IN FERNEM LAND

SALZBURG 2014: DON GIOVANNI (Bechtolf-Eschenbach) vídeo


Avui us proposo el vídeo de la nova producció per el Don Giovanni de Mozart que s’ha estrenat al Festival de Salzburg, deguda a Christoph Eschenbach en la vessant musical i a  Sven-Eric Bechtolf en l’escènica, i sota el meu punt de vista, ambdues poc reeixides.

Christoph Eschenbach fa un Mozart a l’antiga, romàntic i mancat de la transparència mozartiana a la que ens hem acostumat des de que directors com Harnoncourt  han omplert de llum partitures que com és aquest cas, acaben pesant com una llosa, ja sigui per els temps a vegades excessivament lents, per el color fosc i el gruix de les sonoritats d’una Filharmònica de Viena  massa opulenta.

L’equip de cantants el presideix Ildebrando d’Arcangelo que se sap prou seductor per protagonitzar amb convicció escènica el rol, però no hauria d’oblidar alguns aspectes vocals que no resolt del tot bé, amb una fiato curt i una expressió bastant lineal, a manca de certa rotunditat en el registre greu, inexistent. Potser l’entesa amb Eschenbach no va ser l’ideal, però el cert és que n’esperava bastant més.

Luca Pisaroni deu ser el Leporello oficial del regne. El fa molt bé i es coneix perfectament tots el secrets i racons d’un personatge tan polièdric com el propi Don Giovanni. En aquest sentit Pisaroni és més variat de recursos expressius que DÀrcangelo.

El Don Ottavio del tenor anglès Andrew Staples, exhibeix una veu nasal bastant desagradable i un timbre que recorda al seu compatriota Stuart Burrows, és clar que no estraia gens malamet que ja no el supera amb lletjor vocal intentés copiar-li la  línia. Staples ofereix coses de detall i gust, però de manera irregular no va precisament sobrat ni de legato ni de fiato, quelcom essencial en el cant mozartià. No comprenc que fa a Salzburg.

Bé el Massetto de Alessio Arduini i rotund Il Commendatore Tomasz Konieczny

Pel que fa a les senyores crec que estan un graó per sobre dels senyors. No coneixia a cap de les tres dames i totes m’han semblat interessants, si bé cadascuna té coses a millorar, començant per la incisiva soprano holandesa Lenneke Ruiten, que canta una excessivament distant Donna Anna amb un recursos vocals amb moltes possibilitats si bé ha de resoldre certs problemes a “Non mi dir”. Anett Fritsch com a Donna Elvira, és una cantant més ardent i és una llàstima que a la veu  li manqui un centre més carnós. És la més aplaudida, mentre que Valentina Nafornita ,que fa una deliciosa  Zerlina, es podria estalviar alguna llicència vocal que no li acaba de sortir bé i perjudica una mica la globalitat. 

La producció té moltes idees, i algunes bones, sobretot amb el treball d’actors, tots ells psicològicament ben dissenyats. Però el fet que tota l’acció passi en un vestíbul d’un hotel i que el disseny de llums sigui monòton i fosc, acaba avorrint per molt interès que vulguis posar en un treball que comença de manera prou interessant (escena durant l’obertura, un altre dels e¡fectes imprescindibles en les posades en escena actuals), i que de mica en mica no troba la lògica continuïtat a la seva pròpia trama.

Per què ens trobem a un hotel?. D’acord que el lloc dóna molt joc a les seduccions i que al darrere de cada porta de cada cambra hi ha un món prou suggeridor, però qui és Don Giovanni?, El director de l’hotel?, un gigoló passat d’anys? i Leporello a part del cambrer del bar, i del mosso de les maletes?

Se suposa que estem en els anys 20 o 30 del segle XX i per els uniformes del Commendatore i Don Ottavio en un règim feixista, la Sevilla prèvia a la Guerra Civil?

Perquè tot passa al vestíbul?, la cita del sopar, l’escena del cementiri o les seduccions diverses podrien tenir lloc en les múltiples habitacions, en els salons o en els reservats. De què serveix tan treball de dramatúrgia si després queden tantes preguntes per resoldre?

El final, sempre difícil de resoldre, no us l’explico, tot i que en a mi m’ha decebut molt.

Com tantes vegades succeeix, tres o quatre bones idees no s’acaben de desenvolupar en la resta de la trama i ningú s’escarrassa en buscar-li tota la coherència.

Wolfgang Amadeus Mozart
DON GIOVANNI llibret de Lorenzo da Ponte

Don Giovanni: Ildebrando D’Arcangelo
Leporello: Luca Pisaroni
Donna Anna: Lenneke Ruiten
Don Ottavio: Andrew Staples
Donna Elvira: Anett Fritsch
Zerlina: Valentina Nafornita
Massetto: Alessio Arduini
Il Commendatore: Tomasz Konieczny

Sommerakademie of the Vienna Philharmonic
Philharmonia Chor Wien
Director del cor: Walter Zeh
Wiener Philharmoniker
Director musical: Christoph Eschenbach
Director d’escena: Sven-Eric Bechtolf
Escenografia: Rolf Glittenberg
Disseny de vestuari: Marianne Glittenberg
Disseny de llums: Friedrich Rom
Dramatúrgia: Ronny Dietrich

ENLLAÇ vídeo (un únic arxiu)

https://mega.co.nz/#F!yQEVFKgY!d6wNjXqbjgqPs8uLyB2MwA

NOU ENLLAÇ DISPONIBLE AMB EL VÍDEO SENCER!!!

Així ho he vist jo, és clar que vosaltres podeu acabar opinant radicalment diferent i el millor de tot, tots tan amics.

12 comments

    • Onestamente non credo che sia il peggiore Don Giovanne che tu abbia mai visto mai.
      Non hai visto la produzione di Bieto, giusto? E per quanto riguarda ai cantanti, l’unico che posso dire, e non è nuovo, è che Salibusrgo da anni ha lasciato di ofrire le offerte stellari che hanno caratterizzato il festival.
      Credo che pagare un prezzo così alto per così poco in cambio, è qualcosa che soltanto può permettersi gli sciocchi

      M'agrada

  1. Leonor

    Ildebrando D’Arcangelo cantó mucho tiempo el personaje de Leporello se adaptaba muy bien su voz a él; como barítonos son los dos roles (Don Giovanni y el criado), se lanzó al protagonista y me suele decepcionar un tanto siempre pues le falta algo de nobleza, de empaque vocal para interpretar al arquetípico seductor irredento y con Loca Pisaroni me encuentro con dos “criados” juntos. A mí las señoras no me gustaron (no sé qué pasó con “Mi tradì…”) por el corte, así que Elvira queda falta de su gran escena (a mi gusto, la más completa de toda la ópera, por lo que dice, expresa, por el contraste emotivo, por tanta maravilla musical que sirvió Mozart a la exigente soprano de Praga).
    PD: la clave de todo “Don Giovanni” se encuentra en esa escena penúltima, en el paso gradual del tono mayor al dominio sombrio del tono menor y en el rendimiento de las tres voces graves.
    ¡Buen día, infernems!

    M'agrada

    • D’Arcangelo es Leporello y a Pisaroni le pasará lo mismo si algún día quiere afrontar el Don, aun teniendo la voz les hace falta la distinción. En cambio las señoras tienen vocalmente muchas más posibilidades que ellos. Así me lo pareció a mi.

      M'agrada

      • Leonor

        Las señoras están mucho mejor, en efecto, en teoría y “en potencia”; falta de graves (o de estudio, no sé) en Lenneke Ruiten y en Anett Frisch (que ocasionalmente pueden ser intercambiables) y precoso escuchar la Zerlina de Valentina Nafornita; las tres más dsciplinadas, más expresivas y -a falta de una escena- suplen las carencias del Comendador y de Don Ottavio.

        M'agrada

  2. La veritat és que llegint les teues explicacions escèniques se’n van les ganes de descarregar-lo. Don Giovann en un vestíbul d’hotel no és Don Giovanni. Hi ha molts DVD i CD , alguns veritables joies, que em posaria a veure/sentir primer.

    Salzburg ha degenerat com Bayreuth. He vist alguna producció de la integral en DVD de l’aniversari i ja pots fer-te una idea del que pense. Vist, pero no comprat. Ni un cèntim. He de pensar que si es contracta a aquesta gent deu ser perquè hi ha demanda, pensament que em fa sentir fatal. Jo no sóc d’eixe món. Tindria gràcia que realment no li agradara a ningú, però ha de fingir sense ser actor. Ells s’ho fara.

    Sellars va ambientar en la seua trilogia dapontina alguna òpera en un bar que semblava americà dels ants 50. Atracanades. No dic jo que haja que clonar la produccó dels 50 amb Furtwängler, excel.lent, per cert, però els hotels i els feixistes no hi pinten res. És tan obvi que sembla mentida el contrari.
    Daponte és massa bo com per a ser “retocat” – tant de bo fos sols això – per ningú.

    It’s my personal oppinion, of course.

    Regí, que encara no ha pogut oblidar la “lectura” de Bieito en el Liceu. “Rompedora”… de sensibilitats.

    M'agrada

    • Si no és un bon Don Giovanni no ho és precisament per el vestíbul de l’hotel, tot i que no ajuda gens.
      El problema comença per Eschenbach i després D’Arcangelo no sedueix, l’Ottavio voreja la irritació vocal, el Commendatore no té cap presencia, i les senyores…tot i ser el millor, res a veure amb els repartiments dels anys gloriosos de Salzburg.
      Cantants meravellosos per cantar Mozart n’hi ha molts més que per cantar Wagner, però ni així. El Festival més elitista aposta també per la mediocritat, l’hotel és el de menys.

      M'agrada

      • The place doesn’t matter. Hi ha Anell ambientats totalment o en part al Pol Nord, a una cuina , a una biblioteca, fàbrica de conserves, etc.

        Parlanr de Mozart, què et semblen els DVD de Gardiner sense astracanades ni coses rares? Jo crec que són molt bons des de tots els punt de vista. A Terfel se li donava molt bé i anava vestit del que tocava , de “Figaro”, p.e. no d’executiu de la Texaco Oil Company.I ja crec que hi havia direcció actorial. No recorde el nom el regidor, com ha de ser, perquè si el protagonista és ell, ni Mozart, ni Figaro, ni Gardiner no Terfel.

        Regidors com aquest són el que calen, ni divos de l’escena que fan el que fan.

        M'agrada

      • No és el Mozart de Gardiner el que més m’interessa d’aquest director, jo sóc més de Harnoncourt i ara de Jacobs.
        I si us plau, no creus que seria millor dir “Regidors com aquest són el que EM calen, ni divos de l’escena que fan el que fan“. Generalitzant exclous a tots els que no pensen com tu.

        M'agrada

  3. Leonor

    ¿La dirección escénica no salió a saludar? Qué poca educación…Bueno, algo sí es cierto: si Don Juan encarna la seducción sin límites, nunca deberá morir ni desaparecer, siempre se reencarnará.
    Y sobre todo, en la maravillosa música de Mozart.

    M'agrada

    • Tampoco ha salido hoy a saludar el que ha perpetrdo la mamarachada del museo, aunque al no ser el primer día tiene un pase, pero yo creo que disfrutan siendo ruidosamente protestados.

      M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: