quelcom més que simpatia i bonhomia, i les seves crítiques i la meva visió rarament són coincidents.
    Tu no m’has de demanar disculpes de res, senzillament t’equivoques, segurament perquè no em coneixes prou, i en qualsevol cas et dic que no tens raó en creure que jo tinc alguna cosa personal contra el Sr. Alier, i cm que en a mi no m’ha fet res seria impensable que jo li tingués alguna mania persecutòria, senzillament no compartim a manera d’entendre l’òpera, la musica el mateix Liceu.

    Tu creus que jo manco al respecte a Gheorghiu o al Liceu?, en tot cas a la senyora Gheorghiu, el Liceu és una víctima de l’actitud d’aquesta senyora i per a mi ja no li donaria l’oportunitat de tornar. Una soprano que en qualsevol moment pot rescindir el contracte i que porta un programa sense preparar i fa treure un paper al tenor que l’acompanya, que va haver un gest de disculpa cm dient, és un caprici de la nena, ja denta que aquesta festeta divertida que ens va reserva als barcelonins, era indigne. Això no és comercial, això és, una manca de respecta absoluta. Tu ho veus diferent, perfecte, si aquesta vegada va reunir un 70% de l’aforament, la propera en sereu menys, jo no hi tornaré.
    Una diva de veritat omple, no cal ni fer promoció i quan canta aixeca dels seients al públic, no per les ximpleries més o menys simpàtiques que faci, ans al contrari, per el seu cant. Ho saps de sobre.
    Una diva amb localitats a preu de diva no pot fer un concert d’estar per casa, no, ella no. I no sóc jo qui associa els concerts d’aquesta mena amb Gheorghiu i futur del Liceu, precisament va ser Alier i per això té quasi tan protagonisme com la diva romanesa.
    El concert no va tenir nivell, però és que tampoc va ser sostenible, res a veure amb Kaufmann que va esgotar localitats i ens va fer un liederabend d’una qualitat extraordinària. Llàstima! al Sr Alier tampoc li agrada que els cantants d’òpera ens facin lied al Liceu, encara que sigui al nivell del tenor alemany.
    Així és com comença el Sr. Alier la crítica del concert de Stemme:

    Ja ho he dit moltes vegades i em diran que em repeteixo com la ceba, però se m’escapa per què els cantants que s’han fet famosos en el camp de l’òpera, quan donen un recital en un teatre d’òpera, ens obsequien amb munts de lieder, més ben o més mal triats, però sobretot lieder, no fos cas que escoltéssim el gènere al qual, capritxosament, hem dedicat un Gran Teatre. (sic)

    Sembla que no li agrada el Lied al Sr. Alier, no sé si ell ho hauria de dir i santes pasqües, però si fos per a ell, el Winterreise meravellós del Sr, Kaufmann no s’hagués hagut de programar, això és el que es desprèn d’aquest gloriós encapçalament. Un liederabend que va donar un prestigi a la temporada a tots nivells, artístic per suposat, però també de repercussió internacional. Podem dir el mateix d’aquest concert amb Gheorghiu i Pirgu? Doncs segons l’emèrit Doctor, amb concerts així està garantit el futur.
    No tinc res més a dir Jordi, si vols fem una cervesa, és clar que sí, serà un plaer.
    Moltes gràcies, una altra vegada, per la teva amabilitat.

    M'agrada

    • Si Ramon, tens raó una xarlotada, però la gran majoria anaven amb ganes d’escoltar una soprano fent música. Una cosa és que sigui o es vulgui fer la diva, l’altra és una presa de pèl que per a més pena, va acabar amb el públic festejant-la.
      Gràcies per comentar

      M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: