Menahem Pressler

Daniel Harding

Dorothea Röschmann

Ens apropem al comiat del 2014, un any del que vull passar pàgina aviat, oblidar-lo si és possible, si bé hi haurà unes quantes coses que romandran referencials d’aquest any funest i parlo d’aquells aspectes que pertanyen a l’àmbit “infernemlander”, és clar, una d’elles sens dubte és el concert de Daniel Harding al capdavant de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Sueca ens van oferir a l’Auditori en la inauguració del cicle 2014/2015 de Ibercàmera, i com que m’acaba d’arribar l’àudio d’un concert en el qual el director anglès al capdavant de la mateixa orquestra, de la que n’és el director musical, interpreta obres de Wolfgang Amadeus Mozart comptant amb la soprano Dorothea Roschman i al pianista Menahem Pressler de còmplices per interpretar un seguit d’àries operístiques i una de concert, així com el concert per a piano i orquestra número 27, m’ha semblat una excusa perfecta per omplir un dia  necessitat de la genial transparència que només el geni salzburguès ens pot proporcionar després dels àpats suculents d’aquests dies d’excessos.

Un programa deliciós amb el concert per a piano en la part central, encapçalat per tres àries i conclòs amb unes altres tres àries, la primera de concert i totes les altres operístiques, que estic segur que gaudireu com jo, ja que l’adequació de la sempre exquisida i poc mediàtica Dorothea Roschman és total, mentre que el veteraníssim Menahem Pressler  (16 de desembre de 1923, Magdeburg) ofereix als seus 90 anys en la data del concert (novembre de 2014) un Mozart molt més precís, seré, jovial i en definitiva exultant, del que hom podria imaginar.

WOLFGANG AMADEUS MOZART

· Zeffiretti lusinghieri (Idomeneo)
· Porgi amor (Le Nozze di Figaro)
· Dove sono (Le Nozze di Figaro)

· Concert per a piano i orquestra núm 27

· Bella mia fiamma, addio!, K528
· Mi tradì quell’alma ingrata (Don Giovanni)
· Non più di fiori (La Clemenza di Tito)

Menahem Pressler, piano
Dorothea Röschmann, soprano

Swedish Radio Symphony Ochestra
Director: Daniel Harding

Berwaldhallen Stockholm, novembre de 2014

Què us sembla un tast?

Comencem per Röschmann cantant l’ària Bella mia fiamma, addio!… Resta, oh caraK528 per allò de ser la “menys” coneguda de les sis. L’ària va ser escrita l’any 1787 per a la soprano txeca Josepha Duschek, la qual diu la “llegenda” escrita per el propi fill de Mozart, Karl Thomas, va segrestar al compositor en un pavelló  de la seva casa  prop de Praga fins que no enllestís l’ària que ell li havia promès. La venjança de Mozart no va ser altre que la dificultat tècnica amb la que va sotmetre l’entonació i interpretació de la soprano amb les seqüències cromàtiques de enginyosa creativitat, prova que la senyora Duschek va superar, ja que l’autograf d ela partitura porta el seu nom.

TITANO:

Bella mia fiamma, addio; non piacque al cielo
Di renderci felici. Ecco reciso,
Prima d’esser compito,
Quel purissimo nodo,
Che strinsero fra lor gli animi nostri
Con il solo voler.
Vivi; cedi al destin, cedi al dovere.
Dalla giurata fede
La mia morte t’assolve;
A più degno consorte… oh pene! unita
Vivi più lieta e più felice vita.
Ricordati di me; ma non mai turbi
D’un infelice sposo
La rara rimembranza il tuo riposo.
Regina, io vado ad ubbidirti; ah tutto
Finisca il mio (*) furor col morir mio.
Cerere, Alfeo, diletta sposa, addio!

(a Proserpina)
Resta, oh cara; acerba morte
Mi separa, oh Dio! da te.
(a Cerere)
Prendi cura di sua sorte,
Consolarla almen procura.
(ad Alfeo)
Vado… ahi lasso! addio per sempre…
Quest’affanno, questo passo
È terribile per me.
Ah! Dov’è il tempio, dov’è l’ara?
(a Cerere)
Vieni, affretta la vendetta!
Questa vita così amara
Più soffribile non è.
(a Proserpina)
Oh cara, addio per sempre!

No me’n puc estar de deixar-vos la darrera ària del concert per mostrar-vos l’evolució i les possibilitats vocals de Röschmann en la interpretació de l’exigent “Non più di fiori” l’ària de Vitellia de La Clemenza di Tito, que exigeix un registre greu que posa a prova a tantes sopranos, com uns aguts que impossibilita a moltes mezzosopranos sortir-nen airoses, ella ho canta d’aquesta aclaparadora manera, fent una demostració d’amplitud de registre i de depurada tècnica absolutament admirables.

Vitellia

Non più di fiori vaghe catene
discenda Imene ad intrecciar.
Stretta fra barbare aspre ritorte
Veggo la morte Ver me avanzar.
Non più di fiori vaghe catene…
Infelice! Qual orrore!
Ah! Di me che si dirà?
Chi vedesse il mio dolore,
pur avria di me pietà?
Non più di fiori vaghe catene…

Del sorprenent magisteri del pianista Menahem Pressler, us deixo el Larghetto en mi bemoll major

Espero que el tast us hagi agradat i per tant us deixo l’enllaç que us permetrà baixar l’àudio.

ENLLAÇ mp3

https://mega.co.nz/#!UMlE1TgL!7wb4jUaGrGVyCbO40lKcJ9Cxe7SUg14ruMC0km34Tk0

Demà us parlaré del primer repartiment de la Maria Stuarda.

Bon cap de setmana