IN FERNEM LAND

LICEU 2014/2015: LA TRAVIATA (1) Ciofi, Castronovo, Stoyanov;McVicar, Pidó


Si hagués de jutjar la funció de diumenge tarda per els minsos aplaudiments rebuts durant la representació diria que aquesta Traviata va ser discretíssima, que és en realitat el que jo crec que va ser, però en canvi, si hagués de jutjat per els aplaudiments del final de la representació hauria de dir, i no ho vull fer perquè no va ser així, que va ser una representació memorable.

La Traviata necessita una gran actriu, una soprano que sigui capaç de transmetre emocions, estats d’ànim i sentiments, que sàpiga dir i doni sentit a la complexitat anímica i psicològica d’un personatge tan ric com el de Violetta Valery, un rol veritablement de carn i ossos que Verdi va musicà amb mestrívola inspiració. Però Violetta Valery també ha de ser una gran soprano amb una gran veu, i si no és gran (no de volum) com a mínim ha de ser suficient per omplir vocalment tot el que Verdi demana, que no és ni poc, ni fàcil, per això aquest és un dels rols paradigmàtics de l’òpera que totes les grans sopranos volen fer en un moment de la seva vida i les que no ho són volen probar de fer-lo per veure si ho acaben sent. Violetta en contra del que diuen molts necessita d’una soprano, no de tres, però aqueata ha de ser capaç aç de fer els tres actes amb plenitud vocal i convenciment dramàtic i escènic.

Patricia Ciofi, l’estimada Ciofi no és Traviata, no ho era quan va reestrenar La Fenice després de l’incendi, amb Maazel i Carsen dirigint-la, ni ho és al cap dels anys al Liceu, perquè els anys a més i com acostuma a passarhan  anat en contra de la seva veu. El só àfon s’ha incrementat amb els anys impedint que els aguts, ara ja més problemàtics, brillin en un primer acte on la veu queda curta i encotillada en els extrems, per altra part la veu no té el suficient gruix per suportar la tensió del rol en tot l’acte segon: duo amb Germont, escena amb Alfredo i confrontació i concertant en la segona escena a casa de Flora. En el tercer acte ho dóna tot a l’ària, però el pes dramàtic de la partitura la traeix en el posterior duo amb Alfredo i en el colpidor final que ella intenta omplir amb una veu esgotada i grans dosis de sensibilitat. Fins aquí la Violetta de Ciofi, que si no fos per una extraordinària capacitat dramàtica i teatral seria una mediocritat, però Ciofi que ha estat, és i serà sempre una veritable artista, diu el rol magníficament, sap donar tot el sentit a totes les frases i commou per la convicció del seu domini interpretatiu. En la majoria de localitats del Liceu no es pot apreciar bé el seu minuciós treball, ja que tot en ella és una miniatura, també ho és vocalment, i això sí que és greu, però com que quan diu “Dite alla giovine”  et creus i entens el que està dient, la seva Violetta acaba “triomfant”, quasi us diria que injustament, ja que al Liceu s’ha d’anar a cantar amb veu i Ciofi, que és una experta i delicada belcantista no en té prou tot i que sap sissimular-ho, però la veu que mai ha estat per llençar coets no omple en cap cas, cap de les exigències que se li demana en cadascun dels tres actes.

“E strano…Ah, fors’è lui…Sempre libera”

La seva Violetta està cantada a cops de voluntat, a cops de …sota ventre si em permeteu la grolleria, però en cap cas amb la suficiència d’una veu lírica ample i dúctil, per tant és lògic que m’acabés decebent, Violetta res té a veure amb l’etèria Amina o l’esbojarrada Marie. Que em decebés Mosuc divendres passat per no tenir cap de les virtuts interpretatives que sí té la italiana, no vol dir que aquesta ja m’hagi de satisfer, ja que amb la suma de les dues no en feríem una, tot i que i si em doneu a escollir quasi us diria que Ciofi, tot i que si la veu no omple les emocions que Verdi li demana, la predilecció d’una per l’altra és una elecció una mica estèril, és en tiot cas un premi de consolació. Violetta eren Callas, Tebaldi, Olivero, Zeani, Sills, Caballé, la protestada Freni, Malfitano, Ruth Anne Svenson o la molt més anònima Mary Dunlevy, també Gheorghiu quan va aixecar la ROH en la seva presentació o l’explosiva, espontània i encisadora Netrebko a Salzburg ho eren, però Ciofi no ho és, és petita i delicada, dóna la imatge ideal del rol, però ni satisfà en el primer acte, ni convenç i omple en el segon (Amami Alfredo! curtíssim d’intensitat i de insignificant força), ni esdevé transcendent i patètica en el tercer, més enllà d’una bona lectura de la carta i d’un “Addio del passatto” correcta i emotiu.

Teneste la promessa..Addio del passato

És ben curiós que se la protestés en una Lucia molt digna i hagi triomfat amb una Violetta insuficient, coses del Liceu, del públic del Liceu.

Charlesd Castronovo té un color i un timbre de veu interessant i personal, com els seus pectorals, però ai! que poca estona aguanta un mínim anàlisi vocal. Ahir qualsevol intent de traspassar la zona de pas era escanyat i vorejava l’accident. Té un cert gust i fa algunes mitges veus interessants, però com a recurs no és suficient si després no pot demostrar que cantant a voce, l’emissió és ferma i segura fins que ha ‘alleugerir la veu per arribar, amb dificultat, a les notes més enllà de La. Com la majoria de cantants de les darreres fornades està mancat de tècnica que garanteixin una carrera sòlida que sobrepassi els deu anys. M’agradaria equivocar-me, però si un tenor líric no pot amb Alfredo i d’ell només hem de recordar el seu tors, no li auguro, si més no a l’òpera, gaire futur. Èxit relatiu, fins i tot en l’eufòrica i incomprensible recepció final.

Lunge da lei…De’ miei bollenti spiriti…Oh mio rimorso

Vladimir Stoyanov, com ja va succeir divendres amb Àngel Òdena, es va endur una grandiosa ovació, també al final de l’ària. però sobretot al final de la representació. Excessiva pel meu gust. La veu és millor la del baríton  tarragoní, però Stoyanov és més regular en la línia de cant i en la complerta implicació dramàtica amb el personatge. Canta amb gust i vesteix d’autoritat un rol que sempre necessita una petita dosi de tendresa, per fer més efectiva la seva intolerància inicial i donar sentit al colpidor “È tardi”  de Violetta. En el trist panorama baritonal en que estem immersos és lògic que Stoyanov obtingui una aprovació com la rebuda el diumenge per la tarda en sortir a saludar, però només anant pocs anys enrere no hagués estat així.

Di Provenza il mar, il suol…No, non udrai”

Diumenge, després del sotrac de divendres. em vaig fixar més en els rols secundaris masculins,  a veure si era capaç de trobar justificació a tanta mediocritat o si habia estat injust en la meva valoració. Ho deixaré sense esmenar res, no fos cas que encara ho empitjores.

El Cor va repetir la bona impressió de divendres i l’Orquestra després del trasbals beethovenià, va tornar a la correcta discreció d’un Verdi molt menys exigent que el geni de Bonn. El mestre Pidó va rebre una aprovació molt més gran que altres col·legues en direccions similars, de la mateixa manera que l’orquestra va ser Molt més aplaudida que en altres ocasions amb rendiments fins i tot superiors. Misteris del torn T o del nou públic que tant busca la direcció i que no respecta els finals d’actes i aplaudeix en mig del gran duo del segon acte o després de les àries sense saber que després encara queda la cabaletta pertinent per acabar l’escena. La tisi impertinent i maleducada de divendres es va encomanar també al públic de diumenge que no té cap mirament alhora d’estossegar fent la competència a la Valery.

La producció vista des de l’altre banda de la sala, i totalment centrat (d’ubicació, s’entén), em continua semblant bella, clàssica, excessivament tètrica i molt curosa en aspectes teatrals potser no rellevants, però que denoten que McVicar coneix bé l’obra i la transmet amb fidelitat. Excel·lent treball amb tots els cantants i el moviment del Cor.

Us deixo l’enllaç de la retransmissió que Catalunya Música va oferir el passat 20 d’octubre amb el mateix repartiment. Si fa o no fa no varia gaire del que que vaig escoltar diumenge

ENLLAÇ mp3 representació del 20/10/2014

https://mega.co.nz/#F!yxMwBDbB!9puyoKEeiKFUXWZCEMpH-g

Els talls musicals de l’apunt són de la transmissió del dia 20 i les fotografies de l’encapçalament són de ® A Bofill gentilesa del departament de premsa del Gran Teatre del Liceu.

Només una ximpleria final: Des de la meva localitat i  en el tercer acte amb tot l’escenari  en penombra (bellíssim i pictòric disseny de llums), no s’apreciava que damunt del tocador de la cambra de Violetta hi havia un mirall, i tan sols s’apreciava el reflex del mestre Pidó dirigint, talment semblava que Violetta s’hagés deixat el televisor engegat…. ja he avisat que era una ximpleria…

47 comments

    • Imposible no mencionarlos, es de los que paga a los directores de escena para poder lucirlos, aunque a McVicar no hace falta que lo sobornen, a la mínima se le va la cosa….
      La voz de Castronovo es muy interesante, el canto no tanto

      M'agrada

  1. SANTI

    Ja fa dies que vaig veure-la i no em va satisfer.
    Ciofi a partir del segon acte canta més alleugerida però és clarament insuficient.
    Castronovo està massa preocupat en la seva feblesa i no canta gaire natural.
    Stoyanov està bé, sense fisures, peró monòton.
    El millor i ja tocava, l’escena i també la direcció musical, l’orquestra i el cor.
    Alguna veu dels comprimaris és escandalosa.
    No s’ha començat ni amb el Barbero, ni amb aquesta Traviata de manera molt lluïda, com ja es preveia.
    La Arabella te tota la pinta de ser un dels grans repartiments de la temporada.

    M'agrada

    • Possiblement tens raó, malgrat que la sensació de molta gent és que tot és un encert, un èxit, una temporada de primera d’un teatre de primera, tot és maco, tot és de qualitat, què guai, no?
      Ah! i l’Arabella serà maca però difícil. Què t’hi jugues?

      M'agrada

  2. Concep

    Oficialment fins el juliol no la veuré i el repartiment per sort és un altre.
    Has fet una crítica molt entenedora, jo vaig escoltar-la per Catalunya Musica i de tot el que vaig escoltar estic d’acord amb el que dius

    M'agrada

  3. bocachete

    Em sap greu per Ciofi perquè és una cantant que em cau molt bé, potser per com s’implica en els papers. Realment, no va arribar a omplir i un moment com el de l’Amami, Alfredo li va quedar molt per sota del que ha de ser. La vaig poder veure a La Fenice fa tres o quatre anys, amb Stefano Secco, i, ja sigui perquè és un teatre molt més petit (la veu l’omple de seguida i, visualment, tot és a prop, amb la qual cosa guanya molt l’actuació), ja perquè fa uns anys estava molt millor d’aguts, o ja per les dues coses, se’n sortia molt bé i feia una Violetta molt interessant.
    El Castronovo… no sé, el vaig trobar massa baritonal; no canta malament, però no el veia en el paper i, la veritat, quan puja una mica, la veu es perd. No me’l veig en papers lírics com aquest. L’orquestra, a un ritme ràpid-ràpid, em va agradar, i l’escena, molt interessant també. No cal ser trencador ni criptic per a ésser innovador, la veritat.

    M'agrada

    • A curta distància la Ciofi és encisadora, viu els personatges i és una artista sensible i molt comunicativa, però hi ha una cosa que és la veu, i auqesta per a mi no és suficient per La Traviata, i com bé dius, La Fenice té unes dimensions que afavoreixen escoltar i veure als cantants molt millor que al Liceu, però això no treu que la vocalitat de Violetta sigui idònia per a una veu de lírica plena i Ciofi no ho és ni a La Fenice, ni al Liceu, ni a al Tantarantana.
      Castronovo kaufmaneja el color, però ja li agradaria saber cantar com l’alemany.
      Efectivament, no cal ser trencador i críptic per ser innovador, tot i que aquesta Traviata no és gaire innovadora, noi tan sols estèticament, és molt fidel.

      M'agrada

  4. tenorino

    Desconec quina Traviata ha oferit Patrizia Ciofi al Liceu, però la de la Fenice aquest estiu va ser ENCISADORA.
    No tindrà la veu fresca per una Traviata, però per a mi aquest estiu va ser Violetta desde l’inici fins al final. Possiblement la meva implicació amb els personatges va ser més directe, donat que hi va haver moments en que tenia a la Ciofi a 2 metres cantant el brindis o el sempre libera (tot gràcies a unes entrades magnífiques al costat de l’escenari i que al LICEU PER AQUEST PREU NO HAGUÉS TINGUT EN LA VIDA), però a mi el seu personatge em va convèncer. La vaig veure emocionar-se al cantar el seu duet amb el baríton i a l’abandonar a Germont…he vist a Netrebko i a la Georghiu cantant el mateix paper i no els hi ha caigut ni una trista llagrima …i són aquestes les Traviatas de referència?.
    En qualsevol cas, crec que si Verdi aixequés el cap no estaria gens descontent del treball que fa aquesta senyora amb la seva òpera. La seva implicació és total i per a mi això és un dels punts més rellevants que pot tenir un cantant.

    M'agrada

    • Encisadora ho és, també al Liceu, és una gran artista, però vocalment per molta implicació que tingui i per molta intensitat que hi posi, li manca la veu, i la que ara té és cada dia més afona.
      la Georghiu de la ROH i la Netrebko de Salzburg per a mi són molt superiors a Ciofi, i també Gemedieva que a Glyndebourne aquest estiu va fer una interpretació magnífica i vocalment molt superior a Ciofi. Que s’impliqui és molt important, però estem parlant d’òpera i s’ha de cantar i la veu és el vehicle per fer-ho, i si aquesta és discreta, per molta implicació que hi posi, la discreció vocal la frena molt.
      Deixem a Verdi tranquil a la tomba, li agafaria una cosa forta si veiés com se’l canta i representa. 😉

      M'agrada

  5. dandini

    Estic molt d’acord amb el que dius de Patrizia Ciofi.Tambe la trobo una gran artista pero les insuficiències vocals al “Amami Alfredo” el concertant,etc són massa evidents per passar-les per alt.
    Segons el meu criteri les protestes del públic en el seu debut en Lucia van ser degudes a diversos factors:
    Tenia un mal dia.En la funcions posteriors va esta molt be.
    Tradicionalment és un rol al que el públic li demana més artifici vocal que no pas emoció.(aixó jugava en contra seu)
    El tema de la conspiració dels fans d’Edita Gruberova no té cap mena de credibilitat doncs quatre anys abans havien triunfat sense cap entrebanc en aquest rol June Anderson i Annick Massis(totes dues millor Lucia que Ciofi)
    A mí si que em va agradar Charles Castronovo.Crec que és un cantant particularment elegant d’aquells que quan el sento em fa dir així és com a mí
    m`agrada sentir-ho.Tambe li valoro una altre qualitat: tant en Mozart,com Verdi,bel canto o repertori francès l’estil és perfecte.Tot aixó no treu que té un problema en el registre agut on la veu tontolla.
    Tambe en va agradar Vladimir Stoyanov que té el fraseig adient per fer un molt bon Germont ,llastima que el molt ben cantat “Di Provenza”tingués un temps taaant lent del cual responsabilitzo mes aviat al cantant i no pas al director.
    De totes les 6 Traviates que han passat pel teatre desde la reconstrucció i a l’espera del que ens pugui oferi Ailyn Pérez, la millor fins el present ha estat una força desconeguda Mary Dunleavy(1966) que el públic premiava cada funció amb grans ovacions pel seu poder vocal i interpretatiu detall que em fa valorar molt positivament el criteri del public del nostre teatre.
    Aqui la teniu

    M'agrada

    • Et recordo que aquella Lucia, aquella mateixa tenia que cantar-la Gruberova?. Cal que t’ensenyi a un parell de liceistes que aquell dia van fer-se notar?. Jo hi era aquell dia i Ciofi va estar molt millor que Bros, i ella va ser protestada i ell no. Allò va ser una indignitat
      Suposo que has llegit que menciono a la discreta Dunleavy com a una excel·lent Violetta. La senyora ha desaparegut del mercat i no va fer gran cosa, però aquelles Violetta del Liceu van ser realment grans, més que la pròpia Svenson. No va tornar després a fer Ofèlia a Hamlet? ja no va ser el mateix.

      M'agrada

      • Leonor

        Qué “movidas” las de este mi adorado Liceu…La escuché el otro día y opino de manera similar; Ciofi, interpreta aunque no es Violetta por voz (me figuro que actuará como dice y siente, eso sí se nota). Me toca el reparto veraniego; aguardaré hasta entonces la llegada de Strauss con su “Arabella” ¡Saludos (agotados, qué ritmo llevo, ay) infernems!

        M'agrada

      • A distancia corta, cortísima es muy convincente, su sensibilidad i elegancia la hacen una Violetta idónea, pero la voz no.
        En verano examen final, de momento esta Traviata se queda en espera de recuperación.

        M'agrada

      • Leonor

        A ver; opinamos igual, es muy artista Ciofi, pero no tiene voz para Violetta, realiza su versión y ahí queda su esfuerzo…Y esperemos ese tercer reparto o repartos (qué complicados los elencos).

        M'agrada

  6. Alan

    Massis certainly is not better Lucia than Ciofi !!!!
    Violetta Valery is a very strange role. Beautiful and great voice is not enough. But a small voice and a big personality enough!
    Patrizia Ciofi is a great Violetta, she sings the role for 20 years and knows everything about her.
    “Amami, Alfredo” this really is not a whole Violetta. Neither the absurdities of the “three voices”. Violetta Ciofi is in phrases, accents and sensitivity. Barcelona is lucky to have such Violetta and not monochromatic and cold Damrau, Fleming mannered etc

    M'agrada

    • Dear Alan,
      I appreciate Ms. Ciofi very much, but her Violetta is not adequate. She has not the required lower register, when she sings in the central one, speaks more than sings. Her voice sounds weak and does not cross over the orchestra.
      Her dramatic skills are far beyond her singing. The broadcasted audio recording is very explicit about it.

      M'agrada

  7. Rosa

    D’acord amb el que dius dels cantants, com a cantants, Joaquim. Tu en saps molt i no dic res.
    Patrizia Ciofi em va agradar com a actriu i per la veritat que donava a la seva actuació.
    El que més em va agradar va ser el vestuari i la posada en escena.
    El treball de David Mc Vicar té moments excel·lents, el dormitori de Violetta el tercer acte, especialment els dos mobles, el llit i el tocador eren encertadíssims.
    El vestuari de Tanya Mc Callin situa la obra en un moment posterior a la seva estrena, a la dècada de 1880. Els vestits tenien tots el detalls dels d’aquesta època. Els de Violetta exquisits tots dos, especialment el de vellut del primer acte i Ciofi els sabia portar molt bé. Però on la dissenyadora de vestuari va excel·lir és en la bata o “deshabillé” del segon acte. Seguia perfectament la llenceria de 1880. El que li vaig agrair més va ser la camisa de dormir del darrer acte. Era una camisa tradicional del segle XIX, de batista. No era com les camises amb què fan vestir les cantants a les òperes des de fa uns anys, que, sigui l’època que sigui que està situada o la situa el director d’escena, porten una camisa de ras molt geomètrica, que es pot trobar a totes les botigues de llenceria.
    M’he allunyat del tema principal de l’òpera que és el cant, però diumenge vaig gaudir d’un bon vestuari i suposo que no et molestarà que ho digui, Joaquim.

    M'agrada

    • Joan

      Diumenge al caixafòrum amb poc menys de mitja entrada et vas perdre el liederabend de Roderick Williams amb Roger Vignoles al piano. Si bé Brahms I els dos cançoners de Wölf que era el gruix del programa, són força ensopits.

      M'agrada

    • Juro que vaig pensar, avui la Rosa deu gaudir, com a mínim amb el vestuari.
      McVicar i el seu equip han fet un gran treball escènic, i malgrat la simplicitat de moltes escenes, no hi manca res, i els pocs detalls que es permet són absolutament clarificadors de l’espai escènic.
      mai molestes, ni tu ni ningú.

      M'agrada

  8. Fui el lunes 20 el dia de la función por radio y coincido con Joaquim en los comentarios.
    Lo mejor de todas estas TRAVIATA y de ambos repartos, la orquesta y coro, con buenas prestaciones de ambos barítonos.
    Ciofi convence escenicamente pero no vocalmente y Castronovo regular aunque al lado del “petardo” Capalbo, pareció hasta más que aceptable

    Vocalmente, me gustaron más algunas voces que aparecieron hace unos años en la producción de R. Eyre aquí en el Liceo ( Dunleavy, una buena entonces Takova y el debut – creo – liceistico de un muy prometedor Filianoti que cantó junto a la citada búlgara )

    M'agrada

    • Joan

      Ciofi, a qui vaig bravejar a Lucia -quina ràbia l.esbroncada orquestrada de la funció del debut, que sigui dit de pas, va ser la única funció en què Cantarero no es va veure amb cor de substituir la diva, I que em va agradar escènicament com a Tosca, com bé apunta en Joaquim deu fer el pes com a Traviata depenent de en quines butaques.

      M'agrada

  9. Fastenrath

    Hola. Espero de no molestar el anfitrión con este anuncio. Yo tengo una (una sola) entrada para la función de mañana miércoles 29/10 20h al Liceu y no podré atender. Es una muy buena localidad de platea. A alguien le interesa?

    M'agrada

  10. Malgrat un Amami Alfredo absolutament descafeïnat, la Ciofi m’ha agradat en força números. Alfredo, bonica veu però poc convincent i el pare correcte. Horribles les cortines negres de lletja lycra i sufi pelat a l’escena tradicional. Felicitar a l’orquestra i el cor del Gran Teatre del Liceu, que es van sentir molt fins, controlats. Prou contenta.

    M'agrada

  11. Ducadimantova

    Hola a tots.
    Vaig estar diumenge al Liceu.
    El primer que m’agradaria dir es que vaig disfrutar molt.
    Pels comentaris i reiteració de menyspreus en relació a la qualitat vocal de la Ciofi o del Castronovo sembla que la Traviata fos dolenta…
    Doncs no ho era. Va estar molt be i la recomanaria sens dubte.
    Dit aixo, hi ha matisos, alguns significatius.
    Estic d’acord amb que en la participació de la Ciofi l’aspecte interpretatiu -excel.lent- supera de molt el vocal -correcte-. Pero no se surt decebut en cap cas. N’he sentit de millors, però sobre tot en CD… potser adorem massa allò que va ser, el cantant ha canviat molt -no nomes al Liceu- i en la part interpretativa i musical se’ls exigeix molt mes que fa uns anys.
    El Castronovo fa un Alfredo covincent, equilibrat en els dos aspectes anteriors amb un -bo- a ambdós, similar valoració donaria a Germont.
    Producció excel.lent de MacVicar, molt bona execució del cor i de la orquestra.
    La recomanaria? Si.

    M'agrada

    • Potser et diria que totes les Traviates que he vist al Liceu, vocalment han estat millors que Ciofi, no pas a nivell interpretatiu.
      Sembla com si la part vocal fos secundària davant de la interpretativa i no és així, a l’òpera no.

      M'agrada

  12. Raúl

    Jo també hi vaig ser diumenge i en vaig sortir satisfet. Ciofi em va agradar ja que, malgrat les seves limitacions vocals, la seva manera d’interpretar el personatge em va semblar vibrant. Castronovo i Stoyanov també em van agradar força.
    Lo que sí va ser realment oblidable van ser els personatges secundaris masculins, realment alguns eren ben ingrats.
    La producció em va semblar 100% encertada, real i preciosa.
    El cor i l’orquestra trobo que van estar bé.
    M’he quedat amb ganes de tornar-la a veurer el proper juliol.

    M'agrada

  13. Jan

    Estic quasi el 100% d’acord amb tu. Sols que potser a Patrizia Ciofi la trobo taaaaan artista que li perdono molts dels seus errors, o més ben dit, aquesta veu que té actualment, que no l’acompanya gaire… és una llàstima perquè altres grabacions anteriors que té cantant la Traviata, jo trobo que sense ser la traviata que tenim al cap, ho feia força/molt bé perquè la veu era tota una altra.
    Comença malament (al 1er acte fa un parell de crits que déu n’hi do!) i va a més a partir de la segona part del 2n acte, fent un 3er acte preciós. Fa un personatge preciós per la part dramàtica, llàstima de la veu.

    Castronovo té una veu molt bonica però si cantés més natural, tal i com dius, menys a la kaufmann, li aniria molt millor. D’aquesta manera segurament aconseguiria arribar als aguts amb més facilitat. No se, potser m’equivoco. Actua molt dignament.

    Stoyanov em va semblar una mica desafinat i que se li queden molts aguts al clatell. També em va semblar que canta fals, que enfosqueix la veu per semblar un baríton mentre penso que és un tenor curt. No és un paper per a ell. Ahir a la sortida comentava amb uns amics que més que Giorgio Germont semblava el conserge (amb tots els respectes als conserges), que no donava cap imatge de noblesa.

    La producció molt maca, llàstima de la cagada de la data de la làpida.
    I jo destacaria per sobre de tot la direcció d’Evelino Pidò que ha fet que quasi no hi hagi errades i que l’orquestra soni amb un so bonic i rodó. A més, els temps que utilitza i els acompanyaments son originals. Mai sona vulgar, tot el contrari. Bravo!
    Jo el cor no el vaig acabar de trobar del tot bé. Clar que… son poquets, molt no podien sonar.

    Força satisfet, però amb molts noms al cap que podrien haver fet un molt millor primer repartiment al Liceu. Hi haurà més oportunitats, seguríssim.

    M'agrada

    • En a mi per satisfer-me operísticament em falten masses coses. Una Traviata no pot ser una òpera d’anar fent i potser és que n’he vist de bones, més bones que aquesta. Ciofi és una cantant encantadora, una veu que ha anat perdent esmalt i brillo. mai ha estat una cantant de veu destacable, i Violetta jo insisteixo que necessita una veu destacable i una artista de molta categoria, ella és el 50% del meu ideal.
      La resta del cast a l’alçada.
      Gràcies per dir-hi la teva.

      M'agrada

  14. Kàtia

    Vaig veure la d’ahir i em va agradar moltissim.Cioffi a la meva manera de entendre no va estar encertada en el primer acte,sembla que el Sempre Libera ve gran a algunes sopranos,peró la escena amb Giorgio em va semblar conmovedora,el tercer acte que per mí es el millor de totes les Traviatas va estar fantástiica,la escena final quàn Traviata s’ apropa a Alfredo després que ell li ha llançat els diners a la cara i ella l’acarona el vaig trobar molt encertat per part del director d’ escena,es aqui ón et dones compte de que ella es la única que entén el seu comportament i el quart acte va estar tan terriblement actriu que em vaig fer un fart de plorar.Em va agradar molt Alfredo,no sé si vol competir amb Kaufmann, no m’ interessa,sé que en a mí em va emocionar i com es tractava d’aixó vaig sortir del Liceu més contenta que un ginjol.També vaig disfrutar amb l’orquestra i per cert el Teatre estava ple.Vaig trobar-me a Jan,está tan alt i canviat que si ell no em saluda no l’ hagués reconegut.
    Apa,aquesta vegada m’he despiporrat…

    M'agrada

    • Ja vaig dir que la interpretació dramàtica de Ciofi és extraordinària i això fa que en la part vocal la majoria de vosaltres sigueu condescendents. No tinc res a dir perquè les emocions són quelcom molt personal i intransferible.
      Que ho gaudissis no deixa de donar-me enveja, jo em vaig quedar igual que com vaig entrar.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: