IN FERNEM LAND

EL VÍDEO DE ARMIDA AL ROF 2014 (Rizzi-Ronconi)


Avui us porto el vídeo de la segona representació de l’òpera Armida de Gioachino Rossini, que ja va ser motiu d’un apunt, en motiu de la retransmissió de la inauguració del ROF 2014.

El vídeo és d’una altre representació i la impressió vocal no canvia gaire de la ja exposada en l’apunt del dia 11 d’agost. La soprano Carmen Romeu s’entrega en plenitud per poder reeixir en un rol que la sobrepassa, i ella malauradament no disposa de l’autoritat vocal i la suficiència tècnica per resoldre totes les dificultats que aquest terrorífic rol atresora, ni tampoc disposa avui per avui de la personalitat suficient per imposar-se per sobre de les limitacions vocals per tal de fer convincent allò que vocalment és impossible. Només amb bona voluntat és impossible reeixir.

Cal veure com Renée Fleming es va imposar en aquest sentit en les representacions del MET, ja amb més de cinquanta anys, per entendre la gran diferència, ja no vocal, sinó dramàtica i interpretativa, que hi ha entre una interpretació voluntariosa i una altra que vol esdevenir referencial. Romeu no té carisma de la gran fetillera ni té el poder de seducció.

Ja ho vaig dir en l’altre apunt, em costa entendre com ella va acceptar aquest repte i encara més com els responsables del ROF, veient les dificultats per les quals es sotmetia la cantant valenciana assumint aquest rol, va mantenir-la en el cartellone. El ROF hauria de presentar una Armida estel·lar i no és el cas.

Tampoc els tenors acaben de tenir la vocalitat desitjada, però al menys ells tenen uns mínims de suficiència vocal  i gosadia.

Pel que fa al mestre Rizzi, a anys llums del mestre Gatti a l’any 1993, es limita a complir, sense extraure de la bellíssima partitura tot l’or que atresora, perquè Rossini més enllà de les “filigranesques” exigències vocals, extreia a l’any 1817 una enlluernadora utilització de l’orquestra per servir unes melodies inspiradíssimes.

Ara el vídeo ens permet parlar de la producció de l’històric director Luca Ronconi, que lluny de la discutible gosadia de l’any 1993 en la proposta escènica en el mateix ROF, ha fet una nova producció que no diu res, ni de nou ni de vell, més enllà d’una voluntat estètica que esdevé una llosa per una dramatúrgia més aviat avorrida i soporífera.

Ronconi ha deixat moments veritablement gloriosos a la història del teatre operístic italià, dels que jo recordo sobretot el Don Carlo del bicentenari de la Scala, de visió precària i mai editat comercialment, i la gloriosa producció de la recuperació de Il viaggio a Reims per a Pesaro (1984) que va suposar el debut d’aquest director al ROF i que va donar la volta al món.

De tota aquella inventiva teatral que caracteritzava a Ronconi no en queda res en aquesta Armida. El director s’ha fet vell i no només d’edat, no té res a proposar en aquesta producció que no tinc cap dubte que agradarà a tots els que no volen trencar-se el cap i s’estimem més que l’òpera sigui una successió de moments “bonics i agradables per a un plaent consum”, però de Ronconi n’esperava més. Veient-lo sortir a saludar amb el seu equip és fàcil adonar-se’n que no hi ha cap il·lusió en els seus ulls. Una veritable pena.

Us deixo l’enllaç que us permetrà recuperar l’apunt de la representació del dia 10 d’agost (arxius d’àudio)

I ara l’enllaç amb el vídeo

Gioachino Rossini 
ARMIDA
Llibret Giovanni SchmidtEdizione critica della Fondazione Rossini, 
in collaborazione con Casa Ricordi, 
a cura di Charles S. Brauner e Patricia B. Brauner
  
Goffredo e Ubaldo RANDALL BILLS 
Rinaldo ANTONINO SIRAGUSA
Idraote e Astarotte CARLO LEPORE 
Armida CARMEN ROMEU 
Gernando e Carlo DMITRY KORCHAK
Eustazio VASSILIS KAVAYAS
 
Direttore CARLO RIZZI 
Regia LUCA RONCONI 
Regista collaboratore UGO TESSITORE 
Scene MARGHERITA PALLI 
Costumi GIOVANNA BUZZI 
Coreografie MICHELE ABBONDANZA 
Coreografa collaboratrice ANTONELLA BERTONI 
Progetto luci AJ WEISSBARD 
Collaboratrice alle luci PAMELA CANTATORE 
Ensemble di danza COMPAGNIA ABBONDANZA / BERTONI 
ORCHESTRA E CORO DEL TEATRO COMUNALE DI BOLOGNA 
Maestro del Coro ANDREA FAIDUTTI
in collaborazione con la Fondazione Teatro Comunale di Bologna Adriatic Arena, Pesaro  13 d’agost de 2014
ENLLAÇ VÍDEO (un únic arxiu) 
https://mega.co.nz/#F!7RMAWIbQ!SQfiJ11ZAeG6ni-ZaAPDKQ

Demà us tinc reservat un apunt no operístic que espero que us agradi molt. Anirem al Teatro Colon de Buenos Aires, del que en el blog malauradament no en parlo mai, per assistir al concert que Marta Argerich i Daniel Barenboim varen oferir fa uns dies. Un vídeo magnífic d’un concert sensacional.

5 comments

  1. SANTI

    Incansable com sempre, en aquest mes d’agost ens sotmès a una intensitat de treball frenètica, sort que disposo de més temps lliure.
    No disposo de cap vídeo d’aquesta òpera o sigui que encara que no estigui gaire bé la protagonista és l’única possibilitat de disposar d’un, ja que no crec que hi hagi la versió de la Fleming al MET comercialitzada, oi?
    T’ho agraeixo.

    M'agrada

    • Desconec si hi ha alguna versió comercialitzada, aquesta pot ser una opció, però caldria que busquessis la del MET, la de Pesaro de l’any 1993 existeix però té una qualitat de imatge paupèrrima.

      M'agrada

    • colbran

      La versión del Met está comercializada y disponible. Fleming está estupenda. Su espantoso grito del final del día de la retransmisión se corrigió en estudio. los tenores que la acompañan cumplen muy bien y la producción es mejor que la de Pesaro, a la que se le ha dado un toque de marionetas que no me gusta nada, el maquillaje es infame y la dirección de actores recuerda a los peores artistas del cine mudo.

      M'agrada

  2. Álvaro

    Hola Joaquim. Gracias por tus comentarios, y por el enlace. Tengo mucha curiosidad de escuchar a la Romeu, lástima que no haya triunfado.
    Un abrazo!!

    M'agrada

    • Hola Álvaro, yo hubiera deseado que Romeu hubiera salido triunfante de este reto, pero creo que este rol tan exigente la sobrepasa. Ha cometido una temeridad que dudo que hubiera tenido abordar. Cada cantante tiene que saber sus límites y aunque la oferta fuera realmente tentadora, ella o les responsables del ROF hubieran tenido que rehacer la idea original.
      Espero que este percance no condicione su carrera futura.

      M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: