IN FERNEM LAND

EL VÍDEO DE DIE SOLDATEN A MUNIC (Petrenko-Kriegenburg)


Fotografia © Bayerische Staatsoper
Fotografia © Bayerische Staatsoper
Fotografia © Bayerische Staatsoper
Fotografia © Bayerische Staatsoper
Fotografia © Bayerische Staatsoper
Fotografia © Bayerische Staatsoper
Fotografia © Bayerische Staatsoper
Fotografia © Bayerische Staatsoper

Després de la fenomenal experiència operística que va suposar la producció de Die Soldaten a càrrec d’Alvis Hermanis per el Festival de Salzburg de l’any 2012, dirigida musicalment per Ingo Metzmacher, amb un fenomenal repartiment encapçalat per Laura Aikin, en un corprenedora Marie, que ja us vaig portar a IFL i que si insistiu molt potser torni a penjar el vídeo de dimensions descomunals , ara a MEGA, vull insistir amb aquesta òpera que no veurem mai al Liceu, ja que la sostenibilitat del projecte és impossible, ara en la producció que s’acaba de presentar al Nationaltheater de Munic amb una impressionant direcció musical Kirill Petrenko i una impactant direcció escènica d’Andreas Kriegenburg.

L’òpera és dura i la versió encara més, no hi ha concessions, aquest al·legat contra la violència està carregat paradoxalment d’una opressiva i implacable  violència que òbviament no és un recurs gratuït a la recerca de l’habitual escàndol.

Estem davant d’una de les òperes més impressionants del segle XX que requereix d’un equip de producció i artístic descomunal, que conjuntament amb la dificultat que suposa la comprensió musical de la partitura fa que aquesta obra no es programi, tret de les grans cases d’òpera o els festivals més agosarats i amb pressupostos molt generosos, que en cap cas programen pensant en sostenibilitats i tenen com a objectiu la rendibilitat i el servei cultural del projecte.

Potser perquè cal insistir amb òperes com aquesta i deixar de tant en tant el repertori més sovintejat de banda, o perquè malgrat la impressionant prestació de la gran Barbara Hannigan hem d’oblidar-nos dels divos i dives que tant ens agraden, he decidit, gràcies també a la generosa col·laboració de l’amiga Karin, que aquesta òpera torna altra vegada a IFL per tal de que li doneu una altra oportunitat.

Estic segur que els que sou més inquiets ho agraireu, però jo també recomanaria a tots plegats que li dediquéssiu un visionat, jo crec que és impossible que romangueu insensibles davant d’aquesta òpera, aquesta producció, la direcció musical i Hannigan.

Aquí el tràiler “promocional” de la Bayerischen Staatsoper

I ara un documental/tràiler (en alemany),no us espenteu

 

Bernd Alois Zimmermann
DIE SOLDATEN

Wesener – Christoph Stephinger
Marie – Barbara Hannigan
Charlotte – Okka von der Damerau
Wesners alte Mutter – Hanna Schwarz
Stolzius – Michael Nagy
Stolzius´ Mutter – Heike Grötzinger
Obrist – Tareq Nazmi
Desportes – Daniel Brenna
Ein junger Jäger / 2. Fähnrich – Steve Pucker
Pirzel – Kevin Conners
Eisenhardt – Christian Rieger
Haudy – Tim Kuypers
Mary – Wolfgang Newerla
1. Offizier – Peter Tantsits
3. Offizier – Dean Power
Die Gräfin de la Roche – Nicola Beller Carbone
2. Offizier – David Sitka
Der junge Graf – Alexander Kaimbacher
Der Bediente – Johannes Terne
Der junge Fähnrich – Matthias Bein
Andalusierin – Makoto Sakurai
Der betrunkene Offizier – Manuel Adt
1. Fähnrich – Daryl Jackson
1. Hauptmann – Eric Price
3. Fähnrich – Christian Prager
2. Hauptmann – Frederic Jost
Madame Roux – Karin Kreitner
3. Hauptmann – Niklas Mallmann

Bayerisches Staatsorchester
Chor der Bayerischen Staatsoper

Director musical: Kirill Petrenko
Director escènic:  Andreas Kriegenburg
Escenografia: Harald B. Thor
Disseny de vestuari: Andrea Schraad
Disseny de llums: Stefan Bolliger
Coreografia: Zenta Haerter

Nationaltheater München

Subtítols en alemany

ENLLAÇ VÍDEO (8 enllaços, 4 per acte)

https://mega.co.nz/#F!AMdjyIwC!5DuEbFiDHh7h160RtOtfSg

Espero  si més no que us interessi.

Un comentari

  5. Joan Janer Vidal

    He vist per primer com aquesta obra. No se que dir, no tinc problemas amb el dodecafonisma, tampoc soc un purista, m’aterran els puristas, no els soporto, però crec que és una obra extranya i tal vegada, per mi eh, de un cert malt gust, tampoc fa falta tant. Encara que hi ha d’haver opinions per tot, és clar. Després de veura-la em pregunto si obras aixì salvarán l’ópera i farán que mes gent si afeccioni. Per mi la resposta és clara, crec que no. Aquesta obra espantará a molts afeccionats actuals i penso que no ha de atreure al jovens que, els que estimem l’ópera, volem que s’hi incorporin com a relleu generacional. A alguns els agradará i fins i tot molts dirán que si per pur esnovisma, tot allò extrany és magnific ja saps, fa cult. Però siguem realistas has de reconeixer que és una ópera rara i de mal gust, digas la veritat encara que a tu t’agradi molt, sigas sicer.
    Com a document i raressa m’interesa i te ho agaeixo Joaquim, per mi el coneixemant és important però repeteixo els meus dubtes de si aquest és el camí. També repeteixo que respecto totes les opinions eh, quedi clar, tan de bo sigui el cami per fer que aquest espectacle tan marevellos que és l’ópera torni a omplir teatres sobre tot amb gent jove, tan de bo, no desitjo res mes que fos aixì i que jo estes confós, tan de bo. De totes maneras la tornaré a veura per exrtrreuren mes matissos, ja veus que jo et soc sincer.

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      Benvolgut Joan, si entens l’art com un producte de consum per fer diners, possiblement Die Soldaten l’entenguis com un producte per snobs, però si creus que l’art és un vehicle d’expressió que no ha de tenir en compte aspectes comercials o estètics, aleshores possiblement acceptis que aquesta òpera sigui un monument musical contra la intolerància i la violència, que ha de tractar amb crua i punyent veritat, sigui teatral oi musical, la terrible història que narra.
      Si el camí és omplir els teatres possiblement Die Soldaten no sigui el model, però si el camí és la llibertat creativa per expressar més enllà del interès empresarial, aleshores aquesta òpera és necessària i possiblement també sigui una obra mestra.
      Comprenc que no sigui agradable, però com tampoc ho son tantes altres coses. No crec que els afusellaments del 2 de maig de Goya siguin bonics, com tampoc ho son les pintures negres, tampoc crec que La llista de Schindler sigui una pel·lícula agradable i de visió diària. Amb això vull dir que no hem de buscar el camí, les obres de veritat ens duran a elles sense necessitat de que hi hagi un camí traçat.
      Si fa anys, quan vaig començar de ben jovenet, m’haguessin dit que m’agradaria amb bogeria l’Elektra de Strauss t’hagués dit que estaven bojos els que feien aquella afirmació.
      No ens podem posar davant de Die Soldaten com qui es posa a veure Lucia di Lammermoor, però si que ens podem posar a veure Die Soldaten, informant-nos abans del que anem a veure i escoltar i perquè es va escriure, i quan…possiblement ho entendrem millor, encara que no ens agradi veure i escoltar-ho. L’experiència en qualsevol as en enriquidora, mai plaent.
      Gràcies per comentar

      M'agrada

      Respon
  7. Niklaus Vogel

    Moltes gràcies de nou. No conec l’obra però tinc molt interès en ella, i venint d’aquest equip artístic segur que no em deixarà indiferent. Què privilegiats a Munic, que poden estrenar noves produccions de “Die Soldaten” i “Guillaume Tell” a la mateixa temporada!!!!!!!
    Ja tinc ganes de veure-la! Merci Joaquim!

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      Indiferent segur que no.Munic és un centre operístic importantíssim. Podrem discutir la seva radicalitat en les propostes escèniques, però le sprogramacions són senzillament envejables.
      Ja ens diràs el què quan l’hagis vist.

      M'agrada

      Respon
  8. simone

    Impactant aquesta obra! M’encanta, teatre cantat pur i actualissim. Moltes gràcies per els dos videos i l’entrada. També l’caben d’estrenar a Berlin amb escenificacio de Bieito. Una amiga ha anat a veure la i m’ha parlat molt be de l’bra i de l posada en escena. M’encantaria que la portessin al Liceu!

    M'agrada

    Respon
      • simone

        Doncs penso que seria un bon reclam per atraure el public! Fer unc cicle d’opera contemporània encara que fos amb una sola opera per temporada…
        En aquesta línia també trobo que pot anar l’opera de Johannes Kalitzke “Die Besessenen” que es va estrenar fa quatre anys a Viena. He llegit que ara esta preparant l’estrena d’un altre opera a la temporada 14/15 a Heidelberg sobre textes de E.A. Poe .
        Aquestes operas contemporànies em semblan molt interessants perque demostra que aquest genere es viu i no nomes tira de les operes tradicionals de fa un secle o mes.

        M'agrada

        Respon
        • Joaquim

          Però els teus criteris són de interès artístic i potser ara els criteris miren més a la caixa.
          Les òperes contemporànies costen molts diners, drets d’autor i rendibilitat de la proposta, a part que no acostumen a ser un gran reclam a la taquilla.

          M'agrada

Deixa un comentari