IN FERNEM LAND

LA ROH AL CINEMA: RISE AND FALL OF THE CITY OF MAHAGONNY


Una de les noves produccions més esperades de la temporada 2014/2015 de la ROH londinenca era l’òpera Rise and Fall of the City of Mahagonny (Aufstieg und Fall der Stadt Mahagonny, és a dir Apogeu i caiguda de la ciutat de Mahagonny), una obra sempre difícil de portar en escena, ja sigui en l’àmbit del teatre musical o en l’operístic, ja que l’obra de Weill i Brecht és complexa per a veus no líriques degut a la gran  orquestració requerida, i per altre part les veus habituades, educades i impostades en l’àmbit líric semblen encotillades en uns personatges i situacions més propers al cabaret berlinès o si voleu al Broadway novaiorquès.

Una de les dificultats en la interpretació rau en el permanent anar i venir del declamat o Sprechgesang i el cant líric i impostat, quelcom que no totes les veus són capaces de fer. La dificultat rau en saber adequar-se a l’estil, quelcom que és més difícil del que podria semblar.

La ROH va optar per les veus líriques d’estil eminentment operístic, i no només per això, però el resultat em sembla distant i fred, ja que els cantats, potser amb l’excepció de la fantàstica Jenny de Christine Rice, semblen engabiats en unes vocalitats que els treu credibilitat dramàtica, no saben establir correctament la diferència d’estils que separa Mahagonny de Strauss, Wagner, Puccini o Janacek. Ès clar que la vistosa producció de John Fulljames, sembla que tret d’algun moment “provocador” com la crucifixió final o les projeccions de vídeo dels espectadors, degudament desenfocades per no esser reconeguts, sembla que hagi volgut ser políticament correcte en una obra políticament incorrecta, ja que hauria de continuar escandalitzant com ho va fer la nit de l’estrena el 9 de març de 1930 a l’òpera de Lepizig. La producció no resolt la fragmentació del discurs musical combinat amb el declamat que caracteritza les obres de Weill i Brecht, però no hi ha dubte que els recursos tècnics i la brillant escenografia (magnífic joc de camions i contenidors) pretenen “distreure” i “satisfer” a un públic que d’altra manera sempre s’hauria de sentir violentat.

Mahagonny és una obra incomoda i complicada per a un teatre d’òpera on la majoria del públic vol anar a gaudir amablement de la música i les accions dramàtiques i sobretot de les floritures canores del divo/diva de torn, i en canvi Weill i Brecht proposen la radicalitat tot i que l’estil jazzístic, el rag-time o els ritmes i les melodies del cabaret berlinès, facilitin als espectadors la digestió d’una òpera emmarcada en un període tan ric i trencador.

La versió s’ofereix en una nova traducció a l’anglès deguda a Jeremy Sans, però per a mi l’obra demana a crits l’idioma alemany que ens dóna tota la força i també l’adequació a l’estil del cabaret alemany del primer quart de segle XX.

La direcció de Mark Wigglesworth és correcta, com les veus, però massa amable, jo trobo que li manca un punt “canalla”, de perversitat i violència que incomodi i alhora apassioni, però no hi ha gaire oportunitats de gaudir d’una òpera de Weill i jo crec que malgrat tot hi ha suficients atractius per interessar-vos per una òpera cabdal del segle XX.

Kurt Weill
RISE AND FALL OF THE CITY OF MAHAGONNY
Libretto Bertolt Brecht

Leocadia Begbick Anne Sofie von Otter
Fatty Peter Hoare
Trinity Moses Willard W. White
Jenny Christine Rice
Jimmy McIntyre Kurt Streit
Jack O’Brien Jeffrey Lloyd-Roberts
Bank Account Bill Darren Jeffery
Alaska Wolf Joe Neal Davies
Toby Higgins Hubert Francis
Girl Anna Burford
Girl Lauren Fagan
Girl Anush Hovhannisyan
Girl Stephanie Marshall
Girl Meeta Raval
Girl Harriet Williams
Voice Paterson Joseph
Bar Pianist Robert Clark

Royal Opera Chorus
Director Sergey Levitin
Orchestra of the Royal Opera House

Director musical: Mark Wigglesworth

Director d’escena: John Fulljames
Escenografia: Es Devlin
Disseny de vestuari: Christina Cunningham
Disseny d ellums: Bruno Poet
Vídeo Finn Ross
Coreografia: Arthur Pita
Traducció a l’anglès: Jeremy Sams

Royal Opera House Covent Garden de Londres

ENLLAÇ VÍDEO (3 arxius incloent subtítols)

https://mega.co.nz/#F!9hBzhLTa!X-gemCmLaVdxIS2lh6aLIA

Només em queda agrair a Kiko tot el suport.

Demà us parlaré d’una nova proposta dels Amics de l’Òpera de Sarrià i la recuperació d’una òpera de Manuel Garcia, Le Cinesi, que es representarà avui i demà al Teatre de Sarrià.

9 comments

  1. Joanela

    Gracies!!!!!!!!!. Es una ópera colpidora que siempre que la veíg en remou l’ànima. Però es tan, tan actual…… Que quedo enlluernada . Tenia molt interès en veure la versió de LROH. Gràcies altra vegada.

    M'agrada

    • No disentimos, yo no digo que los cantantes líricos no puedan hacerlo, simplemente digo que tienen que tener el “estilo”. Stratas lo tiene, como también lo tenia Varnay en un estadio de su carrera muy avanzado y se lo podía permitir todo, su fuerza teatral era irresistible, pero no von Otter & Cia.Cuando la hayas visto ya me dirás.

      M'agrada

  2. demo

    És la segona vegada que la veig Anne Sofie von Otter no en va agradar Sí recordo be la primera vegada va ser una posta en escena de la Fura dels Baus i en va agradar molt més.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: