IN FERNEM LAND

OBC: Stéphane Denève i Nikolaj Znaider


ProgMa_OBC__24_WEB-page-001

Malgrat que el programa de mà d’aquest cap de setmana deia L’OBC i el Bolero de Ravel, crec que si la sala presentava una ocupació molt alta (públic de mitjana octogenària) era més per el grandiós concert per a violí i orquestra de Ludwig van Beethoven, una obra que mai fa mandra escoltar. És un dels grans concerts per a violí i necessita d’un gran intèrpret i l’OBC l’ha tingut amb Nikolaj Znaider, un violinista i director que la setmana vinent pujarà a dalt del podi per dirigir a l’OBC, però d’aquesta faceta ja en parlaré diumenge vinent.

Znaider té un so gran, preciós i precís, d’afinació mil·limètrica i pulsació admirable, l’arc té una ample volada i la bellesa sonora captiva, però potser perquè el darrer concert va ser amb Jansen i la violinista holandesa desborda, al costat de la tècnica, amb un sentiment majúscul, ahir en canvi vaig trobar a faltar en el violinista danès un sentiment més implicat, personal i una calidesa emotiva que fos la culminació perfecta de la interpretació tècnicament admirable.

Quan escolto un artista tan complert, desitjo que la seva interpretació tingui un afegitó de personalitat no sé si tan creativa com emotiva, tractant-se d’un concert tan conegut, brillant i romàntic com aquest.

A Znaider el va acompanyar de manera compacta i esplèndida, una OBC molt ordenada i càlida en les intervencions dels solistes i en el conjunt, gràcies al director Stéphane Denéve que potser no és genial, ni revolucionari en els plantejaments, però construeix bé i en aquest cas acompanya millor, amb seguretat.

El concert que ocupava la primera part va ser aplaudit amb contundència però sense grans mostres d’entusiasme, cosa que no va evitar una propina bachiana, és clar, on Znaider va aturar el temps amb unes graduacions sonores d’impacte i una bellíssima i austera senzillesa expositiva.

La segona part ens reservava tres obres del repertori francès, la primera una obra que s’escoltava per primera vegada a Barcelona o com a mínim amb l’OBC, la Trilogie cosmique: Une lueur dans l’âge sombre, una obra escrita l’any 2005 per el compositor francès Guillaume Connesson i dedicada al director Denéve.

És una obra efectista que em va interessar des de el primer acord, profund i fosc, i que durant una mica més de deu minuts, fa una gran paràbola fins a un esplèndid esclat sonor i lluminós, emprant una àmplia orquestra de recursos tímbrics que miren al passat impressionista francès sense complexos, sense violentar mai, i sense que per una vegada davant d’una obra contemporània tingués la sensació d’escoltar la enèsima banda sonora de pel·lícula de por. Ho agraeixo molt.

Tot seguit es va interpretar L’aprenent de bruixot de Paul Dukas, una obra que Walt Disney i el ratolí Micky es van encarregar d’enaltir i popularitzar de tal manera que sense voler, segurament, van castigar a un pur exercici de brillantor. Ja és ben trist que un compositor tan interessant només se’l recordi per aquesta obra. L’OBC va sonar esplèndida i efectiva en totes les seccions, Denéve va equilibrar molt bé tots els balanços, sense deixar que l’esplendor ofegués la versió.

Per acabar el concert teníem l’universal i genial Bolero de Ravel, que sempre té la grandiosa virtut d’entusiasmar a l’oïdor.

A Denéve se li va escapar en algun moment, però va redreçar alguna lleu mostra de decaïment amb celeritat i potser el crescendo es va iniciar massa aviat, però és evident que va donar enèrgic vigor a una interpretació brillant, de so orgiàstic i on tots els solistes de l’orquestra van mostrar quasi per unanimitat un excel·lent nivell interpretatiu.

Com era d’esperar Ravel i Denéuve amb l’OBC van aconseguir que el públic que varem assistir al concert de diumenge, i estic segur que divendres i dissabte va succeir el mateix, sortíssim eufòrics, i jo amb l’afegitó d’una superació ni que fos momentània de l’enutjós decaïment que sempre produeix un refredat impertinent en cap de setmana.

Abans de començar, en un intent d’engrescar al públic a abonar-se la  propera temporada (en parlaré aquesta setmana), un ignot presentador ens va fer l’article, no va estar malament, però posats a innovar, i això és una innovació com també ho és el vídeo que repassa tots els concerts previstos, no hagués estat gens malament que el presentador fos un músic de la pròpia orquestra o potser millor encara, un actor o actriu amb ganxo mediàtic i veu amb sonoritat i presència. La temporada es prou atractiva i amb pretensions, però si ens la volen vendre de manera impactant, jo crec que una personalitat popular, podria ser una bona idea i si a cada concert és diferent, fins i tot un atractiu addicional més.  No demano comissió, és un suggeriment que em va venir al cap escoltant al voluntariós presentador d’ahir diumenge.

Bona setmana

23 comments

  1. Manuel

    El concert del divendres vaig anar la primera part va ser bastant decebedora (el solista estaba va afinar l’instrument al final del primer moviment) i el resultat va ser molt fred. L’obra de Connesson va ser en canvi una sorpresa, com també uns sorpresa i un regal el bis final que va fer l’OBC amb la repetició integra del Bolero de Ravel però només amb l’acompanyament. Extraordinari!

    M'agrada

      • Pere

        Jo hi era divendres. A mi Znaider em va agradar molt, però és cert que la proximitat amb el concert de la Jansen no el va afavorir garie. El fet que hagués d’afinar després del primer moviment és una cosa que es fa sovint i sobretot després d’un moviment tant llarg com aquest. No em sembla cap defecte. Els que toquen amb instruments originals ho fan continuament i ho entenem.
        Quant al bis que l’orquestra va regalar (desconec si ho va fer els altres dos dies) fou molt curiós. El director el va presentar com una “sorpresa” per al públic. La novetat i l’interès és que la orquestra va tocar la base del Bolero però sense la melodia. Aquesta, te l’havies de fer tu en la teva imaginació. Va respectar el crescendo i va acabar amb el fortissimo tant impactant. Ara bé, no van tocar tota la partitura ja que no va durar més de cinc minuts. Però cinc minuts fantàstics que varen motivar l’esclat encara més intens del públic assistent.
        Estic amb tu que la presentació de la propera temporada podria haver estat una mica més ben preparada, però…

        M'agrada

      • En realidad consistió en tocar los dos compases que preceden a cada solo o tema, unidos sucesivamente para mostrar el crescendo que Ravel, de manera magistral, produce por medio de la orquestación. Esto fue un interesante ejercicio que el Maestro nos hizo hacer en los ensayos, jamás pensé que lo tocaríamos de bis a modo de broma musical, pero fue bien recibida por el público.

        M'agrada

      • Curioso, me hubiera gustado que la experiencia se hubiera repetido, de hecho que la orquesta haga un bis en los conciertos de temporada es rarísimo.
        Aprovecho para felicitarte, en este programa trabajaste muchísimo, desde el precioso acompañamiento al violín en el concierto de Beethoven hasta el compronmtido solo del bolero, también en el aprendiz de brujo, en todas había una dosis notable de fagoterismo, jajajajaja
        Brava!

        M'agrada

  2. El concert a nosaltres ens va agradar molt, incloent la primera peça de la segona part que ens va sorprendre molt favorablement; el solista Nikolaj Znaider, el mati del diumenge va estar perfecte en la seva interpretació.

    Crec que el canvi de “chip” que sembla es vol implantar a partir d’ara, es una bona pensada… jo almenys la trobo molt encertada. Res a dir amb els comentaris previs al concert per “vendre” la temporada vinent, …., mes aviat tot al contrari; la persona que ens va explicar la temporada prèviament al concert, crec que ho va fer força be. No es el primer cop que es fa, ja que fa uns dies, a la presentació amb els abonats, va ser el director titular Pablo González qui va realitzar aquesta tasca i segons la meva opinió va treure matricula d’honor.

    Però crec, que el que menys importa es qui dona les explicacions… el que compta, segons el meu parer, es que es faci. Es molt agradable sentir-se quelcom mes que un oïdor de musica que periòdicament assisteix als concerts de l’OBC. M’agrada sentir-me quelcom mes que un “comprador” de cultura i per això agraeixo molt tota la informació que se’ns pugui donar.

    Soc positiu amb aquesta nova manera de fer i m’agradaria molt que les conferencies prèvies que sembla es faran tots els dissabtes, s’estenguessin també als matinals dels diumenges, que es quant nosaltres assistim…. o que almenys estiguessin accessibles a la xarxa per poder-les escoltar abans de cada un dels concerts.

    M'agrada

    • Ara no ho sé, però crec que les sessions informatives del dissabte a la tarda no són pas una novetat a l’OBC. Víctor Solé en l’època del mestre Oue ja ho feia.
      Si realment han de ser sessions informatives s’haurien de fer, com fa el Palau i el Liceu, abans de cada concert.
      Ja em perdonaràs, però el noi que ho va fer diumenge tenia un poder de convicció limitat, i crec que si es tracta d’entusiasmar i engrescar, s’ha de treballar una mica més.

      M'agrada

  3. Joan

    Doncs a mi la presentació de la temporada amb l.orquestra ja situada I endarerrint el començament del concert em va semblar de “teletienda” I ja posats, aprofitant la pantalleta, es podia haver projectat el ratolinet miki de fantasia Disney.

    M'agrada

    • Era un teletienda, cap problema, però cal fer-ho bé. Per això m’hagués semblat original que un dels musics amb capacitat comunicativa, s’hagués aixecat i ens ho hagués explicat.

      M'agrada

  4. bocachete

    El plantejament és d’una campanya de màrqueting que podem qualificar d’adequada vistos els resultats d’assistència de la temporada i de les nombroses baixes en els abonaments: més val, doncs, animar als presents perquè s’hi engresquin i continuïn. La idea és bona i es nota en una presentació així, on destaquen els ganxos més populars, o en la reestructuració de preus i zones d’abonament, en la programació general de l’Auditori, que està millor que l’any passat i té millors condicions, o més atractives, per a seguir-la o en la major presència en els mitjans. I ahir que, efectivament, hi havia més gent que altres dies, potser va ser un bon moment per fer-ho.
    Jo vaig trobar bé com va sonar Beethoven. La peça de Conesson, l’obra nova… bé, però tot plegat poca cosa: es pot sentir fàcilment (que ja és d’agrair), té moments que sí que prometen, però l’obra en si mira massa cap al passat i es limita a repetir-lo, diria: és una peça que podria passar per escrita fa bastants anys. I en vint minuts de peça potser podria donar més: si en la primera meitat em pot interessar la proposta, trobo que hi ha un moment que és com si s’encallés i no sàpiga anar cap endavant. No li nego que té el seu què i se surt una mica de l'”abstracció musical oficialista” en una França postbouleziana.
    El que no em va convèncer va ésser el Bolero: el director canviava la velocitatr de mala manera, però a parts, ara anant més lent, ara posant l’accelerador a tota pastilla… I el final va fer-lo d’un tatxun-tatxun d’allò més… Es va passar amb els metalls i va ofegar la corda del tot. Va quedar un final pirotècnic i amb ovació de gala, però hem sentit molt millors Boleros a l’OBC, i molt millor portats. En això, em va decebre. L’aprenent de bruixot li va quedar millor però tampoc no trobo que s’hi lluís: es va quedar en la brillantor i prou, i és una peça que pot tenir més coses. Pensava que, ja que feia un programa francès, seria més curós en l’execució, però si va fer alguna cosa bé, va ésser el Beethoven, justament, que en la resta es va quedar en la superfície.

    M'agrada

    • Són diversos els abonats/abonades d’aquest temporada que m’han dit que degut al augment de preu dels abonaments de les zones més econòmiques, l’any vinent no renovaran.
      Pel que fa al concert tenim lleugeres diferències, si bé estic d’acord que el Bolero, que sempre ens engresca molt al públic, l’hem sentit millor amb la mateixa OBC.

      M'agrada

      • bocachete

        La veritat és que no he mirat com surten els preus de l’OBC, i ja potser que siguin més cars. En comentar-ho, estava pensant en la programació general de l’Auditori. Penso que aquest cop, sí que han mirat més alguns preus o avantatges amb els abonaments per a concerts de cambra, etc., o els que són per a un nombre d’entrades qualssevol. En això trobo que s’ha millorat i pots “muntar-te” una temporadeta a bon preu. És cer que parlàvem de l’OBC… si ja hi havia unes clapes considerables, si ara pugen els preus, malament rai. He vist que havien canviat els preus d’algunes zones que estaven sobrevalorades, i això està bé, però no sé dir-te… Ja et dic que em referia a la temporada de l’Auditori, que és la que deia que trobava més engrescadora. La de l’OBC continua en una línia similar, i podria cridar gent, és veritat, perquè té concerts interessants i macos. A veure com surt.

        M'agrada

      • ÉS cert que hi ha una varietat de combinacions molts interessants i atractives, però alguns abonats del segon pis m’han dit que els han pujat el preu i que no renovaran.
        Jo no s´c abonat i per tant no ho sé, ara bé, 29€ la zona 3 són olts euros, sort que la iniciativa IFL que es va implementar l’any passat dels 10€ a la zona 4 i que m’ha facilitat molts concerts, continua.
        Les noves zones les trobo molt millors.

        M'agrada

  5. Discrepo parcialment sobre com han de ser aquesta mena de presentacions. En primer lloc l’idea és bona, molt bona. S’ha aprofitat la captació de públic presumiblement invitat per a un concert amb obres molt populars (per tant èxit de públic assegurat amb auditori pràcticament ple els tres concerts), per a fer una presentació verbal i videográfica de la temporada vinent. Ja era hora que l’OBC i l’Auditori es treguessin de sobra aquesta apatía comunicativa. Prou senyals han tingut aquestes dues darreres temporades de la deserció del públic i s’ha de fer un exercici d’acostament a la gent i publicitar de manera adient el que es fa i farà. I la manera escollida es espléndida. Ja ho va ser la presentació de Pablo González fa uns dies, amb els dots comunicatius que el caracteritzen, i amb tocs d’erudició sense ser gens pedant, amb una xerrada franca, directa i planera. I la presentació d’ahir tambè em va semblar molt bona. I si, les dots comunicatives del presentador podíen haver estat millors, i de fet el dissabte va estar molt més brillant i no es va entrebancar gens, però va demostrar ser proper i familiar, i si no és de l’aparell de l’Auditori o de la OBC ho sembla molt, cosa que agraeixo. En aquest mateix sentit, tambè que ho hagués fet un músic de l’orquestra motivat i amb certa predisposició a dirigir-se al públic ho hagués trobat francament òptim. D’acord. El que de cap de les maneres vull veure ni en pintura fent aquest tipus de presentació a casa meva és a cap figura mediàtica lluint palmito i segurament cobrant una bona pasta. Tampoc actors o actrius, per bé que vocalitzin, per bé que siguin populars, per bé que siguin de prestigi. Només em faltaria veure a algú de la tropa del jijijijajajaja de casa nostra intentant-me vendre el producte, o presentador/a far i guia dels nostre destí, o actor o actriu de celebrats culebrots cantant delicies que no els hi pertoca. Cadescú al seu lloc.

    Fantàstic en Nicolaj Znaider, amb unes transicions en pianíssim de solo a tutti (absolutament divina la de la cadenza) francament de levitació profunda. Gran violinista i sobre tot gran músic. Va estar sencillament sublim en molts passatges d’aquest sublim concert. Bé el director, en termes generals, que va saber fer anar a l’orquestra amb el sempre efectiste i genial Bolero. Una partitura sense desemvolupament, ni variació, ni canvi de ritme, ni modulació, amb melodía repetida fins la sacietat amb un ostitano persistent per tot el ventall orquestral. Una partitura aixi esta destinada a l’avorriment. En mans de Ravel és una joia orquestral. El canvi sobtat i brusc de modulació just en el finale en fortissim et fa despetar de tota una sessió hipnòtica. Genial.

    M'agrada

    • Doncs mira, intentaré vendre-ho millor.
      Entre els habituals espectadors de l’OBC, he vist a Alfred Rodrígues Picó, Rosa Novell i el seu marit l’escrtiptor Eduardo Mendoza, a Josep Cuní i com ells tants d’altres, no parlo de gent que res té a veure amb la música, l’orquestra i l’Auditori, és públic que alhora són comunicadors. Jo crec que Rodríguez Picó amb els seus coneixements musicals i la seva provada simpatia podria fer una promoció magnífica i la gent ho celebraria. Són aquests personatges els que jo em refereixo, no la Belén Esteban, el Killian Jornet, en Piqué o la Rahola.
      Per altre part, jo crec que si al darrere tens a tots els musics vestits d’etiqueta, no pots presentar la temporada com si anessis a fer el vermut, m’estic fent gran?

      M'agrada

      • Dels que has dit sens dubte Picó sí, i en ell pensava jo tambè per a un acte d’aquestes característiques i pels mateixos motius que tu has dit. No conec Rosa Novell ni al seu marit. Cuní no. Em carrega la seva autosuficiència i el seu ànim de lluiment. Mendoza sens dubte que si, però no el veig com a presentador. Ha de ser persona que si no es de l’entorn de l’OBC estigui molt familiaritzada amb ella pel seu suport i assistència. Pablo González té prou tables i ho hagués fet molt bé. L’entusiasme contagiós d’un Salvador Brotons per exemple o un músic de l’orquesta amb il.lusió per fer-ho. I com que em temo que precisament per ser tots els esmentats les persones idònies no serien els escollits ja em dono per satisfet amb la persona que voluntariosament i amb ganes ho va fer. Respecte de com anava vestit doncs crec que és un tema molt personal del presentador i per tant ben respectable.

        M'agrada

      • Jo sempre penso que les presentacions, siguin del que sigui, han de ser impecables, si es tracta de vendre un producte. Està clar que la finalitat era vendre la temporada vinent i per tant per a mi la fórmula no va ser bona, ja que primer em va donar la sensació que aquell xicot era un tècnic de manteniment (el vestit ajudava) que ens anunciava algun contratemps, és més, em va costar en els primers moments entendre la seva funció allà al mig amb els musics al darrere esperant.
        Per això trobo molt important que una figura de veu reconeixible i carisma contrastat ens faci parar atenció al missatge. En Cuní, per qui no tinc gaire simpatia, la veritat, tot i reconèixer la professionalitat i l’èxit del seu programa a can Godó, estic segur que feria decidir a molts dubtosos a tornar-se a abonar i fins i tot a fer nous abonats. La franja d’edat del públic de diumenge encara m’ho fa creure més fervorosament, sense saber exactament quin és el públic real del seu programa, és d’aquells eterns seductors de iaies assenyades, i si us plau, que ningú s’enfili per les parets, que darrerament haig de mesurar massa les meves expressions i si no em deixeu ser jo mateix, no seré.
        Un aclariment, el Sr Mendoza, que va fer un pregó magnífic un any per la Mercè, és el marit de la senyora Novell, t’ho dic perquè com dius que no els coneixes…i estic segur que a ella l’has vist fent teatre (és actriu) més d’una vegada i de dues.
        El que és important és el producte i per tant en conseqüència, el missatge i si el missatger el fa arribar amb encert, oli en un llum. Jo crec que diumenge no va ser el cas, malgrat les boníssimes intencions del xicot.

        M'agrada

  6. Va, una mica de polèmica: tot i agradar-me força, crec que el concert de Beethoven no és ni una de les seves grans obres, ni un dels millors concerts del repertori. Diria que li falta grandesa si no fos que aquest és un concepte massa romàntic; però com a obra clàssica li falta la guspira o inventiva de Mozart o Haydn.
    Va, ja em podeu increpar 😛

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: