IN FERNEM LAND

PROMS 2014: ELEKTRA (Goerke-Barkmin-Palmer-Reuter;Bychkov)


Encara sota els efectes aclaparadors de l’emoció col·lectiva que va provocar Nina Stemme i el mestre Runnicles en una Salome de gran impacte, el Royal Albert Hall va tornar a commocionar-se amb el tsunamí straussià  d’una Elektra protagonitzada per la gran especialista del moment, quasi dedicada exclusivament a aquest rol, la gran soprano (en tots els sentits) nord-americana Christine Goerke, acompanyada per el grandiós coixí simfònic de la BBC Symphony Orchestra sota la batuta del contundent mestre Semyon Bychkov.

La sonoritat de l’orquestra londinenca no té el mateix calat de rotunditat que la precedent orquestra de la Deutsche Opern de berlín, però no hi ha dubte que el rendiment va ser esplèndit en els moments més exaltats, sense arribar al límit com va succeir en la Salome del dia anterior, i això que en aquesta òpera quasi és una obligació que així sigui. El mestre Bychkov controla en tot moment la progressió dramàtica imparable, però no com un crescendo sense fi, i ell alterna amb fantasia i enginy creatiu una alternant successió d’escenes molts tenses i dramàtiques, amb altres més detallistes i incisives en els aspectes lírics que també conté la partitura.

L’orquestra només es va deixar anar, i de quina manera!, quan no hi havia cantants a qui tapar, sobretot en la brutal dansa diabòlica de la protagonista.

Un resultat orquestral de grandiós nivell va tenior la justa correspondència en un equip vocal, per a mi en la seva globalitat millor que a Salome, si bé la grandiosa protagonista no va arribar a les cotes d’excel·lència de Nina Stemme el dia abans.

Christine Goerke posseeix una veu molt penetrant , tensa en alguns aguts i profundament intensa en les escenes més dramàtiques, com la sensacional confrontació amb  Clitemnestra, el reconeixement d’Orest o el seu embogit final, però va trigar a entusiasmar-me, ja que en la seva aclaparadora sortida, “Allein, Weh ganz allein” molt acerada, no va estar del tot encertada en la justa afinació, calant alguna que altra nota. Potser en el seu conjunt això no tingui gaire importància, però és que el dia anterior Stemme va signar una interpretació difícilment millorable i el record era molt present. També Goerke em va impressionar més en el concert Strauss a Dresden, dirigida per Thielemann (apunt a IFL), allà, i malgrat ser un concert amb fragments i no l’òpera sencera, va iniciar-lo amb el monòleg de sortida d’Elektra, talment com succeeix a l’òpera, sense cap tipus de preparació i el resultat el vaig trobar més impressionant.

Compte! és un retret en una cantant que m’agrada i m’interessa molt, que sap cantar Elektra més enllà de la feresa venjativa, atorgant-li uns matisos de feminitat molt absents en la gran majoria de grans Elektra, però alguns aspectes vocals, malgrat l’espectacular desplegament de mitjans, no em van satisfer tant com ella mateixa en altres ocasions cantant el mateix rol, sense necessitat de comparar-la amb Stemme el dia abans.

Al RAH ho va cantar així:

La resta del repartiment va ser molt bo. D’acord que Orest no té la importància de Jochanaan, però Johan Reuter va demostrar en la seva cabdal escena del reconeixement, una contundència vocal i dramàtica absent el dia anterior per el mel·liflu Youn.

L’altra gran protagonista vocal de la vetllada va ser la veterana mezzosoprano britànica Felicity Palmer, que sense caure en histrionismes per amagar febleses, va saber impressionar, suposo que en escena encara més, amb una intenció dramàtica molt intel·ligent i amb una fermesa vocal envejable, malgrat l’evident desgast, per a una cantant que ja ha complert els 70 anys (4 d’abril de 1944). També en aquesta comparació sense gaire sentit, però inevitable per ser consecutives, Palmer va superar en molt la Herodias de Soffel.

El rol de Chrysothemis és un bombó, però la per a mi desconeguda soprano lírica alemanya Gun-Brit Barkmin desaprofita l’ocasió amb una interpretació de poc calat dramàtic, sense gaire personalitat i massa feble. La veu no brillava amb la necessària claredat que l’anima innocent i una mica bleda, perquè no dir-ho, ha de sobresortir de la tortuosa, densa i fosca vocalitat de la seva germana.

L’Egist de Robert Kuenzli segueix com l’Herodes d’Ulrich els cànons més previsibles d’aquest rol. Bé

També bé la resta dels integrants del cast, des de la intervenció inicial de les serventes a l’autoritària zeladora de Miranda Keyes.

No hi ha dubte que l’experiència de les dues òperes més revolucionàries de Strauss, escoltades en dies consecutius és una grandiosa experiència musical, que es va iniciar, pel que fa la celebració straussiana del festival londinenc, amb la versió escenificada de Der Rosenkavalier amb la companyia del Festival de Glyndebourne 2014 (vídeo a l’apunt de la celebració straussiana).

Hi ha qui es queixa de que no s’aprofités l’ocasió per incloure en la programació dels PROMS 2014 òperes difícilment escoltades i representades del compositor, però no hi ha dubte que el resultat final, tan esplèndid i espectacular pel que fa a les direccions musicals amb orquestres a l’alçada, i sobretot amb dues grans protagonistes per a dos dels rols més difícils de la història de l’òpera, és una fita quasi tan gran com el Ring de l’any passat dirigit per Barenboim.

Richard Strauss
ELEKTRA
Llibret Hugo von Hofmannsthal

Elektra: Christine Goerke 
Orestes: Johan Reuter
Chrysothemis: Gun-Brit Barkmin 
Clytemnestra: Dame Felicity Palmer 
Aegisthus: Robert Kuenzli 
Orestes’ Tutor: Jongmin Park 
Young Servant: Ivan Tursic 
Overseer: Miranda Keys 
1st Maid: Katarina Bradic 
2nd Maid: Zoryana Kushpler
3rd Maid: Hanna Hipp
4th Maid: Marie-Eve Munger
5th Maid: Iris Kupke
Confidante: BBC Singers Stepout 1
Trainbearer: BBC Singers Stepout 2
Old Servant: BBC Singers Stepout 3

BBC Singers
BBC Symphony Orchestra
Director musical: Semyon Bychkov

ENLLAÇ mp3 (un únic arxiu)

https://mega.co.nz/#F!qcVQECLQ!3uV7BXGx_6RRDjZCWV5WsA

I demà, seguint amb el periple dels festivals d’estiu que encara deixen anar seqüeles malgrat ja hagin finalitzat, tornarem a Salzburg per veure la representació de l’òpera de Franz Schubert, Fierrabras.

Us espero

13 comments

  1. Fernando S.T.

    Estoy ansioso por escuchar Salome y ya tengo la Elektra, las escucharé en días consecutivos como los afortunados londinenses. Vaya festival de festivales organizan cada verano, la admiración y envidia que me producen es máxima.
    Y mañana Fierrabras, vaya inicio de septiembre

    M'agrada

  2. Isolda

    Fantàstica!! És cert que les veus en moments es noten forçades, motivat segurament perquè l’òpera és una autèntica “trenca cordes vocals”, per tant és bastant comprenssible si no ets una fora de sèria, i d’aquestes n’hi ha poques, però la seva força dramàtica i el clima angoixant d’una tragèdia visionada per diferents personatges es percep tant en els cantants com al director d’orquestra. A mi m’ha agradat.

    M'agrada

    • Sobretot aquesta sensació es té quan només s’escolta, ja que en el teatre hi ha molts factors addicionals que “despisten”, però la intensitat de tots ells es respira i et fan viure plenament l’òpera. Un plaer absolut.

      M'agrada

  3. Josep Olivé

    Efectivament el repartiment va ser globalment millor que en el dia anterior amb Salomé. El nivell desplegat va ser altíssim en una òpera que si això es compleix és encara de més alt voltatge que Salomé, que ja és dir. Costa pensar en el que hauría sigut una nova òpera d’aquest caire expresionista a les mans de Strauss. Mantenint-se dins de la música tonal es fa dificil imaginar que com hagués pogut continuar i superar tal clima paroxistic com l’iniciat amb Salomé i incrementat encara més amb Elektra. Potser la continuació no podía un altra que…Der Rosenkavalier. I el cas és que Strauss ja no va tornar per camins tant tortuosos i semblava que ja ho havia dit tot pel que fa a la impresionant progresió musical amb que va inicar pràcticament (tret de les dues primeres obres de “pre-escalfament”…) la seva carrera operística. Per tant, un encert lligar aquestes magnes obres de manera encadanada, encara que en versió concertant (s’ha d’agraïr els esforços escènics i dramàtics de tots els cantants, que en cap moment es van limitar a llegir la partitura palplantats, ajudats per una espartana escena i una més generosa il.luminació). Menció especial per a Felicity Palmer, perquè a més de fer-ho molt bé era de la casa, i prou que es va notar en el torn del aplaudiments. Em va agradar Barkmin i molt Goerke, amb un poderio vocal enlluernador en una obra en la que s’ha d’haver “cascat” més d’una veu.

    Sí la sensació a Salomé era de que l’orquestra era despiatada amb els cantants (i que es va veure reflectida en que sols Stemme va poder superar-la) amb Elektra no va ser aixi, van sonar totes les veus clarament sense en cap moment tenir la sensació de que l’orquestra baixava ostensiblement de volum, i tal com bé dius, en els moments instrumentals el so va ser poderós i tot lo magnificient que reclama el dramatisme inherent de la partitura. Podem dir doncs que es va produir un encertat equilibri sonor per part de tots els protagonistes, amb un finale, el de la dança rabiosament esperada, somiada i ja anunciada des de la primera intervenció d’Elektra, que col.lapsa no sols a la mateixa Elektra sinó que tambè al oient, aclaparat pel tant genial vendaval sonor straussià.

    M'agrada

    • Gràcies Josep, m’ho imaginava, i a més a més els crítics ho van mencionar, però a la radio tothom sembla que tingui molta veu i l’orquestra no tapa a ningú, fins i tot Youn, si no hgués fet allò amb l’accident conseqüent sembla tenir una veu que els que l’hem vist en directe sabem que no té.
      La diferència de les direccions també es percep molt bé, no sé pas que hagués fet Runnicles dirigint Elektra, potser hagués aconseguit ensorrar la cúpula del RAH.

      M'agrada

  4. Josep R, Noy

    Joaquim, vaig tenir la sort de ser a Londres i assistir a la Salome i a la Electra al RAH. Va ser molt gratificant. La Nina Stemme és molta Nina i va ser excel·lent, amb una orquestra envejable, la de la Deutsche Opera de Berlin amb Runnicles, que això sí, va pecar de deixar anar tota la seva potència, que és molta. Els cantants en general bé, excepte un “acccident” de Youn com a Yokanaan (cosa sempre possible en el directe). Però l’endemà amb Elektra encara va ser millor, amb més equilibri entre orquestra i cantants. Impressionant la Palmer: a la seva edat encara defensa la mar de bé el paper de Clitemnestra tot i que lògicament la veu ja no és la que era (la vàrem sentir en aquesta òpera fa anys al Covent Garden i va ser sensacional). I tots plegats en conjunt van estar molt a l’alçada, que no és dir poc amb una òpera com aquesta. Interessantíssima, ja que la música de Richard Strauss m’encanta. En resum, una disfrutada com una casa! millor dit, dues disfrutades….en un escenari únic, encara que potser massa gran, el que posa a prova als cantants. Si puc l’estiu que ve estaré a l’aguait per tornar-hi.

    M'agrada

    • Moltes gràcies Josep, m’imaginava que en serieu més dels dos que ja havia previst o sabia que hi anaven. Me n’alegro molt que visquessis aquesta altra gran experiència musical, són d’aquelles que deixen record.
      Aquest, sense cap mena de dubte era el cap de setmana dels PROMS, tot i els altres grans concerts que s’han fet i els que possiblement queden, aquesta concentració de segona de Mahler, Salome i Elektra va ser tot un esdeveniment d’impacte.

      M'agrada

  5. dandini

    uaaauuu ! M’entusisama Christine Goerke.

    D’ença els dos darrers anys aquesta dona s’ha plantat en els top ten dels
    cantants més excitants i alhora respectats del món.

    La seva veu és molt especial,carnosa i amb un vibrato que no passa desapercebut.Pero potser la qüalitat més important és aquesta empenta interpretativa sense fre que la fa irresistible.Altres cantants del passat la sobrepassen en facultats pero pas en poder de comunicació.

    M'agrada

    • Josep Olivé

      Goerke ja va deixar petxada en el 2011 al Real amb el mateix paper. Va ser una gran sorpresa per a mi perquè no la coneixia…i curiosament dirigida pel mateix Semyon Bychkov, molt bon director.

      M'agrada

    • Ja en som dos, doncs.
      Llàstima, sempre hi ha d’haver una llàstima que no es canvii de vestit…. 🙂 si no ho fa aviat aquest que ja va portar a Dresden l’ensorrarà la carrera.
      Per el que fa a les Elektra comunicatives del passat, no et vull fer la meva llista, però és brutal.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: