ROH 2016/2017: COSÌ FAN TUTTE (Winters-Brower-Puértolas-Behle-Arduini-Kränzle;Gloger-Bychkov)

Per què Semyon Bychkov decideix amb uns temps letàrgics en les àries trencar tot l’impuls dramàtic d’aquesta òpera és un misteri difícil de resoldre. Ni he estat capaç, ni he trobat que ajudi gens, ni als cantants, que òbviament han de fer un sobre esforç innecessari, perillós i estèril per acabar les seves àries, amb més paranys dels que ja els va posar Mozart, per culpa d’uns tempi escandalosament lents.

El so orquestral és preciós i l’encanteri sonor a estones bellíssim, però si el preu que s’ha de pagar per aconseguir-ho és la manca de ritme teatral i en molts moments l’avorriment, aleshores no em queda més remei que dir que Semyon Bychkov erra estrepitosament, i aquest és el primer i greu error de la nova producció de Così fan tutte que s’ha estrenat a la ROH i   que el dia 17 d’octubre es va transmetre als cinemes. Continua llegint

DON PASQUALE (Pertusi-Flórez-Arduini-Nafornita-López Cobos)

Avui anem a Viena i escoltarem (res de vídeos vienesos) la representació que va tenir lloc a la Staatsoper del Don Pasquale de Donizetti el passat 2 de maig amb Pertusi interpretant al protagonista i amb Flórez cantant el nebot Ernesto d’estil, com és de suposar, “reclinatoriable”, si bé els aguts ja intueixen uns indicis de oscil·lació preocupants. Continua llegint

FESTIVAL DE PASQUA A SALZBURG 2015: CAVALLERIA RUSTICANA I PAGLIACCI (vídeo)

El doble programa més famós de la història de l’òpera, és a dir Cavalleria Rusticana i Pagliacci era un dels punts de màxim interès dels festivals de Pasqua del 2015, quelcom que podria arribar a semblar fins i tot irreverent, si no fos perquè el Festival de Pasqua de Salzburg ha apostat fort i bé.

Jo no us diré que m’estimi més Cavalleria i Pagliacci que un Parsifal o la Missa en Si menor, però no hi ha dubte que comptar amb Jonas Kaufmann com a Turiddu i Canio era un reclam important, com ho era que l’acompanyessin noms d’alçada: Monastyrska, Agresta, Maestri, Stroppa Platanias, tots dirigits per Christian Thielemann que no em sembla el paradigma del verisme musical, però que garanteix qualitat. Continua llegint

SALZBURG 2014: DON GIOVANNI (Bechtolf-Eschenbach) vídeo

Avui us proposo el vídeo de la nova producció per el Don Giovanni de Mozart que s’ha estrenat al Festival de Salzburg, deguda a Christoph Eschenbach en la vessant musical i a  Sven-Eric Bechtolf en l’escènica, i sota el meu punt de vista, ambdues poc reeixides.

Christoph Eschenbach fa un Mozart a l’antiga, romàntic i mancat de la transparència mozartiana a la que ens hem acostumat des de que directors com Harnoncourt  han omplert de llum partitures que com és aquest cas, acaben pesant com una llosa, ja sigui per els temps a vegades excessivament lents, per el color fosc i el gruix de les sonoritats d’una Filharmònica de Viena  massa opulenta. Continua llegint

EL VÍDEO DE LA FANCIULLA DEL WEST A VIENA (Stemme-Kaufmann-Konieczny;

Jonas Kaufmann com Dick Johnson a La Fanciulla del West a Viena

Jonas Kaufmann com Dick Johnson a La Fanciulla del West a Viena

Avui, amb una mica de retard,  us deixo el vídeo de la primera funció de la nova producció de La Fanciulla del West de Puccini, a la Staatsoper de Viena, amb la brillantíssima direcció de Franz Welser-Möst i la discutible i també brillant producció del director suís Marco Arturo Marelli, que sense aportar res de nou i caure en errors teatrals importants en el segon acte, trasllada,com no podia ser d’altre manera tractant-se d’una nova producció, l’acció als nostres dies. No m’interessa gaire, la veritat.

Ara bé, el interès màxim de la representació rau en el debut de Jonas Kaufmann en el rol de Dick Johnson, acompanyat per Nina Stemme, que ja va debutar com a Minnie l’any 2011 i que ja va ser motiu d’un apunt a IFL.

La parella Stemme Kaufmann és potser la millor opció actual per aquesta òpera tan conflictiva de muntar i cantar per una concepció dramàtica, deixeu-me dir que una mica naïf, i en canvi per una exigència vocal, sobretot per a Minnie, entre Turandot i Tosca. Continua llegint

SALZBURG 2012:LA BOHÈME (Netrebko-Beczala-Machaidze-Cavalletti;Gatti-Michieletto) vídeo/àudio

Piotr Beczala (Rodolfo) i Anna Netrebko (Mimì) al segon acte de La Bohème a Salzburg 2012. Mimì amb la “cuffietta rosa” segons Damiano Michieletto.

Quan l’any 1994 Jonathan Larson va estrenar al teatre Theatre Workshop la primera versió del musical Rent, basat en l’òpera de Giacomo Puccini La Bohème, poc es podia imaginar que divuit anys més tard, el jove director Damiano Michieletto, tancaria el cercle, estrenant en el Festival de Salzburg una nova producció de l’òpera, amb una òbvia referència a l’estètica i el món actual, que tan bé va saber reflectir el musical rock de Larson obtenint un èxit a Broadway avalat per les 5124 representacions, una posterior pel·lícula i diferents produccions a molts països, entre ells el nostre.

Michieletto per tant no inventa res, s’inspira en l’estètica dels joves actuals intentant treure de La Bohème tots els clixés que ha arrossegat aquesta òpera immortal, però respectant escrupolosament totes les situacions dramàtiques que s’acoten en el llibret de Giacosa i Illica, i intentant que no grinyolin amb el text original, adaptant situacions i personatges en un ambient totalment contemporani.

Cal dir que La Bohème ho aguanta tot, és una obra mestra i per tant aquestes per molt que s’intenti girar-les del revés, romanen sempre obres mestres.

Aquesta proposta volent ser moderna i agosarada queda absolutament tradicional, i l’únic que intenta donar aquesta modernitat és l’embolcall, que en alguns moments queda efectivament enginyós. Dóna la sensació que el director italià s’ha trencat el cap pensant em com podia resoldre certs aspectes del guió, més que no pas en cercar la veritable relectura d’una historia molt coneguda. Al cap i a la fi això és el que va fer Larson a Broadway utilitzant un altre música i situacions que no l’encotillessin i que el permetés de manera més lliure ser fidel a la tòpica historia tradicional.

Mimì truca al loft dels bohemis per demanar foc per la cigarreta, fuma i no li convé, està malalta i estossega, això sí, és modista (el guió condiciona en excés). Marcello pinta, però graffitis (ideal fer-ho “sulla facciata”), Rodolfo és un guionista cinematogràfic o un artista que fa vídeo-art i Mussetta és una “mega pija” que com sempre escalfa braguetes per allà on passa.

Que Mimì tingui una forta personalitat està molt bé, s’escau molt amb la manera de ser de les noies actuals, segures de si mateixes, decidides i lliures, però ai!, això topa amb la música que va sortir de la inspiració pucciniana i mentre que la majoria de personatges de Michieletto no grinyolen gaire amb els originals del tàndem Puccini-Giacosa-Illica, el cas de Mimì, sí. Netrebko que és una artista molt aplicada i s’aprèn fil per randa tot allò que ha de fer, vesteix a la perfecció aquesta Mimì que no acaba de ser “punk”, ni “choni de castefa”. Continua llegint