IN FERNEM LAND

BAYREUTH 2014: TANNHÄUSER


Tot i que la perfecció no existeix hom vol creure que errades tècniques com l’ocorreguda ahir en la inauguració del Festival de Bayreuth 2014 són impròpies d’un país com Alemanya i d’un festival com aquest, on hi ha coses que suposem o suposàvem que mai podrien succeir.

Parlo de la interrupció més famosa possiblement de la història recent del festival, quan tot just feia una mica més de 20 minuts que s’havia iniciat el primer acte i que va trigar aproximadament una hora a solucionar un problema tècnic de l’escenari. Insòlit en qualsevol cas, però més en una producció que és el quart any que es representa tot i que aquest any Sebastian Baumgarten havia promès algunes “millores” a la producció que en els darrers anys ha suscitat de manera més unànime crítiques molt adverses.

Un fet com aquest deu desestabilitzar per força a tota la companyia, que un cop re iniciat el primer acte sencer, sense la repetició de l’obertura, va denotar una certa manca d’estabilitat en alguns cantants, especialment el protagonista, el tenor Torsten Kerl al que semblava que li costava mantenir l’afinació d’algunes notes.

Pot ser un accident desafortunat en un any que el festival denota signes més que evidents de defallença, però ja és prou simptomàtic que en aquesta edició del 2014 hagin confluït altres fets tan insòlits com l’accident que suposo que passarà per anecdòtic, si és que no hi ha hagut un boicot motivat per tensions i declaracions prèvies a l’estrena. El cas és que ningú recorda una edició on s’han pogut comprar entrades sense problemes a la web del festival i on sembla ser que a dia d’avui encra es puguin trobar entrades de manera “oficial” sense tenir que recórrer a la revenda o les devolucions de darrera hora.

Ha caigut el mite i Bayreuth ja no suscita la veneració revestida d’aura mítica d’anys enrere i els wagnerians han deixat de interessar-se i fins i tot diria que respectar aquest laboratori de produccions cada vegada menys reeixides que ha esdevingut al festival, ja que pel que fa als repartiments, qualsevol teatre pot superar el cast, per altre part correcte sense més (parlo del  Tannhäuser inaugural) , que ens ofereix un any més Bayreuth, en realitat no hi ha res notable a esmentar, tret de l’incident.

Si a Bayreuth ens limitem amb els fabulosos cors i l’orquestra com a fet realment diferencial, és bastant probable que aquesta deserció del públic fidel continuí. Més enllà de les produccions d’aquest any, totes ells discutibles, què ens queda que realment marqui la diferència? Potser per un públic meridional poc acostumat a la sublim qualitat del Cor i l’orquestra a les seves contrades, aquest sigui l’únic motiu, a part de la cada vegada menys venerada i devota visita al “lloc sagrat” . Per a un públic centreeuropeu avesat a qualitats quasi parangonables  a les bayreuthianes no ho tinc tan clar que la visita al turó verd tingui veritable interès, ja que possiblement a Munich, Berlín, Viena o Londres i potser Paris, sense comptar amb New York que ens queda fora del mapa, aquesta qualitat estarà garantida encara que difícilment igualada, mentre que els repartiments de ben segur seran superiors, fins i tot en aquest aspecte el Liceu de l’època Matabosch era millor.

Tret de Christian Thielemann que marca la diferència, els directors d’aquesta edició, començant per Axel Kober, que ja es va fer càrrec d’aquesta producció de Tannhäuser l’any passat, tampoc justifiquen una visita al Festival i per tant, tot i que no recordo cap director musical que hagi fet sonar malament aquesta meravellosa orquestra, si no tenim en el fossat místic el bo i millor, és complicat justificar les carències que Bayreuth  ens ofereix , tant a nivell musical com vocal, ja que sembla que en l’únic que realment es vol apostar i de manera molt experimental, és en unes produccions que semblen més destinades a aixecar polseguera que no pas a romandre com a referents durant molts anys. En aquest sentit només Herheim amb el seu polièdric Parsifal sembla el darrer que ha suscitat l’entusiasme quasi generalitzat.

Potser l’interès i segur que la polèmica, tornaran l’any vinent amb la nova producció de Tristan und Isolde, amb Thielemann i Katharina Wagner dirigint i una parella massa descompensada, amb l’anhelada Westbroek com a Isolde i el desesperant Gould com a Tristan, però de  moment, i tant de bo m’equivoqui, no albiro res realment interessant i prou notori que justifiqui tornar a repetir les produccions d’aquest Tannhäuser (que també veurem i patirem en la retransmissió cinematogràfica d’aquesta edició), el Fliegende Holländer d’aquesta tarda amb l’únic i real interès de la direcció de Thielemann com quelcom veritablement notori, i el Lohengrin rosegador amb Nelssons i Neuenfels. Ens queda saber si el Ring amb Petrenko i l’experiment Castorf es consolidarà en la segona edició o suscitarà tantes discrepàncies com en l’edició de  l’estrena, però repassant els repartiments hi ha ben poca cosa que mereixi una especial atenció i una ànsia especial que és el que tots voldríem que esdevingués el Bayreuther Festspiele de cada any. Els aficionats ja li posem ganes cada any, ja, però la dura realitat és tossuda i per molt Bayreuth que li volem etiquetar, això que varem escoltar ahir no passa de mitjania, sent ben generós.

Us deixo amb l’àudio de la representació d’ahir d’aquest Tannhäuser que esdevindrà més històric per el tall en l’inici del primer acte que no pas per el resultat final.

Axel Kober va crear bons moments de tensió, sobretot al tercer acte, però em va semblar escoltant-lo en diferit que hi havia nervis i manca de precisió en molts moments i que com ja he dit prèviament, a Bayreuth tot sona bé, si bé amb aquest material a disposició sembla un pecat no fer de cada representació quelcom memorable.

Kerl se’n va sortir molt dignament (molts diran que és un èxit sortir indemne d’un Tannhäuser), Eiche convenç sense acabar de commoure, Youn va esdevenir un rutinari de luxe, Nylund oscil·lava massa en tots els sentits possibles del terme i Breedt em va semblar tan sòlida com pètria. La resta de nivell i el Cor estratosfèric. Tot plegat suficient?, no a Bayreuth no.

Richard Wagner
TANNHÄUSER

Conductor Axel Kober
Director Sebastian Baumgarten
Stage design Joep van Lieshout
Costumes Nina von Mechow
Lighting Franck Evin
Video Christopher Kondek
Dramaturgy Carl Hegemann
Choral Conducting Eberhard Friedrich

Landgraf Hermann Kwangchul Youn
Tannhäuser Torsten Kerl
Wolfram von Eschenbach Markus Eiche
Walther von der Vogelweide Lothar Odinius
Biterolf Thomas Jesatko
Heinrich der Schreiber Stefan Heibach
Reinmar von Zweter Rainer Zaun
Elisabeth, Nichte des Landgrafen Camilla Nylund
Venus Michelle Breedt
Ein junger Hirt Katja Stuber

 Us deixo escoltar el fet insòlit, obertura i inici de l’acte primer amb la parada sobtada de l’orquestra i la sortida d’una regidora de l’escenari per explicar a l’atònit públic del Festspielhaus el que passava.

ENLLAÇ ÀUDIO mp3 (4 arxius: obertura i inici primer acte, 1er acte sense obertura, segon i tercer acte)

https://mega.co.nz/#F!DNNn3DzT!Y6EHiMnNJiKRawQtJFq03g

La gravació de la retransmissió de Radio Clásica, és gentilesa de la predisposició tècnica de Colbran

Demà crònica de Der Fliegende Holländer i mancaran 6 dies per el concurs de l’estiu 2014.

25 comments

  1. ReyTopa

    Vergüenza histórica. No puedo dejar de escuchar ese último minuto, una y otra y otra vez, como una obsesión mórbida. ¿Hay esperanzas para Bayreuth?

    M'agrada

    • Hay esperanza para todo, pero allí necesitan un varapalo de verdad, llevaban muchos años viviendo de la excepcionalidad del pasado pero ya no cuela y si cae el negocio tendrán, como todo el mundo, que reinventarse y si les caen los esponsors, la venta de entradas y el apoyo de Frau Merkel…ya me contarás que panorama

      M'agrada

  2. Retroenllaç: Noticias de julio de 2014 | Beckmesser

  3. Kiko

    L’ any passat, amb el bicentenari, era clau per haver rescatat alguna producció històrica de Wieland o Chereau. No s’entén perquè sempre es fa el contrari del que s’hauria de fer i ens posen les coses tan complicades als qui encara tenim il·lusió per anar a Bayreuth. Una altra cosa és que si no hi ha diners sembla que sols la Helga Schmidt pot fer miracles.

    M'agrada

    • Amb el cost d’una producció d’aquestes que fan a Bayreuth a Les Arts la Helga us fa tota una temporada, aquesta és la primera cosa que cal començar a mirar. Si han de tornar els ciclorames (ara vídeos) i jocs lumínics, benvinguts siguin, però els diners s’han de destinar principalment a obtenir els millors cantants i el públic tornarà a Bayreuth. Qui va allà a veure mitjanies si durant les temporades pots veure molt millors Wagner que a Bayreuth?

      M'agrada

    • Cinque? Dieci ho dovuto aspettare Io ogni volta. Ho iniziato la richiesta nel 1994, la prima volta che mi hanno offerto biglietti, fu nel 2004 e la seconda questo anno, ma questa volta Io ho deciso declinare l’offerta del Ring, non solo per problemi economici

      M'agrada

  4. Gloria Aparicio

    Molt trista la situació, però, gràcies Fede i Joaquim per la vostre dedicació …….ho escoltarem amb agraïment encara que no sigui ni molt menys, de reclinatori …….

    M'agrada

  5. TTQT

    I en aquest cas van deixar sortir al public de l’interior de la sala o van mantenir les estrictes mesures habituals al respecte?
    Se sap quin ve ser realment l’origen del problema técnic?, es a dir, error humá, accident fortuit o manipulació sabotejadora?
    Cap indici de vinculació amb la manca d’assistència aquest any de Frau Merkel?

    M'agrada

  6. Isolda

    Malgrat d’haver escoltat per radio els dos primers actes, a part de l’accident que va ser de “jutjat de guardia” va ser molt decebedor en general. Torsten Kerl en el primer acte no m’ha agradat mica. El director Axel Kober crec pot anar a més després de l’ensurt d’ahir. Tanmateix no li veig un bon futur per aquest Tannhäuser. Espero equivocar-me

    M'agrada

    • La direcció d el’any passat tampoc em va agradar molt, però era més regular que la d’ahir, de ben segur hi havia molts nervis, la patinada, provocada o no, va ser molt gran i el prestigi del festival se’n ressent de tot això. Una cosa és que estiguin habituats als escàndols per les produccions i l’altra és que falli una maquinària escènica d’una producció que ja porta quatre anys. Hi ha unes declaracions prèvies del director d’escena que sembla ser que no van agradar gaire en molts ambients, les buscaré.

      M'agrada

  7. Josep Olivé

    “Gràcies” a l’incident vaig poder escoltar tot el tercer acte. La sorpresa va ser majúscula perque quan vaig poder conectar estava convençut que estaria en el cor final dels peregrins o en els apludiments (o esbroncada), però per a sorpresa impressionant meva començava, ja dic, el tercer acte i per tant vaig poder gaudir-lo. Feia comptes de minutatge i no entenia res, perque començant a les 16h i comptant amb els llargs entreactes de Bayreuth, que són d’una hora exacte cadescun, no em quadraven els números. En fi, ara ja sé la raò. Bé, anem al gra: doncs el que vaig escoltar em va agradar i poca cosa puc dir més. Tampoc vaig detectar esbroncada cap a la direcció escènica aquesta vegada, llevat d’aïllats crits discomformes.

    Si vull fer esment del curiós cas de les entrdes. Tambè em varen comentar, ja fa temps, que aquest any hi havia possibilitat de comprar entrades per internet, no de manera continuada, però si quan es va obrir la temporada de venda. I si ara llegeixo que encara hi han de disponibles aleshores no entenc res de res ni com es porta l’administració, perque tinc amistats que ja fa 10 anys (10 anys!) que fan cua i vinga esperar. No ho entenc. Digne de una seriosa queixa per part dels afectats. Bayreuth/Wagner ben val una misa, però que no et deixin combregar…

    M'agrada

    • Les germanes Wagner volen canviar moltes coses i ja van posar la possibilitat de comprar entrades mitjançant el web del Festival, per tant els que escrivim puntualment cada any teníem menys possibilitats. Tot i així en a mi aquest any que no podia anar, em van tocar les dues que vaig demanar pel Ring. El gran ensurt és que ni per la web, potser per desconeixement de molta gent, s’han arribat a esgotar les entrades disponibles per algunes representacions, i és que la gent ja en comença a estar tipa de tanta farsa i burla revestida de modernitat decadent, amb produccions histèriques i cantants normalets o bé dolentets. Cor i orquestra ja no són prou motiu per el pelegrinatge i les incomoditats del Festspielhaus

      M'agrada

  8. pio

    dal 19 luglio in Italia l’autority per il copyright ha bloccato l’accesso a MEGA!!
    siamo decisamente un paese da cui è bello pensare di emigrare
    uff
    besos

    M'agrada

    • Franco

      Io l’ho usato per l’ultima volta ieri sera senza alcun problemi (con Google Chrome). Prova a cambiare le preferenze network aggiungendo, agli indirizzi DNS, i seguenti: 8.8.8.8, 8.8.4.4 e 8.8.0.0. Dovresti avere accesso anche ad Uploaded, Putlocker ed altri siti bloccati qui da noi

      M'agrada

    • Franco

      Io l’ho usato per l’ultima volta ieri sera senza alcun problemi (con Google Chrome). Prova a cambiare le preferenze network aggiungendo, agli indirizzi DNS, i seguenti: 8.8.8.8, 8.8.4.4 e 8.8.0.0 al primo posto nell’elenco. Dovresti avere accesso anche ad Uploaded, Putlocker ed altri siti bloccati qui da noi

      M'agrada

  9. Em crida l’atenció que ningú no diga res de la “pudenta2 escenografia. Una de dos: o no la coneixe o els hi agradà moltíssim. POtser la coneguen però tanquen la boca per dos motius:
    1-No paréixer “conservadors”
    2.S’estimen més no parlar-ne.

    Tinc un amic que la va vore i “olorar” en directe.
    Tannhäuser, la meua primera experiència wagneriana, està ambientada en una fábrica de “biofas2 que funciona amb “caca”, sí amb ·detritus” no sé si de porcs o humans. Una vulgar copia d’una peli per a xiquets “Mad Max” Nª jo què sé. Començant per ací, tutto è possibile. Pura repugnància on tios en samarreta suada i bruta. No vull ni pensar en elisabeth, que literalmente era una santa catòlica, resant davant d’una muntanya de—- detritus amb biogas per ací i per allà. Hi ha qui diu que li agrada a més no poder. No va a avorrir-se amb una esenografia amb menys “susbtància2 qu esta en té. Al meu amic li feu fàstic. No se n’anà perquè havia esta 10 anys esperant el torn… però se’n recordaà de tota la família a partir de Cosina. Hme, tan “tanto ni tan calvo”. Una vergonya. Si algú vol pensar que sóc un “conservador” que ho pense, fins i tot li deixe que pense que “algo de nazi dec tenir”, però aix`a mi em sembla degradant i “degenerat”. Si, senyors, la “degeneració” existeix i negar-la perquè els nazis la feren servir en la seua propaganda dictatorial em sembla estúpid, amb perdó dels fans d’aquestes coses. Després del conill podrit expulsant…”caca” què voleu? Més del mateix.

    Quan estava sentit l’obertura, va arribar-me un soroll fort provinent de l’escenari. Pensí que era alguna pallassada del pallaso de torn, però no. Ers la disparatada i complicada maquinària escènica. Vés per on, el Palau de les Arts els hi va guanyar. Després de folrar-se Catalatra i tota la quadrill, va i s’afona la maquinària escènica que costà milions d’euros. No passa res. Se seguiren representant òperes a cortina baixada com el el cas de “Cita con Venus” (Meeting Venus). I és que així està el món.

    Musicalment no va ser una cosa pròpia de Montsalvat, però no estava malament com a música de fons. A aquest pas, l’única cosa que se salva és el carnal i generós escot d’un senyoreta que no té més mèrit que el tipet i ser la filleta de son pare. La pena és que em moriré abans que no se’n vaja, perquè tirar-la no la van a tirar pel seu ADN. Em quede amb el seu escot. Una meravella genètica germànica. I ara no em digueu “masclista”, que no ho sóc. Senzillamnet sóc del sector masculí del wagnerisme i no suporta esta calor. Ara vorem on situen l’acció de L’holandés. A una fàbrica de conserves amb màquina de Coca-cola no por ser, que Rigola, ja la pillà després de rebutjar altres “genials” ocurrències com el Pol Nord ( com el parsifal de Maazel-Arts) i el desert del Gran Canó del Colorat. I mira que és fàcil llegir el llibret, que és curtet… Per`ja no llig ningú, menys encara els regidors tan moderns que pensen que Gutenberg és cavernícola.

    Ja sé que he escrit un poc més que un “sms”. però és sóc així.

    Salute e forza al ….

    Regí, wagnerià emprenyat.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: